Arxius de RACÓ VIP | Pàgina 2 de 11 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Octubre, 2019
teresa_viejo-1280x722.jpg

Un centenar de persones, majoritàriament dones, s’han donat cita aquest dijous al Teatret del Serrallo per participar o assistir al V Fòrum Més Dona.

El fòrum és un pretext perquè les dones posin en relleu la seva energia, la seva experiència, la seva vitalitat… És també un espai reivindicatiu, on es reclama el paper social i professional de la dona i l’essència feminista. Un fòrum on es pretén – per què no dir-ho? – “inspirar a grans dones a crear vides i carreres extraordinàries”.

La idea va sorgir ara farà sis anys i la capitaneja actualment l’Elisenda Pujol i la Gemma G. Gasulla. El Teatret del Serrallo, decorat per l’ocasió, basat en la senzillesa i el bon gust, ha acollit xerrades, tallers de networking, on el talent i l’essència eren els protagonistes del debat i de les interessants reflexions.

Dones especialistes i aventureres en diferents vessants han volgut compartir amb el públic les seves ‘històries i aventures d’èxit’ basades en la persistència, la persuasió i en la capacitat de treball i en el talent. De fet, aquesta és l’essència del Més Dona. L’organització insisteix en l’aposta pel talent que “ens fa úniques i en el lideratge femení com a puntals fonamentals per desenvolupar els nostres projectes” vitals i professionals.

En definitiva, Més Dona ja s’ha convertit en una iniciativa anual de referència en lideratge femení.

L’objectiu és, deixem-ho clar, apoderar la dona en totes les seves facetes. Durant la jornada, els assistents han pogut conèixer les ‘experiències’ de Juan Carlos Cubeiro, Ester Gomis, Mireia G. Mohedano i Lily #streetart.

La periodista televisiva Teresa Viejo ha estat la gran protagonista en rebre el guardó ‘Premi única’. Més Dona ha acabat amb un lunch ofert per Oliveta’s Catering.

VÍDEO
Entrevista a la periodista Teresa Viejo

Entrevista a Lily Brick – Artista de carrer


RICARD CHECA10 Octubre, 2019
andreu4-1280x722.jpg

El color vermell era el que més destacava a la sala de plens de l’Ajuntament de Tarragona. A La sala més noble del palau municipal no hi cabia ni una agulla. Autoritats polítiques, policials i personalitats del món de l’esport i social no han volgut perdre’s l’acte institucional del nomenament del president de Nàstic, Josep Maria Andreu, com a fill predilecte de Tarragona.

El popular líder esportiu ha pujat les escales de l’ajuntament acompanyat de la seva dona i dels seus fills. Al seu rostre es podia apreciar nerviosisme, satisfacció, alegria immensa i gratitud. Andreu anava repartint salutacions. Els seus ulls vidriosos evidenciaven tendresa, agraïment i generositat.

Carla Aguilar, Josep Ma. Andreu, Pau Ricomà i Mary López

Lluïa un vestit negre, camisa blanca i corbata vermella. Ha entrat per la porta que donava accés al plenari. La seva família més propera l’esperava asseguda en les bancades reservades normalment pels regidors. Davant s’asseien les autoritats municipals i figures destacades de la societat tarragonina. Entre el públic podíem trobar cares molt conegudes, algunes d’elles noms rellevants del món de l’esport i altres molt lligades a la figura de Josep Maria Andreu.

Es respirava alegria, tendresa i bon rotllo. Ingredients que troben normalment en el contacte amb el president del Nàstic i la seva gent. Malgrat tractar-se d’un acte altament institucional, la sensació era d’estar entre família. La regidora d’Esports, Mary López, ha estat l’encarregada de fer una descripció personal i professional del nou fill predilecte de Tarragona: un home treballador, patidor, amant de la seva ciutat i bona persona.

El president del Nàstic amb algunes autoritats

Josep Maria Andreu, en el seu torn de paraula, ha començat per dir que no és mereixedor d’aquesta alta distinció. Ha donat a entendre que no ha fet res més que lluitar per esdevenir un bon ciutadà, un bon pare, un bon marit, un bon fill i ara un bon avi. Ha agraït el seu pare el fet d’inculcar-li el sentiment grana. Andreu ha destacat els valors del club grana i s’ha emocionat quan ha parlat del ‘Nàstic Genuïne’, perquè és el millor equip de la història del Nàstic.

També ha volgut dedicar el diploma a la seva família perquè, en definitiva, és qui el recolza de forma incondicional, plogui o faci sol. Una manera bonica de dir en els bons i mals moments. I és que el Nàstic porta una mala ratxa. Els resultats no l’acompanyen. Andreu ha tingut paraules d’agraïment vers els anteriors alcaldes de la ciutat i a tots els partits que van votar per unanimitat la seva candidatura. També ha nomenat el grup de promotors de la seva candidatura, entre ells l’exregidor Agustí Mallol, qui no ha amagat les llàgrimes en abraçar el president Andreu.

Andreu saluda els membres del Nàstic Genuïne

L’equilibre del president
Després de lliurar-li l’alta distinció, l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha destacat la importància de Josep Maria Andreu en la història del club i en l’esport de la ciutat. El batlle ha recordat la ‘febre’ nastiquera que va viure Tarragona quan el club va pujar a primera. Ha agraït al president del Nàstic la seva implicació, persistència i dedicació. “El Nàstic és una gran realitat” gràcies a l’equilibri i sensatesa del seu president, ha dit l’alcalde, desitjant que la mala ratxa del Nàstic sigui momentània. De fet, Pau Ricomà confia que Josep Maria Andreu serà capaç, amb el seu savoir faire i intuïció, capgirar la situació complicada que travessa el club grana.

La mare d’Andreu visiblement emocionada

Després de l’acte protocol·lari, el president del Nàstic, visiblement emocionat, s’ha fotografiat amb tots i cadascú dels assistents que s’hi ha acostat per felicitar-lo. Una de les darreres fotos que ha fet ha estat amb els seus dos fills: Tono i Jose, qui “aguanten els meus bons i mals moments”. Josep Maria Andreu no s’oblidarà d’aquest dia, igual que reté en la memòria el dia que va fer de pregoner de Santa Tecla. Sap que té responsabilitats afegides a la seva ciutat. És conscient que ara toca ‘estrényer’ perquè el Nàstic continuï donant alegries, com les que el president ha rebut arran d’aquest homenatge.

Josep Maria Andreu continuarà lluint la corbata vermella, però amb l’ombra del color verd, perquè l’esperança no es perd mai. O com diu ell: el got s’ha de veure sempre mig ple.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ8 Octubre, 2019
teresaGimpere.jpg

Sant Pere de Ribes s’ha convertit, almenys durant unes hores, en la capital del talent femení. Un palauet del municipi, Clos la Plana, ha estat l’escenari de la quarta edició dels Premis Talent Femení. L’espai, veritablement idíl·lic, ha esdevingut encara més espectacular amb la presència de tanta dona apoderada i talentosa.

Susana Villagrasa, presidenta de Talent Femení

La presidenta de l’associació empresarial Talent Femení, Susana Villagrasa, ha actuat com a una excel·lent amfitriona. En aquella vetlla, on la presència masculina era inferior, es tenia en compte la capacitat intel·lectual, les habilitats socials, la innovació i el talent femení. La bellesa captava en el photocall quedava relegada a un segon pla. No perquè no n’hi hagués, però, en aquesta vetllada, no era l’ingredient necessari per l’èxit de l’acte. Es tenia més en compte la intel·ligència, la innovació, la trajectòria… De fet, d’això es tracta aquests premis: reconèixer la tasca de les dones en la societat, independentment de l’edat, color o cànons de bellesa.

Alguns dels assistents a la gala

Als jardins de Clos la Plana es respirava glamur barrejat amb talent. I no es tracta d’una reivindicació feminista. Es tracta d’una realitat, massa sovint silenciada o simplement que passa desapercebuda. En aquesta ocasió, s’ha lliurat un total de 10 guardons, distribuïts en les següents categories: Trajectòria (Esther Boscasa), Innovació, Vinicultura Montse Mascaró), Arts escèniques (Celia i Mercè González), Enginyeria (Anna Perellada), Empresa Socialment Compromesa (Magda Bandera), Científica (Francina Gomis), Tècniques d’Informació i la Comunicació (Adriadna Barcons) i la dona en el món de l’esport (Maria Teixidor). El trofeu d’honor s’ha lliurat a l’actriu i model catalana, Teresa Gimpera, qui ha fet un repàs ràpid de la seva trajectòria professional i vital, compartint amb els assistents simpàtiques anècdotes personals.

Les guardonades de la nit

Els discursos de les guanyadores han estat, sens dubte, una injecció d’energia a totes aquelles dones que s’esforcen i lluiten cada dia en totes les facetes de la seva vida professional. Els missatges d’encoratjament ha estat una constant. S’han evitat les frases fetes sobre un feminisme que ven de cara a la galeria, però que en la realitat és poc efectiu. El secret de moltes és la persistència i la capacitat de lideratge. Les falses imitacions no contribueixen a l’èxit, sinó a la frustració i al desgast. L’objectiu està en canviar mentalitats i fer que les dones siguin vistes per la societat amb les mateixes capacitats que els homes i que a ningú hagi d’implorar res. Una de les guanyadores insistia que no hi ha dubtes que “podem ser simultàniament bones mares i bones professionals” i que el secret està en fugir de les imitacions i de les comparacions sexistes.

Teresa Gimpere, s’ha fet amb el premi d’Honor

Després del lliurament dels guardons, ha tingut lloc el sopar de gala servit per Cal Blay, el qual regat amb vins i caves de Sumarroca. Però, la gala també tenia un vessant reivindicatiu. No només es reclamava l’apoderament de la dona, sinó també el respecte per la viniticultura. Cada una de les taules estava decorada amb ‘missatges’ informatius sobre les diferents varietats de raïm existents al Penedès. El bon ambient i el bon rotllo s’han apropiat d’una vetllada que s’ha endinsat fins a altes hores de la matinada.

Una de les actuacions de la nit

El talent no és quelcom exclusiu d’un sexe o l’altre, però ha quedat clar que les dones el tenen i han de continuar lluitant per visibilitzar-lo. Entre tots haurem de contribuir a la normalització de l’apoderament de la dona, sense que el seu talent innat hagi de sorprendre…

Sant Pere de Ribes ha estat la capital del talent femení durant un dia, ara caldrà que els altres municipis s’hi afegeixin de forma proactiva. El millor guardó está en el canvi d’actitud i de mentalitats. Som-hi?

….

 

VÍDEOS


REDACCIÓ4 Octubre, 2019
ipa1-1280x960.jpg

La delegació de Tarragona de l’Associació Internacional de Policies (IPA) ha celebrat, aquest vespre, en un dels Tinglados del Port de Tarragona el seu 25è aniversari.

Anton Casas, president d’IPA Tgna

Més de 260 persones, entre autoritats polítiques, socials i policials, han marcat assistència en una gala on s’ha volgut reconèixer diferents associats i representants policials i de la societat civil que solen col·laborar amb l’entitat presidida pel policia municipal Anton Casas.

A la gala han participat 12 delegacions de la IPA, entre les quals destaca la presència de Rússia, Itàlia, Austràlia, Alemanya o Portugal.

Han assistit més de 260 persones a l’acte

Durant la cerimònia, després de fer un minut de silenci en memòria dels socis ‘traspassats’, s’ha fet oficial l’agermanament de la Policia de Finances d’Alguer amb la IPA Tarragona.

Els assistents han pogut gaudir  d’uns joves ballarins de l’Estudi de Dansa Giselle de Cambrils i de l’actuació del tenor Pep Cardona que  ha brindat el públic amb la cançó Nessun dorma de puchini.

Els  reponsables policials han assistit a la gala

Els membres de la IPA Tarragona han volgut agrair la capacitat de lideratge i treball del seu president (Anton Casas) sorprenent-lo amb un guardó i un bolígraf ‘tatuat’ per a l’ocasió.

L’amistat i el treball en equip han estat ben palesos en aquesta trobada internacional. La celebració ha acabat amb un pica-pica.

 

VÍDEOS

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
premisaecce-1280x960.jpg

El verd és el color que identifica l’Associació Espanyola Contra el Càncer. I per aquesta raó, la terrassa Summit de l’Hotel Olympus Salou s’ha colorit de verd per donar la benvinguda al sopar solidar contra el càncer.

Més de 150 persones van voler assistir a l’acte benèfic a favor de l’associació contra el càncer, presidida a Tarragona per la coneguda Ana Vilallonga. Cares conegudes de la vida social, empresarial, política, cultural i periodística del territori van acudir a la cita.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, també va marcar presència per manifestar el suport del poble de Salou vers la lluita contra aquesta dramàtica malaltia.

Feia 10 anys que l’AECC no organitzava un sopar solidari a la capital de la Costa Daurada. El darrer va comptar amb la reina d’Espanya – aleshores princesa d’Astúries.

En el seu discurs, la presidenta de l’AECC Tarragona, després d’agrair la col·laboració dels responsables de l’hotel, va lamentar el fet de no haver-se pogut iniciar el programa ‘Molt per viure’, concretament en la seva “faceta de rehabilitació aquàtica de linfedema per les pacients de càncer de mama”.

També va criticar que l’AECC va trobar moltes dificultats a l’hora de programar conferències als col·legis de Salou sobre prevenció solar. Ana Vilallonga va agrair a l’alcalde la seva implicació per contribuir perquè la labor de l’entitat arribi al màxim de malalts possibles.

Per la seva banda, la delegada de l’AECC a Salou, Miren Eskarne, va agrair la iniciativa de totes aquelles persones i entitats que organitzen o programen actes amb l’objectiu de col·laborar amb totes aquelles persones que pateixen aquesta maleïda malaltia.

Eskerne va insistir en la necessitat de la col·laboració privada i del suport de les institucions públiques. Amb tot això, tant Ana Vilallonga com Miren Eskarne es van mostrar satisfetes, agraïdes i orgulloses d’estar al capdavant d’un organisme que compta amb el respecte i el carinyo de la ciutadania.

“L’AECC Catalunya funciona perquè el seu compromís amb la societat en la lluita contra el càncer és total”, ha reiterat Vilallonga.

Després de gaudir d’un imponent i deliciós còctel a peu dret en la terrassa de l’hotel, els assistents van voler immortalitzar la seva presència, aturant-se al photocall. Un cop al restaurant, el qual va tancar per a l’ocasió, es va sortejar moltíssim regals donats per diferents empreses solidàries.

Es va aconseguir una recaptació superior als 3.200 euros, els quals serviran per sufragar projectes d’investigació contra el càncer. La solidaritat ha estat patent un cop més i en aquesta ocasió ha arribat de les mans de l’hotel Olympus Salou.

 


REDACCIÓ24 Setembre, 2019
islamaldita2.jpg

Si PortAventura és un lloc per gaudir amb la família i amic, durant Halloween també és ideal per convidar els enemics, en el cas que hi hagi voluntat de veure’ls patir.

El parc ha invertit gairebé un milió d’euros en una atracció pensada pels ‘amants de la por’: ‘La isla maldita’. Amb un recorregut d’un quilòmetre, aquesta atracció proposa una història de terror que es desenvolupa en una illa remota del Carib on s’esperen més de 100 fantasmagòrics i terrorífics pirates que han tornat a la vida després d’una esgarrifosa tempesta.

El passatge s’ubica en una escenografia d’aigua, vaixells enfonsats i vegetació. Uns 110 actors s’impliquin i s’apliquen perquè els visitants visquin una experiència (terrorífica) inoblidable. A banda de la intervenció ‘humana’, els ‘amants de la por’ i de la passió terrorífica, podran trobar-se durant la ‘passejada’ d’uns 25 minuts, més de 22.000 carabasses, ratpenats, teranyines, i més de 280 personatges en nou espectacles, entre els quals es poden trobar fantasmes i altres criatures terrorífiques. Tots en un ambient sorollós i esfereïdor.

Cares conegudes del cine, dels programes de TV, del paper couche, de la Cultura i del Periodisme no s’ho han perdut una inauguració veritablement terrorífica. Els directius de PortAventura, actuant com a bons amfitrions, també han volgut viure en la pell la professionalitat d’uns actors trapelles i d’una escenificació que no deixa ningú indiferent.

‘La Isla Maldita’ està oberta al públic fins al proper 17 de novembre i s’hi esperen més de 800 mil persones.

VÍDEOS

 

 

 


Borja Vizcarro20 Setembre, 2019
IMG_3416-1280x960.jpg

Avui canviem de registre. Viatgem cap a Alella, un petit poble del Maresme que s’ha convertit en l’epicentre del cinema català i espanyol, per poder conèixer en profunditat la nova coproducció de Televisió de Catalunya, Radio Televisión Española i sota la producció de Focus. Es tracta d’una adaptació al cinema de l’obra de teatre ‘El crèdit’, que ha estat triomfant als ateneus més importants de Barcelona i Madrid.

Viatgem a Alella per visitar el set de ‘El crèdit’

Agafo el guió i la sinopsi d’aquesta ‘TV movie’ per preparar la jornada i em plantejo una qüestió complexa. Per què totes les produccions, o la gran majoria d’elles, es fan de Barcelona cap amunt? No troben?

Després d’agafar una furgoneta de l’equip de producció a Barcelona, arribem al bell mig d’Alella, on a l’Espai d’Arts Escèniques del municipi, s’està gravant aquesta nova producció de TV3 i RTVE, amb una duració aproximada de quatre setmanes. El primer que sobta és com l’ateneu alellenc s’ha convertit en una seu bancària, com la que podríem trobar a qualsevol barri o ciutat, transformant l’espai teatral, sense alterar la tranquil·litat d’aquest poble de la costa maresmenca.

‘El crèdit’, una coproducció simultània en català i castellà
En aquesta comèdia, un home que es veu en la necessitat de demanar un préstec bancari, veu la gestió complicada quan el director de la sucursal l’hi nega perquè no hi veu garanties de solvència. Quan l’home no veu la manera d’aconseguir el crèdit de grat, amenaça el bancari de seduir i anar-se’n al llit amb la seva dona, si no accedeix a aprovar l’operació.

Jordi Bosch i Pere Ponce

Pel que fa al repartiment d”El crèdit’ està encapçalat per Jordi Bosch que interpreta el paper de protagonista a la producció catalana, i Carlos Hipólito que fa el mateix, però en versió castellana.

Tots dos compartiran protagonisme amb Pere Ponce, que actua a les dues versions. Àngels Gonyalons, Agnès Busquets, Abel Folk, Albert Salazar i Carla Schilt completen el repartiment d’aquest telefilm.

Una de les peculiaritats que ens hem trobat en la gravació d”El crèdit’ ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament

En arribar, fem una volta pel set de rodatge, que consta d’un espai exterior i un altre d’interior a l’Espai d’Alella, que és on transcorre la majoria d’escenes d’aquesta història, a dins de la seu bancària. Una altra de les peculiaritats que ens hem trobat ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament, de manera que els protagonistes, Carlos Hipólito i Jordi Bosch es van alternant de forma constant.

Després d’assistir a la gravació d’una de les escenes, és temps per parlar amb els que millor coneixen aquest projecte, els seus productors. Allunyats de la zona de rodatge, Maite Pisonero, Conxa Orea i Pere Roca ens atenen, assegurant i remarcant que “encara no tenim data d’estrena, però la voluntat és estrenar-la tan bon punt creiem que sigui el moment adient, és a dir, escollint el moment exacte perquè el públic gaudeixi de la pel·lícula”.

Acció d’una de les escenes de ‘El crèdit’

Sobre l’adaptació de l’obra de teatre a la televisió, Pere Roca insisteix en el fet de poder “portar a les dues televisions públiques (TV3 i TVE), les millors obres teatrals, que hagin triomfat. De fet, les vegades que hem fet aquest tipus de produccions, les audiències han respost de manera excel·lent”.

Conxa Orea assegura que “no és la primera vegada que fem una coproducció en les dues llengües. Ja ho vam fer amb l’Enigma Verdaguer”. La novetat? El canvi de protagonista en la versió catalana i castellana. Maite Pisonera ha destacat que “els actors ens han traslladat que per ells es tracta d’una experiència molt interessant pel fet que el canvi de protagonista provoca que hagin d’estar més concentrats i interioritzin molt més els seus personatges”.

Aposta per les produccions de KM0
Un altre dels aspectes que preocupa als productors, és la competència amb els diferents formats i plataformes digitals. “Som conscients que no podem competir amb Netflix ni ‘La guerra de les galàxies VII’. On sí que podem competir és amb treure-li el màxim suc possible als talents que tenim a casa nostra, de KM 0. Per tant: obres de teatre que han tingut èxit al nostre territori i una gran aposta, com la que ha fet en aquest cas el gran Jordi Galceran, que això és garantia d’èxit i que Netflix no té (rialles)”, assegura Pere Roca.

Carlos Hipólito fa de protagonista en castellà

Sobre el repte d’apostar per una obra de teatre, Conxa Orea insisteix en el fet que “la clau està en una bona adaptació teatral. És bàsic saber adaptar bé un bon llibret teatral al llenguatge audiovisual, tenint en compte el canvi d’escenari dels dos gèneres. ‘El crèdit’, per exemple, s’ha adaptat i s’ha ampliat, introduint espais i personatges nous, per tal que l’experiència audiovisual sigui més plena i és el que fa que l’audiència respongui tan bé a aquest tipus de produccions”.

MAITE PISONERO: Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres

“Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres. Precisament el treball de les televisions públiques implica poder apropar a més públic els bons autors, actors i guionistes de teatre”, assegura Maite Pisonero.

La qüestió dels 65Kms…
Se’n recorden que al principi d’aquest article jo em preguntava perquè una producció com aquesta es grava a Alella i no a qualsevol poble de la demarcació de Tarragona? Doncs incapaç d’estar callat i un xic intrigat, intento cercar una resposta, mentre la resta de companys periodistes assaboreixen els productes del càtering. M’atanso a Pere Roca i intento obtenir resposta al meu dubte.

“Home no és per res en especial, però pensa que la majoria de productores, actors, directors… la indústria audiovisual en general residim a Barcelona. Pensa que si ens desplacem a més de 65 kilòmetres de la nostra residència, hem de pagar dietes als actors i a la resta de l’equip de realització, cosa que encareix els costos totals de la producció i segons quins pressupostos moguis… és per aquest motiu que ens decantem per fer produccions a la ciutat o a pobles dels voltants, depenent de les nostres necessitats”, explica Pere Roca.

Set de producció de ‘El crèdit’

“En el cas concret de ‘El crèdit’, Alella reuneix tot el que buscàvem. Una població amb un bon nivell de vida, benestant, que encaixa amb el personatge principal. A més disposem d’un espai com en el que ens trobem i l’Ajuntament alellenc ha apostat de manera molt ferma per aquest projecte”, conclou el productor de Focus.

Impulsar projectes a Tarragona
Aquestes paraules encara em deixen més sorprès. Després d’un matí intens al set, vivint el que es viu en un projecte d’aquesta envergadura, em fa sentir, com a tarragoní, enveja. Enveja sana, però enveja. Per què no ho podem fer a Tarragona? Si volem que les productores catalanes i de la resta de l’estat es fixin en els nostres pobles, ciutats i paratges, per tal d’escollir les localitzacions pels seus projectes, com pot ser el cas de ‘El crèdit’, ens hem de començar a donar valor.

Això no implica picar a la porta de les productores a avassallar. Tot el contrari. Es tracta d’ajudar i impulsar projectes. ‘El crèdit’ és un clar exemple del que busquen les productores: projectes de casa nostra, amb bones històries i que aprofiten per mostrar els millors racons de la nostra geografia. Hi ha molta feina a fer, però molt a guanyar.

Borja VIZCARRO
Alella


REDACCIÓ16 Setembre, 2019
rafa_xaluca-1280x960.jpg

La senzillesa i la humilitat comencen a ser un bé escàs en una societat devorada pel consumisme. Els valors estan perdent pistonada davant els tripijocs motivats per les aparences. Se sol dir que els que més tenen són, per norma, els que fan de la senzillesa i de l’empatia una forma de vida.

Rafa, posant amb dues clientes a l’Hotel Xaluca

Recentment, un grup de 45 persones, la majoria membres del Rotary Club, van viatjar al Marroc. Molts d’ells van viure una experiència única. I no ens referim només al seu apropament a la cultura i a les tradicions dels marroquins. Van poder viure, sentir i gaudir de l’hospitalitat dels veïns del país regnat pel Mohammed VI. No parlem de la bellesa del país i del canvi de polítiques socials, d’igualtat i d’adaptació als nous temps.

Volem destacar el paper de l’empresari Rafa (رافا), un dels socis del grup hoteler Xaluca. La seva humanitat, soludaritat, empatia, eficàcia, ‘savoir faire’, simplicitat, educació i capacitat de treball i discreció el distingeixen de la resta. És un amfitrió de cap a peus. Tot un exemple. No escatima hores ni esforç quan es tracta de fer que els seus clients se sentin com a casa. Rafa és líder perquè es considera – i actua com a – un company més. Sol ser el primer a arremangar-se la camisa i donar l’exemple.

 

Xaluca és una marca d’èxit i de confiança perquè ens sentim com a casa i lidiem amb persones que treballen el més petit detall perquè el nostre somni esdevingui una realitat

El grup Xaluca és una família, on el seu èxit està basat en l’experiència, la professionalitat, la credibilitat, la innovació i la confiança. El client i sobretot el seu benestar és el motiu de la seva existència. Volen que els seus visitants se sentin com a casa i es deixen la pell per a aconseguir-ho.

El maridatge de sensacions, experiència, benvinguda i germanor és una realitat en aquest grup hoteler. Xaluca és una marca d’èxit i de confiança perquè ens sentim com a casa i lidiem amb persones que treballen el més petit detall perquè el nostre somni esdevingui una realitat.

Persones com en Rafa fan que la passió pel Marroc – a banda de la seva intrínseca bellesa – es desperti i es perpetuï en la nostra memòria

Persones com en Rafa fan que la passió pel Marroc – a banda de la seva intrínseca bellesa – es desperti i es perpetuï en la nostra memòria. Ell ho fa perquè li surt del cor… Les persones que visiten el Xaluca deixen de ser clients per ser amics… Aquesta és la màgia de l’hospitalitat marroquina….

Gràcies Rafa (i a tota la família Xaluca).

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
hippisss-1280x960.jpg

L’estiu s’acaba i amb ell desapareix les hores interminables a la platja, el vermut en les guinguetes i les samarretes de tirants. Però tot això no és motiu per deprimir-se. Ans el contrari. El Club de Tenis Salou H2O ha decidit fer una festa de final de temporada.

Més de 200 persones han acudit a una festa que recordava els millors moments de la influència hippy. Els jardins del club han estat ‘decorats’ seguint l’estil boho-chic propi dels ‘happy flowers’. De fet, la festa ‘Flower Power’, que se celebra per tercer any consecutiu, pretén acomiadar l’estiu i donar la benvinguda a una temporada que més ‘casolana’.

Els gira-sols, les antorxes, la presència floral, les espelmes, la música de l’època, les perruques, complements hippies i el bon rotllo han donat un color especial a una festa que ja és referent a l’estiu de la Costa Daurada. La trobada no és exclusiva dels socis del Club de Tenis Salou H2O. Està oberta a la ciutadania. Tal com succeeix a les instal·lacions esportives.

Els propietaris i el gerent del club donaven la benvinguda a totes aquelles persones que volien acomiadar-se de l’estiu en companyia de la família Tenis Salou H2O. S’han sumat moltes cares conegudes famoses del panorama polític, social, empresarial i periodístic del territori.

Algunes personalitats han participat en el sopar de gala, mentre que altres persones – algunes d’elles vestides de l’època – s’hi ha afegit després de les postres, gaudint així d’una vetllada espectacular, on la música i el bon ambient han acaparat tot el protagonisme.

La meteorologia ha col·laborat i ha aconseguit que els assistents s’ho passessin d’allò més bé.

La propera cita serà a la Tardor. La Castanyada i Halloween són excuses perfectes per tornar-nos a reunir amb la família Tenis Salou H2O i compartir la seva alegria i experiència. Hi ha qui sap aprofitar la màgia de l’estiu…

 

VÍDEOS

Ferran Herrera, gerent del Club de Tenis Salou H2O

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2019
jessica2-1280x722.jpg

El periodista Jonathan Oca i la pedagoga i la professora de la URV Jèssica Casas han intercanviat anells el passat dissabte en una cerimònia civil que ha tingut lloc aquest dissabte a El Folló al Vallès Occidental.

El centenar de convidats han estat testimonis d’un enllaç farcit de sorpreses i que s’ha escapolit de tots els estereotips convencionals. Els nuvis han preparat una festa singular, amb tocs de màgia de la mà de Jordi Caps, on els assistents també hi assumien molt de protagonisme, ja que hi havia molta interacció.

A les 19 hores, Jèssica i Jonathan es convertien en marit i muller, després de més d’una dècada de relació. Amics i familiars han pogut dedicar algunes paraules emotives a la parella natural d’Aiguafreda.

La núvia, amb un maquillatge impecable i discret, ha apostat per un vestit blanc perla que feia destacar la seva silueta. Després del ‘Sí, vull’, la Jèssica s’ha desfet de la jaqueta blanca llarga, lluint així un perfecte i atrevit escot. Per la seva banda, el nuvi ha optat per un elegant vestit blau, camisa blanca i un llacet negre. Les sabates, també de color blau, tenien unes ales que combinaven amb les mateixes que la núvia portava en la cua del vestit.

Un dels moments més emotius, han estat quan els nuvis han enlairat dos globus blancs gegants, simbolitzant el camí individual, de respecte, que tots dos hauran de trillar en un univers comú. Els nuvis han professat el seu amor i han intercanviat les aliances – les dues diferents – sota una figuera. En la Cultura Mesopotàmica el definien com l’arbre del coneixement. Deien que els nombrosos grans que conté la figa simbolitzen la unitat i universalitat del coneixement de l’ésser humà.

La figuera és un arbre que sempre ha estat lligat a la Mediterrània i el fruit ha estat un dels primers conreats per l’ésser humà. A aquest fruit se l’associa amb l’abundància, la fertilitat i la bona fortuna.

La nit s’ha prolongat fins a altes hores de la nit. Els nuvis ja estan de viatge de lluna de mel.

A la Jèssica i al Jonathan els desitgem molta sort en aquesta nova etapa de la seva vida i que siguin molt feliços.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter