Caos. Aquest és el qualificatiu més encertat per descriure l’organització dels VI Premis Gaudí.
Els periodistes acreditats, més de 250, estaven convocats a les 18h30 al Barcelona Teatre Musical, per recollir les seves credencials han hagut de fer una llarga cua i passar fred.
Els canvis registrats enguany han contribuït per els caos que s’ha organitzat.
Les acreditacions es donaven en un de les entrades – la principal de l’any passat – en una taula mal col·locada i sense gaire llum.
Els periodistes després d’acreditats havien de donar la volta per l’exterior del teatre per accedir-hi. Un caos.
Davant el teatre treballadors de TV3 i bombers xiulaven i cridaven eslògans contra els polítics i explicaven els motius que els han conduit a la vaga que ha impedit que la gala fos transmesa per TV3.
Els canvis en l’organització no han estat afortunats perquè han fet anar de bòlid uns professionals que han hagut d’anar d’un costat a l’altre buscant entrades i sortides i trobant-se amb persones de l’organització o mal humorades o força despistades.
La presidència de l’Acadèmia del Cinema Català ha de tenir en compte que els canvis per a pitjor només fan que entorpir la feina de persones a qui se l’hauria de facilitar la feina i no al contrari.
Dues sales exígues per acollir més de 200 professionals.
Resulta trist veure els companys asseguts al terra i d’altres amuntegats.Internet fallava constantment, fet que dificultava la feina dels redactors i fotògrafs que havien d’enviar les informacions a les seves redaccions. Lamentable!!!
Per més impressionant que sigui el muntatge i per més glamour que es reparteixi durant la gala si la primera imatge que es dóna als informadors, la imatge serà, òbviament, negativa.
L’espai és massa petit per acollir tants periodistes. Estan tots amuntegats en dues sales on resulta difícil treballar en condicions adequades.
El que havia de ser un gala del glamour ha tingut també la seva cara de subrealime. Una llàstima quan pretenem equiparar-nos al nivell d’esdeveniments culturals i socials que fan a la resta de l’Estat. Els canvis només són positius que no és per empitjorar.
L’Acadèmia del Cinema Català, malgrat els esforços, es mereix el premi a la pitjor organització.