REDACCIÓPel photocall de Societat Civil Catalana han passat diversos polítics del territori nacional com Albert Rivera, líder de Ciutadans, Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP de Catalunya, Carme Chacón del PSC, exministra de defensa i Ramón de Veciana, portaveu d’UPyD a Catalunya. L’acte ha comptat amb la presència de diversos regidors del consistori local com Joan Sanahujes, Carles Castillo i Javier Villamayor. Alejandro Fernández, portaveu del Grup Municipal del PP, també ha volgut donar suport a Societat Civil Catalana.
Cap a dos quarts de set de la tarda ha començat la passejda de personalitats pel photocall de l’acte, situat a la rotonda del Circ Romà de Tarragona. Aquest acte, segons els Mossos d’Esquadra, ha aplegat al voltant de 3.500 persones i segons la Guàrdia Urbana unes 7.000.
Instants més tard, una gran senyera, de 50 metres de llarg, ha estat portada des del Portal del Roser fins al cor de l’Amfiteatre, on, com estava previst, Joaquim Coll, vicepresident primer de SCC, ha fet el seu discurs basat en la recuperació de la senyera.
Coll ha dit que “en aquesta festa som milers de catalans vinguts de molts indrets, malgrat els obstacles i les dificultats que s’han trobat pel camí” i ha afegit que els que volen la independència “han aixecat un mur de silenci, mentida i ocultació de la nostra història i de la pluralitat dels anhels col·lectius”.
Coll també ha fet al·lusió a Millet i Pujol, provocant un clam entre els assistents. El discurs ha acabat amb un “Visca Catalunya i Visca Espanya”.
No volem tenir enemics
La desfilada de discursos ha continuat. Després del torn de Coll i d’un descans acompanyat per un grup de jazz ha sigut el moment de Susana Beltrán, on ha dit que “els catalans sàpiguen que estem aquí. Nosaltres no volem que ens arrossegui ningú però nosaltres tampoc volem arrossegar a ningú. Aquest és el moment que estàvem esperant”.
Per tancar els discursos, el president de SCC, Joan Ramon Bosch ha dit que “no necessitem tenir enemics per a ser catalans, hem de recuperar el seny que s’ha perdut. Volem una Catalunya unida, on no es parli de desobeir les lleis, com si fos natural o obligat. Una Catalunya que s’expressi en català, castellà i en aranès”.
Alhora, per acabar la seva intervenció, Bosch ha sentenciat que “sabem on som i on anem. El nostre projecte no crea fantasies improvisades. La independència ni la volem ni ens convé. No podem ser catalans sense ser espanyols, ni europeus. Hem de recuperar Catalunya”.
I per acabar amb aquest acte, cap a les nou del vespre, l’organització tenia preparat un mapping de contingut històric sobre Catalunya, que s’ha projectat sobre una part de la muralla tarragonina i la torre del Pretor i ha finalitzat amb un espectacle de focs artificials.
Els polítics opinen
Albert Rivera (Ciutadans) ha declarat que “ens agrada el lema de SCC: Hem de recuperar el seny ja que hi ha catalans que volen que ens enfrontem.
Avui és un dia de confrontació, alguns es poden manifestar lliurement i alguns, que defensem la pluralitat, hem d’abandonar alguns llocs escortats, insultats i amenaçats només per expressar-nos”. També ha convidat a Mas i a Junqueras a abandonar la política per voler que els catalans es barallin entre ells.
Al seu torn, Alícia Sánchez Camacho (PPC), ha dit que aquest “és un acte amb el que no és vol dividir, és un acte d’unitat, es vol reivindicar una Catalunya plural, i fer veure a la resta d’Espanya i del món, que la imatge independentista mostrada no és la veu dels set milions i mig de catalans. Ara canviaran les coses, els catalans silenciosos ja comencen a sortir al carrer i a manifestar-se”.
Carme Chacón (PSC) ha afirmat la seva presència a Tarragona dient que “estic aquí per donar suport a la SCC per reivindicar que la senyera és de tots. Els catalans volem un país millor, amb més justícia i sense corrupció, per això necessitem una unitat civil. Per això necessitem recuperar la senyera i el seny”.
Pel que fa referència a Mas, ha afegit que “avui és el dia de tots nosaltres i això fa més dos anys que cada vegada va a menys per culpa del govern i d’Artur Mas. Mas provoca que hi hagi una ruptura, un trencament de la pròpia societat catalana. Penso que un govern no pot fer mai això. La senyera és la bandera de tots els catalans i la diada també”.
Castillo es mulla
Carles Castillo, regidor socialista de l’Ajuntament de Tarragona, ha declarat que “jo no entendria una Espanya sense Catalunya, no seria possible, una depèn de l’altra i s’han de mantenir unides.” Castillo ha remarcat la seva presència en l’acte afirmant que “estic aquí perquè crec que si estic en política m’he de mullar i ho he fet”.
El regidor Joan Sanahujes ha dit, fent referència a la Diada de Catalunya, que “el que hauria de ser un dia pels catalans, s’ha convertit en un dia que alguns l’han utilitzat d’una manera que no és la correcta, els separatistes van començar a utilitzar-lo com una acte partidista”.
Els seguidors opinen
Alejandro López, de Reus, està a favor que Catalunya i Espanya es mantinguin unides ja que “es necessiten l’una a l’altra. Catalunya sense Espanya no seria res, seria perjudicial per tots nosaltres”.
Toni García, de Barcelona, ha dit que “els independentistes no venen fum sinó que amaguen moltes coses, tot això és una fal·làcia ja que hi ha masses incerteses i masses intencions”. Alhora, ha afegit “no es veu una Espanya sense Catalunya ja que la cultura hispànica també l’inclou”.
Llibert, de Barcelona, creu que si Catalunya es separa d’Espanya “no seria ni l’una ni l’altra, es necessiten. No es pot fer d’això una pantomima d’això, és molt seriós”. A més, ha declarat que “la immensa majoria dels catalans no vol la independència. Els que la volen no saben la història dels seus avantpassats”.
Elena Soto, de Tarragona, es declara catalana i espanyola, i afirma que “tots som germans i hem d’estar i viure units. Si es separessin molta gent marxaria d’aquí. Jo ho faria”. També ha afegit que “és cert que hi ha corrupció a Espanya, i que passem moments difícils, però aquí també n’hi ha, recordem el cas Pujol”.
L’anècdota
Només, com a apunt, dir que el mapping contenia buits històrics, com per exemple, el buit que hi ha entre el Guernika de Pablo Picasso, 1937, plena Guerra Civil, i la Transició i la posterior Constitució, 1975 i 1978 respectivament, gairebé quaranta anys oblidats.
Jonathan OCA
REDACCIÓ
