REDACCIÓ
La realitat que ens envolta i que té en el concepte “crisi” un fet assumit per a tots, per definir l’actual moment de complicació general, fa culpable dels seus mals al que s’ha conegut com “macroeconomia”, entesa com el món privat, de no se sap qui, que decideix en funció d’uns interessos ocults, en masses ocasions lligats a poders inaccessibles i desconeguts.
Segurament la resposta és correcta, i la capacitat de decisió d’uns quants condiciona el món per damunt de qualsevol variable, amb una lectura pràctica de caire exclusivament econòmic, en funció d’un suposat equilibri global que consolida el propi marc on coexisteixen, un primer món privilegiat i uns països on la misèria es generalitza de manera insultant.
Malgrat tot l’anterior, crec que poc es parla d’un altre condicionant mundial, “la macropolítica”, que no sé si es troba condicionada per una democràcia objectiva o bé els seus lligams amb la macroeconomia són tant directes que a vegades es confonen en un mateix fi de capacitat de control real de les societats.
És evident que no són objecte de debat transparent els moviments de caire militar que es produeixen, amb pressupostos desorbitats, en un suposat moment de pau general, a part de determinats conflictes menors; ni tampoc es parla gaire dels interessos ni les estratègies a mig termini, de les gran potències, amb debats permanents a l’hora de repartir-se les seves zones d’influència; així mateix, per què no dir-ho, també s’obliden les repercussions de determinats moviments econòmics, que han suposat esmerçar mils de milions d’euros cap a unes entitats financeres, sense conèixer com ho retornaran o com es reconduirà tot això; inclusiu la manca d’entesa per frenar determinats poders terroristes que fan el seu camí d’amenaça i mort, i que amb els mitjans de que es disposa, a ben segur podríem ser eliminats quan algú decidís fer-ho; per no esmentar la discussió de “polèmics tractats supranacionals” que poden modificar el model jurídic – legal a tots els nivells.
El cert és que tot això, i moltes altres dubtes que a tots se’ns acudeixen, formen part d’una manera d’actuar que suposadament té els seus objectius, un altre cosa és que aquesta línia d’actuació estigui lluny del debat ciutadà, que s’ha de conformar amb l’anècdota puntual dels “petits líders” de torn, amb la seva mínima capacitat, limitada a fer discursos massa propers a la utopia i poc a l’evidència diària precària de milers de persones.
Una reflexió seriosa, segurament, ens plantejaria dubtes del molts dels esdeveniments que es van produint, i que no mereixen “primeres planes”, però que ens condicionaran el nostre marc de convivència futura, en funció de decisions, molt llunyanes de la nostra capacitat d’influència electoral.
Masses vegades es repeteixen determinats desacords, poc discutits popularment, pel que fa a qüestions de geoestratègia, amb responsables al màxim nivell, que se’ns venen de manera tergiversada segons cada cas, així, problemes puntuals sobre qüestions energètiques a tots els nivells, o les lluites que es donen de manera soterrada, sense oblidar tot els que es refereix a determinats “jaciments” vitals per a la indústria, amb conseqüències d’ordre social, que s’amaguen sota suposats conflictes artificials, segurament “inventats” per justificar altres qüestions, són evidències que constitueixen un “tabú” inaccessible.
En definitiva el món lliure que gaudim, té unes limitacions que, encara que no vulguem veure, existeixen i marquen les regles de funcionament en base a determinats directrius que se’ns escapen i a les que no tenim accés; és evident que el meu escrit és una reflexió que en cap cas vol ser res més, però indubtablement existeix un entorn superior que és qui marca les grans propostes de futur, esperem que la influència dels grans líders globals tingui el seu pes a l’hora de decidir, com a esperança mínima per un demà, difícil però possible per a la gran majoria, amb els matisos que facin falta, que son molts més del que podem imaginar, en el que es pot conèixer com “macropolítica”.
Lluís BADIA
Advocat
REDACCIÓ
