Merche Dalmau, una dona de vellut

Hi ha persones vàlides i altres que valen el seu pes en or. Però el millor de tot és quan aquestes mateixes persones per assolir els seus objectius no han planejat trepitjar ningú ni optar per mètodes poc ortodoxos. De fet, se sol dir que arribar al cim no és el més difícil. El complicat és mantenir-s’hi. Per no caure és imprescindible, doncs, crear una bona base i unes sòlides estructures. D’aquesta manera, passi el que passi, i per més ‘tsunamis’ que puguin haver-hi, les conseqüències seran menys nefastes que si hem assolit la cimera arrossegant els altres o deixant morts pel camí. Els nostres avis – que no han tingut tantes facilitats com nosaltres – acostumen a dir que de mica en mica s’omple la pica. Si ho traduïm, podríem deduir que el bo segur, és dues vegades bo i que el ràpid sol ser enemic del pràctic.

Una de les persones que darrerament està a tot arreu i ho fa amb molta dignitat, honestedat i criteri, esforç i de forma impecable és la propietària del celler Clos Galena, Merche Dalmau. És una dona que s’ha enfrontat als dessabors de la vida i li ha posat un parell d’ovaris a les situacions més adverses i complicades. Davant el mal temps, bona cara i quan hi ha un entrebanc no hi ha cap altra opció que driblar-lo. I així és la Merche.

Els que la coneixen sap que les seves filles i el seu celler (llegat i somni del seu marit) són els motius vitals. És una dona que, sense fer campanyes brutes o jugar als escacs, ha guanyat l’estima, la confiança i el respecte de pràcticament tothom.

Cada dia es desperta amb energia renovada i amb un somriure. Les formigues a l’estómac són de vellut i el seu dia a dia li propicien importants secrets, independentment si són de mar o no.

La Merche és una de les dones més guardonades i no és casualitat ni endoll. Això només ho porta la dedicació, la preserverança,  la suor i el respecte pels altres. En definitiva, ser persona. I la Merche d’això en sap molt…. És, podriem dir, una dona de vellut.