REDACCIÓ
El cas de les pròtesis de Traiber – batejat per la policia com operació Cirurgia – no és com ja se sap exclusiu de Reus. Segons la darrera interlocutòria del jutge instructor – a que aquest diari ha tingut accés – més de 47 facultatius eren coneixedors, directa o indirectament, dels tripijocs de l’empresa Traiber, que consistien en oferir comissions il·legals a canvi de pròtesis caducades. Si pensàvem que es tractava essencialment de l’Hospital de Reus, hem de començar a tenir en compte que la majoria de centres hospitalaris de la província surten en l’escrit del magistrat.
El jutge Diego Álvarez assegura que hi ha indicis de relacions entre Traiber i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Això perquè el Dia 21 de febrer de 2012, una comercial de l’empresa es va reunir amb el cap del servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica.
De la trobada es pot despendre que la comercial pretenia vendre pròtesis, tot i que el metge li va contestar: “Encara que jo sigui el cap de servei, la teva empresa i el meu equip no han arribat a cap acord important (…) per tant jo, encara que decideixi, faré cas al meu equip i si ells em comenten que amb vosaltres no hi ha prou ‘enteniment i col·laboració’ comprarem a una altra empresa”. D’acord amb l’escrit judicial, el cap del servei de Traumatologia de Joan XXIII ha afegit que tenia la sensació que aviat, entre hospitals públics, hi hauria una ‘fusió’. En la pràctica, això vol dir que “una persona decidirà les compres de varis hospitals sempre amb la millor oferta-preu i en ‘regals’”.
Aquestes anotacions constaven d’una agenda intervinguda per la Guàrdia Civil, arran de la investigació del Cas Cirurgia. En una de les anotacions, es pot llegir un informe d’una visita mèdica datada de 10 de març de 2009 entre els doctors Huguet i el cap de Traumatologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. “(…) Comenta que ha rebut moltes pressions per part del Dr. Giner per implantar Traiber però ell insisteix que si és així podrà col·locar unes 4 columnes a l’any de Traiber. (…) Comenta finalment que ell té un cert compromís moral amb les empreses que l’han estat subministrant durant molts anys, donant-li un bon servei, i que no veu cap motiu de pes per canviar, encara que insisteix que si el Dr. Giner l’obliga, llavors en aquest cas col·locarà algun implant de Traiber en contra de la seva opinió. (…)”.
L’empresa Traiber pagava comissions il·legals als metges perquè implantessis les seves pròtesis. D’acord amb la investigació de la Guàrdia Civil, a l’activitat comercial de Traiber destaquen diferents pagaments, que per la seva aparença delictiva (tant de qui paga com de qui rep) a facultatius en concepte de regals de Nadal, viatges i congressos, col·laboracions i contractes ‘royalties’. Per la policia, ‘royalties’ són, suposadament, negocis jurídics simulats que s’utilitzen per encobrir el pagament de comissions irregulars.
De fet, en un informe intervingut per la policia judicial el 15 de novembre del 2010, revela que “s’estableix pagament de ‘royalties’ per traumes que s’implantin via mútues (ASISA, Sanitas, ADESLAS, DKV) en 400 euros (14% sobre el valor promig facturat)”. També s’establia ‘royalties’ per a traumes implantats via privada d’acord amb el següent barem: “a) Facturació entre 4.000 i 4.999 euros = 22% sobre el valor facturat; b) Facturació entre 5.000 i 5.999 euros = 24% sobre preu facturat; c) Facturació superior a 5.600 euros = 25% sobre el valor facturat”.
Els investigadors també troben documentació que posa de manifest que alguns metges se’n beneficien d’aquesta trama. Alguns metges cobràvem 1.800 euros per cada implant de maluc . També a nivell excepcional s’havia determinat que el grup de treball liderat pel Dr. Dolz cobraria un percentatge corresponent al barem sobre el valor facturat establert: repartir el 67% al metge i el 33% a la resta del grup”.
A Tortosa, més concretament a l’Hospital Verge de la Cinta, Traiber també havia arribat a acords. De fet, en un document manuscrit es pot llegir: “De tot el que es col·loqui se’ls pagarà un ‘royalti’ del 20%”. Aquestes informacions han contribuït perquè el jutge estigui convençut de l’existència d’indicis de que se relaciona la col·locació de pròtesis amb el pagament de comissions als metges.
REDACCIÓ
