Diu la màxima popular que el més cec és aquell que no vol veure. I això es podria aplicar al (des)govern de Tarragona, capitanejat pel republicà Pau Ricomà. ERC i Comuns, durant la campanya electoral, vam fer bandera del canvi i d’un nou model de ciutat. Passats deu mesos, sembla que tot continua igual. Tarragona segueix en coma, perdent la capitalitat.
Si passegem pels carrers de la ciutat, veiem com els passos de vianants estan pràcticament esborrats, els carrers bruts i el vandalisme acampant al seu aire i impunement. Hi ha petits detalls que no necessiten decisions polítiques preses en el plenari municipal, només cal voluntat i implicació.
Tarragona ha volgut vendre la moto que és una ciutat gay friendly. Va arribar a pintar un dels bancs ubicats davant de l’Antiga Facultat de Lletres de la Imperial Tàrraco amb els colors que identifiquen la lluita LGTBI. Però, la pintura està malmesa i la imatge és penosa. Per a això, millor no fer res…
Podríem dir que el banc de colors de la Imperial Tàrraco reflecteix la inoperància d’un ajuntament que sembla governar a cops de bastó o millor dit: a les ziga-zagues. Trist, però cert…