Arxius de PORTADA | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Gener, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

L’Ajuntament s’ofereix a assessorar els ciutadans

L’Ajuntament de Tarragona ha anunciat que ofereix un servei d’assessorament a tots els ciutadans, per tal que puguin reclamar tots els danys causats, arran de l’explosió de l’empresa IQOXE. L’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) informarà i orientarà de les diverses vies per reclamar els danys i oferir les tramitacions.

Segons el consistori, hi ha dues vies per fer les reclamacions. D’una banda, les persones perjudicades que disposin d’assegurança de danys al seu immoble hauran de comunicar el sinistre a la seva companyia d’assegurances particular, que tramitarà la reclamació.

D’altra banda, les persones perjudicades que no tinguin assegurança pròpia o en el cas que la companyia asseguradora particular no presti cobertura pels danys soferts. En aquest cas, les persones perjudicades poden fer una reclamació directament a la companyia asseguradora IQOXE.

En cas que es vulgui presentar la reclamació davant la companyia asseguradora de l’empresa, l’OMAC ajuda a obrir l’expedient individual de cada reclamació i entrant les dades al registre, tot seguit les remetrà a l’assessoria jurídica de l’Ajuntament perquè es formuli la reclamació i l’obertura del sinistre davant de la companyia asseguradora d’IQOXE.


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3600413.jpg

Comencen les excavacions al monument romà

Les excavacions arqueològiques a la zona de l’escena del teatre romà de Tarragona han començat aquest dilluns. La intervenció forma part de la segona fase del projecte de recuperació i posada en valor del monument. Les actuacions compten amb una inversió de 80.422 euros del Departament de Cultura i tindran una durada de tres mesos.

Les tasques arqueològiques se centren en la zona de l”hyposcaenium‘, l’àrea que quedava per sota del prosceni, on hi havia la tramoia del teatre, i també es duran a terme sondeigs a les àrees annexes del monument per valorar en un futur l’abast de les intervencions arqueològiques que resten pendents en aquesta zona.

Els treballs van a càrrec de l’empresa RECOP Restauracions Arquitectòniques, SL i la direcció de les excavacions a càrrec de l’arqueòleg Jacinto Sánchez. La intervenció arqueològica al monument romà tarragoní, afectarà tres zones que seran on se centrin els treballs d’actuació.

Es realitzaran tres intervencions al Teatre
La primera és l”hyposcaenium‘, que és l’espai situat sota l’escenari del teatre. Travessat per una gran claveguera central, va ser parcialment excavat l’any 1976, però sense esgotar la seqüència, i hi van quedar testimonis i separacions entre sondatges i els nivells inferiors, anteriors a la construcció del teatre, amb presència de murs i estrats relacionats.

En segon lloc s’hi troba l’esplanada oriental del recinte del teatre romà. La intervenció arqueològica de l’any 2017 va permetre constatar la presència de restes d’interès arqueològic en punts que es consideraven esgotats, a l’àmbit situat a l’est de les ‘tabernae‘, entre aquestes i el carrer Sant Magí.

Finalment, queda l’àrea monumental annexa. A l’oest del teatre pròpiament dit es troba una zona monumental annexa que se superposa a estructures anteriors d’època de l’emperador August.


REDACCIÓ27 Gener, 2020
incendi_quimica-1280x960.jpg

Unitat sense fissures. Això és el que s’ha viscut avui en una reunió de treball, on una trentena d’alcalde del Camp de Tarragona han reclamat la necessitat que Tarragona recuperi el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona que al 2007 és gestionat des de Barcelona.

La trobada ha tingut lloc a l’edifici del 112 a Reus i ha estat presidida pel viceconseller de la Presidència de la Generalitat Pau Villòria. L’objectiu de la reunió és analitzar, debatre i reflectir sobre els mecanismes de control i els protocols de seguretat que calen activar en situacions d’emergències químiques com la que va passar el 14 de gener després d’una explosió fatídica a la planta Iqoxe a La Canonja.

De moment, no hi ha cap decisió presa sobre el fet que Tarragona pugui gestionar el Plaseqta, però la Generalitat no ho veu desbaratat. Els alcaldes han estat emplaçats a unes noves trobades – que són consultives – que culminaran amb conclusions que seran estudiades des del govern català.

 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3600550.jpg

Quim Torra en la seva intervenció al Parlament

Sense cap mena de dubte, podem parlar de crisi política al Parlament de Catalunya. “Sóc diputat i president, i només el ple del Parlament pot canviar això. Cap secretari general té les competències per fer-ho i demano, president Torrent, que garantiu els meus drets com a diputat”, ha assegurat Quim Torra.

Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, ha volgut intervenir al ple, després que el president de la cambra, Roger Torrent, hagi explicat que no es podrà comptabilitzar el seu vot per “garantir la validesa de les votacions”. Cop que ha rebut el mateix Torra abans d’obrir el seu discurs.

Torra, a més, ha assegurat que confia que “el Parlament reverteixi aquest fet il·legal” que suposa per a ell la retirada del seu escó. “Si no és així, es posaran en risc la continuïtat de les institucions”, ha avisat Torra. Torrent, per la seva part, ha volgut anunciar la retirada del vot a Torra denunciant que “el Suprem i la JEC han segrestat l’escó al president”.

D’altra banda, després de la intervenció del president Torra, Roger Torrent ha hagut de suspendre el ple després que Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans hagi anomenat “delinqüent” al cap de l’executiu i tot el grup hagi victorejat l’afirmació, en una escena com a poc qüestionable, en un tens ple a la Cambra catalana.


REDACCIÓ27 Gener, 2020
Mesa-Parlament.png

La Mesa del Parlament ratifica la decisió

Cop dur al futur de Quim Torra com a diputat del Parlament de Catalunya. La Mesa del Parlament ha ratificat la decisió del secretari general de la cambra catalana, Xavier Muro, de retirar l’acta de diputat al president Torra, decisió que deixarà sense veu ni vot al líder de l’executiu català.

Junts per Catalunya ha intentat fer veure a la Mesa per intentar evitar que se li retirés l’acta, presentat un escrit que els seus membres no han admès, inclús no s’ha arribat a votar, segons ha avançat la Vanguardia.

La incertesa ara mateix al Parlament de Catalunya és màxima on des dels grups independentistes s’estan produïnt reaccions a la decisió dels representants de la mesa. A les 15 hores començarà el ple a la cambra parlamentària catalana i es busca la forma de blindar el càrrec de president de Torra.


REDACCIÓ27 Gener, 2020
coronel_cobos.jpg

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha arribat a l’Audiència Nacional amb pas ferm i disposat a no deixar ningú indiferent. Ha entrat en les instal·lacions judicials saludant als agents de la Policia Nacional, els quals es quadraven al seu pas. A la sala, el coordinador policial de l’1 d’octubre s’ha arribat a sentir còmode. Les preguntes del Fiscal, en alguns casos, conduint el sentit de la resposta.

El guàrdia civil ha carregat i de valent contra el major dels mossos, Josep Lluis Trapero, qui, assegut al costat de la seva defensora, no parava de prendre notes en una llibreta.

Durant la seva declaració, de los Cobos ha posat en evidència la mala relació que manté amb Trapero. Ha parlat de la desconfiança que existia aleshores perquè al seu entendre el major es va alinear amb Carles Puigdemont durant la preparació i celebració de la consulta independentista del 2017.  De los Cobos ha titllat Carles Puigdemont de “piròman”.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes

Pérez dels Cobos va posar l’accent en el permanent interès d’uns i altres – Govern i policia catalana – a salvaguardar la convivència i els drets dels ciutadans per sobre de qualsevol altre objectiu. “Puigdemont va dir que una interlocutòria judicial no podia trepitjar drets ciutadans. Li vaig demanar que desconvoqués i va dir que ja sabia el que fer. Em va sorprendre que Trapero no fes la petició. Semblava alineat. No va dir que ja l’hi hagués demanat”, ha assegurat.

En la seva opinió, el cap dels Mossos no va fer res per impedir el referèndum que ell sabia que era il·legal. “Els mossos insistien a prioritzar la convivència, la seguretat i l’ordre públic”. Aquest fet es va traduir en una mena de diàleg de sords, una contínua incomprensió mútua que va dificultar les coses.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes”, ha dit de los Cobos que ha precisat que la seva tasca de coordinació mai va implicar el comandament. “Em volen donar més importància donant-me una funció que no em corresponia”, ha ironitzat en clara referència a un dels arguments de defensa de Trapero, que s’escuda en un fracàs generalitzat del pla que no pot atribuir exclusivament als Mossos sinó a tot l’operatiu.

Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas

El coronel ha insistit en la (mala) relació que va mantenir des d’un inici amb el major Trapero. Va atribuir el malestar del major a la seva persona, que va quedar clar en continus “desaires” personals, en el fet que el cap de la policia catalana li veia “com una ingerència”. També va criticar el seu pla per enfrontar-se a l’1-O ideat -va explicar- com si allò fos un “esdeveniment normal” i no la convocatòria il·legal d’un referèndum.

El comportament de Trapero va consistir sempre a “no demanar ajuda”. Sempre va considerar que es bastava ell sol per fer front a l’operatiu i que comptava amb efectius “suficients”. Malgrat l’evolució dels esdeveniments, “no va canviar d’actitud ni va fer cap petició de suport”. “Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas”.

Per això, segons la visió del coordinador del dispositiu de l’1-O, aquella jornada es van topar amb uns “criteris d’actuació inadequats” dissenyats per la policia catalana, amb un sistema de reforç policial “ineficaç”, amb “mitjans insuficients” i amb una filtració constant dels seus plans als convocants, “que sabien com era l’escenari que anaven a trobar-se”.

“Els binomis de mossos desplaçats als col·legis no van fer res i no es veien unitats d’intervenció dels Mossos per enlloc”, ha continuat de los Cobos, que ha descrit com en molts punts de la comunitat s’aplaudia als agents autonòmics per la seva actitud “reticent”.

Ha considerat que els Mossos van actuar amb “passivitat” durant el procés i que, fins i tot, “van obstruir” l’actuació de la resta de cossos de seguretat de l’Estat; ha alineat a l’excap de la policia catalana amb els dirigents secessionistes; i ha afirmat que els acusats mai van sol·licitar ajuda per reforçar-se en aquelles jornades. O sigui, de los Cobos té clar que el màxim responsable és Trapero.

L’interrogatori continua demà a partir de les 10 del matí.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
noemiLLaurado-1280x722.jpg

 És la primera vegada que la successora del tot poderós Josep Poblet parla davant un auditori formar exclusivament per periodistes. En un esmorzar amb la premsa, la presidenta de la Diputació de Tarragona ha volgut marcar petjada, exhibint un pla d’acció i de reunions que treball que tenen com a nucli central les persones i la seva qualitat de vida.

Noemi Llauradó ha deixat que és una dona amb les idees clares i sense pèls en la llengua. Durant la seva intervenció ha parlat de la necessitat de fer autocrítica i de millorar la comunicació amb la premsa local. En un dels moments, la republicana, pronunciant-se sobre l’explosió mortal a IQOXE, ha aconsellat alguna prudència mentre hi hagi una investigació judicial en marxa, però recorda que hi haurà un abans i un després en la petroquímica.

És necessari exigir “a les administracions que calgui” totes aquelles mesures que “evitin els accidents” químics

Llauradó no fuig d’un debat general sobre què necessita la demarcació per desenvolupar-se econòmicament. Cal estudiar, reflexionar, debatre i decidir si continuar amb aquest model o si és imprescindible augmentar la seguretat i triar un model més respectuós i protector amb el Medi Ambient i l’aire.

Noemi Llauradó assegura que la Diputació exercirà les seves reclamacions en el seu àmbit competencial. Entén necessari exigir “a les administracions que calgui” totes aquelles mesures que “evitin els accidents” químics. “Està molt bé gestionar, ser ràpids en l’emergència i tenir una comunicació fluida, però hem de fer els possibles per intentar minimitzar els riscos”, assegura la líder de l’ens supramunicipal, arribant al punt de parlar de lobbies.

En la seva opinió, és imperatiu reclamar “una normativa més rigorosa i estricte”. La que existeix s’ha demostrat “insuficient” perquè es va produir un fenomen que no estava previst (una víctima mortal a conseqüència de l’impacte d’una làmina de metall). Llauradó comparteix la creació d’una Agència de Seguretat Química proposada per l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

En assumir aquesta postura, la presidenta de la Diputació no vol crear cap conflicte, però sí defensar la necessitat de “minimitzar els riscos” d’un sector que és important econòmicament pel territori. “Hem de poder fer-lo evolucionar i que sigui més segur”, ha dit, matisant que la sostenibilitat, la seguretat i la transparència és incumbència de tots.  No obstant, deixa clar que s’ha d’evitar tota mena d’estigmatitzacions contra el sector petroquímic i s’ha de crear mecanismes de control, rigor i també elements que no provoquin la marxa de les empreses de Tarragona. O sigui, proposa que la normativa tingui abast europeu.

Llauradó no deixarà passar l’oportunitat per defensar que la convivència entre el turisme i la química estigui pautada per la seguretat. I tot indica que la ‘dama de ferro’ va a per totes sense mirar ni ideologies, ni partits…

 

VÍDEO 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3234018.jpg

Jordi Jané serà investigat per blanqueig de capitals

De nou un expolític tarragoní es troba investigat per la seva presumpta vinculació en un cas de corrupció.

La Fiscalia Anticorrupció investiga a l’exconseller d’Interior, Jordi Jané, i a tres exconsellers de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i vuit ex-alts càrrecs per blanqueig de capital per finançar el partit. Es traca d’un nou episodi del cas del 3%.

El fiscal es basa en un informe de la Guàrdia Civil que considera que Felip Puig, exconseller de Política Territori i d’Interior, Pere Macías, exconseller de política Territorial i Medi Ambient, Jordi Jané, exdiputat al Congrés i exconseller d’Interior, i Irene Rigau, exconsellera de Benestar Social i Ensenyament, van fer donacions als partits que, juntament amb la de vuit exalts càrrecs superarien els 100.000 euros.

Per això, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l’Audiència Nacional que els citi tots a declarar com a investigats. Després d’analitzar els documents, la Fiscalia Anticorrupció sosté que les donacions realitzades per persones físiques poden amagar ”algun tipus d’actuació a través de la qual, el partit ingressa, i justifica, fons d’origen desconegut”.

Els dotze polítics van fer, segons l’informe, donacions de 3.000 euros en una o més ocasions i, segons l’escrit d’Anticorrupció, en total es podrien arribar als 106.000 euros. L’informe d’Anticorrupció recull que Jané i Macías van fer quatre pagaments de 3.000 euros cada un el 2008, 2009, 2010 i 2013, que Puig va fer tres ingressos de 3.000 euros cada un, i que Rigau en va fer dos, també de la mateixa quantitat, el desembre de 2008 i 2010, respectivament.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3594343.jpg

El Parlament es pronunciarà aquest dilluns

El Parlament ha de decidir aquest dilluns sobre la situació del president de la Generalitat, Quim Torra. S’acaba el termini de la Junta Electoral Provincial perquè la cambra comuniqui el substitut de Torra com a diputat i a les 15 hores d’avui comença un ple del Parlament en què el president de la Generalitat té intenció de votar com a diputat.

I és que defensa que el Parlament ja el va ratificar com a diputat i president el 4 de gener. La Mesa es reuneix a les 12.30 hores per tractar la qüestió sota l’amenaça de Cs i PP de presentar querelles contra Torra i la Mesa si el president participa de les votacions del ple.

En les darreres hores, ERC ha posat l’accent en la necessitat que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat. Està previst que en les pròximes setmanes se celebri el debat a la totalitat dels comptes per al 2020. I el fet que Torra participi de les votacions del ple del Parlament podria posar en perill la validesa d’aquestes.

JxCAT defensa a Torra, C’s i PSC demanen un nou informe als lletrats
En canvi, segons JxCat, la decisió del Suprem de la setmana passada no canvia res i consideren que el president del Parlament, Roger Torrent, no té la potestat de retirar l’escó al president de la Generalitat ni a cap diputat. I insisteixen que cap òrgan extern pot donar una ordre al Parlament d’obligat compliment perquè si no s’estaria pervertint la democràcia.

C’s i PSC demanen un nou informe dels lletrats després de la decisió de la setmana passada del Suprem. Però divendres, fonts jurídiques de la cambra consideraven que no és necessari un nou pronunciament i que es manté vigent l’informe que ja va fer sobre la qüestió. Així mateix, mantenen que ara la decisió és política.


REDACCIÓ26 Gener, 2020
delosCobos_trapero.jpg

El proper dilluns prossegueix el judici contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El processat més mediàtic és sens dubte el major Josep Lluis Trapero per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó i inhabilitació per un presumpte delicte de rebel·lió.

De los Cobos, Trapero i César Puig

En el judici, que se celebra a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, el Ministeri Fiscal intenta demostrar que els responsables policials van fer cas omís dels manaments judicials i no van evitar que se celebrés el referèndum independentista.

Les defenses dels acusats intentaran provar tot el contrari. El dilluns vinent, serà el torn del coronel Diego Pérez de los Cobos.

El seu  interrogatori és fonamental perquè haurà d’explicar quin paper va exercir durant els preparatius de l’1 d’octubre i si va exercir (globalment) les funcions de coordinador, dirigint i dissenyant els dispositius policials que haurien de fer complir els manaments dictats pels diferents tribunals.

Soler, Puig i Lapana a l’Audiència Nacional

Guanya importància saber si Trapero – i conseqüentment tot el cos dels Mossos d’Esquadra – estaven sota les ordres de Diego Pérez de los Cobos. De fet, el major ja va informar el tribunal que l’està jutjant que de los Cobos era qui està al davant la coordinació policial. “Hi Havia un coordinador designat i aquest era el Sr. De Los Cobos. Era el coordinador pel bo i pel dolent”, va remarcar l’excap de la policia catalana.

S’espera que en aquest judici, el coronel esclareix algunes ombres i dubtes del procés, el qual manté en la presó els principals líders independentistes. En aquesta ocasió, la defensa dels quatre processats voldran trobar incoherències i contraccions. El judici es reprendrà aquest dilluns a dos quarts de 10 del matí.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter