REDACCIÓ
L’explosió del 14 de gener ha posat damunt la taula, altra vegada, que el sistema econòmic del Camp de Tarragona se sosté amb total dependència de les empreses de la indústria química, amos i senyors del nostre entorn natural, dels nostres pobles i ciutats, i de les nostres vides.
Els darrers dies, entitats, personalitats i institucions demanen revisar protocols i fer estudis i limitar els efectes de la indústria, però creiem que cal anar més enllà: cal plantejar un canvi de paradigma on el centre del sistema no sigui el benefici econòmic d’uns pocs sinó les vides de totes. Aquestes empreses, els propietaris de les quals figuren entre les grans fortunes de l’Estat, controlen des de la universitat a les institucions passant també per moltes infraestructures clau del nostre territori, però sobretot controlen els llocs de treball (precaris) dels quals depèn la vida de moltes ciutadanes del territori, utilitzant aquest poder per a presentar-se com a indispensables i inqüestionables.
Amb això obtenen grans beneficis econòmics, però el preu el paguem totes: vivim sobre un polvorí que, com hem vist, pot petar en qualsevol moment, patim malalties i morts prematures a causa de l’activitat d’aquesta indústria i el nostre entorn natural en pateix les conseqüències en un context d’emergència climàtica.
És per això que les feministes volem que la por canviï de bàndol, volem que les nostres vides siguin més importants que l’enriquiment d’uns pocs; creiem necessari construir alternatives a aquest model depredador i caminar cap un sistema productiu (i reproductiu) que reparteixi la riquesa i es posi en benefici del bé comú. Busquem, financem i construïm entre totes una economia que prioritzi iniciatives locals que respectin la vida i l’entorn. No abandonem els entorns rurals i revaloritzem l’activitat agrícola del Camp de Tarragona. Caminem cap a una transició ecològica i produïm energies netes, amb llocs de treballs segurs. Exigim llocs de treballs dignes per a totes i uns serveis públics de qualitat. Necessitem uns transports públics dignes i no que ens treguin més serveis de trens. Diguem prou a convertir-nos en l’abocador de Catalunya.
I mentrestant, organitzem-nos, denunciem juntes aquesta màfia i deixem-los clar que no cedirem ni un pam de terra, ni una gota d’aigua, ni un bocí de cel, ni una vida més.
Cau de Llunes
(Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona)
REDACCIÓ
