Arxius de RACÓ VIP | Pàgina 3 de 10 | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Juliol, 2019
ramon_marsal-e1562920510955.jpg

Només ho pot fer Portaventura. Reunir més de 1.250 persones en un sol espai i sabent compaginar a la perfecció glamur, emoció i solidaritat.

A les 19h30, un dels pàrquings de Portaventura s’omplia de cotxes, persones elegantment vestides i un va-i-ve d’autobusos que feien de llançadora entre l’aparcament i l’entrada del Centre de Convencions. La xafogor no donava treva.

Els convidats, arribats de tota la província i inclòs de Barcelona i alguns punts d’Espanya, feien cua per acreditar-se. Abans de passar als jardins, on es podria degustar un acurat piscolabis, ‘matar’ la set o fer networking, alguns s’aturaven en el gegant photocall per immortalitzar el moment acompanyat o no de les ‘mascotes’ estrella del parc temàtic.

1.250 persones han acudit al sopar benèfic

El president de la Fundació PortAventura, Ramón Marsal, actuava com a un veritable amfitrió i s’esforçava per anar saludant a la gent, però, humanament, era impossible davant el gran nombre d’assistents. De camí als jardins, es podria apreciar, d’un costat, una exposició on es podia apreciar el projecte que vol dur a terme la Fundació Rosa Maria Vivar i de l’altre ‘manualitats’ dels membres de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC).

Una de les actuacions de la nit

El pica-pica i la destresa del moment eren perfectes perquè, sense el rigor protocol·lari, s’anés posant a cara (i saludar) algunes cares noves en aquesta mena d’esdeveniments, com potser els joves regidors de Salou, Tarragona, Cambrils… Pau Ricomà també s’ha estrenat com a alcalde de Tarragona, així com la senadora i regidora de Turisme de Tarragona, Laura Castel. Un cor, amb gairebé 3.000 boles blanques i vermelles, instal·lat a la terrassa, s’ha convertit en un dels grans protagonistes del concurs solidari.

A les 21 hores, els 1.250 assistents omplien la sala Alexandria, on es repartirien entre les 124 taules. Al mig del saló – decorat amb bon gust – hi havia instal·lat un escenari americà tipus ring i pantalles gegants perquè ningú no perdés detall. El periodista Enric Company ha fet de mestre de cerimònies. Se li dóna molt bé.

Les taules estaven decorades amb molta cura

Després de la seva presentació, s’ha engegat un seguit d’actuacions, algunes elles malabaristes. Però, com a bon amfitrió, el president de la Fundació Portaventura, Ramon Marsal, ha pujat a l’escenari per agrair als presents i a les empreses col·laboradores que han fet possible una gala que ha adoptat enguany l’eslògan ‘Un somni fet amb el cap i el cor’.

L´alcalde de Tarragona i la regidora Laura Castel

Marsal, amb la sensibilitat a flor de pell, no parava quiet damunt l’escenari, donant ‘guerra’ als càmeres de televisió, les quals l’havien de ‘perseguir’. Però, a Ramon Marsal tot li estava permès. Era el seu dia, el de Portaventura i de la seva fundació. El seu nerviosisme, barrejat amb l’emoció del moment el feien més proper, més humà… Ell havia promès no plorar, però va estar a punt. En més d’una ocasió, la seva veu es va trencar, sobretot quan ha arribat el moment de retre homenatge a la presidenta de l’Associació Alzheimer de Reus, Maria Jesús Larín i la vicepresidenta i fundadora Maria Teresa Besora. Els aplaudiments s’han fet sentir i, com a gesta d’agraïment, molts dels presents s’han posat drets com a mostra de respecte.

Part dels voluntaris de la fundació

El màgic d’aquesta gala és que l’emoció t’envaeix sense que te n’adonis i quan menys t’ho esperes. És el que té la solidaritat. El colpeja i t’atrau. Et segresta, positivament, és clar.

Després de presentar les tres entitats beneficiàries (aacic; Fundació Rosa Maria Vivar i Portaventura Dreams Village) de la gala solidària – amb vídeo inclòs – els comensals van poder assaborir un menú (amanida caprese amb iogurt, ruca i pesto; suquet de lluç amb llagostins i salsa romesco i embolcall de xocolata blanca amb gelat de gerds i petit fours) maridat amb vins i cava, cortesia dels cellers Vallformosa i Torres.

Els diners recaptats van ser repartits per 3 entitats

Però el moment més interessant de la nit – a banda del ‘riquíssim’ sorteig -, ha estat quan el president de la Fundació Ramon Marsal, envaït per l’emoció i alegria, informava que s’hi havia recaudat la impressionant xifra de 100.350 euros (l’any passat van recaptar 90.000). La sala ha eclosionat amb un sonor aplaudiment. És el fruit de la solidaritat i de la feina ben feta de les institucions que dediquen la seva vida a fer que els altres (sovint els menys desfavorits) puguin gaudir de la vida amb iguals condicions que la resta dels humans. I PortAventura té la capacitat d’aconseguir-ho. 100.350 gràcies i 1.250 abraçades.

El Dj Abadia ha amenitzat part de la festa

La nit ha acabat als jardins amb la música seleccionada pel DJ Abadia.

VÍDEOS 


REDACCIÓ12 Juliol, 2019
maria_toledo-1280x722.jpg

 Maria Toledo actuarà al Palau de Congressos de Tarragona el proper 5 d’octubre. No obstant això, va venir a presentar-se i a explicar que vol que el seu concert sigui màgic i que contagiï el públic d’alegria, sensibilitat i sobretot de bon rotllo.

Maria Toledo amb el seu darrer treball discogràfic

L’artista toledana, llicenciada en Dret, aposta de valent per reconquerir els valors que la societat consumista ha anat perdent. Fa temps que no fa servir les xarxes socials ni el WhatsApp. És una dona patidora, perfeccionista i amiga dels seus amics.

Tot s’ho prenia a la brava, però ha anat canviat el xip i ha optat per encarar la vida amb l’optimisme que es mereix i amb la mirada posada en l’essència positiva de l’ésser humà. Li agrada potenciar les relacions humanes i entén que, en la nostra societat, cal, de forma descomplexada, agrair a aquells que s’esforcen per fer-nos la vida més lleugera i fàcil.

Cal verbalitzar més l’expressió t’estimo, i entendre que la vida és un regal que cal assaborir-lo cada dia. Maria Toledo tornarà, aviat, a Tarragona per escampar el bon rotllo i ens convida a gaudir del seu concert amb les ganes, l’energia i el positivisme que ella hi sol posar.

La toledana en la seva visita a Tarragona va tenir temps per concedir una entrevista al nostre digital.

 

ENTREVISTA: Maria Toledo


REDACCIÓ8 Juliol, 2019
barcelona_G-1280x722.jpg

El Teatre Auditori de Salou va acollir dissabte a la nit el ‘Barcelona Gay Men’s Chorus – Last Dance‘. Un concert innovador, professional i de qualitat que ha omplert l’auditori salouenc.
El show – amb música en directe i carregat de grans temes des dels anys 80 fins ara – era solidari, a favor de l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí.

Durant 90 minuts, el moviment, un gran ventall d’èxits musicals i la qualitat humana i artística s’han fet notar damunt d’un escenari que, malgrat la seva decoració senzilla i discreta, va resultar un veritable espectacle. Uns quaranta artistes van interpretar grans temes del teatre musical més emblemàtic i cançons pop d’artistes consagrats com Queen, Bon Jovi o Beyoncé. L’espectacle va comptar amb una cantant de llengua de signes.

El canvi de vestuari, la posada en escena, el talent artístic i l’acurada coreografia van fer que el públic acabés entregat a un show digne dels més reputats auditoris internacionals. La coordinació i sincronització de coreografies eren abismals.

Les màximes autoritats municipals van assistir al concert, evidenciant també el seu vessant solidari.
‘Barcelona Gay Men’s Chorus (BGMC)’ es tracta d’un cor musical que va néixer el 2014 i que, entre altres coses, cerca donar visibilitat a la diversitat des de la música.

El concert – Last Dance – va tenir com a director musical Andreu Gallén. La direcció artística i la coordinació de coreografies van anar a càrrec de Carles Ortiz i Kevin Santander.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ6 Juliol, 2019
ana_macho_grup-1280x960.jpg

L’estiu pot servir d’excusa per a moltes coses. També per a trobades. I això mateix és el que ha fet l’Associació AEDT (Dones Empresàries i directives del Camp de Tarragona), integrades en la CEPTA. Unes 40 dones, totes elles exitoses empresàries i emprenedores, s’han donat cita a l’emblemàtica Casa Joan Miret per donar la benvinguda a l’estiu i donar una empenta i reconèixer el valor de les dones que han engegat projectes a tots els nivells.

La presidenta de l’entitat Ana Macho, visiblement emocionada, ha agraït l’esforç i el compromís de les sòcies i entitats col·laboradores per un projecte associatiu que no para de créixer i sumar sinergies. La vocal de la junta directiva, Ana Ibars, en un breu i emotiu parlament, ha recordat com “la família” AEDT és imparable, convertint-se també en espai on “les relacions es van enfortint” a mesura que passa el temps. Fent balanç dels darrers quatre anys, Ibars – gerent l’AGPlanning – ha insistit en la creació de “projectes il·lusionants”, on “cada una de nosaltres ha pogut i pot trobar el seu lloc”, fent justícia al lema de l’associació: ‘Juntes sumem’.

Algunes de les dones que han assistit al sopar

Ibars, acompanyada de les sòcies de l’entitat, ha volgut retre un senzill però emotiu homenatge a la presidenta Ana Macho, per la seva il·lusió, compromís i perseverança. “Fa quatre anys, vas arriscar en iniciar una aventura que només unes poques hi confiàvem, però has sabut desenvolupar aquest projecte i contagiar-nos amb la teva il·lusió”. Ha agraït el suport personal i institucional, atenent que “sempre hi ets quan et necessitem”.

Ana Ibars ha reconegut que la vida de les empresàries i emprenedores no és gens fàcil, perquè es tracta d’un “entramat familiar, professional, de relacions… i no sempre és fàcil trobar el moment per a una mateixa i tu (Ana Macho) has estat sempre disposada per a ajudar-nos, de forma incondicional”.

Ana Macho obsequiada amb un pom de flors

Un aplaudiment sonor s’ha sentit quan s’ha reconegut que “si no fos per tu, avui no hi seríem aquí”. Les paraules d’Ana Ibars han fet que per la cara de la presidenta Ana Macho brotessin algunes llàgrimes d’alegria. Un pom de flors i un brindis amb cava han posat punt final a una vetllada en femení. Aquesta nit era de les dones i elles han sabut aprofitar-la.

VÍDEO


REDACCIÓ3 Juliol, 2019
PEP_PEDREGAL-1280x960.jpg

Hi ha persones que van néixer per ajudar. Per lluitar pels altres, per fer que la seva vida sigui més feliç. Més fàcil. A vegades aquestes mateixes persones ‘s’obliden’ de els seus interessos o objectius personals. Són persones que s’ha predisposat a dedicar part de la seva existència vital i professional als éssers humans que més necessiten i als projectes que darrere del seu embolcall tenen una essència profundament humanista.

Pepe Pedragal, responsable de La Muntanyeta

Aquest és el cas del nou responsable de la Fundació La Muntanyeta. En Pepe Pedregal és un home abnegat i compromès amb els que més necessiten. I quan parlem dels més necessitats no ens referim necessàriament als sense sostre o als famèlics. Parlem de persones que són diferents per la seva poca capacitat locomotora, dificultats de comunicació o perquè no segueixen el mateix ritme que la majoria.

Pedregal, pare d’un jove discapacitat, viu i es desviu perquè el seu progenitor tingui una vida de qualitat i que sigui tractat com a un més. La seva lluita, la seva dedicació el diferencien. Allà on hi sol destacar-se pel seu compromís i professionalitat. Una prova de la seva abnegació als altres es fa notòria quan, malgrat haver-se jubilat, dedica hores i hores del seu temps a cercar ‘simpatitzants’ i patrocinis perquè l’obertura del nou edifici de La Muntanyeta a Bonavista sigui una realitat en 2020.

Pepe Pedregal en una visita al nou edifici de Bonavista

En la nostra societat ens falta més persones entregades com en Pepe Pedregal. Gent que amb gran capacitat de treball, rigor, sentit de la responsabilitat i persistència poden fer molt pels altres. Persones que, en definitiva, releguen la seva vida a un segon pla a condició que els ‘més necessitats’ esbossin un somriure o un gemec d’alegria. Aquest és el seu objectiu, és la seva lluita. Persones com Pedregal fan que el món tingui algun sentit…

Ell és capaç d’escalar la solidaritat i l’estima als altres com si es tractés d’una muntanyeta… Ell s’esforça perquè hi creiem en els somnis i en la fraternitat. Per tot això, el nostre més sincer aplaudiment i agraïment…

RECORDA: Col·labora amb La Muntanyeta 

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019
ruscalleda2-1280x960.jpg

Qui ha dit que les grans estrelles sempre ho han tingut fàcil, que mai no han fracassat o que no han tingut ganes d’engegar-ho tot a rodar? Òbviament que no hi ha cap norma sempre excepcions, però la història vital de l’arxiconeguda xef Carme Ruscalleda no té pèrdua.

La Carme és una dona com a qualsevol altra. Amb virtuts i defectes. Ella mateixa reconeix que abans de dedicar-se a l’art gastronòmica no era tan simpàtica. El seu ofici li va fer aprendre a “parlar i a apropar-se a la gent, als clients”. La cuinera Estrella Michelin va ser la convidada d’un dinar-col·loqui, a l’Hotel Ra d’El Vendrell, organitzat per l’associació d’empresàries ‘Talent Femení’, presidida per Susana Villagrasa.

Ruscalleda ha estat la convidada de l’associació ‘Talent Femení’

Carme Ruscalleda, afable, propera i sempre un somriure estampat a la cara, ha explicat al centenar de comensals – majoritàriament dones – que la seva trajectòria professional – avui dia lloada i envejada – no ha estat un camí de roses. Ans el contrari. N’hi ha hagut moments difícils, de desgast, frustració. Però, la persistència, les ganes de fer-ho bé i de tirar-ho endavant amb una petjada personal, ha acabat tenint recompensa. Carme Ruscalleda i el seu marit, que van fer tàndem en l’aventura empresarial, mai no van llençar tovallola i n’eren conscients que “seria dur, molt dur. Hauríem de travessar un desert molt sec”. Però, això els hi donava esma i feia que la seva lluita diària fos ferotge.

Alguns dels comensals que han assistit al dinar-col·loqui

La Carme i el seu marit feien de “dona i home orquestra”. És ben cert que el desànim i la tristor els ha picat a la porta moltes vegades. Masses, potser. Però, la parella Ruscalleda mai no s’ha frustrat ni ha volgut mai abaixar els braços. Era en els moments més difícils que innovaven, es reinventaven. Eren conscients de l’existència del fracàs, però no li donaven corda. L’èxit era el seu únic destí i objectiu. Fins que, amb la persistència, la petjada personal, l’esforç i les ganes d’oferir un producte diferent i de qualitat, han estat reconeguts: l’any 1991 va arribar el guardó Estrella Michelin. Des d’aleshores, la vida dels Ruscalleda ha sofert un gir estrondós. Aquells que no hi creien en el seu projecte li van donar oportunitat i el van aconsellar. Així ha anat fent clientela.

La xef en una foto fent un símbol solidari

La Carme Ruscalleda entén que l’èxit ha de ser suat perquè sigui valorat. Avui dia és un referent gastronòmic i cultural. És una marca de país. És una dona que representa el talent. La seva etiqueta – qualitat, originalitat, capacitat de treball i goig per innovar en la cuina amb productes de l’entorn – ha arribat lluny. Sí, sí. Fins i tot a Tokio, on marca presència des de fa 15 anys. Avui dia, la Carme fa el que li agrada. Fa difusió de la nostra gastronomia i està convençuda que la cuina acabarà sent una disciplina a les escoles.

Les explicacions de Carme Ruscalleda als convidats de l’Associació d’Empresàries ‘Talent Femení’, van representar un xut d’adrenalina, un punt de vista més per no desistir davant l’adversitat. Els grans també han patit i han estat a punt de fracassar, però la seva energia, empenta i tossuderia els han fet valents. La Carme evita entrar en la guerra dels sexes. Ella té clar que ningú té més fàcil o més difícil per ser home o dona. Tots tenen la mateixa oportunitat. El problema és que cal lluitar i la lluita és ferotge. “M’ha costat el mateix que a un home. (…) De vegades som les dones les que posem bastons a les rodes. (…) No són homes o dones, som persones”, ha sentenciat la xef més prestigiada de Catalunya.

Ruscalleda saluda el cuiner de l’Hotel Ra

Ruscalleda també ha confessat que, de vegades, tampoc li ve de gust ficar-se a la cuina a l’hora de sopar. En aquells moments, opta per un ‘sopar pu’. Què vol dir? Doncs, és allò que feien les nostres sàvies àvies: recopilar tot allò que troben al rebost, des del formatge, a les torradetes, el pernilet, el fuet… En fi… allò que acaba sent un ‘sopar de puta mare’.

 


REDACCIÓ18 Juny, 2019
saloua2-1280x960.jpg

Se sol dir que el que menys té és el que més empatitza. Cert és que no hi ha regla sense excepció. De totes maneres, no ens equivocarem massa si arribem a pensar que un ésser humà arriba a detenir funcions de poder, d’influència, de privilegis acaba per deixar-se embolcallar pel fetitxe i l’eròtica del poder. Tot i així, sempre trobem algú que està capficat en complir una missió allunyada de les llanternes que il·luminen el folklore i el narcisisme que sol acompanyar la catifa vermella.

La cònsol treballa dia i nit pel seu país

En aquest aspecte ens voldríem detenir per uns instants i volíem destacar la figura de la nova cònsol del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri. Fa només 8 mesos que la diplomata va assumir la responsabilitat de representar el seu país a Tarragona. La seva discreció i senzillesa li han fet visible.

Bichri és una persona que està més preocupada en treballar per la imatge, la defensa dels interessos del seu país i dels seus conciutadans que resideixen al territori que ella n’és la màxima representant institucional. A la cònsol del Marroc no li cauen els anells entrar en una presó per visitar un compatriota, o personar-se en un hospital per donar caliu als malalts.

La cònsol amb la delegada del govern espanyol a Aragó

El seu cotxe oficial l’utilitza per visitar autoritats i institucions que poden fer costat als seus projectes i iniciatives solidàries, sempre amb l’objectiu de fer més planera la vida d’aquells que pateixen i que són més desfavorits. Pot semblar estrany veure-la amb unes sabates de taló o un bambes, però ho fa sense cap problema sempre i quan l’objectiu és ajudar, ajudar i ajudar.

És una dona que s’ha fet notar sense donar la murga, però accentuant la seva persistència diplomàtica i caràcter personal quan cal. Dona, lluitadora i defensora de les causes menys visibles i poc permissiva a les injustícies, Saloua Bichri – una diplomata respectada i confiable – no té cap altra ambició que corregir estereotips falsejats i perjudicis interessats sobre el seu país.

La cònsol del Marroc a Tarragona, persona que parla amb soltesa diferents idiomes, no es deixa enganyar per un món de fantasia ni per la parafernàlia que ofereix l’ostentació (a vegades força buida de contingut) i les passarel·les de la fama. És conscient de la seva missió i sap exercir-la amb dedicació, professionalitat i devoció. El seu país i la seva gent és la seva prioritat, fins i tot abans dels seus interessos o objectius personals.

Saloua Bichri dedica moltes hores a accions solidàries

A un diplomata estem acostumats a veure’l el somriure estampat a la cara com si fos un tatuatge i a fer-se notar sobretot en les festes glamuroses. Saloua es distingeix per tenir una marca pròpia i ser senzilla i propera. Sap riure quan cal, enfadar-se quan toca, ajudar quan convé i plorar quan considera oportú i les emocions l’envaeixen. Aquesta dona, que va arribar en silenci i continua movent-se en la discreció, fa més soroll que ningú i està guanyant el respecte de tot un territori. Saloua sap ocupar el seu lloc, sense maquillatges i sense escarafalls.

Saloua Bichri convertida en Rotària

En només 8 mesos ha fet més que tots els seus antecessors. Això perquè juga net i sap que la imatge haurà d’anar acompanyada dels fets. El seu rellotge no té hores. Ha decidit oferir la seva vida al seu país i als seus compatriotes. Sense renunciar mai a tenir personalitat pròpia. És així que es guanya el respecte i l’estima de molts. Saloua sap quan ha d’exercir de diplomata i sap que abans que tot s’ha de ser persona. Ella ho és tot això: dona, mare, bona gent, solidària, amiga, entregada i cònsol. Només cal que ens la mirem als ulls i que parli del seu país…

En fi… tot un exemple.

 


REDACCIÓ6 Juny, 2019
ramon_chacon-1280x960.jpg

És cert que la vida està formada per etapes. Unes més bones i altres no tant. Totes elles depenen, en major o menor mesura, de l’actitud que cadascú assumeix davant cada episodi vital. Sovint, és possible que no donem massa importància o no ens hi fixem el suficient en les persones que hi ha darrere dels càrrecs o dels uniformes que representen les institucions, independentment de la seva ideologia o activitat professional o missió social. Estem acostumats, potser, a jutjar sense cap reflexió d’antuvi o sense esmerçar-nos en els detalls.

Les etapes, dèiem abans, vénen acompanyades de canvis i adaptacions. De vegades costes més i altres gens. En les etapes, vitals o professionals, coneixem gent que val la pena i persona que millor no haver-les trobat mai. El cas de l’intendent Ramon Chacón, cap dels Mossos d’Esquadra a la regió policial de Tarragona és paradigmàtic i serveix per a exemple.

Ramon Chacón marxa de Tarragona en breus dies

El llicenciat en Química va arribat a la Capital Patrimoni de la Humanitat fa 8 mesos per substituir una gran persona: el comissari David Boneta. Chacón, amb la seva manera de ser i estar, ha aconseguit el respecte de pràcticament tots els sectors de la societat, fins i tot d’aquells que tenien una opinió controvertida sobre la policia catalana. La seva humilitat, diplomàcia, empatia el fan únic i intransferible.

Abans de treure pit fora de la comissaria, s’ha esforçat perquè la pau, la tranquil·litat, el sentiment de pertinença i la motivació fossin una realitat en la comissaria i entre els seus subordinats (a qui li agrada tractar com a companys). El caràcter afable i proper de Ramon Chacón han contribuït que fos un ciutadà més i una persona en qui confiar. Se’n va – de sotscap a la Direcció d’Investigació Criminal dels Mossos – de la mateixa manera que va arribar: discretament i en silenci. No li agrada la ‘faràndula’ i entén que els Mossos han d’esforçar-se per ser (o continuar) sent la policia de tots els catalans, amb els seus més i menys. Una policia preparada, professional, ciutadana i propera. Així és ell.

Ramon Chacón deixarà petjada, no només entre els seus sinó també entre aquells que han tingut l’oportunitat – i la sort – de conèixer-lo. Esperem que se’n porti de Tarragona el mateix que va donar als tarragonins i a la credibilitat i imatge dels Mossos d’Esquadra. Se li acaba una etapa i arriba una altra.

El seu pas per aquestes contrades segurament han servit per fer-nos saber que darrere dels uniformes es poden amagar persones veritablement exemplars. Esperem que tingui un futur profitós en la propera parada professional i que la nova etapa vital li somrigui.

 


REDACCIÓ5 Juny, 2019
ruben_casament3.jpg

El saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona va ser l’escenari d’un ‘Sí, vull’. Això anunciat d’aquesta manera no té gens d’interès perquè en aquesta mateixa sala es realitzen centenars de casaments civils. Però si us diem que un dels protagonistes era ni més menys que el cap de l’oposició de la política municipal tarragonina, potser l’episodi guanya interès.

Efectivament, Rubén Viñuales, el portaveu del grup municipal de Ciutadans, ha decidit abandonar el cub dels solters per casar-se amb Laura Sánchez, amb qui té dues nenes.

Laura en el moment d´entrar a la sala de plens
Viñuales mira somrient la seva dona

A l’acte (íntim), celebrat el passat 4 de maig, hi ha assistit un reduït grup d’amics de la parella. La discreció ha estat la gran protagonista. El mestre de cerimònies ha estat el regidor de Seguretat Ciutadana, el socialista Javier Villamayor, persona amb qui Viñuales manté una bona amistat. La filla gran de la parella, l’Alba, ha estat l’encarregada de portar les aliances als nuvis.

Laura saluda el regidor Javier Villamayor

La Laura ha triat un vestit blanc discret i elegant. Amb un suggerent escot a l’esquena, deixant una de les espatlles al descobert. Res de vels, vestits llargs o portar rams de flors a les mans. Ha optat per unes sabates obertes amb taló, també discretes. Mentre la núvia travessa el passadís per arribar a la taula presidencial, on l’esperava el nuvi, sonava la cançó de Joe Cocker (You are so beatiful). Laura Sánchez estava visiblement emocionada.

Laura Sánchez estava emocionada

Per la seva banda, el nuvi, el líder de Ciutadans a Tarragona, ha optat per un vestit fosc, una camisa blanca i una corbata discreta. La cara de felicitat dels dos potser és un presagi per a vida que els espera en comú. Tot l’equip del nostre digital desitja al matrimoni molts encerts i moltes felicitats.

 


REDACCIÓ25 Maig, 2019
MERCHEDALMAU01.jpg

Hi ha persones vàlides i altres que valen el seu pes en or. Però el millor de tot és quan aquestes mateixes persones per assolir els seus objectius no han planejat trepitjar ningú ni optar per mètodes poc ortodoxos. De fet, se sol dir que arribar al cim no és el més difícil. El complicat és mantenir-s’hi. Per no caure és imprescindible, doncs, crear una bona base i unes sòlides estructures. D’aquesta manera, passi el que passi, i per més ‘tsunamis’ que puguin haver-hi, les conseqüències seran menys nefastes que si hem assolit la cimera arrossegant els altres o deixant morts pel camí. Els nostres avis – que no han tingut tantes facilitats com nosaltres – acostumen a dir que de mica en mica s’omple la pica. Si ho traduïm, podríem deduir que el bo segur, és dues vegades bo i que el ràpid sol ser enemic del pràctic.

Merche Dalmau

Una de les persones que darrerament està a tot arreu i ho fa amb molta dignitat, honestedat i criteri, esforç i de forma impecable és la propietària del celler Clos Galena, Merche Dalmau. És una dona que s’ha enfrontat als dessabors de la vida i li ha posat un parell d’ovaris a les situacions més adverses i complicades. Davant el mal temps, bona cara i quan hi ha un entrebanc no hi ha cap altra opció que driblar-lo. I així és la Merche.

 

Cada dia es desperta amb energia renovada i amb un somriure. Les formigues a l’estómac són de vellut i el seu dia a dia li propicien importants secrets, independentment si són de mar o no.

 

Els que la coneixen sap que les seves filles i el seu celler (llegat i somni del seu marit) són els motius vitals. És una dona que, sense fer campanyes brutes o jugar als escacs, ha guanyat l’estima, la confiança i el respecte de pràcticament tothom.

Cada dia es desperta amb energia renovada i amb un somriure. Les formigues a l’estómac són de vellut i el seu dia a dia li propicien importants secrets, independentment si són de mar o no.

La Merche és una de les dones més guardonades i no és casualitat ni endoll. Això només ho porta la dedicació, la preserverança,  la suor i el respecte pels altres. En definitiva, ser persona. I la Merche d’això en sap molt…. És, podriem dir, una dona de vellut.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter