Arxius de RACÓ VIP | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ5 Juny, 2019
ruben_casament3.jpg

El saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona va ser l’escenari d’un ‘Sí, vull’. Això anunciat d’aquesta manera no té gens d’interès perquè en aquesta mateixa sala es realitzen centenars de casaments civils. Però si us diem que un dels protagonistes era ni més menys que el cap de l’oposició de la política municipal tarragonina, potser l’episodi guanya interès.

Efectivament, Rubén Viñuales, el portaveu del grup municipal de Ciutadans, ha decidit abandonar el cub dels solters per casar-se amb Laura Sánchez, amb qui té dues nenes.

Laura en el moment d´entrar a la sala de plens
Viñuales mira somrient la seva dona

A l’acte (íntim), celebrat el passat 4 de maig, hi ha assistit un reduït grup d’amics de la parella. La discreció ha estat la gran protagonista. El mestre de cerimònies ha estat el regidor de Seguretat Ciutadana, el socialista Javier Villamayor, persona amb qui Viñuales manté una bona amistat. La filla gran de la parella, l’Alba, ha estat l’encarregada de portar les aliances als nuvis.

Laura saluda el regidor Javier Villamayor

La Laura ha triat un vestit blanc discret i elegant. Amb un suggerent escot a l’esquena, deixant una de les espatlles al descobert. Res de vels, vestits llargs o portar rams de flors a les mans. Ha optat per unes sabates obertes amb taló, també discretes. Mentre la núvia travessa el passadís per arribar a la taula presidencial, on l’esperava el nuvi, sonava la cançó de Joe Cocker (You are so beatiful). Laura Sánchez estava visiblement emocionada.

Laura Sánchez estava emocionada

Per la seva banda, el nuvi, el líder de Ciutadans a Tarragona, ha optat per un vestit fosc, una camisa blanca i una corbata discreta. La cara de felicitat dels dos potser és un presagi per a vida que els espera en comú. Tot l’equip del nostre digital desitja al matrimoni molts encerts i moltes felicitats.

 


REDACCIÓ25 Maig, 2019
MERCHEDALMAU01.jpg

Hi ha persones vàlides i altres que valen el seu pes en or. Però el millor de tot és quan aquestes mateixes persones per assolir els seus objectius no han planejat trepitjar ningú ni optar per mètodes poc ortodoxos. De fet, se sol dir que arribar al cim no és el més difícil. El complicat és mantenir-s’hi. Per no caure és imprescindible, doncs, crear una bona base i unes sòlides estructures. D’aquesta manera, passi el que passi, i per més ‘tsunamis’ que puguin haver-hi, les conseqüències seran menys nefastes que si hem assolit la cimera arrossegant els altres o deixant morts pel camí. Els nostres avis – que no han tingut tantes facilitats com nosaltres – acostumen a dir que de mica en mica s’omple la pica. Si ho traduïm, podríem deduir que el bo segur, és dues vegades bo i que el ràpid sol ser enemic del pràctic.

Merche Dalmau

Una de les persones que darrerament està a tot arreu i ho fa amb molta dignitat, honestedat i criteri, esforç i de forma impecable és la propietària del celler Clos Galena, Merche Dalmau. És una dona que s’ha enfrontat als dessabors de la vida i li ha posat un parell d’ovaris a les situacions més adverses i complicades. Davant el mal temps, bona cara i quan hi ha un entrebanc no hi ha cap altra opció que driblar-lo. I així és la Merche.

 

Cada dia es desperta amb energia renovada i amb un somriure. Les formigues a l’estómac són de vellut i el seu dia a dia li propicien importants secrets, independentment si són de mar o no.

 

Els que la coneixen sap que les seves filles i el seu celler (llegat i somni del seu marit) són els motius vitals. És una dona que, sense fer campanyes brutes o jugar als escacs, ha guanyat l’estima, la confiança i el respecte de pràcticament tothom.

Cada dia es desperta amb energia renovada i amb un somriure. Les formigues a l’estómac són de vellut i el seu dia a dia li propicien importants secrets, independentment si són de mar o no.

La Merche és una de les dones més guardonades i no és casualitat ni endoll. Això només ho porta la dedicació, la preserverança,  la suor i el respecte pels altres. En definitiva, ser persona. I la Merche d’això en sap molt…. És, podriem dir, una dona de vellut.

 


REDACCIÓ7 Maig, 2019
ramon_marsal-1-1280x960.jpg

PortAventura, potser és de les empreses que més sap vendre els seus productes. Però, el projecte ‘PortAventura Dreams’ de la Fundació PortAventura, presidida Ramón Marsal, ha estat un dels més emotius i emocionants que s’ha presentat en els darrers temps. Durant la presentació del projecte, hem pogut veure un Ramon Marsal emocionat. Amb llàgrimes als ulls.

Ramon Marsal durant la presentació de ‘PortAventura Dreams’

En el contacte amb els periodistes, el president de la Fundació PortAventura ha tingut problemes per expressar-se. L’emoció li ha jugat una mala passada. La seva veu se sentia entretallada per l’emoció. No és la primera vegada que Ramon Marsal s’emociona en públic i això el fa diferent. És una persona que s’emociona fàcilment perquè realment ho sent, empatitza, ho pateix.

Ramon Marsal no és un president qualsevol. No és d’aquells a qui li agrada fanfarronejar o que sustenta el càrrec per exhibir-lo al seu currículum o viure del comèdia. És un home sensible, a qui les problemàtiques socials i els més desfavorits i vulnerables li preocupen i ocupen. S’implica com a ningú i no descansa fins a aconseguir la ‘bona notícia’. És positiu i incansable de mena. Intenta no perdre mai una batalla, sobretot perquè no estalvia esforços ni energia. És un home feliç quan contribueix a fer que un somni es faci realitat.

És conscient que en aquesta vida, on l’individualisme assumeix un gran protagonisme, tots haurem d’aportar el nostre gra de sorra per més petit que sigui. Sap que el poc pot fer molt. Moltes institucions necessiten persones com a en Ramon Marsal. Algú que és capaç de plorar, d’emocionar-se, però sobretot de lluitar al costat d’aquells que real i veritablement ho necessiten.

Ramon Marsal amb altres responsables de PortAventura

El president de la Fundació PortAventura no necessita les aparences per demostrar que està implicat amb les grans causes.

En silenci i amb discreció assoleix objectius i fa feliç a molta gent. La seva perseverança i la seva sensibilitat contribueixen a fer que alguns ‘Dreams’ esdevinguin una realitat. Potser a la nostra societat li fa falta més gent com Ramon Marsal.

 

VIDEO


REDACCIÓ4 Maig, 2019
juanca.jpg

Tarragona ha perdut una de les cares més polifacètiques i carismàtiques. Tots aquells que, per una raó o altra, eren visites assídues, al Museum Cafè de la Part Alta, estan de dol. Tarragona, està de dol. Ha mort el propietari del Museum Cafè, un dels bars més mítics de la Part Alta i més entregats a la Cultura i a la disbauxa.

Juan Carlos Vidal en una foto d’arxiu

Juan Carlos Vidal (Juanca), conegut per no tenir pèls a la llengua i dir les coses pel seu nom, ens ha deixat a causa d’un atac de cor. Segons fonts arribades a la nostra redacció, el cos de l’exempresari, i actual funcionari de Museus de l’Ajuntament de Tarragona, ha aparegut sense vida a casa del conegut tarragoní.

En ‘Juanca’ era d’aquelles persones que no deixava indiferent a ningú. El sentit de l’humor i la seva – per què no dir-ho – llengua viperina, el feien un personatge estimat. Amic dels seus amics i un enamorat de Tarragona, en ‘Juanca’ deixa un espai difícil d’ocupar.

Fa temps que la tristesa el va ‘capturar’, quan ell va haver de tancar el Museum Cafè, un local emblemàtic de la Part Alta, on tothom acabava fent-lo servir com a punt de trobada, tant per a xerrades, presentacions de llibres, parlar de política o simplement passar una bona estona. Juan Carlos havia abandonat la nit per dedicar-se a mostrar la Tarragona museística als visitants. Per què la vida i l’experiència d’en Juanca són dignes de museu.

La vetlla tindrà lloc aquest diumenge al Tanatori de Tarragona.

Que descansi en pau.

 


REDACCIÓ3 Maig, 2019
brisa15.jpg

El restaurant té unes vistes incomparables

És el que té el litoral i el bon temps. Tots aprofitem cada minut per gaudir del mar i dels bells paisatges de les nostres contrades. A qui no li agrada estar assegut a una taula gaudint d’una bona gastronomia i d’unes vistes al mar. Tothom, oi? Doncs, a Tarragona no cal anar massa lluny. Ni gastar-se massa diners.

El restaurant té capacitat per gairebé 200 comensals

El Tamarit Beach Resort ofereix alguns ingredients que fan que la nostra estada esdevingui una mica més inoblidable. D’entrada, ens eviten el malson de cercar aparcament i després ens saben acollir ‘comme il faut’ al restaurant Brisa. És un espai gastronòmic que ha triat una decoració senzilla, austera però acurada i sofisticada, donant protagonisme als complements marítims, com pot ser unes làmpades que són les típiques llanternes dels vaixells de pesca.

El xej Joan Serra i Andrius Genys

El blanc i el blau són els colors predominants de la decoració del restaurant, que toca el Castell de Tamarit i que té una capacitat per a 150 persones a la terrassa i 55 a l’interior. La carta, amb un important accent mediterrani, es canvia tres cops a l’any. El peix fresc i les varietats d’arrossos són els plats estrella que ofereix la cuina del Brisa, coordinada pel xef Joan Serra. S’aconsella dedicar una atenció especial a la selecció de vins que es pot trobar a la carta. Les postres també són d’allò més recomanable. El sortit de rebosteria és un autèntic plaer.

La rebosteria és casolana i recomanable

Els responsables del restaurant, Andrius Genys, Antonella Perrone i Luz Jiménez, en una trobada amb periodistes han evidenciat la importància del tracte dispensat al client, la qualitat-preu del producte i l’entorn.

Els francesos, els holandesos i els alemanys són els clients que ocupen el pòdium. S’està treballant per atraure el turisme nòrdic i anglès i incrementar el nacional.

El restaurant estarà obert fins al desembre

El Brisa es predisposa a encarar un estiu oferint una qualitat gastronòmica envejable a un preu accessible i amb unes vistes exclusives amb l’essència marinera.

 

VÍDEO

 


REDACCIÓ24 Abril, 2019
jordi_cuixart.jpg

Jordi Cuixart amb la seva dona

“Cap presó ni repressió aturarà les ganes de seguir construint la nostra família”. Amb aquestes paraules, Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural, ha anunciat a Twitter quetornarà a ser pare juntament amb la seva companya, la periodista Txell Bonet.

Cuixart, que es troba pres a Soto del Real de forma preventiva mentre se’l jutja al Suprem amb la resta d’acusats del Procés, ha triat la Diada de sant Jordi per anunciar la notícia.

Serà el segon fill de la parella i és previst que el naixement tingui lloc el mes de setembre. “Els dos som molt feliços amb l’arribada aquest setembre d’un nou fill, que ens omple d’esperança i il·lusió”, ha detallat en la seva piulada.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
ana-ibars.jpg

Hi ha gent bona i bona gent. Encara que sembli el mateix, en la pràctica, no ho és. Hi ha gent que es preocupa amb el ben estar dels altres i sobretot s’esforça, aportant el seu gra de sorra, per naturalitzar i normalitzar, algunes de les desigualtats que es viuen a la nostra societat.

Aquestes persones, que per norma són discretes, no fan les coses per tenir minuts de glòria ni espai als mitjans de comunicació. En definitiva, no cerquen cap reconeixement públic. Ho fan perquè els hi surt de dins, del seu interior més íntim. De la seva consciència. Podríem fer servir com a exemple la implicació dels responsables de l’empresa AG Planning (que gestiona la Casa Joan Miret i el Castell de Tamarit) per incloure els joves amb discapacitats en el mercat laboral.

Ana Ibars al photocall acompanyada del seu marit i d’un conegut metge

Però aquesta inclusió no és només una façana ni un argument per a un espot publicitari. Es tracta d’una voluntat ferma de l’Ana Ibars Pérez. Així és que les persones amb diferents discapacitats tenen el mateix tracte i sou que les (mal) anomenades ‘normals’. I l’Ana està molt satisfeta amb la resposta d’aquests joves i el seu sentit de la responsabilitat.

En el darrer dinar club d’empresa del Nàstic, que es va celebrar dijous al Castell de Tamarit, vam poder apreciar com ‘actuaven’ aquests joves. La seva dedicació, naturalitat i professionalitat saltaven a la vista. És cert que hi ha empreses (i sobretot persones) que ho tenen molt clar que clar donar oportunitats i lluitar perquè la nostra societat camini cap a la igualtat entre persones.

Un moment viscut al Castell de Tamarit, on l’alegria és la protagonista

Aquest és un exemple que hauríem de seguir perquè, en definitiva, l’harmonia entre igual és el més Genuine que pot tenir una societat adulta i avançada. A nosaltres només ens queda agrair als responsables de l’AG Planning la seva voluntat de canviar el món, acceptant que tots som diferents. Tot és qüestió d’actitud… Se sol dir que no hi ha pitjor discapacitat que aquella que ens la imposem…

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
aecc5.jpg

Qui ha dit que el glamur està renyit amb la solidaritat? Gairebé 300 persones es van reunir divendres al vespre al Gran Palas de La Pineda per participar en el sopar solidari organitzat per l’AECC-Catalunya contra el càncer. Al hall de l’hotel, hi havia cua per fer-se la foto al photocall. Al soterrani, a l’avantsala del menjador, decorat pel prestigiós artista David Callau, es compartia conversa, cua en el photomaton i brindis amb cava o vermut. Es podia degustar productes cedits per Makro, Colet, Peixos Savall, Fruites Vila, Vermouth Izaguirre, Cava Vilarnau i Cava Torelló.

Ana Vilallonga fent ús de la paraula

Tothom lluïa un bonic somriure i ‘modelitos’. I les dones alguns pentinats que no passaven desapercebuts. En aquesta ocasió, destacaven la varietat de pins en les solapes, on cadascú volia ‘marcar’ terreny. Entre els assistents, hi havia cares conegudes del món periodístic, cultural, artístic i social, del sector econòmic, mèdic i polític. Les dones, com sempre, destacaven per la seva elegància, algunes d’elles amb vestits força arriscats per una gala d’aquesta índole. Per contra, els homes ensopeguen sempre en el mateix error. Alguns es vestien sense cap mena de bon gust o com si anessin a un funeral.

Les taules estaven decorades per l’artista David Callau

Un cop al menjador, els 270 comensals s’han distribuït en diferents taules, totes elles decorades per l’artista cambrillenc, David Callau, lluint en l’ocasió un discret i elegant vestit gris. Una de les dones que es feia notar pel color rosa viu de la seva americana i per la seva personalitat era la presidenta de l’AECC Tarragona, Ana Vilallonga. Ella presidia una taula on s’asseia l’arquebisbe, el president de la Fundació PortAventura, el president del Consell Comarcal, el subdelegat de Defensa, el Comandant Naval, la regidora de Relacions Institucional de l’Ajuntament de Tarragona, entre altres.

Imatge de la taula presidencial

Abans de començar a sopar i que l’arquebisbe Jaume Pujol beneís la taula, la presidenta de l’AECC, exercint d’amfitriona, ha explicat el ‘com’ i el ‘què’ de l’entitat. En el seu parlament ha instat els presents a “controlar-se” regularment i ha insistit que l’entitat fa els possibles per estar sempre al costat dels que pateixen càncer i dels seus familiars.

Però, Ana Vilallonga, que és una dona amb caràcter i educada, va esclatar durant el seu discurs. A banda que la megafonia no era de les millors i que alguns dels assistents demostraven la seva poca educació, Vilallonga va interrompre la seva al·locució per exigir silenci i que s’acabés el murmuri mentre ella parlés. “Podeu callar i escoltar?” Així de clara ha estat la presidenta de l’AECC – Catalunya contra el càncer. Unes paraules que han merescut un sonor aplaudiment.

A més d’un se li l’ha envermellit la cara de la vergonya. Després de fer un ‘Don Juan Carlos’ (¿Por qué no te callas? Frase del rei d’Espanya a Hugo Chávez), Ana Vilallonga ha pogut prosseguir amb el seu discurs i fer arribar el missatge de la lluita contra el càncer als assistents. A posteriori, el Dr. Eduard Batlle – el Messi de la investigació contra el càncer – ha aconsellat a la població a fer-se proves amb assiduïtat, ja que és en la prevenció on es guanya la batalla.

Alguns dels metges i investugadors que han assistit al sopar

Ha recordat que sovint els tumors creen mecanismes per tornar-se invisibles, dificultant així la tasca dels investigadors. A les persones majors de 50 ha recomanat a fer-se colonoscòpies regularment. Ha dit que avui dia hi ha cura pels tumors primaris de còlon. Són les metàstasis que compliquen (i molt) la vida dels metges i investigadors.

El sopar, marinat amb vins ‘Secrets de mar’ de les Bodegues Clos Galena i cava Adernats, ha estat ‘interromput’ amb el sorteig de més de 80 regals. L’alegria dels premiats era la mateixa, de ben segur, dels que rebran els diners que s’ha pogut recaptar durant la gala de l’AECC Tarragona. S’ha aconseguit més de 8 mil euros.

Alguns dels assistents a la gala del Gran Palas

La presidenta Ana Vilallonga ha emplaçat els assistents a la propera gala, esperant que el nombre de comensals augmenti. Fins aleshores s’espera que tothom sigui previngut per evitar que el càncer s’interposi en les nostres vides.

M.P.F.

 


REDACCIÓ3 Abril, 2019
batet_fill.jpeg

La fotografia que Batet va compartir a Instagram

Albert Batet Navarro no és cap polític, però ja és protagonista als mitjans de comunicació. És el fill del portaveu del portaveu del PDeCAT al Parlament de Catalunya, Albert Batet i d’Olga Navarro.

El primogènit de l’alcalde de Valls va néixer el 19 de març, coincidint amb el dia del Pare, a les 20h30 a l’Hospital Dexeus de Barcelona.

Va néixer pesant tres quilos i 600 grams i amb 51 centímetres. La notícia va ser publicitada pel mateix Albert Batet, a través del seu compte d’Instagram. Ha confessat que amb el naixement del seu primer fill se sent “l’home més feliç del món”.

De la seva dona i mare del seu fill diu que “és valenta i carinyosa”.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
papa_anell.jpg

El Papa evite que li facin petons a l’anell

No és la primera vegada que ho fa. Però aquest dilluns, el papa Francesc va generar molta controvèrsia durant una visita al Santuari de Loreto per la forma en què apartava una i altra vegada la mà quan els fidels (que feien cua per saludar-los) intentaven besar-li l’anell.

En un vídeo difós pel corresponsal a Roma de l’emissora catòlica EWTN, Edward Pentin, es veu com el papa aparta la mà cada vegada que algú s’ajup per besar-lo, creant una situació una mica incòmoda que es repeteix una i altra vegada fins que els últims de la fila opten per no repetir el gest.

“Avui (per dilluns), a Loreto, el Papa no vol que els fidels formin fila per saludar-lo i donar-li un petó a l’anell, i els aparta la mà. Això és una cosa que ha fet amb força regularitat durant el seu Pontificat, tot i que no tan insistentment com avui “, va escriure Pentin a Twitter, compartint el video.

El corresponsal va explicar després que va demandar una explicació a l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, però no va rebre resposta.

Alguns asseguren que Jorge Bergoglio tan sols volia reduir el temps de cada salutació i agilitzar l’avanç de la cua, però la majoria coincideix en que tan sols és un gest d’humilitat i una mostra més que el papa Francisco està intentant acabar amb els comportaments jeràrquics propis del clericalisme més tradicional.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter