FERRAN BUSQUETS: Estem més a prop del carrer que de tenir un iot

Entro a la seu d’Arrels Fundació, que dóna suport a persones sense sostre. Em demanen identificació. Els hi dic que tinc una entrevista amb el director. Amablement em diuen que esperi a la sala. Desenes de persones i surten d’aquell local. Agafo un cafè de la màquina. Deu minuts després, surt un senyor i crida: Joan, pot venir? I dic, “clar”. M’agafa pel braç i, de sobte, una dona m’agafa per l’altre. Em sento com dirigit cap a una habitació. Veig que ell porta una llista a la mà. Ella em diu: ” tu has marxat abans, oi?” Detecto que hi ha una errada i els hi dic: “No. Jo sóc periodista. Vinc a entrevistar el director”. Tots dos em deixen anar i em diu ell: “Ostres! T’anàvem a dutxar!”. Riures de tots tres… Aquesta anècdota reflecteix que no importa la imatge, no importa l’estatus, no importa els diners que tinguis avui… Tots estem exposats a acabar dormint al carrer. Ferran Busquets, és director d’Arrels Fundació, una entitat que atén persones que viuen al carrer, denuncia els atacs que aquestes poden patir i sensibilitza la ciutadania sobre el problema.

Hi ha prou sensibilització ciutadana?
No. Tot i que en fem molta, nosaltres creiem que hi ha molts estigmes que encara costen de treure: que si les persones que estan al carrer és perquè volen, o que si no volen cap ajut, o que si són borratxos…

Accepten el suport que els hi oferiu?
Saps què passa? Que quan arriben al carrer és perquè ja han desconfiat de tothom. Abans de caure-hi segur que ells havien demanat que algú els hi donés un cop de mà. Si ningú els ha ajudat, perden la confiança en el seu entorn i en tothom. Qualsevol proposta es veu amb malfiança.

Com reaccionen?
Hi ha gent que no es creu res, o que ni t’escolten o que si els oferim un alberg, no el volen perquè, realment, no és una solució. No és que no vulguin, és que s’està millor al carrer que a un alberg.

Es pot sobreviure?
Al carrer no se sobreviu, sinó que es mor. Les persones del carrer viuen uns vint anys menys que la resta de la població. I psicològicament, acaben molt malament. L’alcohol és una conseqüència de viure al carrer. No sempre és una causa.

Les persones del carrer viuen uns vint anys menys que la resta de la població

Com controleu el lloc on són els sense sostre?
Tenim un equip que recorre els carrers de Barcelona, que és on actuem bàsicament, però no hi arribem a tots. Intentem prioritzar aquelles persones que sabem que tenen una situació més cronificada que, en el fons, vol dir que són més vulnerables.

Quanta gent teniu censada?
1200 persones dormen cada dia només als carrers de Barcelona, tot i que tenim dades que diuen que cada any hi passen unes 2500, algunes se’n van i d’altres s’hi queden.

Quin és el perfil de la gent que viu al carrer?
Cada any fem una enquesta al carrer amb 400 voluntaris. Les dades de les quals disposem diuen que el 60% passa més d’un any dormint al carrer; una mitjana d’edat de 42 anys (el 60% tenen entre 25 i 40 anys); el 38% dels sense sostre deien haver patit algun tipus de violència física o verbal els darrers sis mesos. Entre el 85%-90% de la gent que viu al carrer són homes. Però comencem a detectar famílies senceres…

Són tots ciutadans espanyols?
El 25% dels sense sostre són espanyols, però hem comptabilitzat persones de 49 països diferents (40 comunitaris).

El problema és més físic o psíquic?
El carrer és un trauma que psicològicament et deixa marcat. Físicament, viure a la intempèrie té el seu preu. I si, a sobre, augmentes toxicomanies, això et passa factura.

Molt alta?
Mira, ja ens ha passat que gent que viu molt temps al carrer, va al nostre pis, es posa a dormir, es relaxa i es mor.

La situació de les persones sense sostre es pot revertir?
És clar. Una persona dorm al carrer perquè no té un dret bàsic com un habitatge. Si el tinguessin, ningú no hi dormiria. L’alberg no és un habitatge, és un alberg.

Com es sensibilitza la població?
Amb activitats que arribin a com més gent millor. Ara acabem de fer l’activitat “VIuIntempèrie”: un espai amb tallers per a nens, teatre, música… Perquè la ciutadania vegi, s’apropi i conegui la realitat de les persones que viuen al carrer.

Hem detectat que un cop una persona entén la situació i s’acosta, canvia la seva mirada i ja s’implica

Tot i això, els problemes els volem lluny…
La gent que no està molt sensibilitzada costa molt de sensibilitzar-la. Ara bé, hem detectat que un cop una persona entén la situació i s’acosta, canvia la seva mirada i ja s’implica.

Agafen empatia…
Es donen compte que són persones com tu i com jo. Persones que es poden confondre amb els del carrer.

A mi, quasi em dutxen…
Ens ha passat a alguns que treballem a la Fundació. No ets el primer. El que ens adonem és que la gent és més a prop de viure al carrer que de gaudir d’un iot. Les persones que han viscut al carrer ningú no s’ho esperava. No se sap mai.

 



Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter


Download WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
Free Download WordPress Themes
online free course