Si veus la meva silueta caminant cap a tu, marxa. Hi ha vegades que els esperits són més poderosos que jo. No podré fer res per salvar-te. Pagaràs.
“Oh sacerdot, perdona la meva ofensa!”
Avui presento una peça amb un caràcter molt diferent de les anteriors, donada la seva agressiva funcionalitat. Es tracta d’una peça dels Lobi de Burkina Faso, que rep el nom de “Baàthil”.
La funcionalitat de l’obra es troba en debat, donat que hi ha autors que pensen que és el nexe entre el ser suprem i els humans, un comunicador entre lo terrenal i allò diví, però també hi trobem teories que ens expliquen que aquestes obres són part indispensable dels rituals “Milkuur”, assassinats sagrats per venjança.
Els Lobi tenen la creença que si has fet una ofensa o dany a una persona estàs marcat per tota la vida i no pots seguir el teu cicle espiritual. És per aquesta raó que per netejar la ofensa i el cicle de la persona que ha violat les lleis, aquesta ha de ser castigada pel sacerdot del “Milkuur”. Ell realitza un “Baàthil”, per demanar permís i perdó als esperits pel que a continuació farà.
Els sacerdots, que estan ben vistos i tractats amb molt de respecte pels Lobi, consideren aquests rituals com una part fonamental i vital de les seves creences. Tot i això, els “Milkuur” viuen a les afores del poble, a un lloc no civilitzat, estan considerats persones fora del normal, i per tant no poden estar amb la resta del poble. La seva feina està vista com un fet de necessitat religiosa, però no ho entenen com a un fet natural.
“La mort és un tràmit. Per alguns la neteja de l’esperit”.