REDACCIÓ21 Maig, 2023
Considero que ningú, cap ciutadà que pretengui la república i la independència de Catalunya però per damunt de tot la justícia social, la supressió de les desigualtats, en una paraula la Pau, no s’hauria de deixar enredar, ni pels partits ni pels polítics.
Els coneixereu perquè quan els convé són amics entre ells, però si els convé també es difamen; són corruptes i a vegades es denuncien entre ells, però sovint també callen la corrupció, la callen quan els afecta o els pot afectar també a ells; són aquells que ens menteixen, que ens volen a tots amb “Alzheimer polític”, perquè no recordem afirmacions, compromisos, pactes, promeses…
A ells els hi va la butxaca, la poltrona i el poder, en canvi a nosaltres ens hi va la dignitat i l’orgull d’haver lluitat per la república, la independència i pels presos polítics i exiliats. I encara que, després del que hem vist durant aquests darrers 5 anys, potser aquests personatges no s’ho mereixien, calia denunciar la repressió de l’Estat i la “injustícia” espanyola. Però ja hem tingut prou paciència, ja n’hi ha prou de sentir-nos culpables per si puja la dreta, de salvar-los els mobles, d’esperar allò que sabem que no succeirà.
Cal rebel·lar-nos “peti qui peti”. És per això que us proposo que us imprimiu la papereta de l’1 d’Octubre, per introduir-la en el sobre de les votacions del 28 de maig i sumar-vos així al vot nul.
Us proposo que us imprimiu la papereta de l’1 d’Octubre, per introduir-la en el sobre de les votacions del 28 de maig i sumar-vos així al vot nul
A aquells que tingueu dubtes sobre la conveniència o no del vot nul, us diré que el sistema electoral, encara que de diferents maneres, sempre s’acaba aprofitant dels vots en blanc, de les abstencions i dels vots nuls.
La prova és que, per exemple, els 350 escons del Congreso o els 135 escons del Parlament de Catalunya, per moltes abstencions, vots en blanc i vots nuls que hi hagi, sempre és cobreixen, no en queda mai cap de buit. No obstant cal tenir en compte que aquestes tres opcions no tenen el mateix significat i, mentre que l’opció de l’abstenció la podem entendre com un “ja us ho fareu”, l’opció del vot en blanc com un “ni cap polític, ni cap partit em convencen”, l’opció, conscient, del vot nul, l’hem d’entendre com un no “no en el meu nom”.
Que és testimonial? Sí, però a diferència de l’abstenció, exerceixo el meu dret, no hi renuncio i, a diferència del vot en blanc, ho faig rebel, desobedient i no-cooperador amb el sistema, perquè surto de la seva norma, per això el declaren nul, quan, en tot cas, podrien entendre’l com un vot disconforme o antisistema, però mai com a vot nul (i a aquestes alçades, no confonguem antisistema amb CUP ni Comuns, siusplau, que a ells el sistema també els hi va de “peles”, perdó, vull dir de “perles”).
És clar que, l’única opció coherent seria que la llei preveiés tants escons buits, com la suma de les abstencions, els vots en blanc i els vots nuls, i si no s’arribés al 50% més u de participació, doncs a repetir les eleccions.
Però això mai ho permetran i ells (tots) malauradament seguiran aferrats escandalosament i sense vergonya, a un sistema que els permet fins i tot governar i cobrir tots els escons, encara que sigui amb un 5% de vots. Això sí, podran fer-ho, però mai en el nostre nom, si el nostre vot és nul. Salut i força.
Lluís-Ignasi PASTRANA
“Silenci… rebel·lem-nos”
PUBLICITAT
La gent vol una ciutat sense caos. Vol viure en una Tarragona on les males herbes no surtin de les voreres, on no s’acumuli escombraries en gairebé cada illa de contenidors, on es persegueixi l’incivisme, on es pugui caminar sense haver d’anar esquivant caques de colom ni de gossos, on el cablejat no pengi de les façanes, on no calgui anar esquivant terrasses i on algú s’ocupi sempre del manteniment dels espais públics. En resum, volen una Tarragona amb un criteri estètic que la porti a estar sempre tan bonica com sigui possible. La gent vol que els seus impostos es vegin en coses concretes, tangibles, i que el seu ajuntament respongui ràpidament quan es detecta algun problema.
En l’àmbit cultural, fou president dels Jocs Florals (1895) i de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Col·laborà en les publicacions La Renaixença, 
Hem estructurat les propostes en 10 apartats que aborden els principals reptes que s’han d’afrontar en els propers anys:
En el cas del nostre municipi, Salou, hem estat un dels beneficiats i hem rebut un reconeixement significatiu. Tanmateix, darrere de l’arribada d’aquests fons hi ha un treball invisible i un esforç constant. Hi ha projectes amb objectius clars per a millorar diferents àmbits de la nostra localitat.
La nostra no és una proposta només per créixer, sinó perquè sabem que aquest creixement ens permetrà aconseguir habitatge nou, però també habitatge de protecció oficial. La llei del Sól ja ens obliga a guardar entre un 10% i un 30% del total del terreny de les noves urbanitzacions a habitatge social, i el nostre compromís és el d’aconseguir impulsar habitatge de lloguer social també. A això cal sumar la nova llei d’habitatge del Govern de Pedro Sánchez, que a més, mobilitzarà 183.000 habitatges entre els de la SAREB que ja existeixen, i els de nova construcció a través de línies de finançament de l’ICO i els que es construirà a terrenys del Ministeri de Defensa.
El futur govern haurà de gestionar eficientment els fons Next Generation, i 
Una visió que nihilista del patiment de cadascuna de les víctimes, qui són qui veritablement graduen si el delicte que han patit és greu.
La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig. I ara, és quan jo parafrasejo al comissari Estela: “Aquest món és per als valents i que lluiten per allò que estimen”.
Uno de los premiados que me conmovió profundamente fue Álex Faura Gómez, un periodista deportivo que estuvo meses sin trabajo, pero que nunca perdió la fe y la esperanza. Me sentí muy identificada con su lucha y sus esfuerzos por encontrar su lugar en la industria, porque yo misma he pasado por momentos difíciles en mi carrera profesional.
