REDACCIÓDesprés de dies de dol pels atemptats de Barcelona i Cambrils, la dialèctica política ha assumit tot el protagonisme. Analistes polítics i mitjans de comunicació intenten saber què va passar i si es podria haver evitat els atacs terroristes.
Hi ha bona coordinació entre les policies? Hi ha comunicació? Hi ha una base de dades conjunta? És possible que els Mossos d’Esquadra entrin a formar part d’Europol? Què pot fer el govern central perquè això sigui una realitat? Hi ha algun interès a mantenir al marge o menysprear la policia catalana? Aquestes són algunes qüestions que requereixen respostes.
El ministre Juan Ignacio Zoido s’ha compromès a reunir al setembre la mesa de seguiment acordada en la Junta de Seguretat de Catalunya del passat mes de juliol. L’objectiu és intentar que els Mossos formi part de l’Europol. Però, després dels atemptats, i quan els Mossos han guanyat un important prestigi internacional, hi ha veus governamentals que es posicionen en contra de la presència de la policia autonòmica en l’ens internacional.
La vicepresidenta del govern espanyol ha explicat que els Mossos, com a policia autonòmica, no pot entrar en aquest organisme, el qual està format pels cossos de seguretat de l’estat (Policia Nacional i Guàrdia Civil).
Davant aquest escenari, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha recordat que els acords s’han de complir. “No imagino que no es compleixi”, ha insistit. El conseller ha confessat que la cooperació i la col·laboració entre policies en la investigació dels atemptats “ha estat bona des de primer moment” i “continuarà en aquesta línia”.
Contràriament, un sindicat de la Guàrdia Civil denuncia menyspreu envers la benemèrita per part dels Mossos d’Esquadra. Una informació que el conseller Joaquim Forn desmenteix.
