23. Abril 2024

Arxius de PERSONATGE DE LA SETMANA | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Juliol, 2022
papa2.jpg

Renúncia per motius de salut. Aquesta és la raó que podria dur el Papa Francesc a abandonar la Santa Seu.

“Crec que, a la meva edat i amb aquesta limitació, m’he de reservar una mica per poder servir l’Església o, al contrari, pensar en la possibilitat d’apartar-me”, ha dit el pontífex en una trobada amb periodistes durant el vol de tornada al Vaticà després d’un viatge al Canadà.

Francesc ha assegurat que la renúncia “no és una catàstrofe” perquè “es pot canviar de papa i no hi ha problema”. De fet, ell mateix va ser escollit després de la renúncia de Benet XVI. Tot i això, ha apostat per continuar en el càrrec tot limitant “una mica els esforços”.

Jorge Mario Bergoglio té 85 anys i els darrers mesos se l’ha vist en cadira de rodes perquè té problemes de mobilitat.

PUBLICITAT












REDACCIÓ19 Maig, 2022

Vicente Valentí és una veu autoritzada i prestigiada en el món de l’Oncologia. Durant més d’una dècada, el metge va liderar la unitat d’oncologia de la Xarxa Santa Tecla. Aquesta unitat va iniciar la seva activitat l’any 2009 gràcies a l’impuls del doctor Amadeu Pelegrí que, per cert, dóna el seu nom a una associació de lluita contra el càncer de Salou.

Vicente Valentí

L’investigador cambrilenc ha finalitzat una etapa professional als hospitals de Santa Tecla i El Vendrell per ascendir professionalment. Des de fa dies ocupa un càrrec de gestió a la direcció general de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) amb seu a Barcelona. Valentí desenvoluparà tasques de direcció assistencial, cercant el model, l’estratègia i les sinergies perquè el pacient sigui ben atès.

A Tarragona, la unitat d’oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, que ha esdevingut un referent, realitza una mitjana de 700 primeres visites cada any entre l’hospital de Santa Tecla i el de Vendrell, amb més de 6.000 visites anuals totals i uns 2.500 tractaments.

PUBLICITAT












REDACCIÓ8 Desembre, 2021

El cantautor Pau Riba pateix un càncer de pàncrees. Ell mateix ho ha anunciat, a través d’una nota enviada a la premsa.

En aquest missatge,  ha detallat que els metges li han explicat que el tumor “no pot ser extirpat” però que ha començat a fer quimioteràpia, i ha agraït totes les ajudes rebudes durant aquests darrers mesos.

Pau, nascut a Palma de Mallorca el 7 d’agost de 1948, va iniciar la seva obra a mitjans dels anys 60 i el seu doble disc Dioptria va ser escollit el millor disc en català del segle XX per la revista Enderrock.

PUBLICITAT





REDACCIÓ30 Abril, 2021

Marina Subirats ha esdevingut una pionera i un referent en l’impuls de les polítiques d’igualtat, tant per la seva recerca en sociologia de l’educació i de la dona, com per la seva gestió a favor del servei públic i polític.

Investida aquest migdia doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, ha exercit de directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials, de membre de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea, de regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i de membre del Consell Escolar de l’Estat, entre altres càrrecs.

Gràcies als treballs d’investigació de la doctora Subirats, comptem amb els fonaments teoricopràctics per establir polítiques de paritat. L’eminent sociòloga va iniciar la seva recerca centrada en l’educació i la desigualtat de les dones, a partir de 1976, quan el moviment feminista va prendre embranzida a l’Estat espanyol. “Llavors no sabíem res; vam ser una generació sense mestres”, ha afirmat Marina Subirats en el seu discurs d’investidura, per a qui la implantació de l’escola mixta va plantejar nous reptes de coneixement: entendre com es fa a les aules la transmissió inconscient dels gèneres. A través de l’estudi del llenguatge, l’ús dels espais i el material escolar dels centres educatius, la sociòloga va constatar com l’escola mixta seguia discriminant nenes i noies, i imposava un model de comportament rígid i exigit als nois.

Tot i l’evolució dels gèneres en els darrers anys, per a la doctora Subirats la solució per aconseguir un veritable estadi d’igualtat entre dones i a homes és la dissolució i la desaparició dels gèneres: “Desfer els models de comportaments, aspectes i prescripcions assignats a homes o a dones en funció del seu sexe i acceptar que tothom pot accedir a tots els rols de gènere, sense les limitacions que aquests imposen”. En aquesta línia, Joan Martí, filòleg i antic rector de la URV, i que ha estat el padrí de la distingida, ha destacat en la seva laudatio que els raonaments de Subirats “mai cerquen la culpabilització de ningú” i “mai no exclou l’home com a col·laborador imprescindible en el procés d’alliberament”.

Marina Subirats es va formar a la prestigiosa Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París, actualment coneguda com a Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials, sota el guiatge d’alguns dels millors sociòlegs contemporanis, com Alain Touraine o Pierre Bourdieu. Durant la seva formació a França, a la segona meitat dels anys 60, Subirats va viure un gir de pensament sociològic molt intens que va fixar les seves bases de recerca en l’educació i en les classes socials, “un tema inacabable, que ha estat silenciat en els darrers quaranta anys per raons polítiques”, ha dit la sociòloga, però sobre el que ha seguit treballant.
Alguns dels seus treballs més destacats són l’Enquesta Metropolitana, una anàlisi empírica de la transformació social fet a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans entre 1986 i 1990, i el llibre Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta, publicat el 1988 i una de les seves obres més citades. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Catalunya a la Sociologia de l’Associació Catalana de Sociologia, i també és doctora honoris causa de la Universitat de Valladolid.

Tres doctores honoris causa
La rectora de la URV, María José Figueras, ha destacat durant l’acte d’investidura el fet que els tres últims conferiments del títol de doctorat honoris causa han estat a dones: la pilot Bettina Kadner, la pedagoga Pilar Benejam i Marina Subirats. “És una qüestió de justícia”, ha dit la rectora, que ha afegit que la desproporció de doctores honoris causa “no respon a la realitat, ni d’abans ni d’ara”. Entre el 1994 i el 2018, només cinc dels 43 doctorats honoris causa concedits a la URV van ser atorgats a dones, quelcom que l’actual direcció de la Universitat ha volgut començar a esmenar.

La rectora també ha posat en relleu la proximitat de la URV amb la doctora Subirats, que forma part del consell assessor de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat des de la creació de la unitat l’any 2008. Subirats ha participat en conferències i actes organitzats a la Rovira i Virgili i ha contribuït amb els seus coneixements “a fer funcionar millor les eines de què disposem a la URV per fer efectiu el principi d’igualtat”.

Marina Subirats, abans de ser investida doctora honoris causa, signa el llibre d’honor de la URV, acompanyada de María José Figueras, rectora de la URV, i el seu padrí d’investidura, Joan Martí.
La mateixa Subirats ha explicat que la URV no és l’únic vincle que té amb el territori tarragoní. La sociòloga ha explicat que se sent especialment lligada al Priorat, concretament a Poboleda, d’on prové la seva família materna i on considera que hi té “el seu poble”, tot i que ella va néixer a Barcelona. A més, la seva família paterna també té els seus orígens a Freginals, a la comarca del Montsià.

L’acte d’investidura de la doctora honoris causa s’ha celebrat per primera vegada en la història de la institució de forma híbrida, amb una petita representació presencial al Paranimf, i una part majoritària de l’assistència, en línia. No obstant això, ha estat un esdeveniment ple de moments de complicitat i mostres d’estima, com quan el padrí de la doctora honoris causa, Joan Martí, li ha dedicat la cançó popular italiana Bella ciao, que parla de les dificultats de les dones treballadores dels arrossars; també la salutació sorpresa que el ministre d’Universitats, Manuel Castells, ha volgut enviar a Marina Subirats, amb qui ha treballat estretament i a qui ha descrit com “una inspiració fonamental per a les investigadores i per a les polítiques feministes” i de qui ha destacat la “qualitat empírica” de la seva feina.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Gener, 2021
alfonso-schwartz.jpg

Alfonso Schwartz se’n va d’Onda Cero, del grup Atresmedia. El fins ara director de la cadena a Tarragona i Lleida posa punt final a la seva etapa professional i decideix prejubilar-se.

En una carta enviada als col·laboradors, Schwartz diu que marxa “en sintonia” amb l’empresa, “aquest increïble grup de comunicació nacional i internacional” que ha estat i continua sent “casa meva”.

Destaca la qualitat humana i professional de les persones que formen part de l’emissora. “Aquí he cultivat sinceres amistats i he après moltíssim amb professionals autèntics” que hi treballen. Alfonso Schwartz diu que comença una nova etapa vital amb la intenció d’iniciar nous projectes, des de fa temps anhelats, que també podran ser de gran utilitat per a la nostra societat i especialment per a l’ésser humà en uns moments tan difícils.

En la carta enviada als col·laboradors ha volgut “enviar-les unes paraules de profund agraïment” per tot el suport i implicació desinteressada. També ha elogiat el cap d’informatius, Pablo Alcaraz, a qui ha titllat de “periodista increïble i estimat amic”. “Gràcies per la vostra generositat. Gràcies per fer arribar els oients la vostra meravellosa veu i riquesa dels vostres continguts”, ha escrit.

Diu que no vol que aquest canvi sigui un “adéu”, sinó “un fins aviat”, ja que “em poso a la vostra disposició per tot allò que pugui ser-vos útil. Espero mantenir el contacte amb tots vosaltres per continuar donant el millor de cadascú” a una societat que ens necessita ara més que mai.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Gener, 2021
ARRECADES.jpg

La colaboradora televisiva Belén Esteban ha regalat a la cantant Rosalía unes arracades daurades acompanyades d’un missatge en català, i la cantant ho ha fet viral després de compartir-ho a les seves xarxes socials.

Segons ha publicat l’artista de Sant Esteve Sesrovires a través d’Instagram, Esteban li ha enviat dos parells d’arracades, amb forma de creu i d’estrelles, acompanyades d’una nota en català on hi posa ‘Per la Rosalía de part de la seva amiga Belén Esteban‘, amb l’objectiu de promocionar la seva col·lecció de bijuteria.

La cantant ha agraït el present tot afirmant en castellà ‘muchas gracias’. Ambdues ja havien interaccionat abans a través de les xarxes, amb imitacions d’una cap a l’altra.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Gener, 2021
joan-daus.jpg

El cantautor català Joan Dausà ha decidit compartir amb tots els seus seguidors una excel·lent noticia. Dausà ha publicat a les seves xarxes socials l’ecografia on es pot apreciar que tornarà a ser pare.

L’artista de Sant Feliu de Llobregat ha anunciat que ell i la seva dona Elisabet estan esperant el seu segon fill.

El cantautor ha escrit el següent missatge: “Mireu què ens ha portat els Reis”. El 2021 no podia començar millor per a la parella.


REDACCIÓ2 Gener, 2021
rachid.jpg

El comunicador de origen marroquí y residente en Lleida, Rachid Faris, ha sido distinguido con el título de ‘Personaje del Año 2020‘ por la revista marroquí ARTPRESS.

Rachid Faris, responsable del departamento de comunicación del Rotary Club Amistad Hispano Marroqui y colaborador de diferentes medios marroquíes en Cataluña, es uno de los nombres que aparecen en la lista de individualidades galardonadas.

Entre las personas distinguidas se encuentra el ministro de Asuntos Exteriores del Reino de Marruecos, Nacer Bourita y el Doctor Monsif Slaoui, científico de origen marroquí encargado de dirigir la operación ‘Warp Speed’, una iniciativa de la Casa Blanca, con el el objetivo de crear vacunas contra la Covidien-19.

Rachid Faris encara esta “especial distinción” con respeto y un “inmenso honor”.


REDACCIÓ1 Gener, 2021
fira_nadal_TGN.jpg

El proper diumenge dia 3 i dilluns 4 de gener, el Rotary Club Amistad Hispano Marroquí marcarà presència en la Fira de Nadal de Tarragona. La carpa estarà ubicada just davant de l’Escola de les Teresianas.

Durant els dos dies, el Rotary Club pretén donar a conèixer a l’opinió pública la tasca social que desenvolupa arreu del món, a través de projectes i intervencions solidàries. En el cas del Club Rotary Amistad Hispano Marroquí un dels principals objectius és treballar per l’amistat i cooperació entre els dos pobles, sempre allunyats de la política i religió. En aquests moments, el club està treballant en dos projectes internacionals: un relacionat amb l’educació i l’altre amb la salut.

En el primer cas, es busca col·laboració per apadrinar els estudis d’un nen marroquí (per només 50 euros a l’any) i en el segon, s’està recopilant cadires de rodes, crosses i bastons.

Aquest material sanitari es farà arribar a zones del Marroc on hi ha persones que no poden sortir de casa perquè tenen problemes de mobilitat. Per manca de recursos per adquirir aquest material sanitari fa temps que pateixen un trist i lamentable confinament domiciliari.

La carpa està oberta al públic durant les mateixes hores que la Fira de Nadal que està instal·lada a la Rambla Nova de Tarragona. És una bona oportunitat per ajudar aquells que més necessiten.


REDACCIÓ31 Desembre, 2020
Jordi-Fortuny-1280x712.jpeg

Jordi Fortuny, el segon tinent d’alcalde i regidor econòmic de l’Ajuntament de Tarragona ha decidit abandonar el Moviment d’Esquerres (Mes), del qual era militant. La segona tinent l’alcalde de Lleida, Jordina Freixanet, també ha decidit deixar de forma immediata la militància, arran de l’acord electoral segellat amb Junts per Catalunya per presentar-se a les eleccions catalanes previstes pel proper 14 de febrer.

Jordi Fortuny entén que el seu compromís ara mateix “és treballar per Tarragona al costat de l’alcalde Pau Ricomà i tots els companys de govern i impulsar a Esquerra Republicana cap als millors resultats de la història el 14 de febrer”.

El regidor tarragoní s’ha dirigit a la seva companya lleidatana Jordina Freixanet – candidata independent a les llistes d’ERC al Parlament de Catalunya – que ajudi a “teixir ponts de complicitat en l’eix Lleida Tarragona”.