REDACCIÓ
L’Associació Espanyola Contra el Càncer a Tarragona (AECC) té una nova junta directiva. El substitut de la polifacètica Ana Vilallonga és el conegut Fede Adan Domènech. El nou president és doctor en Dret a La URV i va desenvolupar diferents càrrecs públics i polítics, entre ells president del Consell Comarcal del Tarragonès i director del 112. Fede Adan en una entrevista a larepublicacheca.cat ha confessat que assumir aquest càrrec és orgull i alhora un repte. Diu que la seva antecessora ha deixat el llistó molt alt. Adan compta amb un equip de gent coneguda i implicada amb la lluita contra el càncer, entre ells el conegut Raül Font i l’exsubdelegat del govern a Tarragona, Jordi Sierra. Els seus objectius més immediats és canviar la seu de l’associació, potenciar les xarxes socials i dur a terme activitats que comptin amb participació ciutadana. També ens explica si la petroquímica incideix en l’aparició de casos de càncer.
Com va sorgir el seu nom per presidir l’AECC a Tarragona, en substitució d’Ana Vilallonga?
L’Ana i jo vam mantenir una conversa informal, on ella em va fer saber que buscaven una persona entre 40 i 50 anys i coneixedora de Tarragona. Finalment, van considerar que jo tenia el perfil que cercaven. Em va fer molta il·lusió.
És difícil superar el llegat deixat per l’anterior presidenta?
Serà dificilíssim. L’Ana ha deixat el llistó molt alt. Ha aconseguit, gràcies a la seva incansable dedicació i implicació, fer créixer l’associació i posar-la en un alt ben visible. La nova junta seguirà la seva estela. Continuarem buscant fons i gent disposada a contribuir per ajudar als que pateixen aquesta terrible malaltia.
Ja ha dibuixat el seu pla d’acció?
Ens estem situant. Fa poc més d’un mes que hem assumit el càrrec i ara estem fent una radiografia per poder elaborar un pla de treball. Tenim tres prioritats: la primera és canviar la seu de l’associació. Estem en un primer pis i la idea és ubicar-nos en una planta baixa per aconseguir més visibilitat. Això repercutirà en l’àmbit professional, ja que podrem contractar més personal. Després, més concretament el 13 de juny, organitzarem el primer congrés autonòmic per a pacients i familiars. Comptarem amb uns 800 assistents. Serà una excel·lent oportunitat per intercanviar experiències i vivències i cercar opcions i solucions. Sobre la vida anual de l’associació, pretenen, en primer terme, continuar donant-nos a conèixer, incrementar el nombre de socis i cercar fons.
Com ha trobat l’AECC a Tarragona?
Molt bé. Francament bé a tots els àmbits. Els comptes estan sanejats. A nivell social, l’Ana ha fet molt bona feina i ens ha donat molta visibilitat. Ens hem convertit en un referent a Tarragona.
De què viviu?
De les aportacions dels socis.
Quin és el seu contacte o relació amb l’oncologia?
Ve de dos àmbits. En la família hem tingut més d’un cas i a banda, la meva dona, que és metgessa, es dedica a una branca professional relacionada amb l’Oncologia.
El 13 de juny, organitzarem el primer congrés autonòmic per a pacients i familiars
Vostè diu que vol que l’AECC tingui més visibilitat i arribar a més gent. A quina gent?
No tenim un perfil determinat. Recordem que es tracta d’una malaltia que pot ‘tocar’ a tothom i en qualsevol edat. Volem arribar al major nombre de persones. No només a Tarragona, sinó també a Terres de l’Ebre. Nosaltres no tenim ni gènere ni estatus, volem incloure-hi tothom. Volem potenciar molt més la nostra presència en les xarxes socials i interactuar amb la ciutadania facilitant informació i responent a les seves preguntes i inquietuds.
Quants socis teniu?
De moment 3.000 i esperem incrementar aquest nombre. Convé ressaltar que l’associació sobreviu i pot ajudar als que ho necessitem gràcies a les aportacions voluntàries dels associats. Els ingressos que reben, subratllo, repercuteixen en el territori i en la programació d’activitats que elaborem per ajudar als malalts del càncer.
El fet de posar espanyola en la nomenclatura de l’associació pot representar un hàndicap?
No hauria de ser així. El càncer no entén de nacionalitats, ni d’estatuts. Fora molt trist que algú no volgués col·laborar per un adjectiu en el nom d’una entitat. Independentment si és espanyola, anglesa o xinesa, l’important és l’objectiu i la causa. El nostre compromís és lluitar contra el càncer. Estic convençut que la persona que pateix la malaltia i els seus familiars no estan pensant en el nom de l’associació. El que vol, òbviament, és una ajuda efectiva.
A Tarragona hi ha un important complex petroquímic. Això comporta que el nombre de casos de càncer sigui superior a altres indrets de l’estat? Teniu pensat fer cap estudi al respecte?
HI ha estudis socials que acrediten que el nombre de casos de càncer a Tarragona no difereix de les altres províncies. És cert que a Tarragona hi ha molta petroquímica, però cal tenir en compte que hi ha estudis que indiquen que això no influeix necessàriament en el nombre de casos d’aquesta malaltia.
Convido a tothom a que s’hi apropi, que ens conegui, que preguntin i, sobretot, que s’identifiqui amb els nostres valors
Té quatre anys al davant, com espera ser recordat?
Com una persona que sense gaires pretensions i de forma humil, vull aportar el meu gra de sorra i ajudar als malalts i a les seves famílies. Convido a tothom a que s’hi apropi, que ens conegui, que preguntin i, sobretot, que s’identifiqui amb els nostres valors i acabi col·laborant. A l’AECC hi ha cabuda per a tothom i tothom és imprescindible per lluitar contra el càncer.
REDACCIÓ
