REDACCIÓ
Per un sol vot. Amb 15 vots a favor i 13 en contra, els magistrats del ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem han donat aquest dimarts la raó als bancs i van decidir que els clients han de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (IAJD) de les hipoteques. La Sala, profundament dividida i a la vora de l’empat, es desdiu així de les sentències publicades fa gairebé tres setmanes en què carregaven als bancs amb aquesta taxa.
Malgrat el que pronosticaven els experts, l’alt tribunal ha fet marxa enrere i torna al criteri anterior a les sentències del 18 d’octubre.
En una breu nota de premsa, el Suprem va avançar que “el text de les sentències es coneixerà en els pròxims dies”. Luis Díez-Picazo, es va inclinar durant el debat per una solució intermèdia: que els bancs paguessin l’impost però sense retroactivitat, és a dir, només a partir que es dictés la sentència. Davant l’oposició de diversos dels 28 magistrats, el president va adoptar la postura de tornar a l’antiga jurisprudència
L’embolic va començar el passat 19 d’octubre, quan, en una reacció “insòlita” judicialment, el president de la Sala Tercera del Suprem, Luis María Díez-Picazo, va decidir paralitzar la sentència que donava la raó als usuaris i avoca a Ple la decisió definitiva.
Luis Díez-Picazo, es va inclinar durant el debat per una solució intermèdia: que els bancs paguessin l’impost però sense retroactivitat, és a dir, només a partir que es dictés la sentència.
Davant l’oposició de diversos dels 28 magistrats, el president va adoptar la postura de tornar a l’antiga jurisprudència.
Acaben així més de 15 hores de reunió dividides en dos dies marcats per la incertesa d’entitats bancàries, associacions de consumidors que feia anys que reclamaven la devolució d’aquest impost i fins i tot dels partits polítics, que tampoc han sabut fins a la resolució què havia de determinar el tribunal.
La nota informativa del president va provocar una allau de crítiques fins i tot per part de les associacions majoritàries de jutges, que qualificaven de “gran error” aquest gir dels esdeveniments.
El mateix president del Suprem, Carlos Lesmes, va haver de demanar perdó per la crisi i ha lamentat no haver “gestionat bé” el problema.
Podemos va decidir querellar-se contra Díez-Picazo acusant-lo de prevaricació, encara que finalment el Suprem va desestimar la denúncia. El partit morat va anunciar aquest dilluns que recorrerà.
Díez-Picazo es va inclinar durant el debat per una solució intermèdia: que els bancs paguessin l’impost però sense retroactivitat, és a dir, només a partir que es dictés la sentència. Davant l’oposició de diversos dels 28 magistrats, el president va adoptar la postura de tornar a l’antiga jurisprudència Alleugeriment a les CC AA Justament el dilluns, abans de conèixer-se la resolució, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha calculat en prop de 5.000 milions el potencial impacte en les arques públiques de la devolució de l’impost, i ha assegurat que l’executiu fa servir un “pla” per coordinar les seves actuacions amb les comunitats autònomes.
Amb aquesta decisió, el Govern de Sánchez no haurà de patir un possible augment de “quatre o cinc dècimes” en l’objectiu de dèficit, com apuntava la ministra, però lidiarà amb les milers de reaccions en contra que fins i tot posen en dubte la separació de poders i la independència judicial. Després de la sentència, fonts de l’Executiu han assegurat que explicaran “la seva posició” sobre la sentència aquest dijous, en la reunió del Consell de Ministres, que s’avança un dia a causa que el divendres és festiu a Madrid.
La ministra de Treball, Magdalena Valerio, s’ha limitat a assegurar als passadissos del Senat que “cal respectar” les decisions judicials. Decisió “aberrant” Després de la decisió s’han produït les primeres reaccions. L’organització de consumidors Facua l’ha qualificat d'”aberrant” i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha demanat la immediata dimissió de Díez Picazo per la seva “gestió pèssima”.
REDACCIÓ
