REDACCIÓ
Estat del patrimoni de Tarragona: L’amfiteatre, bé gràcies; el teatre romà, en canvi, continua en coma. Anem a pams. Avui la regidora de Cultura i Festes, Begoña Floria, que a rodes de premsa per minut no la guanya ningú, ha presentat la tercera intervenció artística feta en el marc del projecte 3.0 ‘El batec del temps’.
Engegat el 2014 per les àrees de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament i coorganitzat pel Museu d’Història de Tarragona, té com objectiu unir patrimoni i art utilitzant com a mitjà el web i els entorns dels dispositius mòbils. L’any passat va ser el torn de Pep Escoda, Marta Richardson i Abelador Castellet en dues intervencions al Fòrum de la Colònia i al Circ romà (que es poden veure al web http://elbatecdeltemps.tarragona.cat, i que els visitants poden trobar als recintes mitjançant codis QR). Enguany, l’encàrrec s’ha centrat en un amfiteatre que val tant per a Tàrraco Viva com per itineraris del Museu Bíblic, depenent de si estem en calendas jupiterines o Pàsqua baptismal i ha recaigut sobre el fotògraf i videorealitzador Rubén Perdomo.
La intenció de Perdomo (creador de seccions com Espai Internet, de TV3) és la de retratar a través d’una peça cntral composada per un vídeo i una galeria fotogràfica “els diferents estrats i les varietats d’històries que es poden trobar en un recinte com l’amfiteatre per una persona anónima que el visiti”, tenint en compte que va ser espai lúdic amb els romans, religiós amb la basílicia visigótica i l’església posterior i fins i tot presó.
I ja posats a parlar de Patrimoni, les preguntes dels periodistes han derivat cap a l’estat del gran oblidat: el Teatre Romà. Dins del procés de restauració i de posada en valor iniciat l’any 2010, es va portar a terme una primera fase amb la neteja i arranjament del solar, la construcció d’un mirador informatiu i l’actuació sobre la tanca a càrrec del Museu Nacional Arqueològic.
El problema, però, és que l’embranzida es va quedar a mig camí i l’avantprojecte per a una segona fase on es permeti la visita entre la Generalitat i l’Ajuntament està encallat en qüestions pressupostàries (s’ha rebaixat bastant l’expectativa inicial, com la creació d’una passarel·la) i fins i tot tècniques (des del municipi es voldria donar la possibilitats als visitants de poder-se fer la idea de l’existència del Frons Scenae, ara desaparegut, per a poder visualitzar d’alguna manera la rellevància del monument).
Segons Floria, “seria bo que el projecte s’activés com abans possible. Fa temps que es va anunciar i diguem que la velocitat d’activació és molt millorable. Malgrat la neteja interna, és un monument que ens queda pendent”.
Jordi SIRÉ
REDACCIÓ
