REDACCIÓ
De ben segur que hi ha altres formes de manifestar les nostres discrepàncies i de reclamar l’atenció per allò que es pugui considerar una injustícia. No pot ser que la via pública i el material urbà i el patrimoni hagin de ‘carregar’ les culpes dels que defensen una causa i dels que estan en contra de la mateixa.
Potser, l’administració hauria de cercar mecanismes i trobar solucions per tal d’evitar que s’embruti els espais públics i emblemàtics. No és de calaix que es passi el dia (pre)ocupats amb una qüestió que, fora de l’esfera política, on es pot resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya. El fet que uns posin llaços i uns altres els treguin no abona en absolut a la (bona) convivència.
Que cadascú vulgui ‘decorar’ casa seva, els seus balcons i les seves propietats, no hi ha res a dir, però s’haurà de frenar que els espais públics hagin de ser els aparadors de totes les reivindicacions, amb cartells, pintades i adhesius inclosos…
Algú està cridat a posar pau i a pensar que la via pública és de tothom. La neteja la paguem tots, fins i tot els que estem en contra de la brutícia propagandística. Ara cal, més que mai, sentit comú i seny. Quelcom que a hores d’ara brilla per la seva absència.
VÍDEOS
REDACCIÓ
