LLUIS BADIA: El món al reves

Quan sembla que les tesis més conservadores volen imposar els seus criteris de caire econòmic, ens trobem un una contradicció evident, la influència en els mercats globals de la “poderosa” economia xinesa, que cada cop que “mou fitxa” el món tremola a tots els nivells.

Certament la devaluació del “renminbi-yuan”, moneda xinesa,  va obrir un greu període de preocupació pels països més avançats respecte a l’efecte que això comportava per les seves economies, inclusiu alguns van plantejar-se si s’estava davant una “lluita de divises”, qüestió que posteriorment va ser negada categòricament pel propi Banc Central Xinés, que a més va garantir que no hi hauria més devaluacions.

Com podem veure en el món interdependent, que ens toca sobreviure, qualsevol moviment de caire econòmic, polític o social, es converteix en un fet emblemàtic que incideix directament en totes les economies i, per tant, el fet objectiu es que la volatilitat  es una dada a assumir i que forma part de la nostra viabilitat.

Ara que sembla que tant els Estats Units, com a una part d’Europa, s’alcen veus més properes al que s’ha conegut com una “opció dretana radical”, poc ,tot això, te a veure en la realitat objectiva, doncs el que està clar és que el món es mou en funció d’uns paràmetres econòmics molt complicats, on els “discursos polítics” només incideixen en funció de la seva repercussió efectiva sobre els centres de poder reals.

Tornant al paper de la Xina i el seu pes a l’hora de fixar objectius globals, el cert és que sembla indubtable que avui el “Comitè Central  del Partit Comunista” d’aquell país, és un actor principal a tenir en compte, cosa que es contradiu clarament en les reflexions que des d’un altre punt de vista ens venen el potencial occidental com autèntic líder  del que succeeix i el que succeirà.

Evidentment, el “món al revés”, sembla que és una evidència irrefutable doncs, què poc es podia pensar, només fa 25 anys, que avui el règim comunista del més gran país del món, tindria veu i vot en el nostre futur, com el que realment té, amb el que això suposa pels milers de teories i plantejaments ideològics que han sorgit al llarg de la nostra història, que ara es poden veure condicionats en la seva vigència possibilista, davant un mapa d’equilibris que ningú s’hauria plantejat.

Segurament el tema que exposo té un calat imprevisible, com en el seu moment van tenir determinats posicionaments de caire ideològic que han servit per arribar fins a on som, amb tot els defectes i virtuts, però que ara es veuran necessitats de fixar noves alternatives viables; és cert que en tot aquest model general se li apliquen dosis ingents de “demagògia”  per part de tots els “artistes intervinents” a l’hora de buscar les màximes adhesions als seus “discursos”, però no estaria de més també analitzar en profunditat la viabilitat de cada opinió des d’un pragmatisme objectiu, difícil d’aplicar, però imprescindible si volem arribar a un demà, quant menys viable, per la gran majoria de la ciutadania.

Qüestió, a part de tot això, que es limita a les grans ”gènesis econòmiques”, és l’altre via dels enfrontaments més directes per les persones, avui amb variables com la crisi migratòria o els experiments armamentístics  que no podem apreciar, però que també tenen el seu propi camp de litigui; amb repercussions, invisibles pel moment, però amb conseqüències que veurem més aviat del que pensem.

És indubtable, com resum de tot l’esmentat, que tampoc el concepte de comunisme a la Xina d’avui, té res a veure amb el que fins fa poc s’entenia com a tal, però el que és indiscutible és que aquesta variable comporta un pes fora de discussió; ni Xina és ara “maoista” ni el nou comunisme és “estalinista”, malgrat  que per uns i altres alguna cosa deu de quedar dels plantejaments d’on venen, i per tant, el debat en aquest punt estic seguir que és ple d’interpretacions polièdriques. En definitiva, superada una part del Segle XXI, innovador en moltes coses, també serà testimoni del que ens espera a l’hora de fixar un marc de convivència futura, complicat, però amb camins de novetat encara per construir.

Lluís BADIA 
Advocat