Arxius de PORTADA | Pàgina 2 de 1035 | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Abril, 2020
ajuntament-tarragona.jpg

  L’equip de govern de L’Ajuntament de Tarragona presentarà, en el plenari d’aquest divendres 3 d’abril, presentarà el pla anual de Tresoreria, on destaca la sol·licitud per a la formalització d’una operació de crèdit a curt termini, per un valor de 15 milions d’euros per poder fer front a la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus.

Una altra de les mesures econòmiques que s’inclouen en el nou pla de Tresoreria de l’Ajuntament tarragoní és el fet de poder utilitzar el superàvit obtingut en la liquidació del pressupost de l’any anterior amb aquelles despeses que siguin admeses per part de la normativa.

“Aquesta decisió tindrà en compte la situació d’extremada excepcionalitat fruit de la pandèmia del coronavirus i prioritzarà garantir la liquiditat municipal necessària per atendre el pagament puntual als proveïdors, treballadors i beneficiaris d’ajuts municipals, i cobrir la previsible reducció dels ingressos municipals”, ha explicat el regidor de Serveis Centrals i Hisenda, Jordi Fortuny.

“Des del Govern Municipal oferim instruments als ciutadans per ajudar-los a fer front a les conseqüències derivades de la situació d’emergència sanitària que estem vivint”, ha afegit el regidor republicà.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2020
port-tarragona-mercant.jpg

El tripulant del vaixell nord-americà atracat al Port de Tarragona, ha donat positiu en coronavirus, en el test que li han practicat els sanitaris de Sanitat exterior. L’home està sent traslladat a l’Hospital Joan XXIII en ambulància.

Un grup de sanitaris es trobava investigant a l’interior del vaixell, atracat al Moll d’Andalusia, un possible contagi d’un membre de la seva tripulació. El grup, format per tres professionals, ha accedit al buc mercant al voltant de les nou del matí, d’aquest dimecres 1 d’abril.

El consignatari del buc Zim Qingdao, va informar ahir a Comandància que un dels tripulants del vaixell presentava símptomes compatibles amb la COVID-19. Quan les condicions marítimes ho han permès, el vaixell ha atracat al Port tarragoní, on fins fa uns instants no s’ha confirmat el positiu del tripulant.

Des del decret de les mesures de l’estat d’alarma, el Port no permet a cap tripulació baixar de les seves embarcacions, per qüestions de seguretat sanitària.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2020
mariaCheca-1280x853.jpg

Maria Checa és psicòloga clínica i una experta en trauma i dol. En aquesta entrevista, intentem donar respostes a molts dels dubtes que molts lectors ens han fet arribar. Maria Checa entén que la millor solució per ‘curar’ una pèrdua tan dolorosa i angoixosa durant el període de l’estat d’alarma pel coronavirus, és assimilar-ho i pensar que res depèn de nosaltres. Cal controlar la muntanya d’emocions i evitar assumir culpabilitats.

Quins traumes pot representar per a una persona no poder acomiadar-me del seu ser estimat?
Perdre a algú, és una experiència que necessita ser compartida, acompanyada, sostinguda per abraçades, mirades compassives, paraules d’afecte, respectuosos silencis… Tot això fa que no ens sentim sols davant el dolor. Actes a l’entorn dela pèrdua tan importants per al dolor com disposar del suport social en els moments tan difícils o poder desenvolupar amb normalitat els rituals propis de la nostra comunitat (vetlles, cerimònies religioses o rituals familiars …) són molt importants per al procés de dol i no es converteixi en un dol complicat.

Quan ens enfrontem a una pèrdua, s’inicia en nosaltres un procés natural que normalment contempla diverses fases, cada fase té una funció adaptativa, i ens permet realitzar el procés de manera sanadora. En algunes ocasions es produeix un enquistament d’alguna de les fases.

Durant la quarantena a causa de la pandèmia per Covid-19 no hi ha lloc per al dol: no hi ha un context en el qual es pugui socialitzar, compartir el dolor o sentir-se protegit pel teu entorn.

Les famílies no acompanyen els malalts ni organitzen els vetllatoris de les víctimes: Si la persona ha mort per coronavirus, els familiars no poden veure’l i si mor d’una altra malaltia, només poden estar dues persones i 15 persones en la cerimònia de comiat, però allunyades unes de les altres i sense contacte físic. Tampoc poden estar amb la resta de persones amb les quals comparteixen el dolor de la pèrdua.
Aquesta excepcional situació que estem vivint ha limitat en gran manera o impossibilitat temporalment els rituals de tancament, que són expressions que validen el dolor i el sentiment de pèrdua de la persona que ha patit una pèrdua i que són totalment necessaris per a assimilar la mort d’un ésser estimat.
És per això que l’Estat d’Alarma decretat i les exigències sanitàries actuals, sense vetlles ni funerals, dificulten l’elaboració d’un dol normalitzat. L’absència d’un comiat presencial, o almenys compartida, perjudica el procés. En els casos més greus pot impedir seguir avançant en el procés i el dol no quedarà conclòs.

Un duel bloquejat, incomplet, que no s’acaba de tancar sol generar símptomes posteriors d’índole depressiva, somatitzacions, pèrdua d’energia, de ganes de viure, de gana, apatia, desmotivació, del plaer per les coses o trastorns de la son i sensació de buit. Es poden generar sentiments de culpa per no haver estat al seu costat, no haver-li protegit prou o, fins i tot, haver-li contagiat”,”Per això és molt important entendre que això és una pandèmia i que està fora de tot el nostre control”.

Com s’arregla aquest cop emocional?
El camí del dol no és un camí fàcil ni ràpid. S’ha de portar la càrrega emocional a sobre, caminant la gran majoria de les vegades amb passos insegurs havent de retrocedir per anar avançant, sentint por, i amb sentiments contradictoris concs durant aquest procés és completament normal sentir confusió, pena, tristesa, ràbia, por o culpa. Aquestes reaccions són completament naturals, però poden ser especialment freqüents i intenses en les condicions en les quals estan passant les morts durant aquesta pandèmia.

L’acceptació de la pèrdua és molt més complexa perquè no veiem la persona. Cal normalitzar la muntanya russa d’emocions i pensaments i tranquil·litzar la persona que pateix, sobretot en aquestes situacions d’aïllament.
És important treure les emocions, poder parlar i expressar-se; no proposar evitar els records ni les llàgrimes, perquè si no el dol el pot bloquejar. Els professionals de la Psicologia Clínica sovint constaten com l’entorn tolera cada vegada menys l’expressió del dol i la tristesa que això suposa generen rebuig, i al cap de pocs mesos s’espera que la pèrdua estigui superada i que el dolgut faci una vida com la d’abans.

El primer és donar suport a la persona que ha perdut un familiar o ser estimat, però regulant bé fins on hem d’entrar els professionals, els familiars i coneguts. Cal respectar els desitjos i deixar-los espai i, per exemple, permetre’ls no donar explicacions o contestar trucades.

S’informa de la situació de descontrol emocional que experimentarà i es plantegen les diferències amb el procés i el temps d’evolució de cada cas per normalitzar i desangoixar. Posteriorment conviden a escoltar a les persones i es plantegen estratègies personalitzades en funció de detall de cas on sempre l’objectiu és fer algun tipus de ritu de comiat a casa que faciliti adonar-se que la persona no està (en contacte amb la seva realitat) o està a punt d’anar-se’n: des d’encendre una espelma amb una foto o escriure una carta o àudio de comiat, estratègies com pensar que la persona que acabem de perdre “el que voldria és que nosaltres seguíssim cap endavant”. Estratègies totes amb l’interès de permetre expressar la tristesa i el dolor que s’està vivint

S’aprofitem els medis de comunicacions actuals, per prendre consciència que encara que estiguem separats, poder compartir aquest dolor amb familiars i amics, per exemple, mitjançant videotrucades, per sentir-nos a prop entre ells.

S´ha d’evitar la no acceptació i la negació, ja que amb l’actual situació d’aïllament poden portar a un dol patològic: evitar pensar en el que ha passat (la persona sent tant dolor que no vol pensar-hi) tot i que sembla bastant natural, no és sempre bo. Evitar els sentiments dolorosos, com a estratègia és poc recomanable, perquè s’afegeix al dolor que comporten i que s’està vivint l’esforç de voler ignorar-los i dissimular.

Quines conseqüències psicològiques pot tenir aquest fet en una persona?
A la sobrecàrrega emocional normal davant la pèrdua d’un familiar o ser estimat, cal afegir:
• l’esforç personal d’autoregulació per poder estar pendent de la família, la casa … al no poderestar sols o aïllar-nos i haver de dissimular o continuar amb la situació de confinament obligatòria
• la solitud i l’aïllament i no poder rebre suport dels altres, en el cas de persones que no estan confinats amb la família i que no podem omplir el gran sentiment de vuit amb relacions actuals
• la gravetat de la situació, la por, la culpa (del contagi, de no haver-hi fet prou, …)
Aquestes situacions poden produir en un primer moment, respostes d’estrès agut, que afecten diversos nivells i es caracteritzen per:
a) Nivell fisiològic: nàusees, fatiga, calfreds, marejos, mal de cap, taquicàrdia…
b) Nivell emocional: ansietat, por, irritabilitat, xoc emocional…
c) Nivell cognitiu: hipervigilància, pensaments intrusius, confusió…
d) Nivell comportamental: incapacitat per descansar, per menjar o ingesta compulsiva, mutisme o parla accelerada, crits…
Aquestes respostes són normals a l’inici, però si es mantenen amb el temps, es poden convertir en respostes d’estrès posttraumàtic.

Com s’esvaeix l’estat d’angoixa provocat pel fet de no acomiadar-se?
• Contacte amb la persona que ho necessita per transmetre-li suport i companya en la distància (telèfon, videoconferència, whatsapp, correu electrònic)
• Respectar els seus silencis. Es necessita temps i espai per assimilar la situació.
• Donar-li la importància que requereix, les pèrdues són doloroses, no minimitzar el dolor de l’altre
• Mantenir un contacte periòdic i respectuós. Es necessita temps durant el procés de dol
• No n’hi ha paraules màgiques. Parlar amb honestedat, encara a la distància transmetre que estem a prop i que això acabarà i ho superarem

Quin impacte psicològic tindrà el fet d’anar a posteriori a recollir les cendres del difunt?
Aquí torno a plantejar suggerir estratègies concretes de rituals individuals (els col·lectius s’han d’ajornar de moment) de comiat en funció de cada cas i la relació amb la persona. És diferent en funció de les circumstàncies de la mort, la previsibilitat d’aquesta, la relació prèvia, la idea de funeral que un tenia…
D’entrada es pot proposar una forma normalitzadora que s’hagut d’ajornar i enrederir el ritual per un motiu que un no controla i que per tant no és culpable, si això es parla i s’integra com una situació derivada de l’actual confinament com a mesura sanitària no té perquè implicar reactivació de la situació traumàtica, ja que aquesta estarà molt propera.

Segurament ajudarà a donar-li entitat de ritual i simbolisme, proposar que escolli amb qui anar, com vestir-se, on portar-les després. Si necessiten fer una reunió o cerimònia amb elles amb familiars i amics i preparar-la detalladament, triant alguns objectes personals, alguna roba, o cosa significativa, amb una carta, una nota. Perquè ja no els podem dir les coses que volíem haver-los explicat però simbòlicament amb la seva presencia ara si les diran.

Si l’opció és fer una reunió familiar es proposa que cada persona de la família de forma voluntària ha de fer actes senzills d’agraïment o reconeixement, per poder plorar d’aquesta manera també. És molt important no deixar els nens a banda. Sempre s’adonen de tot, senten i pateixen igual que els adults i tenen el mateix dret a participar amb la resta de la família, però amb la situació de confinament això encara és molt més evident.

Si, com està passant amb el confinament a què ens enfrontem en l’actualitat, tampoc és possible per ara fer un comiat o ritual simbòlic que ens permeti avançar d’una manera sana i adaptatiu (i no amb enquistament patològic) en les diferents fases del dol, l’estat d’alarma es fa no poder agrupar-nos socialment, continuem amb les alternatives: escriure la carta o podrem plasmar totes aquelles coses meravelloses del nostre ésser estimat, coses que mai oblidarem i que ens encarregarem de recordar sempre, però que al mateix temps, ens permetrem plasmar el comiat, dir “adéu”, cosa que no vol dir oblidar, sinó permetre’ns avançar tot i el dolor. Perquè la carta resulti terapèutica és important que sigui llegida (en grup o de forma individual), de manera que podrem fer-ho utilitzant canals online a aquests dies, o altres vies de comunicació (telèfon, etc.)

Pot perdurar per sempre les seqüeles d’una pèrdua en aquestes circumstàncies?
El dol saludable es produeix quan som capaços de recordar a aquesta persona d’una altra manera i això dependrà de:
1. la capacitat d’establir contacte amb els mateixos sentiments, emocions, pensaments i records sorgits davant la mort de l’ésser estimat.
2. de la unió amb el mort i de la intensitat amb la qual es visqui la seva mort
3. les circumstàncies en què ha arribat la mort: L’afrontament d’una perduda és més difícil quan és sobtada, inesperada i ha generat un gran impacte, o si ha passat en circumstàncies ambigües o desconegudes i es transforma en alguna cosa incomprensible, per exemple, el desconeixement de les condicions en què s’ha atès al familiar a l’hospital, les circumstàncies en què han mort els avis en residències o la manca d’informació sobre el trasllat dels cossos sumen dramatisme a la situació i poden provocar dificultats en la resolució del dol.

Quins consells es dóna per poder afrontar aquest moment tan difícil?
Els rituals de comiat són actes simbòlics que ens ajuden a expressar els nostres sentiments davant d’una pèrdua, a ordenar el nostre estat emocional, a establir un ordre simbòlic per als esdeveniments vitals i ens permeten la construcció social de significats compartits. Ens ajuden en la presa de consciència del procés de dol.

Alguns d’aquests rituals poden ser més o menys llargs en el temps (escriure una carta, un diari…) La qüestió és que aquest tipus d’accions, amb de tenir una càrrega simbòlica i emocional que permetin connectar amb el dolor i ajudin amb el procés de dol, ja que ajuden a anar integrant el que ha succeït i com ho està vivint.

Tenint en compte la situació actual d’aïllament, se solen presentar alguns suggeriments perquè la persona triï quin s’ajusta millor a les seves necessitats?
-L ‘objectiu principal és transmetre la importància d’expressar, amb paraules o de manera simbòlica, el que va sentint. Sabem que si ho escriu, ho expressa i podrà ajudar-ho a prendre consciència de la realitat, de la seva pèrdua i del procés d’afrontament. Pot ser amb un dibuix, una poesia, un escrit que t’agradi, una lectura, o comentant-li els teus sentiments i explicant-li perquè t’has hagut d’acomiadar d’ell d’aquesta manera. Sempre que possible es convida a triar una cançó que te’l recordi, mirar fotos o material gràfic, durant un temps potser això no serà possible i se li comenta a la persona que això és normal i que és un procés amb formes i temps diferents per a cada persona.

També es pot animar a preparar un racó a l’habitació amb alguna foto, una espelma, o amb una capsa amb coses de la persona, o penjar alguna cosa feta artesanalment per a ella. És habitual que a l’inici no vingui de gust compartir socialment, s’ha de respectar si es prefereix alguna cosa més íntima o només amb els més propers. Tot i així animarem al fet que comenti el seu desig amb les persones del seu entorn i al fet que es deixi cuidar i permetí que les persones que l’estimin estiguin per ell.
Es convida a la persona a què pensi en més endavant i que si ho necessita, podrà celebrar la cerimònia, ritual o alguna altra alternativa que hi ha hagut d’ajornar un temps. S’insisteix que la situació actual és excepcional, però acabarà.

Com ens podem preparar per rebre la notícia d’una pèrdua sense poder acomiadar-nos? Hi ha alguna manera de preparar-se per a aquest dol?
Tot el comentat fins ara és aplicable, més suggeriments:
– Es pot destinar un racó d’1 habitació, que resulti més tranquil·la o íntima, com racó del record. Guarnir aquest racó com més t’agradi: flors, espelmes, música, butaca còmoda, etc. Quan vulguis pots anar al racó a estar a silenci, resar / pregar, expressar-li el que sents, parlar-dient-li com et sents ara que no hi és, com creus que serà la teva vida a partir d’ara, recordar moments que vau compartir junts, coses que t’agradaven d’ells… Molt important explicar-li perquè han hagut d’acomiadar-lo d’aquesta manera, explicar-li com t’hagués agradat haver fet el funeral i l’enterrament, etc.

Un consell per ultrapassar (psicològicament) el confinament?
En situacions tan complexes, hem de fer un esforç per veure l’altre costat de les coses, és a dir, orientar els nostres esquemes mentals cap al positiu. Pensar que estem confinats però que serà només durant un temps i que, encara que avui no puguem abraçar-nos, saber que podrem fer-ho aviat.

Les crisis són una oportunitat per obrir els ulls al veritable valor de les coses. Després d’aquesta pandèmia ens adonarem que necessitem cuidar els éssers estimats més enllà de la vida i recuperarem el sentit dels rituals.
Ajudaria a fomentar expressions, ritus o cerimònies de dol col·lectiu, ja que hem de sortir de la individualitat (jo) o el col·lectiu (nosaltres).
Una idea a porta a la pràctica a Tarragona també, que s’ha començat a fer ja en algunes ciutats (Madrid) és la idea d’aconseguir també una resposta social unida tal com la societat s’ha unit en un aplaudiment col·lectiu de suport als sanitaris, seria positiu unir-nos de tant en tant, en un minut de silenci col·lectiu en memòria dels morts i en suport als seus familiars.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2020
coronavirus-sanitat.jpg

 El Ministeri de Sanitat xifra ja en més de 100.000 el nombre de casos confirmats de coronavirus a tot l’estat espanyol, amb 7.719 nous contagis i 864 morts nous en les últimes 24 hores.

Des que va començar la crisi, 5.871 persones han hagut d’ingressar a les UCI, 265 més durant l’últim dia, i s’han curat un total de 22.647 persones, 3.388 persones durant les últimes hores.

La comunitat de Madrid continua liderant el major nombre d’afectats, amb un total de 29.840 casos i 3.865 víctimes mortals per la malaltia. Catalunya la segueix amb 19.991 casos i 1.849 morts. Castella-la Manxa i Castella i Lleó són les altres dues comunitats més afectades, amb 7.047 i 6.847 casos respectivament.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2020
Imatge_sirenes_2-1280x882.jpg

 Un grup de sanitaris es troba investigant a l’interior d’un vaixell atracat al Port de Tarragona un possible contagi d’un membre de la seva tripulació. El grup, format per tres professionals, ha accedit al buc mercant al voltant de les nou del matí, d’aquest dimecres 1 d’abril.

Segons fonts consultades per aquest mitjà, es tracta d’un vaixell nord-americà que va fer escala al Port de València, que es trobava fondejant fora de port, a causa de les adverasses condicions marítimes provocades per la borrasca que afecta el territori, amb temporal de vent i marejada.

El consignatari del buc, amb el nom Zim Qingdao, va informar ahir a Comandància que un dels tripulants del vaixell presentava símptomes compatibles amb la COVID-19. Quan les condicions marítimes ho han permès, el vaixell ha atracat al Moll d’Andalusia, on a hores d’ara els sanitaris encara investiguen el presumpte cas de contagi.

En cas que el possible contagiat patís símptomes lleus de la malaltia, seria confinat en la seva  cabina i el buc mercant podria seguir amb la seva ruta establerta. En cas que fos més greu, seria ingressat per rebre tractament en un centre hospitalari de la ciutat. Des del decret de les mesures de l’estat d’alarma, el Port no permet a cap tripulació baixar de les seves embarcacions, per qüestions de seguretat sanitària.

VÍDEO


REDACCIÓ31 Març, 2020
coronavirus-1-1280x810.jpg

La Conselleria de Salut ha confirmat aquest dimarts 9 víctimes mortals més per coronavirus a la demarcació de Tarragona, que ja en suma 41 – cinc a l’Ebre i 36 al Camp. Pel que fa als positius de Covid-19, se n’han confirmat 32 més i la xifra s’enfila als 688. Aquest dimarts hi ha 300 persones hospitalitzades, nou més que dilluns.

En concret, al Camp de Tarragona s’han confirmat vuit morts i 29 casos nous, la qual cosa eleva a 591 la xifra acumulada. D’aquests, 266 persones es troben ingressades, 52 de les quals a l’UCI.

D’acord amb Salut, a la residència Ballús de Valls ja s’han comptabilitzat set morts i 35 positius entre els 59 residents que tenia a l’inici del brot. També hi ha tres treballadores contagiades.

A les Terres de l’Ebre aquest dimarts s’ha confirmat una mort i tres casos nous, i la xifra acumulada de positius se situa en 97. En aquesta regió sanitària hi ha 34 hospitalitzats, vuit dels quals a l’UCI.

 


REDACCIÓ31 Març, 2020
coia-balleste-2-1280x960.jpg

 La crisi del coronavirus ha sacsejat la nostra vida de manera brutal. Ha obligat a confinar-nos a casa, a fer teletreball i a veure els carrers buits, anunciant una crisi econòmica que pot batre tots els rècords negatius, arribant a esdevenir la mare de totes elles. Per un virus, de nom Covid-19. I enmig de tot aquest panorama tràgic, el Periodisme segueix viu per informar de tot allò que està succeint.

Però com en totes les professions, la situació no és gens fàcil. Des del digital larepublicacheca.cat ens hem posat en contacte amb Coia Ballesté, presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona i amb Quico Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) per conèixer com està afectant la crisi sanitària al sector.

Un servei essencial
Coia Ballesté ens exposa la situació actual del gremi periodístic a la demarcació. “Nosaltres tenim la necessitat i l’obligació d’informar, perquè ara la població, més que mai, necessita tot el que està passant. És indispensable que la informació arribi. El que està clar és que no és fàcil treballar ni aconseguir la informació; i a més ho hem de fer amb la responsabilitat, rigor i seriositat possibles”, explica Ballesté.

“El periodista combina, aquesta feina de responsabilitat, amb la supervivència obligada a una nova situació que condiciona sobremanera les informacions. Molts de nosaltres fem teletreball, no sortim al carrer o intentem sortir el menys possible, aixó et condiciona a l’hora d’elaborar la teva ‘radiografia’ de com s’està movent la societat i quins són els problemes”, exposa la representant dels reporters a Tarragona.

Sobre la problemàtica de l’excés d’informació, la presidenta del col·legi tarragoní al·lega que “hi ha molta gent que l’excés d’informació sobresatura. Cada mitjà ha optat per una estratègia, com per exemple combinar espais més informatius amb l’entreteniment. Penso que des dels mitjans s’ha de fer una tria, que també és un exercici i una responsabilitat del lector. Ha de ser també la persona qui triï quant contingut consumeix”.

La crisi econòmica angoixa al periodisme
Sobre una incipient crisi econòmica en el sector, hem volgut preguntar al president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), Quico Ràfols. “Des del sector estem veient amb molta inquietud tot el que està passant. D’una banda s’està dient que la informació és més necessària que mai i per l’altra veiem com les empreses estan aplicant expedients de regulació temporal de treball. És molt contradictori”, explica el sindicalista.

Ràfols també incideix en els professionals autònoms i freelance, uns dels més perjudicats per aquesta crisi econòmica, que han vist com “d’un dia per l’altre no poden pagar-se les quotes d’autònoms i s’estan quedant molt desprotegits. Amb l’elecció de continguts, potser també hi ha una marginació excessiva d’altres temàtiques que també interessen a la gent”.

 


REDACCIÓ31 Març, 2020
bates-1280x1707.jpg

Tots els que estem confinats podem imaginar que la vida als hospitals en aquesta situació de crisi ha de ser extremadament difícil. Viure en primera persona ha de ser realment increïble.

El digital larepublicacheca.cat ha volgut saber com es viu la pandèmia en les entranyes d’un centre hospitalari. Hem contactat amb un dels professionals que està en la primera línia del combat contra el coronavirus i el panorama, sense voler alarmar, és realment dantesc.

El nostre interlocutor informa que en el cas de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona la majoria dels infectats per la Covid-19 estan ingressats en la sisena planta, fins ara reservada a Medicina Interna. Fins al moment, les habitacions eren individuals, però, tenint en compte, l’augment dels casos, podria obligar a transformar-les en dobles.

En la planta hi ha uns 5 infermers i cinc auxiliars per torn, el que significa que cada sanitari es podria fer càrrec d’un màxim de sis pacients. Els infermers tenen una jornada de set hores. Els torns de nit són de 10 hores.

Segons ens explica la nostra font, la gerència pretén que , a l’UCI,es faci torns de 12 hores, alternats amb un dia de festa. Aquest fet ja ha generat algunes protestes per la repercussió familiar i personal. “Ningú no ens ha preguntat res. És una imposició“, es queixen.

Mascaretes desades en un túper
Sobre la necessitat de material sanitari, la nostra font assegura que, de moment, no hi ha escassetat, però tampoc sobra. Els supervisors reparteixen un kit amb dues bates, dues mascaretes FP2 i guants. “Ara ens donen una mascareta cada tres dies“, remarquen.

El curiós de la situació, per dir d’alguna manera, és que els sanitaris tenen ordres per desar les mascaretes usades en un túper. També resulta estrany que les bates de paper impermeables seran reaprofitades després de rentades en la bugaderia hospitalària per posterior esterilització.

Els monos integrals que es fan servir només en les UCI van ser donats per la comunitat xinesa.

El nostre interlocutor alerta per a la poca sensibilitat dels responsables de l’hospital per a la possibilitat dels contagis entre la plantilla. Des de la Unitat Bàsica de Prevenció (UBP) s’emeten uns protocols que, sovint, resulten ineficaços. A més ara mateix s’està esglaonant el coronavirus per fases (de menys a més greu).

Treballar sense saber si estan infectats
El personal sanitari es queixa de la falta de tests. De fet ens expliquen que hi ha infermers que són obligats a anar a treballar amb febre i altres símptomes compatibles amb el coronavirus. Després acaben donant positiu en Covid-19.

La plantilla exigeix fer-se la prova del coronavirus per poder treballar en seguretat personal i dels pacients. “No pot ser que continuem treballant sense saber que estem infectats. L’altre dia una infermera va venir a treballar i li van trucar dient que marxés perquè havia donat positiu. Això és una tònica diària“, ens comenten, subratllant, però, que la manca de personal és increïble.

Brot a la planta 5 de l’hospital?
D’altra banda, també hi ha preocupació pel fet d’haver aparegut un brot de coronavirus en la Planta 5, B i C de l’Hospital Joan XXIII, en la qual ja s’han registrat positius en l’àrea de cardiologia i ictus. S’estan esperant les proves fetes al personal de l’àrea de Cardiologia. Ara per ara, hi ha instruccions clares per no realitzar ingressos en aquesta planta. En cas de necessitat es planteja obrir la vuitena planta.

El sindicat del personal sanitari pressiona el Departament de Salut perquè informi amb claredat i transparència les xifres corresponents al personal contagiat i el nombre de decessos.

 


REDACCIÓ31 Març, 2020
suprem.jpg

Les presons catalanes estudien la possibilitat que els presos polítics i la resta de reclusos que s’han acollit a l’article 100.2 puguin passar el confinament per l’emergència del coronavirus a casa, en una “mesura inèdita” impulsada pel Departament de Justícia a partir de l’enduriment del confinament en Espanya i del pronunciament de les Nacions Unides que insta a reduir la població penitenciària.

Així ho ha explicat la consellera, Ester Capella, que ha posat èmfasi que cal “que hi hagi menys gent” en els centres penitenciaris per reduir el risc de contagi. La possibilitat que temporalment els presos polítics estiguin a casa ja ha provocat la reacció del Tribunal Suprem, que ha advertit que la mesura podria constituir un delicte de “prevaricació”.

Avui dia, el 69% de reclusos en tercer grau estan passant el confinament a casa, segons la Generalitat. D’altra banda, hi ha 101 persones acollides a l’article 100.2 en segon grau, que surten regularment de les presons per treballar, fer voluntariat, formació, tractament o cura de persones grans. És el cas dels presos polítics, que van començar a gaudir d’aquesta situació poques setmanes abans que s’interrompés causa de l’ordre de confinament.

“La decisió, com sempre, la prendran les juntes de tractament, i estic segura que ho faran amb objectivitat i professionalitat i tenint en compte que cal preservar més que mai la salut i la vida de les persones que es troben privades de llibertat”, ha afirmat Capella.

Els principals criteris que les juntes de tractament de cada centre tindran en compte per autoritzar el confinament domiciliari l’Article 100.2, és a dir, que el pronòstic de reincidència sigui de nivell baix i que disposin d’un domicili.

Els centres penitenciaris començaran la revisió de la situació dels presos aquest dimarts, i durant la setmana se celebraran juntes de tractament extraordinàries per aprovar les mesures oportunes, que seran d’aplicació immediata.

Segons la titular de Justícia, hi ha nou positius en COVID-19 entre presos a Catalunya, dos dels quals ja estan donats d’alta, i 34 sospitosos. Entre els funcionaris hi ha 19 positius.
Des de l’inici de l’emergència sanitària, la Generalitat ha pres “mesures molt dràstiques” per evitar l’expansió del coronavirus a les presons. S’han ajornat els trasllats d’interns, s’ha aturat l’accés de voluntaris als equipaments i s’han suspès les sortides per realitzar activitats a l’exterior, a més de totes les visites i permisos dels reclusos. En contrapartida, s’ha impulsat el contacte amb les famílies a través de videoconferències.

Advertència del Suprem
El Suprem, el tribunal que va condemnar els dirigents independentistes, ha emès un comunicat després de conèixer la intenció del Departament de Justícia.

En el text avisa que “en cas que la junta de tractament de les presons on estan els presos [independentistes] acordi la seva excarceració per complir el confinament en els seus respectius domicilis”, es dirigirà a cadascuna d’aquestes “juntes de règim general i a la direcció dels centres respectius perquè amb la major brevetat expliquin el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de forma nominal als funcionaris que han donat suport l’acord”.

Finalment, adverteix que “s’emmarcaria en l’exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d’un delicte de prevaricació”.

 


REDACCIÓ31 Març, 2020
coronavirus-4.jpg

“Volem unes condicions de treball dignes, volem protegir les nostres vides per poder protegir a la resta de ciutadans i ciutadanes del nostre”. Aquest és el crit d’alerta del personal sanitari que està lluitant contra la Covid-19, entre ell el de l’Hospital Joan XXIII.

“Volem fer saber públicament el que estem patint el personal de l’Institut Català de la Salut aquests dies de lluita frenètica contra la Covid-19”. La Intersindical Alternativa de Catalunya (CATAC-CTS/IAC) ha denunciat la manca de material i d’altres situacions relacionades amb els treballadors de l’Institut Català de la Salut, entre ells els de l’Hospital Joan XXIII.

“Denunciem públicament la falta de material EPIs para poder protegir-nos i poder realitzar la nostra tasca diària amb uns mínims per poder prevenir la nostra salut. Els protocols són una trampa legal per autoprotegir-se l’empresa alhora que es desprotegeix els treballadors del sistema”, es pot llegir en la nota enviada a la premsa.

“Els EPIs – recorden – són equips de protecció individual, per tant el material ha de ser d’un sol ús per a cada procediment i torn de treball. S’han posat en marxa serveis d’esterilització per reutilitzar el material fins a tres vegades sense que cap estudi ho avali i en contra de les recomanacions del mateix fabricant”, sentencien sobre el material.

Responsabilitzen directament a la falta de material dels contagis massius que s’estan produint: “L’alt grau de contagis de personal ve donat de la falta de material per poder protegir-nos. No és cert que a Catalunya el problema de la falta de material el tenim resolt. El material arriba dia a dia i és totalment insuficient. Quan a la Xina l’índex de contagis de personal sanitari era del 2% nosaltres ja estem al 17%”.

Els treballadors i la seva seguretat preocupen als sindicats, a què manifesten que “al personal que forma part dels plans de contingència dels centres li estan dient que s’ajustarà la seva jornada i se’ls trauran els dies de lleure i de vacances. Ens estem jugant la vida i el maltractament al personal de la sanitat continua. Som l’únic personal de la Funció Pública al qual ens volen treure dies de lleure i de vacances per aquest motiu”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter