26. Febrer 2024

RICARD CHECA: "Cal un canvi de mentalitat"

REDACCIÓ8 Juny, 20140

——————————— DISCURS GALA DELS II PREMIS DE COMUNICACIÓ——————————-

 
En primer lloc agrair a Salou la manera amable com ens ha rebut i per haver-nos facilitat moltíssim la feina.
Avui intentaré no parlar de crisi econòmica i dels valors socials que la maleïda crisi ha anat decapitant al llarg dels anys.
Vull que aquesta trobada entre companys i amics sigui això mateix una trobada oberta al públic en general per reconèixer la tasca d’uns professionals, i col·laborar amb els projectes que du a terme l’associació AFANOC (nens amb càncer).
Acabem de lliurar els premis als millors comunicadors del 2014 en una cerimònia senzilla, austera, però impregnada de sentiment i emoció.
Aquests premis, la segona edició, no tenen cap alta pretensió que reconèixer públicament els companys que es dediquen al noble exercici de comunicar amb afany constant de superació, vocació, dedicació absoluta i il·lusió. Sí, il·lusió, malgrat la que està caient. I no parlo només de la crisi econòmica, la qual és l’excusa perfecta per precaritzar encara més el sector i fer les pertinents retallades.
Portem més de 317 acomiadaments en el sector només a la demarcació. Hem perdut poder adquisitiu i alguns treballen en situacions realment difícils. Hi ha periodistes cobrant 650 euros.
Per tant, crec que aquests premis estan justificats perquè poden servir per animar i estimular alguns periodistes que, alguna vegada, han preguntat que faig aquí tenint en compte que la caixera del supermercat del costat de casa meva cobra més que jo i no té tanta responsabilitat social?
Volem enaltir l’emprenedoria i la resistència de tots els professionals i empresaris de la comunicació que, amb sacrifici, tiren endavant els seus projectes.
El periodisme sembla ser que ha deixat de controlar el poder per convertir-se en una cosa rara, una mena de … si em caus malament et mato i si em pagues et cuido…
I els periodistes? On estan els veterans? Els que es dedicaven a la investigació? És clar, no hi són. Estan a l’atur. Han estat substituïts per joves que encara no tenen formada la seva personalitat professional.
Tots sentim a dir que la premsa és important per a la democràcia. Que sense premsa no seria el mateix. Però no és contradictori quan ens tracten com a publicistes i fan rodes de premsa sense dret a preguntes? Ens mantindrem callats? Fins quan?
Mantenir la independència no és fàcil i sovint s’ha de pagar un alt preu. Però el periodisme és això mateix. És l’art de preguntar. És publicar allò que volen amagar. La resta és relacions públiques.
És necessari un canvi de mentalitat. Els mitjans i els periodistes hem d’adreçar-nos més al ciutadà i mirar-lo als ulls. Escoltar-lo i divulgar les seves inquietuds i angoixes.
Al polític també hem d’escoltar-lo i a l’hora demanar-li respostes als problemes de la ciutadania.
Avui hem guardonat uns excel·lents professionals. Tots, a la seva manera, fan la seva feina el millor que saben i poden. No és fàcil superar algunes barreres en un món canviant i sobretot en una professió que podria estar molt més unida.
La diferència, la pluralitat i la independència són peces claus en un periodisme cada cop més diluït en la seva essència. Els seus professionals hem d’estar units perquè la desunió, els estires i arronses només beneficien els que no volen una premsa lliure.
El periodisme no és de ningú. Els periodistes són només els missatgers. La corretja de transmissió. El dret a la informació pertany el ciutadà.
Sincerament trobo a faltar el periodisme clàssic, el de la reflexió, de la interpretació, de la investigació… en definitiva el periodisme que tenia el recolzament de la societat. Aquell periodisme que fugia de les corbates i es dedicava a les històries de vida i perseguia les desigualtats.
Avui estem segrestats per la publicitat i per les subvencions. Al poder públic aquest segrest li va bé i a nosaltres… ja ho veieu.
Aquests premis – sempre per la positiva – serveixen també per això. Que es vegi que l’esforç no està renyit amb la valentia i que encara estem a temps de allunyar-nos del precipici del descrèdit social. Els premis per si sols no fan  res però podem ser un revulsiu a l’hora de fer les coses i no deixa de ser també una responsabilitat.
No volia deixar d’agrair a tots quants esteu aquí i molts del que han col·laborat amb aquesta gala de forma anònima, aportant el seu gra de sorra a tirar endavant la tasca que desenvolupa l’associació AFANOC amb els nens amb càncer. Innocents que pateixen i lluiten per viure. A la seva cara rares vegades veien plasmat el dolor. Sempre exhibeixen un somriure i ens brinden optimisme.
Per aquest motiu ja paga la pena col·laborar amb aquests projectes i ser solidari.
I per acabar vull felicitar tots els nominats, finalistes, mencionats i guanyadors per la vostra feina i per la vostra contribució en la defensa del món més i millor comunicat. GRACIES
 
Ricard Checa, és periodista
 
 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Download Best WordPress Themes Free Download
Download Premium WordPress Themes Free
Download Premium WordPress Themes Free
Download WordPress Themes Free
free download udemy course