REDACCIÓ
Fèlix Alonso és la cara del triomf electoral a Tarragona. En el moment que va manifestar el seu desig de encapçalar la llista de ‘En Comú Podem’ molt pocs van apostar per ell. La seva persistència, positivitat i esforç van ser, sumats a les seves proposes realistes i un equip pencaire i que destil·lava alegria, els ingredients fonamentals per convèncer l’electorat. Ara, agraeix el vot de confiança i promet treballar de valent per no frustrat les expectatives.
RC – Quina ha estat la seva primera reacció al veure que les enquestes donen dos diputats a ‘En Comú Podem’ a Tarragona?
FA – Molta emoció i alegria.
RC – Ha aconseguit una fita històrica…
FA – Sí, gràcies a l’esforç de molta gent. És històrica perquè 30 anys de Solé Barberà tindrem un representant al Congrés i per primera vegada una força d’Esquerra Alternativa guanya a Tarragona sobretot quan ningú donava un euro per nosaltres.
RC – Realment estava convençut que seria elegit?
FA – Sí. Sense cap mena de dubte. Jo olia el canvi. La gent està farta que li enganyin. Necessita una persona a qui confiar. Per aquesta raó, treballaré, em deixaré la pell per no defraudar aquells que han confiat en nosaltres. Farem els possibles i impossibles – som el partit de l’impossible – per tirar endavant les nostres propostes. Espero i desitjo tenir un govern que pugui donar suport a les nostres propostes.
RC – Quins seran els pilars de la seva actuació al Congrés?
FA – Tenim dos elements damunt la taula: el referèndum (que és l’única sortida per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya) i la defensa i blindatge dels drets socials. Donarem suport a qualsevol govern que treballi en aquesta direcció.
RC – Contribuireu per fer fora a Mariano Rajoy de la presidència del govern?
FA – No contemplo una altra possibilitat. L’Espanya plural ha de fer un esforç i unir-se en aquest sentit. La pilota està ara a la teulada d’ERC i Convergència.
RC – En la nit electoral va dir que és diputat gràcies a Jordi Miralles… Què volia dir exactament?
FA – Vaig decidir presentar-me just quan l’estaven incinerant. Ho feia en una actitud rabiosa i d’impotència. Era la conseqüència de la desconsideració que s’ha tingut vers la seva persona. Em considero l’hereu de la seva lluita. Vull continuar el seu esforç en la unitat de les esquerres. Si Jordi fos viu, jo no seria diputat.
RC – Ha estat a punt de llançar la tovallola…
FA – Jo sóc un pack. Amb els meus defectes i virtuts. En el moment que es discutia si jo era o no el cap de llista, vaig posar les meves condicions. Volia que la gent m’acceptés tal com sóc. Va haver-hi un moment en què hi havien dubtes i es va negociar a la baixa. Aleshores, jo estava disposat a tirar la tovallola, però Joan Herrera em va convèncer a no fer-ho i a tirar endavant.
RC – Quina li agradaria que fos la seva primera intervenció al Congrés?
FA – Vull especialitzar-se en infraestructures. És una qüestió fonamental pel desenvolupament i competitivitat de la demarcació de Tarragona. Ho sé perquè sóc alcalde i sé quines són les nostres necessitats i deficiències. Vull ser la veu de Tarragona a les corts generals.
RC – Diu que va fer una campanya sense diners però amb molta il·lusió…
FA – Il·lusió i alegria. Teníem el somriure de l’esperança i molta gent va confiar en nosaltres. Faré els possibles per no decebre ni defraudar aquelles que creuen en les nostres propostes.
REDACCIÓ
