REDACCIÓ
Des d´Àgora Judicial entenem que un dels camins per preservar la independència judicial és l´observança de manera estricta del principi de divisió de poders, el qual podria quedar malmès pel fet que l’executiu de l’Estat costegi la defensa en la demanda interposada contra l’actuació particular d’un jutge.
Aquest fet podria ser contrari al principi de responsabilitat personal dels jutges i magistrats que proclama l´article 117.1 CE.
La figura de l’empara regulada a l´article 14 LOPJ parteix d´un pressupòsit de fet de caràcter netament subjectiu. Aquest caràcter el matisa l´article 319 del Reglament 2/2011 de la Carrera Judicial, seguint la línia de la sentència de la Sala tercera del TS, de 13 de juny de 2008, quan diu “Es decir, las amenazas a la independencia judicial en que está pensando este artículo 14 de la Ley Orgánica del Poder Judicial son las que surgen en la esfera de la opinión y pueden proceder tanto del seno de las instituciones públicas cuanto de las formaciones sociales. Por eso, el amparo que el Consejo presta, cuando entiende que es procedente, se mueve en el mismo plano y se concreta en una declaración formal en la que se otorga”.
Els fets que fonamentarien la inquietud o pertorbació de la independència del jutge instructor, el Sr. Pablo Llarena, deriven de l´exercici, per part de nacionals espanyols residents a països de la UE, d´accions legalment previstes, la qualificació de les quals pertany, només, a les parts. Davant de l´exercici d´aquest dret, consistent en impetrar la tutela judicial, només correspon als òrgans judicials espanyols, d´acord amb la normativa europea de cooperació judicial en matèria civil, prestar l´auxili reclamat.
Així mateix, és cabdal, en un Estat de Dret, l´acompliment dels terminis fixats per a la realització de determinades actuacions, de manera que la seva execució extemporània les invalida. En aquest sentit, l´article 320 Reglament 2/2011, fixa amb claredat que el termini per sol·licitar l´empara és de 10 dies des de la producció dels fets o del seu coneixement per part del jutge afectat.
Consta com a argument principal en el vot particular a l´acord del CGPJ de 16 d´agost de 2018, emès per la vocal del CGPJ la Sra. Concepción Sáez Rodríguez, la inadmissió de la sol.licitud d´empara havent transcorregut, amb escreix, els 10 dies. El mateix raonament havia fet la mateixa Comissió Permanent per acord de 6 d´octubre de 2016, inadmetent per extemporània una petició d´empara. La resposta desigual en supòsits anàlegs exigeix una especial motivació per no convertir-se en arbitrarietat i en tractament discriminatori.
REDACCIÓ
One comment
hola
3 Setembre, 2018 at 9:20 am
pues no porque cualquier estado ha de defender la judicatura nacional en el extranjero. el estado ha pagado porque la demanda no solo es contra el juez sino que Tambien ataca al estado. leanse la demanda.