JESUS ARJONA: Ets la meva deessa

Avui parlo d’ella. D’aquella que et cuida i d’aquella que et cuidarà allà on siguis. Va per tu.

“Tu, que amb la teva pena segueixes endavant. Tu. Tu ets la meva deessa”

Les peces que presento avui tenen un caràcter d’allò més bonic i afectiu. Pertanyen a un poble que s’estén per Ghana i Togo, els Ewe.

Aquest poble és un dels indrets on més proliferació de bessons hi ha i deuen les seves creences a aquest fet. Tenen la creença que la creació del món va ser feta per dos bessons.

Quan aquests vénen al món esdevenen éssers sagrats i consideren que donen sostenibilitat al poble i, per tant, és de vital importància mantenir-los en salut. Però moltes vegades aquesta realitat no arriba mai i molts moren per infinitat de causes, les seves creences fa que Ewe hagin ideat la manera de què els seus esperits es mantinguin a la Terra.

Quan un infant mor es produeix una figura anomenada “Venavi” que acollirà l’esperit del difunt i serà protegit, cuidat, alimentat i vestit per la mare com si es tractés del seu fill en vida.

Podríem considerar aquestes figures com els elements més sagrats d’aquest immens poble i les podríem relacionar antropològicament amb el traspàs d’un dol o bé amb el record als difunts i la perpetuació de la seva memòria. Acostumem a veure aquestes obres com a simples joguines però la seva funcionalitat és una de les més boniques de tota l’Àfrica, incomparable i extensible a tot el món.

“Siguis asiàtica, africana, americana, europea… estaràs en mi”

“Àvia, mare, filla, germana, amiga, estimada… creadores de la vida, sou el nostre tot”.