Arxius de RACÓ VIP | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 desembre, 2018
enrique2.jpg

Si parlem de policies, les opinions són molt dispars. Hi ha per a tots els gustos i colors. Però realment, si ens aturem, ens adonarem que darrere de cada uniforme hi ha una història de vida amagada i almenys desconeguda. L’uniforme té tendència a generalitzar i a allunyar-nos de la persona que el llueix.

Avui, en la secció ‘Fets i personatges’ i coincidint amb la festa patronal de la Guàrdia Urbana, ens volem centrar en la persona de l’intendent major de la policia local de Tarragona.  Llicenciat en Psicologia i Doctor en Antropologia, aquest gallec resident a Tarragona des de fa molts anys, no se sent massa còmode amb els focus mediàtics.

Prefereix la discreció i que els fets parlin per si sols. Al capdavant de la GU des del 2012, Enrique Fernández – amb llums i ombres – intenta que la seva vida personal i els seus ‘gustos’ més privats no surtin de la seva esfera més íntima. Així és que per a molts, la seva passió pel mestre Pau Casals (en guarda un munt de discos en vinil) és del tot desconeguda. Tampoc sol parlar dels seus dots artístics.  Més d’un ha quedat bocabadat en assabentar-se de la seva afició per la pintura. De fet, ningú ho sap que ell va fer un retrat de la seva dona, el qual ella el desa amb ‘enamorament’ i gratitud.

Li agrada el Jazz i la música clàssica i és capaç d’emocionar-se amb algunes pel·lícules, sobretot aquelles que conjuguen la literatura, la música i la imatge.

Darrere de la seva aparent rudesa, amaga alguna timidesa i sensibilitat. Li agrada el Jazz i la música clàssica i és capaç d’emocionar-se amb algunes pel·lícules, sobretot aquelles que conjuguen la literatura, la música i la imatge. Si bé és cert que els uniformes són tots iguals, per evitar generalitzar els personatges i les personalitats que els vesteixen.

No sempre és fàcil descobrir la persona i les històries que hi ha darrere de cada indumentària. Aquest dimarts, coincidint amb la Festa de la Guàrdia Urbana de Tarragona, estaria bé aturar-nos i intentar observar més enllà dels colors de l’uniforme policial. La sorpresa pot ser majúscula.

 


REDACCIÓ6 desembre, 2018
fernandoromay-1280x720.jpg

Podeu imaginar una sala plena de gent i que, en determinats moments no se sent una única ànima respirar. Això és el que s’ha viscut aquest dimecres a l’Auditori de la Pobla de Mafumet. El protagonista era, ni més ni menys, que l’exjugador de Bàsquet del Reial Madrid, Fernando Romay Pereiro. El gallec, nascut el 23 de setembre del 1959, ha compartit, amb l’audiència, els moments més interessants de la seva trajectòria com a esportista d’elit.

La conferència – El valor de la diferència – ha acabat esdevenint una lliçó de creixement personal. Romay, conegut per la seva altura (2,13cms), ha recordat que el més important per assolir l’èxit és el sacrifici, la perseverança, el sentiment de pertinença, en treball en equip, la disciplina i el respecte pels altres. Ha recordat, i repetit, que més important que assolir un repte és perpetuar-se i deixar petjada. “Hem de mirar més enllà del nostre melic”, ha dit l’exjugador, afegint que a l’ésser humà el més difícil sol ser més motivador. Ha anat desgranant les principals etapes de la seva etapa trajectòria, ha donat detalls d’alguns episodis més desconeguts que van tenir lloc al camp de joc.

Ha destacat la personalitat i la implicació d’alguns dels seus companys, alguns dels quals ja han traspassat. També ha tingut paraules d’agraïment i reconeixement pels seus entrenadors. Recorda amb nostàlgia els seus inicis amb la samarreta del Madrid. Diu que l’alçada el diferenciava, però que això per si sol no porta a l’èxit. Cal treballar en equip i aconseguir que creguin en nosaltres i, de retruc, creure en algú. “Xaval, et fitxarem i et quedaràs al Reial Madrid perquè jo crec en tu”, aquesta frase el va colpejar de tal manera que s’ha convertit en un eslògan de vida. Confiar perquè confiïn. Assegura que des d’aleshores s’ha esforçat al màxim per no defraudar aquelles persones que han cregut en les seves capacitats ja sigui en l’àmbit personal, professional, social o familiar.

Mentre Romay parlava, el públic, bocabadat, es limitava a escoltar i alguns a assentir amb el cap. Més d’un feia servir els mòbils com a bloc de notes. Movent-se d’un costat a l’altre de l’escenari, l’exjugador ha apostat pel positivisme, per fugir de les zones de confort per conquerir el món. La recepta és senzilla: ser lleial a nosaltres mateixos, respectar els altres, treballar de debò i mai no plegar-nos de braços. En efecte, que l’alegria, sovint, no està en les medalles sinó en l’esforç per aconseguir-les.

És conscient que les metes són importants però les aventures vívides durant el recorregut solen convertir-se en inoblidables, pertant han de ser treballades minuciosament. Ha insistit en la necessitat de superar les pors, però després d’identificar-les. “Les pors col·lectives funcionen quan les posem a favor del bé comú”, per tant hem de buscar, sense complexos, solució a les pors i als temors. “Tenir por no significa que som persones vulnerables”, ha esclarit.

També ha fet referència a la necessitat d’agrair més als altres. “Hem de saber preguntar, atendre i agrair”, ha explicat que aquesta postura contribuirà a crear un equip més impermeable i autèntic. Cadascú està cridat a aportar la seva diferència sense perdre la personalitat i caràcter. A títol d’exemple, ha recordat que els mosaics estan fets amb peces diferents que, sovint, els fan únics. Ha insistit en àrees fonamentals per lluitar per l’èxit: emocional, física, tècnica i formativa.

No s’ha oblidat de dir que el sacrifici i la disciplina ajuda a tenir seguretat i tot això contribueix a la millora (a tots els nivells). Finalment, i després de parlar dels protagonismes (sense excessos), ha recordat que no hi ha res pitjor que fer les coses sense il·lusió. Aquesta és la recepta de Fernando Romay, una persona que continua contagiant els més joves dels valors de l’esport.

Diu que ens hem d’estimar molt més i aconseguir que la diferència que cadascú pot aportar sigui útil al bé comú. Fernando Romay, que calça un número 56, creu que el camí de la vida s’ha de fer amb personalitat i assaborint cada moment amb esforç i sense tenir por al desconegut. “No podem deixar de preguntar sempre: què puc fer; què he de fer i que poden fer per mi?”.

 


REDACCIÓ3 desembre, 2018
estefania_serrano.jpg

Dona, mare, professora, regidora i presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès (CET). Darrere d’aquesta amalgama de tasques es troba Estefania Serrano. La Fanny – com és més coneguda – és la primera dona a ostentar la presidència del CET. Fa un any que va substituir el carismàtic Raül Font.

Serrano és conscient que sent dona i destacar en un món d’homes i, sobretot en el món de l’esport, no és una tasca senzilla. Ha tingut la sort de ser acollida de braços oberts per la resta dels directius de consell esportiu, del qual ella ja en formava part. En una trobada amb periodistes, Estefania Serrano, acompanyada d’altres membres del comitè directiu, ha agraït el suport que ha rebut en aquest darrer any i ha enaltit la professionalitat i dedicació del cos tècnic. “Tenim uns tècnics espectaculars”, ha insistit.

Paulatinament, la seva intenció és anar incorporant algunes variants relacionades amb la conciliació familiar en l’àmbit del lleure. Serrano entén que les dones han de tenir espai i temps per poder practicar l’esport, encara que sigui “puntualment”. Ha lamentat que moltes dones no practiquen cap esport per manca de temps, ja que la majoria ha d’assumir compromisos familiars.

Ella mateixa sent la dificultat de conciliar la vida professional, personal, familiar i política. “Costa molt”, reconeix. Ha aconseguit introduir un petit canvi en la dinàmica del Consell Esportiu del Tarragonès – on la presència masculina és massiva – per poder conciliar la seva vida familiar amb el càrrec de presidenta: “les juntes que es feien a les 8 ara es fan a les 7. Així puc sopar amb el meu fill de dos anys”. Està convençuda que aquests petits detalls algun dia donaran els seus fruits.

Estefania Serrano se sent “molt identificada” amb el ‘Club de las malas madres’. Tant és així que durant el dinar amb els periodistes exhibia una samarreta on es podia llegir ‘mala madre’. Es tracta d’una manera bé humorada de, malgrat ser dona, tirar endavant sense renunciar a la nostra vocació, formació i professió. La presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès ha sabut trobar temps per fer de dona, professora, política i mare, tot i que la conciliació no és, ara per ara, quelcom senzill. Però ella és l’exemple de què res no és impossible… I ho fa amb elegància i en silenci…

 


REDACCIÓ28 novembre, 2018
ZAIDA2.jpg

Pot semblar ostentós dir que se surt de la feina per anar a fer una copa de cava en una de les joieries més importants de Tarragona: Rabat-Zaida. Per“o la realitat és així. Aquest dimarts és que ha passat. La botiga s’ha omplert de gom a gom d’amics per prendre una copa, assaborir una delicatessen en forma de pica-pica, riure, escoltar música en directe, xerrar i, de retruc, mirar algunes de les joies exposades.

Salva Minguella, Esteve Rabat i el gerent de Gresol

Es tractava d’un dels after works que organitza sovint Salva Minguella, soci de la joieria i president de la Via T. Els after work (després de la feina) estan guanyant més adeptes. S’estan convertint en una tendència en les grans ciutats europees. És una nova manera d’evadir-se de la rutina laboral. Aquests llocs de reunió amb estètica fashion i vocació urbanita. En aquesta ocasió, Salva Minguella ha convidat els representants de la Fundació Gresol. Un acte que ha comptat amb la presència del propietari i fundador de la joieria ‘jet’ Rabat, Esteve Rabat.

Els after work és una moda importada del món anglosaxó que s’està escampant per diferents establiments selectes i amb estil. En aquest after work, celebrat en la joieria Rabat-Zaida, ubicada a la Rambla Nova de Tarragona, han participat cares conegues del món polític, empresarial, social, cultural i periodístic de Tarragona.

Aquestes trobades serveixen, en definitiva, per apropar un sector de la societat al local que els acull i que, en aquest cas, sol col·laborar amb diferents entitats sense ànim de lucre. Els assistents aprofitem aquests after works per assabentar-se i comentar i opinar sobre l’actualitat de la ciutat i sobretot fer allò que ja es coneix com a networking.

Rabat-Zaida continua al capdavant… i amb molt de glamur.

 

VIDEO

 


REDACCIÓ26 novembre, 2018
giurmand-e1543253679282-1280x590.jpg

Els directors de la guia amb els guardonats

L’emblemàtic hotel Mas Passamaner, ubicat al terme de la Selva del Camp, ha estat l’escenari de la presentació de la 28a edició de la Guia Gourmand 2019.

Durant l’acte, presidit per l’alcalde de la Selva del Camp i presentat pel xef Jordi Artal del restaurant Cinc Sentits de Barcelona  , s’han lliurat les credencials que als hotels, restaurants, cellers i establiments que han reunit més punts, segons els crítics que conformen la guia gastronòmica.

Merche Dalmau del Celler Clos Galena recollint el premi

Enguany, han estat homenatjats per la seva qualitat, professionalitat, cuina, decoració, ubicació i servei els següents establiments: Restaurant de l’any 2019: Mas Tapiolas de Santa Cristina d’Aro; Hotel de l’any 2019: Mas Passamaner de la Selva del Camp; Celler de l’any 2019: Clos Galena, liderat per Merche Dalmau; Restaurant argentí de l’any 2019: Puerto Madero de Cambrils; Restaurant Revelació: Casa Macarrilla 1966 de Cambrils; Producte de l’any 2019: Borges Eco Natura, Ametlla Bio de Borges i Millor hotel d’Alemanya 2019: Bareiss de Selva Negra. La puntuació a aquests locals s’ha fet després d’una visita presencial per part dels ‘jutges’ de la Guia Gourmand i dels comentaris dels lectors.

La Guia Gourmand, amb 320 pàgines, reuneix informació de 600 establiments de Catalunya, Principat d’Andorra i altres llocs d’interès. Enguany, la guia presenta 58 nous locals. Es pot adquirir la guia gastronòmica a diferents llibreries a 20 euros. La guia, elaborada per Ramon Segú (Chincilla) i Fèlix Llovell, és un volum anual “útil i manejable” que proporcionada informació actualitzada i “categoritzada” sobre hotels, restaurants i cellers.

Els cuiners i el cap de sala `Babi´

Un cop finalitzat l’acte de lliurament de premis, els assistents han pogut dinar al restaurant La Gigantea de l’Hotel Monument Mas Passamaner, preparat per en Víctor i la Carmen. En un espai immillorable, els comensals han tastat un caneló fred de bou de mar amb paper d’arròs, cremós de cap roig i gamba al vapor; crema de ceps amb bolets de la temporada al teriyaki i pedreres d’ànec i garrí cruixent, cuinat a baixa temperatura amb ‘chutney’ de mango. De postres: torrada de Santa Teresa amb gelat de canyella i espuma de llet merengada. Tot això marinat amb vi blanc (Secrets de mar) i negre (Formiga de vellut), el que va ser servitdurant el sopar oficial dels Premis Nobel l’any 2017. El brindis s’ha fet amb cava Oriol Rossell.

 

VIDEOS

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand

 


REDACCIÓ26 novembre, 2018
desfilada.jpg

Tarragona acollirà una nova edició, la quarta, de la TGN Fashion Trends, un esdeveniment que servirà per presentar les tendències de moda, imatge i complements tardor-hivern 2018-19 del comerç local.

Es tracta d’un acte benèfic en què el públic podrà col·laborar amb aportacions econòmiques. A la desfilada hi participaran un total de 24 models femenines, infantils i masculins  i és previst, entre altres novetats, que la marca de cigarretes electròniques VapeLife es presenti en exclusiva a Tarragona.

El Teatre Metropol acollirà el 29 de novembre a les 20 hores aquesta desfilada de primera categoria, única a la ciutat de Tarragona, on el públic podrà gaudir d’un acte que combinarà l’espectacle, l’efecte sorpresa, el ball i la passarel·la clàssica, sense desvirtuar una desfilada de moda tradicional.

 


REDACCIÓ22 novembre, 2018
maluma.jpg

Juan Luis Londoño, popularment conegut com a Maluma, ha confessat que necessita temps per a ell, per a relaxar-se.

El cantant, a través de les històries d’Instagram, va anunciar que es retira temporalment dels escenaris. De moment, farà un alt durant una setmana. O sigui, se suspèn, ara per ara, la seva gira ‘Fame Tour’.

“Gràcies a tota la gent per tant d’amor. Però necessito una mica de descans, necessito alimentar el meu esperit, necessito una mica de temps per a mi, per a Juan Luis, necessito, pensar, meditar, fer ioga, pregar, alimentar el meu esperit”, així que aquesta setmana es dedicarà a ell mateix, va dir Maluma.

 

 


REDACCIÓ20 novembre, 2018
gala-e1542669547313-1280x645.jpg

Més de 500 persones han volgut afegir-se a l’homenatge que es va retre aquest dissabte a l’expresidenta de l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí. Durant dues hores, l’alegria, la música, el folklore, el ball, l’humor, les acrobàcies, la màgia, espectacle eqüestre han fet possible el ‘Cirque de Murielle’, on el periodista Ricard Checa exercia com a mestre de cerimònies. La decoració ha estat pensada fins a l’últim detall. Res estava fet a l’atzar.

Unes 100 persones, entre artistes, hostesses i tècnics, van col·laborar, de forma altruista, perquè el públic s’ho passés d’allò més bé. I l’objectiu es va assolir. Un cop acabat el xou circense, dirigit per l’acord Miquel Mora, va arribar el moment més emotiu de la vetllada.

Per passar de l’espectacle a l’homenatge, el presentador va aparèixer a l’escenari amb un vestit de Superman. “Vinc així perquè tothom ha de ser saber que tots els que col·laborem i lluitem contra el càncer som uns valents”, ha dit Ricard Checa, mentre molts dels assistents captava el moment amb el seu mòbil.

Vicente Vilchez durant la seva intervenció

Pel que fa a discursos institucionals, el president i la vicepresidenta de l’entitat, Vicente Vilchez i Imma Marín, van lloar la figura i la petjada de la seva antecessora, Murielle Reig, que va traspassar el maig passat a causa d’un càncer. Ambdós han insistit en la persistència, la lleialtat, l’honradesa, l’optimisme i l’esforç.

Tant Vilchez com Marín s’han compromès a continuar treballant amb la mateixa efervescència que Murielle i a respectar la seva memòria i a la del metge que dóna nom a l’associació. El president, que va aprofitar per presentar els membres de la seva junta directiva, va informar que “avui, l’associació és una realitat i que gaudeix d’un gran prestigi i de molta transparència”. Vilchez ha fet una dissertació sobre la motivació, una qualitat que està molt present entre els que tiren endavant les diferents activitats de l’entitat oncològica.

Per la seva banda, l’alcalde de Salou ha lloat la tasca “incansable i exemplar” duta a terme per Murielle Reig i ha encoratjat la nova junta a seguir les seves passes i a no defallir en la lluita contra el càncer. Pere Granados no ha dubtat a afirmar que l’Associació Dr. Amadeu Pelegrí és ja una referència a Salou en la lluita oncològica. El batlle s’ha compromès a continuar donant tot el suport institucional i personal a aquesta causa i a col·laborar amb l’entitat associativa. Com a mostra d’agraïment, el president Vicente Vilchez va lliurar una placa a l’alcalde.

A finalitzar, el periodista Ricard Checa ha destacat el paper de les hostesses i voluntaris, el qual passa “massa sovint inadvertit”. També ha felicitat a tots i cadascú dels artistes que han participat, desinteressadament, en el ‘Cirque de Murielle’. “Malgrat l’existència d’alguns errors, és indiscutible que aquest espectacle ha estat un èxit, perquè s’ha fet des del cor i amb amor”.

La sensibilitat s’havia apoderat del Teatre Auditori de Salou. Les paraules que el presentador ha utilitzat per recordar la figura de Murielle Reig ha emocionat a més d’un. “Et trobem a faltar”, ha confessat un Ricard Checa plorós, mentre mirava una cadira instal·lada al mig de l’escenari ‘decorada’ amb un dels cors fets a mà per les voluntàries de l’associació i que ja és un símbol contra el càncer.

Els aplaudiments han estat una constant i l’emoció també. Però el moment més emocionant ha estat quan els voluntaris, lluint una samarreta negra, han portat fins a l’escenari – passant per damunt dels assistents – una foto gegant, de més de 8 metres, de la Murielle Reig. Amb un aplaudiment ensordidor, la imatge de Murielle ha presidit el comiat de la gala solidària. “Això va per tu Murielle, fins sempre!!!”. Tot aixó mentre se sentia una de les cançons predilectes de l’homenatjada: ‘Mujer de mil batallas’.

Cal recordar que els diners recaptats amb les entrades revertiran a favor de projectes d’investigació contra el càncer.

 VIDEOS d’algunes actuacions

 


RICARD CHECA16 novembre, 2018
genuine-1280x960.jpg

Hi ha gent interessant que fa coses i hi ha persones que fan coses interessants. El matís, a primera vista, pot semblar menyspreable però realment no ho és. I la prova és haver aconseguit que el projecte Genuine s’hagi convertit en una (exitosa) realitat.

Els pares del projecte han estat generosos i han volgut, de forma decidida, allunyar-se dels focus mediàtics, perquè el projecte, que inicialment, era un somni, esdevingui una realitat indiscutible. L’any passat, en la primera edició de LaLiga Genuine, hi van participar 18 clubs i avui ja en comptabilitzem 30.

Conxita Esteve

Perquè els jugadors genuïns puguin desfilar, alegre i desacomplexament, per la gespa del Nou Estadi, un equip humà ha treballat de valent i amb molta persistència. En els bastidors. Sense massa soroll, perquè no volien que la mediatització desviés l’atenció del que realment és important.  Tenien raó.

En la Genuine Champions el millor gol és aquell que es marca en la porteria de la normalitat, de l’esforç compartir i de l’esportivitat. 

Assistir a aquest espectacle social inèdit i desitjat en el futbol no té preu. És una benedicció. Un luxe. Un orgull. La màgia del moment és contagiant. Veure aquests ‘campions’ onejar la seva bandera clubística i exhibir les seves capacitats esportives és envejable.

Els jugadors, amb discapacitats, que surten a la gespa – amb un gran somriure esbossat en les seves cares – ens donen a tots una gran lliçó de vida. La lliçó.

A nosaltres només ens resta aplaudir i desitjar-los molta sort i encerts. També hauríem d’agrair la seva valentia i demanar, si s’escau, disculpes per si hem desconfiat mai de les seves capacitats.

Lluís Fàbregas i Josep Maria Andreu

L’aplaudiment haurà de ser estrepitós en recordar que darrere de tot aquest projecte – apadrinat de seguida pel president de LaLiga, hi ha persones amb noms i cognoms.

És de justícia reconèixer la dedicació, la persistència, l’esforç i la humilitat de Conxita Esteve, Lluís Fàbregas i Josep Maria Andreu. Tres noms que ja formen part de la història del Genuine. Per això dèiem que hi ha persones interessants que fan coses i hi ha excel·lents persones que fan coses meravelloses.

A ells, el nostre més sincer agraïment i respecte absolut. El Nàstic demostra un cop més que és genuine i els seus voluntaris també.  En la Genuine Champions el millor gol és aquell que es marca en la porteria de la normalitat, de l’esforç compartit i de l’esportivitat.

 

VÍDEO

 


REDACCIÓ16 novembre, 2018
sol_ric1-e1542325249219-1280x932.jpg

Els socis del Sol Ric amb els periodistes convidats

El Restaurant Sol Ric ha presentat la temporada de calçots, així com la nova etapa oberta fa cinc mesos a l’històric establiment amb una sèrie de millores en les instal·lacions, serveis i oferta gastronòmica i d’oci. Un dels socis del Sol Ric, Francesc Ferreres, ha destacat les bones previsions de cara a la nova temporada de calçotades, que està previst que s’allargui fins a l’abril, així com de cara a les celebracions nadalenques.

Els socis del restaurant amb el xef Joan

“Fins ara hem tingut una experiència molt exitosa amb les novetats incorporades des d’aquest estiu, i esperem que aquest Nadal el Restaurant Sol Ric quedi petit, ja que estem tenint moltes reserves”, ha explicat Ferreres. L’establiment espera uns 4.000 comensals durant aquest mes de desembre, en què també es posaran en marxa novetats com els esmorzars de forquilla.

Ferreres ha subratllat també “la il·lusió i imaginació” amb què s’ha afrontat aquesta nova etapa, que continua basada en un equip de cuina entregat liderat pel xef Joan i el seu equip, especialitzat en cuina mediterrània de qualitat, amb productes de proximitat.

En ‘Paquito’ Ferreras tastant un calçot al seu restaurant

Calçotades: del camp a la taula
L’aposta per la Temporada de Calçots a Restaurant Sol Ric s’ha fet amb la qualitat i el respecte als productes de la terra com a lema inspirador. Per això, l’establiment ha comprat la collita completa d’una finca a de La Selva del Camp (Baix Camp) amb un total de 6 hectàrees. Des del mes de novembre i fins a l’abril, està previst que aquests terrenys ens proporcionin un total de 80.000 calçots de primera qualitat que oferirem als nostres clients.

El menú calçotada que estarà disponible per als clients del Restaurant Sol Ric els caps de setmana, prèvia reserva, i oferirà la tradicional combinació de calços i carn a la brasa per un preu de 35 euros, postres i beguda inclosos.

 

VIDEOS

Entrevista al xef Joan Suárez




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter