REDACCIÓ11 Novembre, 2019
Espero que hagis entès que la supèrbia no porta enlloc, que la política es fa amb el cap i no amb el fetge, que polaritzar eleccions amb anticatalanitat només beneficia l’extrema dreta, que menystenir a Podemos quan ara els necessites per governar ha estat una tàctica impròpia d’un estadista, que les opcions independentistes no tenen res a veure amb el terrorisme, que tenir gent a la presó per haver votat és un autèntic disbarat, i mira per on ara els necessites per ser president.
Que encara et veig capaç de pactar amb el PP, i si els de VOX són vius també et donaran suport passiu per acabar d’enredar la troca.
No hi ha dret que hagis jugat per pur caprici personal a tenir un estat paralitzat durant més de 10 mesos.
Espero que hagis entès que l’únic camí possible és que t’asseguis a negociar una solució pactada i dialogada amb Catalunya i la seva gent, que mai més enviïs les porres a suprimir la llibertat, que quan es toquen tombes de dictadors alimentes l’extrema dreta que gairebé triplica els seus escons, i que la majoria dels catalans tenim dret a decidir el nostre futur, que comencis a buscar la paraula amnistia al diccionari i que el teu partit comenci a ser republicà de veritat perquè tenim un rei que fa política i no representa a ningú.
Que les monarquies són seminocràcies i vivim en democràcia, que ningú pot ser cap d’estat per haver nascut d’una cigala borbònica i que les noves generacions del s.XXI són majoritàrianent republicanes.
Au amb tot aquest festival, vés i arregla-ho fillet…
I sobretot tingues molt molt clar que un dia no molt llunyà i molt a pesar teu, triarem la nostra llibertat. Quant abans ho acceptis millor per tots, i sobretot millor per tú.
Ernest PARIS
És politòleg
El govern de la Generalitat està instal·lat en l’autonomisme més clàssic, com si res no hagués passat. Ens venen dir que el dia a dia requereix d’un govern que actuï amb paràmetres de normalitat (negociació amb l’Estat, reclamació de les millores que fa dècades que reclamem, en matèria pressupostària, en matèria d’inversions, en matèria d’infraestructures, i tantes altres millores i promeses que sempre queden pendents.
Ara bé, que els partits polítics necessiten de ciutadans actius, crítics i veus que qüestionin obertament les estratègies i el monopoli de la representació és també un element diferencial de les democràcies qualitatives i avançades.
Els republicans a qui políticament els tinc més simpatia, crec que han fet un error catedralici: sacrificar la possibilitat d’assolir l’alcaldia de Reus i impregnar d’una veritable nova etapa la ciutat, per assolir la presidència de la Diputació (la més centralista de les institucions). La figura d’una vicealcaldessa (que a la pràctica no vol dir res) ocupant la presidència de la Diputació, la mantindrà força allunyada de la ciutat, atès que haurà de tombar pel territori més que una baldufa. Crec que en la negociació se li ha escapat un fet cabdal: no reclamar la figura de portaveu del govern, despatxar les rodes de premsa del dia a dia i en definitiva exercir la veu del govern de la ciutat en tots els temes, marcant d’aprop el cap de comunicació municipal, que ves per on, quina casualitat ha estat el cap de campanya de Pellicer. Només essent portaveu del govern podria haver tapat una mica la figura d’un alcalde, que especialment és un expert en fer-se veure. Mil vegades millor portaveu del govern que vicealcaldessa que no vol dir res.
La darrera setmana ha vingut marcada políticament per les darreres sessions del judici del procés i a molts municipis per moltes hores de reunions, negociacions per explorar pactes de geometria variable de tota classe i de tota mena per tal o qual partit assoleixi l’alcaldia d’aquí o la de més enllà.
Aquests dies d’intensa campanya electoral han permès escoltar desenes i desenes de propostes per a tots i cadascun dels municipis del nostre entorn, algunes del tot impossibles, algunes simplement desigs de mercadeig electoral per diferenciar-se de l’opció rival i refermar la posició del partit tal o del candidat qual.
