EUSEBI CAMPDEPEDRÒS: La sentència ja està escrita

Ja coneixíem la interlocutòria de processament de l’instructor Llarena, confirmada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, i per tant res del que hem conegut avui dels escrits d’acusació de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat no ens pot sorprendre. Només confirmen que la sentència ja està escrita i dictada.

Qualsevol anàlisi jurídic de tot el procés i d’aquests escrits d’acusació no pot ser altra cosa que un recull i una denúncia d’irregularitats, una darrera altra. Comencem per la querella que el fiscal general Maza va presentar a final del mes d’octubre de 2017. En relació a aquesta querella, que es la que inicia tot el procés, el primer que s’ha de dir es que es va presentar seguint ordres del gobierno, quan ara hem de sentir la falsedat de que el gobierno no pot donar instruccions a la fiscalia general de l’estat, quan aquesta es nomenada pel gobierno i canvia cada vegada que hi ha canvi d’inquilí a la Moncloa.

Cal recordar també que menys de dues setmanes abans de presentar la querella, passat per tant l’1-O, el mateix fiscal Maza havia declarat que no es donaven els supòsits de fet del delicte de rebel·lió, per l’absència de violència.

La segona irregularitat de la querella es que es presenta davant l’Audiència Nacional, i posteriorment assumeix la causa el Tribunal Suprem, vulnerant les normes de competència i el dret al jutge predeterminat per la llei, donat que el tribunal competent era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per les normes d’aforament dels encausats. També hem sabut que es va manipular en el seu dia el nomenament de Llarena i el número de registre de la causa especial, per tal de que se li assignés a ell, el que fa pensar que es van alterar les normes de repartiment de les causes, que han de garantir la imparcialitat dels jutges.

En aquest procediment s’ha imposat una presó preventiva injustificada, donat que no hi havia cap risc de fuga ja que es van presentar voluntàriament, que ha impedit als encausats i a les seves defenses la correcta preparació del judici. Per justificar la continuïtat de l’empresonament es diu expressament que com que continuen tenint idees independentistes i a les eleccions del 21-D els partits que les defensen les han guanyat, si sortissin podien continuar amb el procés d’independència, criminalitzant així el que és una idea política legitima. Aquesta presó provisional junt amb la imputació de rebel·lió s’han fet amb l’únic propòsit de poder aplicar a persones que son càrrecs electes, diputats, la suspensió dels seus drets parlamentaris, violant l’autonomia de la cambra legislativa on resideix la sobirania del poble català.

Mantenir als escrits d’acusació les imputacions de rebel·lió i sedició que requereixen en ambdós casos un alçament que no s’ha produït, i en el primer la presència de violència explicita i armada, resulta jurídicament inacceptable, mes quan els tribunals europeus, especialment l’alemany de Sleswig-Holstein, rebutgen l’extradició per aquest delicte al constatar que en els fets del 20-9-17, el referèndum de1-10-18 i la declaració d’independència de 27-10-18, no es dona el requisit de l’ús de la violència. Això va obligar al Tribunal Suprem a retirar per segon cop les euroordres de detenció.

És especialment indignant que la fiscalia atribueixi violència pel fet de que es va cridar a la població a participar al referèndum i que això va obligar a la Policia Nacional i a la Guardia Civil a utilitzar, ells si, la violència per incautar les urnes. De fet van ser precisament aquests cossos policials els que van ignorar l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que si be va manar aturar el referèndum, també va dir explícitament que es fes sense pertorbar la bona convivència ciutadana. Resulta cínic que al Major Trapero i al conseller Forn se’ls acusi de rebel·lió, quan el cos de Mossos d’Esquadra va complir amb rigor l’ordre judicial. La darrera vulneració de drets ha estat la denegació de a les defenses de gairebé 300 diligències de prova que havien sol·licitat en temps i forma, per la pressa a tancar la instrucció i dur el cas a judici.

S’ha utilitzat al justícia en contra de la seva noble finalitat, que és l’empara dels drets, per vulnerar-los,  per venjar-se de la humiliació que va suposar per l’Estat el referèndum del 1-O, i per perseguir i criminalitzar una idea política, la independència, que a la Gran Bretanya o al Canada s’ha resolt democràticament.

A la presidenta del Parlament se l’acusa com d’un crim, de complir el que era la seva obligació, donar tràmit a la cambra a les lleis que es presenten; al nostre govern se l’acusa de fer un referèndum, quan al Codi Penal espanyol la celebració d’un referèndum no autoritzat per l’Estat està expressament despenalitzat i no és per tant cap delicte; i als Jordis se’ls jutja per ser els representants dels 2.286.000 ciutadans de Catalunya que el dia 1-O van exercir els seus drets de manifestació, llibertat d’expressió i autodeterminació. A España et condemnen a 4 anys per robar, com a Rato, 9 anys per violar com la Manada, i 25 anys per posar urnes i donar la veu a la ciutadania.

Eusebi CAMPDEPADRÒS
Secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

 

REDACCIÓ


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter

Free Download WordPress Themes
Download Premium WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
online free course