REDACCIÓ
Per a la Fiscalia, el procés independentista va ser un atemptat contra la integritat d’Espanya que va culminar quan Carles Puigdemont va proclamar la DUI. Defensa que els seus líders, els nou que estan en presó preventiva, van incitar a votar en un referèndum il·legal i van cometre un delicte de rebel·lió.
“No tots els actes d’execució del delicte de rebel·lió han de ser violents” deia el fiscal Jaime Moreno. Perquè precisament aquest és l’argument de les defenses. Afirmen que no hi va haver violència, ni ús d’armes i sense això no hi pot haver rebel·lió. Va ser només, diuen, la defensa d’un projecte polític.
Un delicte que sosté també l’acusació popular exercida de Vox, però no així l’advocacia de l’Estat, que defensa que es va tractar de sedició. Així ho veia Felipe González a Roent: “Era un cop contra l’Estat però no un cop d’Estat. Em va semblar una sedició o una incitació a la rebel·lió que una rebel·lió”.
Totes les acusacions sumen més el delicte de malversació en el cas dels líders polítics i parlen de xifres superiors als dos milions d’euros. Les defenses neguen que es comprometessin fons públics.
A més, la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat acusen de desobediència als tres exconsellers que estan en llibertat i incideix que les resolucions del Tribunal Constitucional van ser ignorades de manera sistemàtica.
Els acusats s’emparen en la inviolabilitat parlamentària i si preguntem als experts, com Martín Pallín, asseguren que “no hi ha rebel·lió ni sedició ni malversació i queda obert el portell de la desobediència”. Els advocats de tots ells reclamessin la nul·litat d’aquesta causa i al·legaran vulneració de drets i parcialitat de la Guàrdia Civil, que va anar al encarregada de la investigació.
REDACCIÓ
