REDACCIÓ
Just aterro de Londres per motius de feina i consulto amb lectura diagonal les diferents xarxes socials on hi tinc perfil actiu i comparteixo informació pròpia i també d’interès general de la indústria musical.
Un petit somriure es dibuixa al meu rostre. No en sóc conscient però la persona que m’acompanya em pregunta perquè somric. La meva resposta és breu i plena d’ironia “-Flipant… ja era hora” Per primera vegada, sí correcte, per primera vegada agents especialitzats parlen de Turisme Musical a l’última edició del Bime de Bilbao, una de les fires i esdeveniments musicals més importants de l’Estat i punt de partida de noves tendències, models de negoci i línies d’actuació del que passarà l’any vinent a molts escenaris.
És una sensació molt bonica però al mateix temps, estranya quan tot allò que saps que té un valor incalculable comença a sumar sinergies amb un altre sector tan important pel país com pel conjunt de l’Estat com és el Turisme. Tenerife amb ‘Mute’ i València amb ‘Trovam’ així com la nova edició de FITUR prevista el gener del 2019 -amb la feina conjunta de Spain Live Music- ja han agafat el missatge i estan treballant les primeres accions, fires i esdeveniments per a professionals on es dota de valor ambdós sectors de forma conjunta i interrelacionada. Perquè junts sumem, es genera ocupació en diferents àmbits, sobretot en el sector de l’hoteleria -tot i que també en d’altres de forma més indirecta- i perquè genera un incalculable valor de marca d’allò amb el que ens volem relacionar i del que volem marxar o deixar de costat.
Alguns podran pensar que ja hi ha el Mercat de Música Viva de Vic i que hi ha festivals amb jornades tècniques en diferents punts del país. Cal una mirada més oberta i transversal, cal creure’s de veritat que la música, el teatre, les arts escèniques són sinònim d’atracció turística i d’inversió. Talent artístic ja ha quedat palès que n’hi ha en tots els estils i gèneres, però cal que sigui un motor d’accions i que els professionals que en formem part puguem canviar el discurs i defensar que al nostre territori, a casa, igual que hi ha restaurants de primer nivell, botigues ‘xic’ de primeres marques i un tarannà professional que encadena jornades gastronòmiques i familiars, també hi ha motor cultural d’estrenes, de musicals, d’actuacions d’artistes de primer nivell i de portes obertes a abraçar la cultura.
La música, com segurament l’art exposat als museus, no s’ha d’entendre en la seva totalitat. La música ens ha de despertar interès, sentiments i volar durant una estona a un món que no podem definir amb paraules ni aconsegueix la seva plenitud si no ho fa acompanyada d’un piano o d’una guitarra… senyors, és música.
Alguna cosa falla quan sovint sento algunes persones que diuen, “-Jo no n’entenc de música però m’agrada aquest artista”. La música, com segurament l’art exposat als museus, no s’ha d’entendre en la seva totalitat. La música ens ha de despertar interès, sentiments i volar durant una estona a un món que no podem definir amb paraules ni aconsegueix la seva plenitud si no ho fa acompanyada d’un piano o d’una guitarra… senyors, és música.
Per tant, crec que és el moment que més enllà dels privats, de les iniciatives de músics, de productores i discogràfiques hi hagi un gran impuls de l’administració i que no sigui no sol un tema de ciutat o de comarca. Ha de ser un element del territori, de país i incloure la música com atracció turística. Feu allò que se us dóna tan bé de crear comissions, taules de treball, parlar amb turoperadors o com li vulgueu dir però aixequeu el vol i mireu la música com a professionals, com un motor més que genera economia, ocupació i valor i no com aquells nois que pugen a l’escenari i posen fil musical a un esdeveniment. Administracions, ara, també és el vostre torn.
Marc C. GRISO
REDACCIÓ
