REDACCIÓ
Els darrers anys estem assistint a mobilitzacions ciutadanes nombroses i singulars en defensa de la sobirania de Catalunya, particularment arran de les retallades de l’Estatut. És per això que va arribant l’hora d’anar-se responent, ara ja en veu alta, la pregunta del cotó: volem una república catalana, sí o no?
La gent d’ERC-MES-MDC tenim una resposta clara i senzilla: sí, volem una república i la volem fer des de baix, des de la gent, amb una important participació municipal. És per això que el proper divendres defensarem, conjuntament amb CiU i CUP, l’adhesió de Tarragona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), entitat que promou el dret d’autodeterminació democràtica. Val la pena recordar que comptem amb 9.370 signatures de tarragonins i tarragonines fent aquesta petició, fa tot just dos anys.
No és només una qüestió entre monarquia i república, encara que la forma d’estat també és important. Certament no hi trobem cap sentit en això de pagar el sou a tota una família, el patriarca de la qual resulta que ens ha de representar durant vés a saber quantes dècades, amb total impunitat i sense que ningú no l’hagi votat mai. Preferim un president o presidenta més austers i escollits cada quatre anys, la veritat.
Però la gràcia de fer una república és que la podem omplir de moltes més coses, algunes de les quals no serien possible sota l’actual configuració del Regne d’Espanya. Per exemple, la podem omplir de democràcia. De fet, un canvi profund ja l’és construir un país nou des del fonament mateix del dret a decidir, sense imposicions de cap mena. Un país fet entre tots i perquè volem, per entendre’ns. A ser possible, un país on les paraules participació, consulta i referèndum siguin instruments de la màxima utilitat col·lectiva, no delictes.
La república, tanmateix, la volem omplir de moltes coses més: de justícia social, de desenvolupament econòmic, d’infraestructures adequades al territori, d’un model educatiu ajustat a les necessitats del país, de transparència, de solidaritat o de respecte i promoció de les identitats culturals diverses. És entre tots, que ens caldrà fer el dibuix; però primer ens cal el full en blanc.
Perquè el que en definitiva volem és tenir l’oportunitat d’assumir la responsabilitat d’administrar-nos nosaltres mateixos, com fan la majoria de països del món. No ens enganyem: sí, creiem que ho faríem millor que l’Estat espanyol. Però, efectivament ens podem equivocar, i rectificarem sempre que convingui. Que no era això, la responsabilitat?
I serà assumint la responsabilitat que podrem fer coses tan necessàries per generar treball i benestar com arreglar l’estació de trens de Tarragona, connectar el Port i la indústria amb una xarxa ferroviària d’ample europeu o aprovar la llei contra la pobresa energètica (actualment suspesa pel tribunal Constitucional). Fins i tot, ai las, tindríem un estat que podria impulsar amb força els jocs del Mediterrani!
Una màxima clàssica de l’esquerra política afirma que, davant del conflicte, la neutralitat no existeix. Callar s’entén així com una cessió de tot el pes del silenci en favor de l’establisment, representades en aquest cas per les elits i oligarquies espanyoles (i catalanes), tots elles encapçalades simbòlicament pel Rei. Així que, preguntem-nos de nou: els partits d’esquerres de Tarragona, al servei de qui estaran? Nosaltres estarem amb la república de la gent, i esperem confluir-hi amb les restants forces municipals.
Xavier PUIG ANDREU
Conseller d’ERC-MES-MDC de l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
