29. Març 2024

… la meva parella no va aguantar i la vam haver d’acomiadar per sempre

Avui no us presento cap obra d’art. Donada la situació que vivim a les costes mediterrànies el meu cor es veu obligat a escriure sobre això.

Avui us parlo dels creadors de les obres d’art amb una història on la Lucia i jo som els protagonistes, però cada dia infinitat d’històries com aquesta es produeixen a les costes del Mediterrani amb milers d’afectats. Espero que cap dia ens toqui a nosaltres viure-ho.

“A casa nostra ja no podem estar. Ja no tenim veïns, tots han marxat o bé han desaparegut fruit de la inestabilitat política i social de les nostres terres. No sabem què fer, on anar, en qui confiar… Hem pres la difícil decisió de deixar les nostres arrels per buscar un lloc millor, on diuen que la gent obté profit del seu treball, on hi ha llibertat i on al carrer es pot anar lliurement sense perill de ser atacat…marxem a Europa.

Fruit de l’esgotament dels dies a la mar la meva parella no va aguantar i la vam haver d’acomiadar per sempre

La nostra odissea ha sigut molt llarga, la meva parella, la meva filla i jo vam pujar dins d’una barca poc estable i en arribar a les costes, aquesta va enfonsar-se. Fruit de l’esgotament dels dies a la mar la meva parella no va aguantar i la vam haver d’acomiadar per sempre. La meva filla i jo seguim el nostre camí per buscar una vida millor.

Fa dies que ho passem malament, ens jutgen per vestir diferent, per portar els penjolls que portem, per anar descalços, per parlar diferent, per tenir una cultura diferent, per olorar diferent, per menjar diferent… ens jutgen per ser qui som. Diuen que aquí som il·legals”

Aquesta és la història d’infinitat de persones que cada dia es veuen obligades, per pressions socials i politiques als seus països, a canviar el lloc on viure. Deixen tot el que tenen per trobar un espai millor i, a vegades, aquesta decisió els hi comporta la pèrdua de familiars propers o bé la seva propia mort.

Com sempre he dit, qui pot barrar el camí d’aquell que busca una millora? Qui es creu quelcom per dictaminar que una persona és il·legal?…En resum “qui es creu el rei del planeta Terra?”

Potser amb aquesta publicació provoco opinions diverses, moltes que segurament van en contra meva, no obstant això, no m’espanta. Crec en l’individu, per mi tant se val que una persona vingui de Somàlia com de París si el seu cor és pur.

Els que sortim a la foto som persones blanques, i l’empatia que podem sentir o la sensibilització pot ser més gran per aquest factor. Què creieu que passaria generalment si fóssim dues persones d’un continent diferent de l’occidental? Hi hauria la mateixa sensibilització?

“Lamentablement pels peus negres no hi ha terres blanques”

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Download Best WordPress Themes Free Download
Download Best WordPress Themes Free Download
Download WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
udemy course download free