NOEMI LLAURADÓ: La fortalesa de la ciutat que educa

Quan parlem d’educació de seguida es pensa en escoles i mestres i tenim la sort de gaudir d’un model d’escola catalana d’èxit rotund —malgrat pesi a qui pesi— i d’un col·lectiu d’educadors implicat i vocacional com el nostre. Depenem d’aquesta empenta i determinació. Però l’educació va més enllà de l’escolarització, no queda tancada i barrada dintre les aules, sinó que surt al carrer i travessa la ciutat de dalt a baix.

Perquè les ciutats eduquen a grans i petits i és capaç de fer-ho si es transforma en una ciutat amable i acollidora, que elimina barreres, que promociona la participació i l’accés a la informació, quan fomenta el diàleg entre les seves diferents generacions, i promou els seus habitants. És la fortalesa de la ciutat que creix coneixent la pròpia identitat i preservant-la, amatent a les noves necessitats però servadora de la seva història. Educa perquè atén les necessitats d’accessibilitat, de trobada, de relació, de joc i esbarjo, quan s’apropa a la natura. Cal començar per la vessant formal i posem l’accent en la innovació en mètodes i projectes, eliminar la segregació escolar, apostar per unes ràtios coherents que ens permetran el manteniment de les línies. Posem en valor la Formació Professional, el paper de les AMPA no com un gestor de serveis sinó com una pota més que sosté el taulell, i facilitem l’accés a una formació d’adults diversificada.

El model que volem pensa l’escola com una comunitat d’aprenentatge, una escola de ciutadania, una eina de cohesió social que no pot estar mancada de recursos ni humans ni materials. Un model educatiu que no treballa només per continguts, que entén el menjador com un espai més dins l’horari lectiu, i per tant gratuït. Un model en el qual els patis tenen un paper que va més enllà i per això són respectuosos amb el medi ambient, oberts i agosarats. I no oblidem que, a més, som ciutat universitària. Això ens permet un creixement que s’hi recolza i enllaça amb el teixit empresarial cap a una economia del coneixement, la recerca i la innovació.

En aquesta mateixa línia se situa la fantàstica iniciativa Educació 360. L’educació a temps complet i per a tothom si l’entenem com un procés que s’allarga tota la vida i a cada espai de la ciutat. Saber, saber fer i saber estar. Per això és evident que cal un Pla Educatiu de Ciutat amb aquesta dimensió transversal. No podem amagar-nos rere l’excusa que la competència és d’una o altra administració pública, en les limitacions pressupostàries, en criteris demogràfics o fallides apostes tecnològiques. I no es tracta només dels centres escolars, perquè la ciutat sencera és l’escola que gestionem, que hem de planificar. Avaluem on som, planifiquem i valorem amb sentit crític tot allò que efectivament s’ha executat. I quan fem aquesta planificació, pensem més enllà d’una mandat, més enllà dels números concrets d’un pressupost anual. Treballem amb la comunitat que hi intervé. Deixem que els claustres, les famílies, cada entitat i associació ens facin les seves aportacions i incorporem-les al pla de treball.

Volem encapçalar un lideratge distribuït que permeti generar grans acords de ciutat amb una proposta clara i compartida amb tots els agents educatius —tots i cadascun— siguin formals, no-formals o informals. Projectar una agenda comuna per treballar després des del compromís i que un per un puguem explicar-nos, sempre que convingui, amb la boca ben oberta.

Noemí LLAURADÓ
Candidata d’ERC a l’alcaldia de Reus