Hi ha vegades que voldria ser una obra d’art tribal africana. Voldria ser etern, haver vist el que elles han vist i el que veuran, que la gent em mirés i sentissin coses; fàstic, tendresa, estima… M’estic adonant de la fragilitat de la vida, a més m’encantaria ser una obra d’art per presentar una idea per sempre i que aquesta pogués canviar el món. O com va dir Mahatma Gandhi, ser jo el canvi.
“Sigues el canvi que vols veure al món”.
Moltes de les obres que normalment us presento tenen unes idees molt fixes, són les materialitzacions de diverses cultures i religions, per tant només volen i tenen la intenció de representar això, una religió com a única i vertadera.
Quin interès tenim els humans en sempre tenir la raó, i en què la nostra opinió sempre sigui la millor o la correcta, jo el primer.
Durant la colonització europea al continent africà va haver-hi moltes situacions d’implantació de “la veritable” cultura i religió, el cristianisme. En el nom d’un Déu, que jo com a cristià no conec, van assassinar moltes persones i van acabar amb cultures senceres. Àfrica va viure uns dies on la terra era vermella, per la sang de la seva població.
Avui vull parlar-vos a vosaltres, persones del continent africà que llegiu els meus textos, gràcies per encara estimar-nos
L’obra que avui presento pertany als Baulé de Costa de Marfil, concretament és un modern tiraxines utilitzat pels nens del poble com a joguina o bé com a element de caça per a petits animals. Aquesta és interessant pel que l’artista ha volgut mostrar en ella, creuant dues cultures: la “negra”, amb la representació d’una escultura amb identitat Baulé, i la “blanca”, amb una creu cristiana penjada al coll del personatge, en un objecte que és bell pel que representa, la unió dels dos mons; l’occidental i l’africà, molt diferents, però en ocasions, molt igual.
El sincretisme que existeix en aquesta obra, ens hauria de fer sentir inferiors, ja que tot i el mal que vam fer a Àfrica, ells han realitzat obres amb elements occidentals, sense sentir-se ressentits. I encara diem que són pobres i ens sentim superiors…
Avui vull parlar-vos a vosaltres, persones del continent africà que llegiu els meus textos, gràcies per encara estimar-nos.
La superioritat d’un poble es mostra en les accions que aquest fa quan està dolgut.
M’he pintat com si fos ella, per ser la finestra que uneix els dos mons, realment és al que dedico la meva vida, a ser un pont entre la cultura africana i l’occidental. Espero que gaudiu d’aquesta obra i la reflexió que ens porta.