REDACCIÓ
Existeixen infinitats dels que s’anomenen trastorns mentals que produeixen al·lucinacions i visions de coses que no són reals, que no existeixen o bé que es poden imaginar, com si en un món diferent se situessin.
A la gent que les pateix se la té apartada, de fet, quan pensem que algú té algun trastorn com l’esquizofrènia ens esgarrifem perquè “potser ens pot fer alguna cosa”, o bé perquè “a veure què diu ara aquest”… la veritat és que me n’he adonat que tampoc n’hi ha per tant, crec que tots els presents en el món de la cultura estem una mica “trastornats” o bé som persones amb un imaginari molt ampli.
Tots imaginem, creem, tenim mirades trastornades que ens fan créixer i desenvolupar-nos.
Un bon exemple del que us explico és aquesta obra que avui us presento. Es tracta d’un cubre sexe de l’ètnia Ndebele de Sud-àfrica, utilitzada pels nens i les nenes del poblat com a símbol identitari, tant ètnic, com de joventut.
Aquesta obra a mi em transporta al mar, concretament a la platja, i realment, la seva original funció no té res a veure amb la platja. Als seus colors blaus foscos en la part superior veig la infinitat del mar, que es va fonent a poc a poc amb blaus més clars i acaba amb unes tires rematades en blanc, com l’escuma que fan les ones a la platja.
Que curiós és com aquesta obra, que amb formes abstractes em trasllada a un lloc figuratiu que tinc molt marcat al meu imaginari. Ho fa fent-me sentir infinitament poderós i apoderat per considerar tenir el mar a les meves mans, sense necessitar res més al meu voltant que allò en el que tinc la meva atenció.
La gran qualitat que tenim els humans d’imaginar i de crear discursos a través de formes abstractes és quelcom que hem de cuidar i reconèixer. És una de les millors qualitats humanes, però hi ha moltes més, l’únic problema són els extrems… tothom té dins seu quelcom que ho podríem qualificar com de “trastorn” però que forma part de la nostra identitat humana.
REDACCIÓ
