REDACCIÓSi, durant aquests dies, algú ‘farda’ que al passejar-se pel carrer s’ha creuat amb Superman, un elefant, un porc, un policia xerrant de bon rotllo amb un lladre, una monja amb faldilla, la Blanca Neus o Rajoy i Obama sense guardaespatlles, astronautes, Princeses sense l’Urdangarin, creieu-vos-ho.
És que la màgia del Carnaval fa possible les nostres il·lusions i també permet que, per un dia, ens podem convertir en allò que sempre desitgem i hem somiat.
La festa del Carnestoltes obre, de bat a bat, les portes de la imaginació, de la crítica, de la ironia i de la creativitat i llença per terra el sentit del ridícul. És la pura disbauxa.
El Carnaval és un de les festivitats més transversals, ja que tothom s’hi reveu en una o altra disfressa. Els més menuts experimenten noves sensacions i reaccions, mentre que alguns adults aprofiten les disfresses per reivindicar quelcom o posar de manifest algun fet que els agrada o repugna.
La màgia del Carnaval és , pràcticament, universal. Qui més qui menys celebra aquesta festivitat, donant llargues a la imaginació, perquè per Carnaval tot s’hi val.
És una festa que no passa desapercebuda. Compta amb adeptes i detractors, tot i que els primeres guanyen la partida.
El Carnaval és per a molts el tub d’escapament per aconseguir oblidar les agrures del dia-a-dia i riure d’allò que en altres ocasions seria vist com un absurd terrible. En fi… és la magnitud i la màgia de l’esperit del rei Carnestoltes: alegria i disbauxa, perquè com solen dir els brasilers: la vida són dos dies i el Carnaval tres.
Ja ho diu la cançó: “Carnaval, Carnaval, Carnaval te quiero…”.
Imatges:
REDACCIÓ
