REDACCIÓ“Quan passeu pel travessant de la porta de qualsevol escola l’èxit ja estarà assegurat”
Avui vull explicar-vos quelcom que porto fent ja un temps i que omple d’alegria els meus dies. Potser amb aquesta frase semblo un enamorat, o un il·lús que viu en els seus propis pensaments però és que potser ho sóc.
Fa tres anys que realitzo accions a les escoles de Tarragona fruit de les carències que vaig veure durant tota la meva etapa educativa; tant a l’escola primària, l’institut, com a la universitat. En cap d’aquests centres es va parlar del continent africà negre, he tingut uns professors d’elit, tot i això mai hi han hagut d’explicar-me res d’Àfrica, ja que al temari del curs no hi era.
Jo tenia les meves inquietuds i volia saber específicament d’això perquè era el que a mi m’interessava, saber més de les persones que feien l’art que jo tenia, però hi havia persones a classe i a l’escola que eren de més enllà de les nostres fronteres i elles també voldrien saber de la terra d’on ells provenien i, a l’escola, només ensenyaven coses de la terra blanca.
“La institució més completa del món sempre tindrà carències”
Fruit d’això i després d’acabar la carrera d’història el meu cor va haver de posar límit a aquesta situació en la mesura que jo podia i vaig decidir començar a escriure de manera autodidàctica per realitzar un projecte on l’art tribal del continent negre arribés a les escoles, que era el que jo podia fer i el lloc on les idees arriben de manera més forta a la població.
Ploro quan escric aquestes línies, les tecles del meu ordinador estan mullades d’alegria, i és que realment és un èxit que avui, quatre anys després, segueixi fent el que un dia va ser la meva preocupació, els motius pels quals emprenyar-me i el meu somni: a les escoles ha entrat l’art tribal!
Em dirigeixo a les escoles per fer xerrades dissenyades per tots els nivells, sent jo qui m’adapto sempre al que tinc davant; des de nens de 3 anys fins a alumnes universitaris. No només vull transmetre idees formals de l’art, sinó que els hi vull parlar de la riquesa d’un continent al qual sempre se li ha donat una imatge d’una terra amb moltíssimes carències i mai se li ha destacat l’interessant i la riquesa que amaga en les seves gents, en els seus pobles i en la seva cultura.
Quan vaig a les escoles, les persones de qualsevol edat es queden sorpreses del que veuen i els hi explico, ja que em desplaço amb diverses obres que es poden tocar, olorar i escoltar. Per molts és la primera vegada que han vist aquelles formes, i la seva cara d’estupefacció és espectacular.
En acabar les xerrades sempre demano que em facin un dibuix d’allò que han vist aquell dia, copiant-ho o bé inventant-se alguna nova forma, sempre surten dibuixos espectaculars. Però el millor és quan arriben a casa i expliquen el que han vist i tornen a pensar, imaginar i dibuixar allò de nou.
“El meu èxit com veieu, és un dibuix, però no, no és un simple dibuix”
Amb aquest projecte vull acabar amb moltes barreres, amb molts filferros d’espines, amb molts murs, amb moltes lleis, amb molts programes electorals… amb moltes fronteres, tant físiques com ideològiques. Perquè avui i sempre al món estem TOTES i TOTS.
Encara queda molt per fer. Sempre he fet acció pel continent africà, que és del que jo conec una mica, però caldria tractar a les escoles tantes parts del nostre món…
Aquells qui tingueu interès en aquest projecte, obro les meves portes i el meu contacte. Sempre estaré encantat de combatre i anar a ajudar per la interculturalitat.
“L’art tribal africà visita l’escola”
artesinautor@gmail.com
REDACCIÓ
