Avui he decidit escriure l’article d’opinió més sincer, menys demagog. Unes lletres que necessito vomitar des del fons de la meva consciència, sense filtres, sense voler remoure pensaments, sense malícia i sense seguir un guió prèviament definit.
Comencem….
No tenia l’edat mínima per votar i jo era un adolescent, de Manresa, que volia i desitjava la independència de Catalunya. Les meves primeres eleccions, unes municipals, vaig votar per AUP (Assemblea d’Unitat Popular (avui seria la CUP)).
En aquella època (1995-1996) l’independentisme a Catalunya era una opció molt minoritària.
25 anys més tard les coses han canviat.
Recordo l’any 2006, un mes d’abril, l’Alfonso Guerra dient en actitud xulesca que “el Congreso “se ha cepillado” l’Estatut “como un carpintero”. (estatut votat per la majoria de la societat catalana). Cal recordar la recollida de signatures per part del PP.
Tothom sabem, almenys a Catalunya, que ha passat durant aquests anys… (manifestacions pacífiques, Butirreferèndum, 1 octubre…. ).
Avui molts hem sortit al carrer, de fet molts estem als carrers des del dia que vam conèixer la sentència de sedició que condemna als Jordis (no polítics) a 9 anys de presó i als nostres representants democràtics fins a 13 anys, estan presos fa gairebé 2 anys de forma preventiva, no perquè van fer sinó per escarmentar i acollonir a un poble que només desitja exercir el dret a decidir.(el 80% de la societat catalana hi està a favor).
Estic convençut que si ens haguessin deixat votar en un referèndum acordat l’any 2017… el No s’hagués imposat al Si. Sempre que l’estat hagués mostrat l’amor i respós a aalgunes de les pretensions de la societat catalana.
En recerca de vots a la resta de l’estat tots els partits de la dreta espanyola (PSOE, PSC …) i els que competeixen per fer-se seu l’espai de l’extrema dreta (PP, CS, VOX …), han insultat, criminalitzat, menyspreat, atacat i infravalorat a tot un poble.
Podeu manipular mitjans de comunicació perquè la resta dels nostres conciutadans de bona fe de la resta de l’estat pensi que som uns egoistes, violents, radicals i sediciosos.
Avui la ministra Isabel Celaá ha dit que la responsabilitat de les agressions de grups feixistes és a conseqüència de l’independentisme, (us imagineu que la portaveu del govern digués que la culpa que hagin violat a aquella noia és per què portava la faldilla massa curta?)
Mai no estaré a favor de l’ús de la violència. De fet a Catalunya vàrem patir la violència el dia 1 d’octubre de l’any 2017 i hem estat en pau fins aquesta setmana. Això em fa pensar que potser la violència apareix quan el govern central envia els “a por ellos”.
Vull agrair al Ricard Checa, director d’aquest digital que em deixi escriure sobre qualsevol tema sense limitar la meva llibertat d’opinió a condició que sigui fidel a 3 conceptes bàsics com … No mentir ni manipular, no insultar (mai faltaré al respecte) i sentir que el mitjà respecta la meva llibertat d’opinió(sovint no la comparteix…(crec)
M’agradaria mostrar la meva solidaritat al periodista Arnau Maymó de Catalunya radio que ha patit agressió per part de policies nacionals i al gran bagenc Quico Sallés que ha rebut un impacte d’una pilota de goma (va rebre, fa 2 dies, cops de porra).
Vull dedicar les últimes línies d’aquest article al gran fotoperiodista Albert García del diari El País i que ha estat detingut i emmanillat per la Policia Nacional quan feia la seva feina.
Si després de 2 anys de presó preventiva el condemnen per sedició prometo que sortiré al carrer per demanar la seva llibertat i no li tindré en compte que tenim el president d’Òmnium Cultural i el qui era president de’ANC fa 2 anys a la presó al costat de representants elegits democràticament a Catalunya o els xavals d’Altsasu per les falsedats que han creat un estat d’opinió i alarma gràcies també al seu diari.
El periodisme no pren part. Informa.
Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007