REDACCIÓ
La vida és com un caramel del qual podem escollir diverses coses, una d’elles n’és el gust; pot ser dolç com la maduixa, també àcid i ple d’emocions com la llimona, o bé fresc i renovador com la menta… L’altra de les coses que es poden escollir és la manera de gastar-la o bé de degustar-la.
Realment la vida és meravellosa encara que, de vegades, com sabem, una mica amarga. Neixes plorant, però en un temps acabes rient com mai, creixes i aprens jugant, t’enamores, et reprodueixes, crees i veus com el que has creat creix amb tu fins que t’apagues. Entre tot això hi ha milers d’experiències inoblidables d’amor, de viatges, de desil·lusions, de projectes, de caigudes… i totes formen part de la vida, totes formen part de nosaltres.
Encara que els moments siguin durs o complicats, s’han de viure i patir igual que fem quan són dolços, que els gaudim amb gran goig i alegria. Tot fa créixer a l’esperit i a la societat, si no mireu la infinitat de civilitzacions que s’han aixecat de grans catàstrofes.
Aquests dies rebo d’entre les meves amistats i coneguts missatges com “que s’acabi això com més aviat millor”, “quan acabarà?”… de fet, si poguéssim dormir i aparèixer quan tot hagi acabat, ho faríem, perdent molt temps de vida i sense pensar en el que deixaríem a la “vida real”, ens seria igual. Realment jo no m’oblido de desitjar cada matí que això acabi, comptant els dies, però tampoc m’hauria d’oblidar de viure i de no llençar el meu temps, d’aprofitar-ho tot i les circumstàncies. És necessari viure conscient de tot i ser conscient del que ens envolta.
Com he començant dient, la vida és com un caramel, igual que aquesta preciosa peça que us presento, es tracta d’un Chevron, una joia feta de cristall de Murano que va ser fabricada a Venècia, i que va ser exportada per totes les colònies occidentals amb la funció de servir d’objecte de canvi, encara que posteriorment també es va convertir en una regalia, portada pels magnats de molts pobles del continent africà com a símbol de poder.
Actualment aquestes petites peces estan molt ben considerades i tenen un gran valor pel seu color blau a més de les diferents capes amb les quals estan fetes, de cinc a vuit. Hi ha experts que han trobat aquestes obres fins i tot a Amèrica i les primeres localitzades fora del continent europeu daten del segle XIV. Possiblement aquesta peça data del segle XVIII-XIX.
Aquest Chevron, ara a la meva boca, és semblant a un caramel, un caramel preciós com la vida, que hem de cuidar i degustar a poc a poc, sense fer-li mossegades, sense trencar-lo perquè si no s’acabarà, perquè sinó, nosaltres també ens apagarem.
Vivim l’ara. Crec que l’egoisme en aquest cas pot tenir una repercussió realment comunitària, penseu-hi.
REDACCIÓ
