Arxius de PORTADA | Diari La República Checa

RICARD CHECA19 Febrer, 2019
raul_romeva.jpg

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
romeva.jpg

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
daniel_masague.jpg

daniel masague
Daniel Masagué és un dels principals imputats en el cas Torredembarra

El primer judici del cas Torredembarra, que havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona, s’ha ajornat fins al setembre per la celebració del judici de l’1-O al Tribunal Suprem.

La decisió s’ha pres per la incompatibilitat d’alguns advocats que aquests dies són a Madrid, com Xavier Melero i Judit Gené. De fet, el judici per la coneguda com a peça dels lloguers havia d’arrencar l’octubre passat, però aleshores també es va ajornar. Ara la previsió és que la vista comenci el 30 de setembre i pugui allargar-se fins el 18 d’octubre. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades.

Paquita Felguera amb el seu advocat

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals. L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

El fiscal anticorrupció José Grinda

A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa -sense concurs o licitació- per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de “qüestions sobrevingudes” per quedar fora de l’ordre del dia.

Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava.

En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, “diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué”.

Delictes de prevaricació i de malversació de fons públics
L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. L’exegidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
sergi-casdo-1280x720.jpg

Tenir un fill era un dels somnis de la Mar Cirera i d’en Sergi Casado. Després d’estudiar els pros i els contres, van decidir crear una família a través de la gestació subrogada. Actualment, i des de fa gairebé un mes, es troben a Kíev (Ucraïna), on va néixer el seu fill Nil. Ara mateix, els dos periodistas tarragonins tenen problemes burocràtics i diplomàtics per tornar a Catalunya. Ucraïna considera que el bebè és espanyol, mentre que la desídia del ministeri d’Afers Exteriors eternitza el problema. La Fiscalia ucraïnesa té oberta una investigació per possible tràfic internacional de menors. 

Els dos periodistes han optat per la gestació subrogada

Fa un mes vau marxar a Ucraïna per trobar-vos amb el vostre fill. La situació s’ha anat complicant…
Nosaltres vam arribar a Kíev el dia 23 de gener perquè el nostre fill va néixer abans d’hora. La nostra previsió era estar-hi dos mesos.

Què ha passat?
Ningú no s’ho imaginava que viuríem el que estem vivint: en menys d’una setmana el govern espanyol va canviar de criteri tres vegades i ara mateix no sabem el que hem de fer. Ens sentim completament abandonats.

I això?
Abans, per fer el passaport al nostre fill, n’hi havia prou amb una prova de l’ADN. Ara resulta que no. Han canviat les normes. Ara mateix sentim molta impotència perquè no sabem què hem de fer. Ningú no ens ha donat cap solució i restem a l’espera per poder inscriure el nostre fill al Registre Civil i poder tornar a casa.

La Mar, el Sergi i el petit Nil

Hi ha molts espanyols en la vostra situació?
A Kiev, ara mateix, hi ha unes 40 famílies procedents de diferents indrets de l’estat espanyol. Cada una d’elles presenta una situació particular. Nosaltres, fa un mes que hi som però hi ha qui en porti dos amb les derivades que això pot suposar.


Hi ha gent que està malalta i necessita medicació, que veu com si li complica la seva situació laboral i hi ha altres que tenen el visat a punt de caducar. Tot això genera un clima d’estrès i ansietat, al que hem d’afegir la manca de solucions per part del govern espanyol. Estem vivint una situació de raresa, incertesa i indefensió.

Què espereu del govern espanyol?
Les famílies que ens trobem a Kíev demanem a la ministra de Justícia una solució clara i ràpida. Que ens diguin que hem de fer per poder tornar a casa amb els nostres fills. Més enllà de la situació personal dels que estem vivint, algunes d’elles són força complexes – volem que prevalguin els drets dels menors.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
albert_rivera.jpg

Rivera no vol pactes amb els socialistes

El comitè executiu permanent de Ciutadans ha aprovat no pactar amb els socialistes després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril.

El secretari general del partit taronja, José Manuel Villegas, ha explicat als periodista que l’executiva ha ratificat “el criteri de que Ciutadans no pactarà ni amb el PSOE ni amb Pedro Sánchez” per configurar un futur govern de l’Estat.

El número dos de Cs ha argumentat que el president del govern espanyol “se n’ha d’anar a l’oposició” pels seus “intents de pactar amb els separatistes” i després de governar gràcies al suport de l’independentisme. “Cap vot que vagi a Ciutadans servirà perquè Sánchez segueixi com a president del govern [espanyol]”, ha insistit Villegas.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
judici2.jpg

Un periodista del nostre digital assisteix des de l’interior del Tribunal Suprem a la vista oral contra el procés independentista

El Suprem reprén el judici contra el procés independentista

Aquest dimarts es tornaran a veure les cues i l’enrenou a les portes del Tribunal Suprem, on s’està duent a terme el judici contra els líders sobiranistes que van fer possible el referèndum a favor de la independència de Catalunya. La sessió comença a les 10 del matí amb la intervenció dels exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva.

Dijous ja van declarar el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn. L’advocat Andreu Van den Eynde ha explicat que Romeva, igual com va fer Junqueras, no respondrà a les preguntes de la Fiscalia, de l’advocacia de l’estat ni de Vox. Pel que fa a la declaració de Turull, és el primer processat que porta l’advocat Jordi Pina i no se sap quina estratègia seguirà.

Si el ritme és el de dues declaracions per dia, dimecres serà el torn dels consellers Josep Rull i Dolors Bassa, i dijous de Meritxell Borràs i Carles Mundó. Si el ritme s’accelerés o les declaracions fossin breus, també podrien declarar aquesta setmana Santi Vila i Jordi Sánchez. Els últims a fer-ho, segurament dimarts de la setmana vinent, seran Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

Cal recordar que el president del tribunal ha acceptat que l’exministre d’Interior sigui citat a declarar en aquesta causa. Hi ha més de 500 testimonis.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
quim_torra.jpg

Quim Torra, president de Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat aquest dilluns des de Brussel·les el judici de l’1-O i la manca de voluntat de “diàleg real” del govern espanyol. “Si el preu de defensar els nostres drets i l’autodeterminació és la meva llibertat personal, el pagaré”, ha assegurat Torra durant la conferència sobre la causa al Suprem i el paper de la Unió Europea.

El mandatari català ha assegurat que es jutja als líders independentistes encausats perquè se’ls considera “culpables de ser demòcrates” i ha fet una crida “a tots els europeus que creuen en la democràcia” perquè donin el seu “suport”. “Els pròxims mesos són una oportunitat per la comunitat internacional per entendre la cara real de l’Estat”, ha afirmat en relació al judici.

Durant la seva intervenció Torra també ha criticat el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, pel vet a la conferència. Segons ha assegurat, la decisió de Tajani és “política i ideològica” i ha acusat l’italià d’haver dut a terme “una de les accions més antidemocràtiques i antieuropees”: “violar el principi de la llibertat d’expressió de dos membres elegits pels catalans per donar el seu punt de vista sobre el judici i la seva evolució”.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
preso.jpg

L’agressió va tenir lloc al pati

Diversos interns van agredir dissabte dos funcionaris a la presó de Mas d’Enric, al Catllar. L’agressió va tenir lloc al pati, cap a les 2 del migdia, quan un intern es va resistir a l’ordre que li estava donant una funcionària perquè marxés, ja que estava cridant, alterat i estava instant els altres presos a secundar la seva protesta.

Altres interns van intentar evitar que la funcionària s’emportés el pres i en el forcejament ella va resultar lesionada al coll i a la mà. Un altre funcionari que va intervenir va resultar ferit al turmell. Cinc presos van acabar a aïllament.

El sindicat CSIF, a través d’una comunicat enviat a la premsa, denuncia aquesta “brutal agressió” i demana la destitució de la subdirectora de tractament pel seu “desinterès” respecte als treballadors agredits. També reclama la màxima contundència contra els agressors i que s’ordeni el seu trasllat a altres presons. L’organització sindical adverteix d’un “alarmant augment” de les agressions en aquest centre.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
foto_3460006-e1550519096663.jpg

El forat que ha deixat la planxa de cartró guix que va caure

S’han complert els pitjors auguris. Tarragona ha perdut, almenys de moment, un altre teatre. El tancament el ‘catedral’ del teatre tarragoní es mantindrà fins que s’esclareixin les causes del despreniment d’una planxa de cartró guix del sostre de l’equipament el cap de setmana passat.

La peça, situada a uns dotze metres d’altura, va caure damunt les butaques de l’amfiteatre, es va endur un revestiment de la barana i va acabar caient a la platea.

En una primera inspecció s’ha determinat que l’estructura està bé i que es tracta d’una afectació localitzada. Aquest dilluns els serveis tècnics han començat les tasques de neteja de la zona afectada i, seguidament, per un principi de precaució es revisaran la resta de planxes del sostre. L’objectiu és poder reobrir l’equipament amb normalitat el més aviat possible.

La titular de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, la socialista regidora, Begoña Floria, ha explicat que el pèrit ja ha fet una primera inspecció i que aquesta setmana es faran els informes per determinar les causes d’aquest despreniment. “La principal prioritat en aquests moments és garantir la seguretat. Paral·lelament, hem de reunir la màxima informació possible i, a partir d’aquí, exigir responsabilitats”, ha afegit la regidora. Cal recordar que el teatre va reobrir el desembre del 2012 i, segons el consistori, les obres encara estan en garantia.

Mentrestant, l’àrea de Cultura està treballant perquè la programació del Teatre Tarragona es vegi afectada el menys possible. El despreniment va obligar a suspendre la funció de l’espectacle ‘Maremar’ de Dagoll Dagom, que s’havia de representar dissabte a la nit.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter