REDACCIÓ
El judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que van impedir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca que van agredit de forma salvatge un jove de 19 anys el gener del 2013, continua a l’Audiència Provincial de Tarragona.
Les defenses dels representants de la policia catalana insisteixen en el descrèdit i desprestigi de dos testimonis claus: la caporal que va iniciar la investigació i el comissari Rafel Comes. L’estratègia de la defensa no està agradant gens al tribunal. De fet, el jutge president ha advertit de forma repetida que s’eviti la teoria de la conspiració. L’advocat de l’intendent Jaume Morón, Javier Prieto, ha ‘apretat’ molts els testimonis, fins al punt que els magistrats han començat a considerar ‘impertinents’ algunes de les preguntes.
Part de l’interrogatori s’ha basat en la mala relació existent entre Morón i la cúpula dels Mossos a Tarragona, més concretament Rafel Comes i Jaume Giné. Durant la jornada d’avui, el lletrat ha preguntat a alguns dels testimonis sobre les presumptes intencions de l’aleshores cap de la regió, l’intendent Jaume Giné, de “destituir” l’intendent Morón. Un dels que ha afirmat que li constaven moviments en aquesta línia ha estat l’actual cap de l’ABP del Tarragonès, l’inspector Ramon Franquès, citat a proposta de la defensa.
Un responsable del sindicat SICME també ha informat que Morón li havia traslladat que tenia mala relació amb Giné i que es plantejava formalitzar una denúncia per assetjament.
Males relacions
D’altra banda, l’actual director dels Serveis Territorials d’Interior i intendent dels Mossos en excedència, Joan Carles de la Monja, també ha confirmat que la relació professional entre Morón i Giné “no era del tot bona” i que en l’entorn policial “es comentava” que se’l volia destituir. “Hi havia una mala relació i les opinions sobre Morón no eren favorables, però no sé si això responia a una campanya de desprestigi o no”, ha volgut evidenciar.
De la Monja també ha opinat que els tres aspirants “clars” de Tarragona per ascendir al rang de comissari eren Giné, Comes i Morón com a principals comandaments a la regió, i ha dit que uns fets que els desprestigiessin podien anar en contra dels seus interessos a l’hora d’aconseguir d’afrontar el procés selectiu, atès que és de lliure designació. En aquest punt, el president del tribunal ha advertit a la defensa que no permetrà que continuï denunciant “una teoria de la conspiració” contra els policies acusats.
L’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos i la Guàrdia Urbana de Reus
A més, el jutge ha tornat a renyar les defenses per centrar els seus interrogatoris en qüestionar la caporal que va ser apartada del cas. De fet, responent a preguntes de l’advocat de Morón, l’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Reus.
De la Monja, que també ha declarat a proposta de la defensa de Morón, ha afirmat que mai no va veure que l’intendent cometés alguna irregularitat o que intentés encobrir algun assumpte. Altres membres del cos també han respost el mateix en relació a aquesta qüestió.
Però, un dels moments més intensos del matí, ha estat l’interrogatori d’un membre del Departament d’Afers Interns dels Mossos. El sotsinspector del DAI ha explicat al tribunal que van concloure que la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca que presumptament van agredir un home va ser manifestament insuficient.
El sostsinpector que va elaborar la informació reservada contra Jaume Morón i Xavier Cunillera ha declarat que els va sorprendre molt que s’obviessin informacions clau en l’atestat que es va traslladar al jutjat. Segons ell, que es fes una instrucció “molt minsa” i que s’aportessin “tan poques diligències” al jutjat va precipitar l’arxivament del cas.
A més, aquest dimecres l’advocat de Morón ha insinuat que els màxims responsables de la regió -el cap Jaume Giné i el sotscap Rafel Comes- el volien destituir perquè estaven enemistats i competia amb ells per ser comissari, un rang que finalment només va assolir Comes.
Víctima sense cap lesió
El sotsinspector d’Afers Interns ha relatat que van detectar que Cunillera no havia plasmat algunes diligències o referències rellevants a l’atestat que va presentar al jutjat. Ha posat d’exemple les manifestacions del responsable de seguretat de la discoteca Pachá, el qual havia dit a la caporal apartada de la investigació que la víctima havia sortit de la discoteca sense cap lesió i que el darrer cop que l’havia vist se n’anava en el cotxe patrulla de la Policia Local.
El mosso també ha dit que es podrien haver fet més gestions per citar a declarar a aquest vigilant de seguretat, a qui Cunillera va dir que no podia localitzar, o que es podria haver pres declaració als agents sospitosos per veure si es contradeien.
Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible.
A Afers Interns també els va sorprendre que no constessin a l’atestat les informacions proporcionades pel confident anònim -també agent de la policia de Vila-seca-, sobre la implicació dels policies en l’agressió.
El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet. “Hagués vist que la minuta dels agents de la Policia Local explica una història completament diferent a la del responsable de seguretat de la discoteca i a la informació de l’informador”, ha resumit el sotsinspector.
A més, també ha qüestionat que no es transcrivís la trucada que van fer els presumptes agressors des del telèfon de la víctima i que no es comprovés que l’àudio aportat al jutjat no s’escoltava correctament.
Les defenses, però, sostenen que, quan el sergent Cunillera va redactar l’atestat per lliurar-lo al jutjat, la caporal no havia registrat la conversa al llibre de telefonemes de la policia i, per tant, no disposava d’aquesta informació. A més, Cunillera es va queixar que li havia “rebentat” la investigació perquè, sense que ell ho sabés, s’havia demanat als agents sospitosos que lliuressin una minuta sobre l’actuació d’aquella nit. Per tant, sosté la defensa, se’ls havia posat en alerta que algú investigava els fets.
El confident sentia por
Per la seva banda, el confident de la caporal dels Mossos ha explica que, com que ell també era agent de la Policia Local de Vila-seca, no volia que es fes públic el seu nom o que es pogués saber que ell havia aportat informació sobre el cas. “Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible. Creia que, en una comissaria petita, si sortia jo com a iniciador d’alguna cosa em farien el buit i em causarien problemes”, ha declarat a les preguntes del fiscal.
El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet
L’agent, que actualment treballa en un altre cos policial, ha dit que el tema de la presumpta agressió dels agents era “el tema de xafardeig del moment”. El policia ha posat d’exemple el fet que “si estaves parlant del tema amb algú i venia un caporal ens deia que paréssim de parlar del tema”. “Per què havia de ser jo qui ho denunciés a un superior si ja ho sabia tothom”, ha justificat a la defensa.
A més, aquest dimecres també ha declarat el cap de la Policia Local de Salou, l’inspector José Luis Gargallo, qui ha dit que la caporal va actuar de forma “anormal” a la comissaria, atès que va intentar obtenir la gravació de la trucada dels agents implicats en la pallissa sense seguir “el canal legal”, que es va mostrar “evasiva” i que no volia informar dels motius pels quals requeria el material.
Finalment, Gargallo ha dit que van facilitar la gravació de la conversa als Mossos després de rebre una sol·licitud formal del cap de la comissaria.
Ningú entén com és que el màxim responsable dels Mossos a Tarragona en aquells moments, Jaume Giné, no comparegui com a testimoni en aquest judici…
REDACCIÓ
