Arxius de SUCCESSOS | Pàgina 2 de 20 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019
suprem.jpg

Ni la violència era part del pla en el ‘Procés’, ni el risc de tombar la Constitució a Catalunya va ser “real”, sinó un “somni” d’alguns líders independentistes que en realitat buscaven pressionar el Govern. El Suprem tanca així el debat: va ser sedició, no rebel·lió.
És la principal conclusió a la qual arriba el tribunal del ‘Procés’ al llarg de 493 pàgines de sentència en què ofereix altres claus com el caràcter simbòlic de la declaració d’independència de 2017, el desviament de fons per alguns membres del Govern, o el rebuig al gastat argument sobre un suposat “dret a decidir” per part una comunitat autònoma que per al Suprem no existeix i s’ha d’entendre més aviat com una “aspiració política”.
Aquestes són les 10 claus de la sentència que ha condemnat a entre 9 i 13 anys de presó als líders del Procés per un delicte de sedició (quatre d’ells també per malversació) ia les mateixes penes d’inhabilitació, càstig que també ha recaigut sobre els tres exconsellers que romanien en llibertat i que finalment no aniran a la presó en ser condemnats per desobediència.

1.VIOLÈNCIA, PERÒ NO REBEL·LIÓ
La Sala reconeix els “indiscutibles” i “paradigmàtics” episodis de violència durant el procés independentista, especialment el 20-S i l’1-O, si bé aquests no són suficients per condemnar per rebel·lió, com demanava Fiscalia, perquè la violència no va ser “instrumental”,”preordenada”,” funcional “o idònia per aconseguir la independència.

Malgrat la seva “desplegament retòric”, els acusats sabien que no tenien mitjans per “doblegar l’Estat”, que “va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional i fins i tot social” i va avortar la “conjura amb la mera exhibició “d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155.

No hi va haver per tant risc “real” que es derogués la Constitució a Catalunya sinó més aviat “un simple ensomni” o “un artifici enganyós” per mobilitzar els ciutadans. Per al Suprem el que es va produir va ser un “alçament públic i tumultuari” que va impedir l’aplicació de les lleis a Catalunya i va obstaculitzar el compliment de les decisions judicials, és a dir, sedició.

2. ENGANYAR ‘IL·LUSIONATS CIUTADANS’
És un dels cops més durs de la sentència. El Suprem acusa els líders sobiranistes d’enganyar “il·lusionats ciutadans”, que van confiar “ingènuament” en els seus líders polítics i van creure que aconseguirien l'”anhelat horitzó d’una república sobirana”, un nou Estat que només va existir “en l’imaginari dels seus promotors”.
És a dir, l'”únic, veritable i ocultat propòsit” dels acusats era aconseguir una negociació amb el Govern central, i van utilitzar el lema del “dret a decidir” com “esquer” per a “una mobilització que mai desembocaria en la creació d’un estat sobirà “i que en realitat el que buscava era pressionar l’Executiu.

3. DUI SIMBÒLICA I INEFICAÇ
En aquesta qüestió ha donat la raó el Suprem als acusats, que van restar qualsevol validesa jurídica a la declaració d’independència que el Parlament va aprovar el 27S, poc abans que s’activés l’article 155 de la Constitució, sense que el Govern ordenés arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat.
Enfront del criteri de la Fiscalia, que veia en la DUI la culminació del full de ruta unilateral del Govern cap a la independència, el Suprem sosté que aquesta resolució no va ser més que el “desenllaç” d’un procés per convèncer el Govern a negociar un referèndum: la independència era una “quimera” i els condemnats “ho sabien”.

4. UN TERCER GRAU QUE PODRIA SER IMMINENT
El Suprem no ha fet cas la petició de la Fiscalia que s’impedeixi als condemnats accedir al tercer grau fins a complir la meitat de la pena, el que obre la porta al fet que el Departament de Justícia de la Generalitat – que disposa d’un termini màxim de dos mesos per classificar-los – els concedeixi el règim obert.
Res en la llei impedeix que els processats, que porten gairebé dos anys a la presó, puguin gaudir ja d’una flexibilització del règim penitenciari, de manera que només hagin d’anar a la presó a dormir. Això sí, la decisió de la conselleria de Justícia pot ser recorreguda per la Fiscalia, de manera que serà la justícia qui tingui l’última paraula.
Un cop condemnats, també són a prop de disposar de permisos ordinaris, el que exigeix haver complert un quart de condemna.

5. PUIGDEMONT, DE NOU EN EL PUNT DE MIRA
Mai es va asseure a la banqueta amb els seus exconsellers i per això va ser el principal absent del judici. I encara que la sentència tot just li dedica espai, els seus arguments respecte a la responsabilitat dels seus companys de Govern han servit al jutge Llarena per tornar a sol·licitar el seu lliurament.
Tot just unes hores després de conèixer-se la sentència, el jutge instructor del “Procés” li ha tornat a situar en el punt de mira en dictar noves ordres europees i internacionals de detenció i ingrés a la presó contra ell pels delictes de sedició i malversació, que han cobrat força amb la sentència.

6. NINGÚ HA ESTAT JUTJAT PER VOTAR
La sentència carrega contra el “mantra” de les defenses i també de l’independentisme que els líders del “Procés” han acabat a la banqueta per permetre una votació.
“Per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament”, recalca la sala, que recorda que el delictiu és “quan s’esperona no solament per votar sinó per defensar les urnes “i per impedir l’actuació legítima de la policia i les ordres judicials.

7. EL DRET A DECIDIR NO HI HA PER A UNA COMUNITAT 
El dret a decidir d’una comunitat autònoma no existeix. Així de contundent ha estat el Suprem, que adverteix que aquest principi invocat pel sobiranisme no consta ni en la Constitució ni en els tractats internacionals subscrits per Espanya, de manera que “tancarà sempre un salt al buit”.
Per als magistrats, la unitat territorial d’Espanya “no és una extravagància”, com ho demostra que altres països europeus també la reconeixen en les seves constitucions, i el que va fer el “Procés” és convertir el dret a decidir en un “dret a pressionar “al Govern central.

8. ELS MOSSOS, CÒMPLICES DE L’1-O
Una de freda i una de calenta per als Mossos. Amb el judici per rebel·lió al major Josep Lluís Trapero en l’horitzó a l’Audiència Nacional, el tribunal ha donat per bona la versió de l’excap de la policia catalana que va comminar sense èxit al Govern perquè desconvoqués l’1-O per risc de violència.
Però, per contra, ha conclòs que el dispositiu de binomis per impedir l’1-O va ser “del tot insuficient”, amb episodis d'”autèntica complicitat” i “gairebé connivència” d’alguns agents amb votants, i que la decisió del major que preservar la convivència fos un “objectiu prioritari” va servir de coartada perquè es complís el propòsit del Govern que l’actuació dels Mossos no posés en risc la celebració del referèndum.

9. EL 20-S i l’1-O, FONAMENTS DE LA SEDICIÓ
La Sala exalça la dissidència i fins i tot reconeix el paper de la desobediència civil “com a vehicle històric per fer front a situacions de tirania i injustícia”, però creu que els Jordis van desbordar l’àmbit legítim de protesta quan van encoratjar les multitudinàries concentracions per impedir les ordres judicials.
Per això, condemna els líders de les entitats sobiranistes en entendre que la seva “concertació” amb el Govern va ser clau per als plans sediciosos, mitjançant manifestacions en què s’animava als ciutadans a oposar resistència enfront de les forces de seguretat de l’Estat.

10. MALVERSACIÓ, OCULTACIÓ I FALTA DE CONTROL
Un delicte que ha recaigut en quatre membres de l’anterior Govern que van executar actes de “manifesta deslleialtat” en l’administració de fons i que van portar a terme una “deliberada ocultació” de les despeses que van efectuar o comprometre per a l’1-O, una actuació que en el cas de Junqueras va ser “palmària”.

Fets que considera provats el Suprem, que encara que no estableix una xifra concreta, veu acreditat que es van malversar més de 250.000 euros, alhora que posa també sobre la taula una “insuficiència del control formal del Ministeri d’Hisenda Pública per detectar-los”.

LLEIGEIX LA SENTÈNCIA AQUÍ

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
toga_advocats.jpg

Les reaccions a la sentència contra el procés no cessen. A favor i en contra. Ara, el Consell de l’Advocacia Catalana, òrgan que representa els 14 Col·legis dels professionals togats, assegura que “respecta la decisió judicial” però que això no exclou “la crítica i el dissentiment”.

El CAC entén que si la critica està fonamentada “és una mostra de normalitat”. A l’espera d’una anàlisi més “acurada i pausada”, estan convençuts que “la sentència és severa i desproporcionada”.

“La sentència posa fi a un judici que mai s’hagués d’haver iniciat si la política hagués complert la seva missió”, indica el comunicat del CAC, que insta a resoldre la situació des del “pacte, l’exercici valent de la política i el respecte a una llei que estigui al servei del progrés de la ciutadania i la seva voluntat lliurement expressada”.

També recorden que el respecte “a la llei i opinió dels altres no exclou el dret a la llibertat d’expressió i la protesta cívica i pacífica”.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_advocat.jpg

Van den Eyden durant el judici

Andreu van den Eynde, l’advocat de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, ha assegurat que recorrerà tant davant els tribunals espanyols com davant els internacionals. la sentència dictada pel Tribunal Suprem, de la qual ha dit que posa “límits a l’exercici del dret a la protesta en un Estat democràtic”.

Van den Eynde s’ha expressat davant els mitjans de comunicació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg, que aquest dilluns celebra la vista oral relativa a la qüestió prejudicial cursada pel Tribunal Suprem espanyol per conèixer l’abast de la suposada immunitat parlamentària que al·lega Junqueras, en haver resultat elegit eurodiputat el passat 26 de maig.

El lletrat de Junqueras ha assenyalat que encara no ha tingut temps per analitzar la sentència en profunditat però va qualificar de “molt severes” les condemnes als nou líders independentistes processats i ha subratllat que “el Suprem decideix que 10 o 15 anys de presó són una resposta a l’organització d’un referèndum i a una manifestació popular”.

“I això és el que ara a nosaltres ens interessarà rescatar com a element a discutir en aquesta jurisdicció, en la dels Estats democràtics de la Unió Europea que cap d’ells preveu aquest tipus de reaccions”, ha indicat.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
puigdemont.jpg

El jutge del Suprem, Pablo Llarena

Poques hores després d’haver-se conegut el contingut de la sentència contra el Procés, Pablo Llarena, el jutge de la Sala Penal del Suprem, ha activat una nova euroordre contra l’expresident català, Carles Puigdemont, que es troba residint a Waterloo (Bèlgica) des del 30 d’octubre de 2017.

Un cop coneguda la sentència contra el ‘Procés’, que, entre d’altres, condemna amb 13 anys a l’exvicepresident Oriol Junqueras, el magistrat vol que  s’extradeixi l’expresident Puigdemont, de manera que permeti que sigui jutjat a Espanya pels fets pels quals va ser processat.

El Suprem considera, en la seva decisió per unanimitat, que els fets atribuïts a la cúpula del referèndum independentista són constitutius dels delictes de sedició i malversació.
Els jutges belgues tindran ara que pronunciar-se de nou sobre el lliurament de Puigdemont. En l’anterior ocasió, van al·legar un problema de forma per no procedir a la petició del jutge Llarena.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici-Presos-1280x960.jpg

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_proces3-1-1280x854.jpg

La sentència del judici contra el procés ja s’ha fet pública. Més de 100 anys de presó repartits entre els presos polítics. El Tribunal Suprem els ha condemnat per sedició i malversació i no per rebel·lió com volia la Fiscalia.

Oriol Junqueras: 13 anys de presó per sedició i malversació.Principio del formularioFinal del formulario

Jordi Turull: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Raül Romeva: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Dolors Bassa: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Josep Rull: 10 anys i mig per sedició.

Joaquim Forn: 10 anys i mig per sedició.

Carme Forcadell: 11 anys i mig per sedició

Jordi Sànchez: 9 anys per sedició

Jordi Cuixart:. 9 anys per sedició

Santi VilaCarles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació.

 

LLEGEIX AQUÍ LA SENTÈNCIA

sentencia-proces

 


REDACCIÓ12 Octubre, 2019
PARACAIGUDISTA-1280x874.jpg

El paracaigudista xoca contra la farola

Ensurt a Madrid en el Dia de la Hispanitat. Un paracaigudista de l’Exèrcit de l’Aire ha patit un accident mentre actuava durant la celebració del dia de la Hispanitat, que coincideix amb el Dia de la Pilar, patrona de la Guàrdia Civil.

El paracaigudista ha topat amb un fanal poc després de caure quan tot just començava el descens de la pista. El militar ha quedat penjat a uns quants metres del terra. Ell era l’encarregat de dur la bandera espanyola.

Els monarques i les més altes autoritats de l’estat espanyol han assistit a l’accident. El militar s’ha pogut despenjar entre els aplaudiments dels milers d’assistents. Tot ha quedat en una anècdota.

 

VÍDEO


REDACCIÓ11 Octubre, 2019
manuel_marchena.jpg

Hi ha molta expectativa per conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés. Hi ha opinions per a tots els gustos i parers. El Ministeri d’Interior, tutelat pel jutge Fernando Grande-Marlaska, ha ordenat l’envio de reforços policials a Catalunya per col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en les tasques de seguretat ciutadana.

La sentència, en principi, serà donada a conèixer el proper dilluns, 14 d’octubre. Es farà després de la celebració de la Hispanitat i abans que el compleixi el termini de la presó preventiva dels Jordis. En aquests moments, els set magistrats estan reunits per deliberar i redactar les conclusions. El jutge president, Manuel Marchena, pretén que la votació sigui per unanimitat per evitar així friccions o fractures entre magistrats i evitar afeblir la imatge de la justícia.

Els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria així descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural

La ciutadania catalana, independentista o no, està pendent de la decisió judicial. La duresa de la mateixa implicació una resposta més o menys turbulenta als carrers. Tot i l’hermetisme del Tribunal Suprem, sembla que els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural per assolir la independència de Catalunya.  Si es confirma aquesta tesi, els líders independentistes empresonats evitarien una pena que podria arribar als 25 anys. Els jutges també parlaran de la conspiració…

De moment, no està previst que la lectura del veredicte es faci durant una roda de premsa o en una sessió pública. L’alt tribunal enviarà la sentència a les parts, tot i que hi ha qui asseguri que es convocarà els advocats al TS perquè siguin notificats de la decisió judicial.

Després de fer-se pública la sentència, s’espera que les manifestacions i les concentracions al carrer siguin una realitat. Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estan en alerta per evitar que es pugui produir episodis violents o que s’atempti contra edificis públics.

Cal recordar que el proper dia 18 està convocada una ‘aturada de país”, un fet que podrà complicar la tranquil·litat tensa que viu Catalunya.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2019
urbana-1280x960.jpg

L’home va ser detingut a Estanislau Figueras

La Guàrdia Urbana ha detingut a un home de 37 anys, veí de Tarragona, com a presumpte autor dels delictes d’abusos sexuals i furt. Els fets s’han produït aquesta matinada, al voltant de les quatre

Una dona ha denunciat davant dels agents de la Guàrdia Urbana que un home li havia realitzat tocaments i li havia robat una bossa. Els fets van tenir lloc quan ella es trobava amb un grup d’amics al carrer Pau Casals.

Segons va denunciar, un home de mitjana edat es va apropar al grup, va intentar guanyar-se la confiança del grup i hauria comès els dos delictes. Els agents van poder localitzar el presumpte agressor a l’avinguda Estanislau Figueras i van poder recuperar bona part dels continguts robats a la bossa. L’home ha estat detingut.


REDACCIÓ11 Octubre, 2019
avioneta.jpg

Els dos ocupants van morir en l’acte

Tragèdia aèria al Camp de Tarragona. Dos ocupants d’una avioneta han mort aquest vespre en estavellar-se amb l’aparell a Bonastre, al Baix Penedès. Segons han informat els Bombers de la Generalitat, l’aparell havia sortit de l’aeroport de Sabadell i havia d’aterrar al de Reus.


Per causes que es desconeixen i que està investigant la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria dels Mossos d’Esquadra, l’avió ha caigut prop d’un mas. Com que els dos ocupants no han quedat atrapats dins de l’aparell, els Bombers s’han pogut retirar aviat.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter