REDACCIÓ
Avui us vull parlar d’un art tribal que pren forma i que es materialitza als cossos humans, es tracta dels tatuatges. Actualment quan pensem en un tatuatge se’ns posa a la ment un “dibuix” a la pell fet amb tinta, que té un sentit de record, bé purament estètic o fins i tot m’atreviria a dir esnob. No obstant els tatuatges en el seu origen, fa milers d’anys tenien propietats rituals o també de curació, ho consideraven com una tècnica per curar malalties.
En moltes cultures els tatuatges han esdevingut marques tribals, símbols identitaris del poble i també indicadors socials i d’estatus. A tots els llocs del món quan es feien els tatuatges era un moment o una circumstància ritual, mística i sagrada que anava vinculada al món dels esperits i ancestres.
A l’Àfrica però, els tatuatges que trobem són molt diferents dels altres llocs del món. I la seva diferencia cau, en la forma de fer-los. Segurament aquesta forma de fer i de portar els tatuatges de molts pobles africans és quelcom que a nosaltres ens horroritza i pensem que és una bogeria, això no obstant, és la seva cultura i la seva manera de fer. Ells es provoquen ferides perquè esdevinguin queloides fent símbols i dibuixos geomètrics, aquests tatuatges és coneixem com a escarificacions.
El moment del tatuatge, acostuma a estar vinculat a un ritual de pas, com la iniciació, però també es fan en cerimònies estrictament per fer escarificacions. Els nens i nenes molt joves són marcats perquè sempre estiguin vinculats a la seva ètnia, al seu poble i als seus pares.
“Nosaltres també ens marquem així, però d’una forma molt diferent: no a la pell, sinó a l’esperit”
Aquestes ferides les fan persones dedicades exclusivament a fer escarificacions, amb uns petits ganivets que són d’ús exclusiu per aquestes feines, no obstant també se sap que es fan escarificacions avui dia amb fulles per afaitar. Moltes obres de les quals us presento setmanalment acostumen a portar escarificacions bé al cos o a la cara que esdevenen símbols identitaris de l’ètnia i d’estètica ritual.
El dia de l’escarificació per a un nen o nena hauria de ser un dels moments més horrorosos de la seva vida, ja que rodejat de la gent del seu poblat, el marcarien i feririen la cara i el cos, deixant-lo sagnar i amb les ferides obertes. Tot per ser de la comunitat.
“Qui ens fa més mal? Els de casa o els de fora?”
REDACCIÓ
