Des del moment que jo us vaig tocar, jo era vostre

“Encara que no t’ho creguis, al meu cor encara hi ha llum per a tu.”

En un mateix continent, en un mateix país, en un mateix poble, en un mateix espai es poden fer obres absolutament diferents i amb una finalitat molt similar, algunes inspiraran tendresa i dolçor i hi haurà d’altres que tindran un caràcter agressiu, intimidador i, fins i tot, provocadores de por.

Avui vull parlar de dues obres d’un poble situat a Mali, els Bamana o Bambara. Aquests tenen origen mande i tenen una història realment antiga. Hi ha textos que parlen dels bambara com a habitants de les antigues ciutats de Djene i Tumbuctú. Actualment els bambara són un dels pobles amb més població de l’Àfrica occidental. Van patir una important colonització per part de França al s. XX però, no obstant això, el poble no va parar de créixer.

Les peces que us presento es coneixen per l’ètnia com a “Jo-nyeleni” (figura) i “Ntomo” (màscara). Realment, aquestes obres són pols oposats tot i que segurament apareixerien en els mateixos rituals.

A la “Jo-nyeleni” veiem les característiques més pròpies i d’identitat dels Bamana. Amb ella volen materialitzar la idea de dona ideal, amb grans malucs i pits, espatlles grans i una cara fina i llisa, a més de portar el cos decorat amb un seguit d’escarificacions i ornaments. Aquestes obres són utilitzades pels joves de la societat “Jo” (del sud del país Bamana), que ballen al seu voltant com a part dels rituals d’iniciació, tot i que alguns estudiosos també parlen que aquestes obres són utilitzades per aquests mateixos joves, per buscar parella, portant-les de poble en poble.

Tot i aquesta complexitat en els usos, podríem caracteritzar l’obra com una figura d’estil noble, bella i molt interessant per contemplar-la. Tant és així que artistes de principi de segle, com els grans Constantin Brancusi i Amadeo Modigliani, es van inspirar en ella per fer diverses obres, un bon exemple d’això són les obres “La muse endormie” o “The first step” del mateix Brancusi, totes dues de principis de segle XX.

Per altra banda, la màscara “Ntomo” és una obra impactant, amb un caràcter molt agressiu i una important presència. Acostumen a tenir “banyes” que els hi surten de dalt del cap i que tenen un significat en debat per molts col·leccionistes i estudiosos; molts pensen que són els anys amb els quals s’ha d’iniciar una persona (teoria dubtosa per aquesta obra, ja que té només 4 banyes i la iniciació es duu a terme a una edat més tardana), i hi ha d’altres que pensen que són pur desig de l’artista.

Sovint per fer aquestes màscares s’utilitzen elements per decorar la fusta, com són en aquest cas els “cauries”, però també porten miralls, penjolls, llavors… Sempre integrats amb algun tipus de pega natural. La seva funcionalitat va molt lligada a les de les “Jo-Nyeleni” tot i que aquestes màscares pertanyen a una societat secreta totalment homònima i diferent de les figures. Durant les iniciacions aquestes màscares ballarien portant als iniciats després dels rituals (circumcisió, balls…) del bosc sagrat cap al poble.

Crec que aquesta dicotomia que existeix en l’estètica d’aquestes dues obres deixa clara la complexitat de l’art tribal, on les formes més boniques i belles del planeta, que han influenciat als grans intel·lectuals del s. XX i que han servit per ser icones d’un període històric, poden estar al costat de les forces més fortes i agressives encara que comparteixen un significat molt similar.

“Quan et vaig portar a casa Jo-Nyenli tot eren meravelles sobre tu, i encara les escolto, tot i que per a tu Ntomo, no hi havia bones paraules, encara que ja m’havíeu atrapat. Vosaltres no éreu meves sinó que des del moment que jo us vaig tocar, jo era vostre i faria el que fos per vosaltres.”

“La vostra llum sempre brillarà per a mi.”