REDACCIÓ
Quatre hores ha hagut d’esperar Quim Torra per estrènyer la mà d’Oriol Junqueras. Assegut, molt digne, a la banqueta, Junqueras ni s’ha tornat quan el molt honorable ha fet la seva entrada a la sala de vistes en el primer dia del judici del ‘Procés’, agitant la mà als acusats que sí que han girat el cap per saludar-lo.
Aquesta és potser la imatge d’una primera jornada marcada pel fred: el fred a la sala de vistes que obligava a posar-se les bufandes, les temperatures baixes que s’han registrat entre Torra i alguns acusats com Junqueras i els vents gèlids que separaven als familiars dels presos de part del públic fan de Vox.
El dia (i el fred) ha començat amb llargues cues a les portes del Suprem, on els 600 periodistes acreditats han hagut d’esperar més d’una hora per entrar, filmant mentrestant els tres acusats que han accedit a peu (els únics que no són a la presó), a advocats i familiars.
Dones, marits i fills dels encausats en el ‘Procés’ que han acudit a Madrid amb la intenció de fer-se veure, tot i que d’una manera subtil, mesura, igual que els seus éssers estimats. “Aquesta causa atempta contra el dret a protestar”, ha dit l’advocat de Junqueras gairebé com a representant de tots ells.
I és que entre els dotze acusats només un, Jordi Sánchez, portava a la solapa un llaç groc. Els exconsellers s’han posat un pin amb l’emblema del Govern, una delicada manera d’elevar la seva veu davant d’un judici que consideren injust.
La seva gent, asseguda a la cinquena i sisena files del públic, ho ha fet de les formes més diverses, però mai estridents: una flor groga a la jaqueta, un penjoll d’aquest color, la bufanda o fins a un mocador lligat a la bossa. Sense frases, sense emblemes, sense cridar molt l’atenció.
Al darrere, en les últimes files, el públic. Molts eren seguidors de Vox que no s’han pogut contenir en veure al seu advocat pels passadissos del Suprem: “Gràcies per salvar Espanya!”, Li cridava una dona vinguda de Girona, on, deia, han de “aguantar” a Torra més que enlloc.
El mateix Torra que seia, ell sí lluint un llaç groc, a la primera fila de la bancada de la sumptuosa Sala de Plens del Suprem, al costat dels consellers Esther Capella i Damià Calvet i davant de la vintena de periodistes que l’han seguit en directe.
Subtil, Calvet jugava amb un bolígraf groc que feia la competència als bolis dels advocats de VOX, en aquest cas verds i blancs i amb la bandera d’Espanya. Groga també era la funda del mòbil del portaveu de JxCat, Albert Batet, a la segona fila.
Tot i que es va donar l’opció de seure després dels seus advocats, els dotze acusats -els homes, nou, tot vestits de vestit- han decidit finalment fer-ho a la banqueta, des d’on no podien veure els seus familiars però sí als set magistrats que decidiran el seu futur.
El més expressiu, Jordi Cuixart, es tornava de tant en tant somrient per saludar-los i ha aprofitat els recessos per fer-ho en persona, amb el permís dels policies que escortaven als presos.
Torra ha hagut d’esperar des de un quart del matí, quan ha començat el judici, fins al segon recés, passades les dues de la tarda, per estrènyer la mà del líder d’Òmnium i de Junqueras, que en el primer descans ha preferit donar dos petons a la seva dona i ha ignorat al president. Sí li han saludat en aquest primer recés dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull.
Els acusats han parlat poc entre ells, com tampoc Torra amb els seus acompanyants del Govern. Sí que s’ha vist alguna conversa, curta, entre els tàndem Turull i Rull i Carme Forcadell i Dolors Bassa, aquesta última amb el seu abric a manera de manta per moments.
Un “vodevil processal” (com ha qualificat un advocat a la causa) retransmès en directe, un cop superats els atacs dels “hackers” al web del Suprem, amb quatre càmeres penjades a les parets trencant la majestuositat d’una sala folrada de vellut vermell de Damasc, fusta i daurats, i coronada per un gran fresc que representa els crims més greus de la humanitat.
Càmeres que es movien d’un costat a l’altre com en un Gran Hermano processal en el qual s’han pogut escoltar, en boca dels advocats, paraules com “populisme”, “eleccions” o “lluita”, en contrast amb la mesura que es respirava a la sala.
MT
REDACCIÓ
