Arxius de OPINIO | Pàgina 2 de 179 | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

El Partit Popular s’enfonsa. Ha estat a punt de precipitar-se. Espanya torna a l’esquerra i castiga severament la radicalització i la insolència introduïdes al partit conservador per Pablo Casado. La seva estratègia del «com més malament, millor», la seva política de crispació i la manca de respecte permanent contra Catalunya ha empès el PP cap al precipici. Les mentides (mal) argumentades pels dirigents populars li han passat factura.

Els espanyols estan cansats de tanta crispació i de poques solucions al conflicte polític. Molts electors, fins i tot de la dreta, han decidit frenar la bogeria pepera. Casado s’ha passat, i molt, de frenada. Ha insultat, ha acusat, ha discriminat, ha faltat al respecte, ha amenaçat amb l’aplicació d’un nou article 155, ha mentit, ha cregut que assumir el paper d’incendiari l’afavoriria. Ha fet el que ha volgut, però sabent que el poble li estava pagant els guardaespatlles que el protegien.

Pablo Casado s’ha convertit en un «faltón», en un enfant terrible que, en més d’alguna ocasió, hauria d’haver-se sotmès a les teràpies d’Hemano mayor. Pablo Casado ha fracassat. S’ha equivocat de ple. I la veritat és que estic contentdel resultat d’aquest diumenge. Ens hem adonat que el poble, quan vol, és intel·ligent i sap reaccionar a temps. Uf, no us imagineu com me n’alegro.

També és cert que la baixada de Junts per Catalunya es deu a la pèssima estratègia del partit de Puigdemont. ERC, que també té el seu líder a la presó, ha ofert un missatge molt més clar i més constructiu.

Els espanyols i catalans, en la seva majoria, estan farts de missatges innocus i de constant confrontació. Estan cansats del monotema i de la manera com l’espremen per treure rèdits electorals. Volen que es faci política i s’activa el diàleg real. Busquen amb el nou escenari polític sortides al conflicte i que no es vagi a Madrid a bloquejar res, sinó tot el contrari. Ningú és capaç d’entendre per què els independentistes van forçar unes eleccions generals anticipades.

Potser ara arriba el moment de capgirar el timó de la política real i amb majúscules. La política de la tolerància, dels drets i no de les dretes.

El PP hauria d’entonar el mea culpa i reflexionar sobre la seva pretensió d’unir-se a l’extrema dreta (insolent i radical) i de moure’s en el fang i en la crispació permanent. Els electors no són ximples i un cop més s’ha confirmat que «sí se puede».

Ara cal esperar per veure que passarà en les municipals… Tot pot canviar…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019
Roberto-primer-plano.jpg

Diuen els més vells que mai s’havia vist un espectacle tan lamentable en una de les institucions esportives amb més pes a Tarragona, com el Gimnàstic, el Reial Club Nàutic i el Club Natació Tàrraco. La esperpèntica assemblea de socis del passat cap de setmana, en què s’havia d’aprovar l’absorció del veí Tennis Park -executada l’estiu de 2018-, marca un abans i un després en l’esdevenir l’històric Club Tennis Tarragona (CTT).

L’assemblea va començar amb mal peu i va acabar com el ‘rosari de l’aurora’, amb un fracàs que deixa en posició delicadíssima a l’actual Junta Directiva: tant els comptes de 2018 com el pressupost de 2019 van ser rebutjats per àmplia majoria. El seu primer error va ser l’espai reservat, incòmode, petit i amb un so desastrós. Ni se sentien bé les intervencions, ni es podia seguir el power point explicatiu. La presència de nous socis procedents de l’extint Tennis Park -més de 80 sobre un total aproximat de 200 assistents- va agafar a contrapeu a la Junta que presideix amb el seu millor voluntat Pere Lluis Bergadà.

El segon error, bastant més greu, té a veure amb una absoluta ceguesa a l’hora d’entendre la idiosincràsia del club absorbit, que segons les dades exposades aporta uns 500 socis sobre un total de 2.000. L’antic Tennis Park és petit en relació al seu veí, però molt més actiu, participatiu i cohesionat, de manera que de cara al futur les regles del joc per guanyar qualsevol votació en el nou CTT canvien substancialment.

Tercer error: falta d’empatia en la comunicació. Des l’absorció, el malestar dels nous socis havia anat in crescendo en sentir-nos menyspreats, com de segona categoria davant dels DTV, els del club “De Tota la Vida”. Com si només s’interessessin a manera de fons de comerç per engreixar l’apartat d’ingressos amb el pagament mensual de quotes. La gota que va fer vessar el got va ser l’acomiadament fulminant de l’antic gerent del Park, Xavi Pueyo, potser l’única persona que s’havia preocupat de servir de pont entre l’actual Junta i la massa social del club comprat.

Les formes en l’acomiadament de l’exgerent, -que havia estat acomodat feia només uns mesos en la nova estructura com a director tècnic del CTT i ja havia estat arrinconat-, posa en evidència un quart error derivat d’una aparent improvisació i de la falta de un full de ruta. Tot i la impecable operació financera de compra, -ja que el CTT s’aprofita del baix preu dels diners-, l’increment dels costos de personal i els impagats han acabat per asfixiar la tresoreria del CTT, fins al punt de demanar un crèdit de 150.000 euros per afrontar les urgències

Es pot entendre que una fusió d’aquestes característiques, amb la seva complexitat, genera duplicitats i situacions ineficients per a qualsevol empresa. El que no és acceptable, -com en una senzilla economia domèstica que intenta no viure per sobre de les seves possibilitats-, és la manca d’anàlisi en l’estructura d’ingressos i despeses, que ha derivat en l’incompliment dels compromisos adquirits sobre el manteniment de la plantilla i el pagament de quotes.

Els quatre errors esmentats estan a la base del vot de càstig a què han sotmès els nous socis, al costat dels sectors crítics del CTT, a la Junta Directiva. Realment, dissabte passat no es va votar ni la gestió de 2018 ni la previsió de 2019, sinó una manera de fer opaca, el que en argot jurídic es diria nocturnitat. Mentre la Junta no aprengui a estendre ponts, explicar els seus plans amb transparència i no entengui que la ‘secció Park’ és més que un simple fons de comerç, set pistes de pàdel, quatre de tennis, dues d’esquaix, un gimnàs i una piscina, no estarà complint amb el seu comès i correrà el risc de nous disgustos.

Roberto VILLARREAL
Periodista i escriptor. És un dels portaveus dels nous socis del CTT procedents del absorvit Tennis Park

 


REDACCIÓ28 Abril, 2019
ricardCheca.png

El Partit Popular s’enfonsa. Espanya torna a l’esquerra i castiga severament la radicalització introduïda al partit conservador per Pablo Casado. La seva estratègia del ‘com més pitjor, millor’, la seva política de crispació i la manca de respecte permanent contra Catalunya ha empès el PP cap al precipici. Les mentides (mal) argumentades pels dirigents populars li han passat factura.

Els espanyols estan cansats de tanta crispació i de poques solucions al conflicte polític. Molts electors, fins i tot de la dreta, han decidit frenar la bogeria pepera. Casado s’ha passat, i molt, de frenada. Ha insultat, ha acusat, ha discriminat, ha faltat al respecte, ha amenaçat amb l’aplicació d’un nou article 155,ha mentit, ha cregut que assumint el paper d’incendiari li afavoriria. S’ha equivocat de ple. I la veritat és que me n’alegro del resultat d’aquest diumenge. Ens adonem, finalment, que el poble quan vol és intel·ligent i sap reaccionar a temps.

També és cert que la baixada de Junts per Catalunya es deu a la pèssima estratègia del partit de Puigdemont. ERC, que té el seu líder a la presó, ha ofert un missatge molt més clar i més constructiu.

Els espanyols i catalans, en la seva majoria, estan farts de missatges innocus i de constant confrontació. Volen que es faci política i s’activa el diàleg real. Busquen amb el nou escenari polític, sortides al conflicte i que no es vagi a Madrid a bloquejar res, sinó tot el contrari. Ningú és capaç d’entendre perquè els independentistes van forçar unes eleccions generals anticipades.

Potser ara arriba el moment de capgirar el timó de la política real i amb majúscules. La política de la tolerància, dels drets i no de les dretes.

El PP hauria de fer un mea culpa i reflexionar sobre la seva pretensió d’unir-se a l’extrema dreta (insolent i radical). Els electors no són ximples i un cop més s’ha confirmat que “sí se puede”.

Ara cal esperar per veure que passarà en les municipals… Tot pot canviar…

 


REDACCIÓ26 Abril, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

La celebèrrima cita política del “puc prometre i prometo” ha desembocat en un trist, lamentable i generalitzat “puc mentir i menteixo”.

Hi ha barra lliure perquè els candidats menteixin sense cap mena de pudor. A algun igual se li escapa el riure i tot en veure que fàcil és enredar la gent. No entenc com poden guardar la compostura, el posat de no haver trencat mai un plat mentre llancen la vaixella sencera al cap dels seus oponents.

Puc mentir i menteixo que la ciutat tindrà serveis de qualitat. Puc mentir i menteixo que la ciutat estarà neta, serà segura, hi haurà obsessió per crear llocs de treball i qualitat de vida. Puc mentir i menteixo que sóc el més alt, el més guapo, el més intel·ligent, simpàtic i meravellós ser que hi ha sobre el planeta terra i que la resta heu d’estar al meu servei.

M’admira que puguin dir-ho tan amples, sense cap mirament. Serien temibles jugadors de pòquer, però més aviat recorden a tafurs plens de trampes per escurar els badocs. Podrien ser actors formidables, però semblen estàtues vivents, immòbils al seu lloc, a canvi d’uns calerons.

Em pregunto com hem arribat fins aquí i la resposta- crec que podran estar d’acord amb mi- és que ens hem deixat. Ens hem deixat que ens menteixin a la cara una vegada i una altra i una altra més sense que hi hagi cap conseqüència. Hem permès que la paraula, el bon nom, que és un dels béns més preuats que tenim les persones, s’empastifi al fang de la mentida i no passi res.

Sense reprovació social, creix la impunitat.

Però si les mentides es multipliquen com pans i peixos i no passa res, al final ja estan tan normalitzades que, al final, els que semblem estàtues vivents som nosaltres.

I ja està bé de deixar que aquesta bola, mai millor dit, es faci grossa i segueixi rodant costa avall de la decència.

Per si de cas creuen que exagero, fa gairebé 30 anys que Mediterrània reclama un estudi epidemiològic per saber l’estat de la nostra salut pública. Fa gairebé 4 anys, l’Ajuntament de Tarragona va acordar, per majoria absoluta, impulsar aquest estudi i seguim esperant.

Ja no sé ni quants anys han passat des de les promeses del Govern central de desdoblar la N-340 mentre seguim sumant morts i ferits. O d’impulsar el Corredor del Mediterrani mentre es perden inversions milionàries. Ni quants passaran fins que la Generalitat alleugereixi d’una vegada les llistes d’espera i tinguem hospitals en condicions o la Residencial recuperi la seva antiga esplendor.

Però no passa res. Són temps electorals i tot és meravellós. Siguem feliços que aviat s’acaba.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona

 


REDACCIÓ25 Abril, 2019
FORTUNY-JORDI-300x197.png

A la demarcació de Tarragona tenim tres senadors d’ERC. Tres senadors independentistes. Tres senadors que van plantar cara al 155. Tres senadors fidels al poble de Catalunya. El diumenge 28-A tornen a presentar-se per continuar defensant el territori, per continuar liderant iniciatives que han servit i serviran a Tarragona. Els tres senadors d’ERC han aconseguit, sobretot, una cosa que semblava totalment descartada: utilitzar el senat per a fer coses útils, concretes i tangibles pel territori, per Tarragona.

El Senador Miquel Aubà, ha treballat temes mediambientals centrats en la protecció del Delta de l’Ebre. Ha treballat mesures en matèria de transició energètica. Ha treballat iniciatives per la millora de la pagesia. Es va deixar la pell amb l’abusiva regularització del cadastre que implicava que, fins i tot una barraca de pedra seca, hagués de pagar IBI.

La Senadora Laura Castel, ha estat una treballadora incansable. Els seus àmbits principals d’actuació han estat la Unió Europea i les infraestructures. La seva presència en molts fòrums europeus denunciant la violència de l’estat l’u d’octubre i fent ressò de les aspiracions d’independència de Catalunya, han estat accions molt reeixides i amb molta repercussió. Però aquesta senadora ha estat decisiva en la denúncia i reclamació per a la millora d’infraestructures del nostre territori, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Ha estat incansable denunciant la situació de desavantatge competitiva de l’aeroport de Reus, reclamant un aeroport de 24 hores, i estació intermodal al sud, les xarxes tancades de distribució elèctrica per la indústria, el Corredor del Mediterrani i les mercaderies per l’interior, l’A27 i el túnel del Coll de Lilla per a matèries perilloses, desviaments obligatoris cap a l’AP7 dels camions i increment de les bonificacions per als transportistes i millora de les seves condicions de treball, connexió del Port de Tarragona amb el Corredor del Mediterrani, etc.

El Senador Josep Rufà ha estat centrat en les cobertures socials, de manera que els policies locals es puguin jubilar abans dels 65 anys, ha posat sobre la taula que els treballadors de FGC, mossos i metro Barcelona també hi puguin accedir, així com tota la gent afectada per l’amiant. També ha treballat en la ponència d’immigració per afrontar aquest desafiament social, sobre tot centrat en la comunitat iberoamericana.

És per tot això, és perquè són persones de fiar, és perquè són persones fidels al seu país, és perquè coneixen molt bé les aspiracions i necessitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, i perquè no hi ha millor opció, coneguda i contrastada, que cal que votem als tres senadors de la candidatura d’ERC, com a garantia clara d’un grup potent al Senat. No hi ha millor opció per plantar cara als del 155.

Jordi FORTUNY
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 

 


REDACCIÓ24 Abril, 2019
ricardCheca.png

Després de la polèmica dels debats i de la seva pertinència, els candidats a presidir el govern de l’estat se sotmetran aquest diumenge a l’escrutini popular. Caldrà esperar per saber si les seves (escasses) propostes han quallat en una societat cada cop més dividida i enfrontada ideològicament.

Durant la campanya s’han sentit poques promeses creïbles i serioses. S’ha perdut el temps amb la victimització fàcil i barata i amb la política del «com més malament, millor». Amb els escraches, la posada en escena de cada candidat i la intenció permanent de fotre el dit a l’ull aliè, els presidenciables no han hagut d’esforçar-se gaire per presentar un programa electoral amb cara i ulls. Tot està pensat per crispar i per sortir a la premsa. Res més. ‘¿Qué hay de lo mío?’ Doncs, ni una paraula. No sigui que es desperti un poble entretingut i adormit. Cap candidat ha aportat res a les reivindicacions dels ciutadans. Catalunya i el seu conflicte polític amb Espanya ha captat l’atenció dels partits de la dreta, extrema dreta, esquerra i esquerra adormida.

Molts han optat per les amenaces, l’advertència i la política de la por. Però cap ha tingut el valor de presentar-se amb una solució creïble i dialogada. Ningú no ha volgut mullar-se. No sigui que perdi electors. Aquí, el no mullar-se l’entenc com una manca de respecte vers la ciutadania, que té el dret a una sortida política (pacífica, dialogada i pactada) al conflicte. No podem permetre per sempre en aquest pou on la crispació és la veritable protagonista.

Casado (PP) i Rivera (Ciudadanos) amenacen amb l’aplicació del 155 i Vox amb la desaparició de les autonomies. Pensen aquests «il·luminats» que aquesta és la solució a les reivindicacions de més de 2 milions de ciutadans? No, home no!!! Tampoc em serveix que uns partits independentistes vulguin anar a Madrid a bloquejar-ho tot. Per fer això, millor que es quedin a Catalunya, on han ajudat a destrossar-ho tot. A més a més, sembla que no tenen cap intenció de frenar-ho ni de canviar l’estratègia. Senyors i senyores independentistes, aquesta batalla es guanya al Congrés però desbloquejant-lo. Actuar al revés és un error col·lossal. Tots hem de saber corregir les errades del passat més recent. Hem de recuperar el diàleg i la política. Hem d’assumir que molts s’han equivocat i nosaltres també. Hem pecat per innocents, per ingenus.

Ara més que mai calen polítics amb majúscules i polítiques valentes i amb visió futurista. A vegades cal perdre una batalla per guanyar una guerra, sobretot si és ideològica. Els populistes, els demagogs, antidemòcrates i corruptes i corruptors de la democràcia han de dir ‘Nunca máis’. Ens mereixem més i millor. El poble ha de recuperar el poder i la capacitat de fer fora els pseudopolítics, aquells que només se senten còmodes en el fang i en la guerra bruta. Els polítics ha de ser l’eina necessària perquè els somnis esdevinguin realitat, mai per bloquejar o enfrontar veïns. És el poble qui ha de decidir el seu futur i això els polítics ho han de tenir clar. Cal una llei electoral adequada a la realitat.

El diumenge 28 hem de dir prou a la política de parvulari i enviar a casa aquells que promulguen la política de l’enfrontament i de la crispació. Hem de votar amb seny i que el nostre vot sigui útil per fugir de l’abisme on uns quants ens volen abocar.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ17 Abril, 2019
ricard_checa.jpg

He fet la cobertura de moltes campanyes electorals, no seria capaç de concretar un número concret, i he de confessar que mai no havia assistit a una campanya tan bruta i mancada de respecte com aquesta. No sé a què juguen Pablo Casado i Albert Rivera. Em costa acceptar que en les seves intervencions no hi hagi una proposta positiva i constructiva sinó desqualificació pura i dura contra els seus adversaris polítics. Els vocables emprats, sobretot per aquests dos líders partidaris, només tenen com a objectiu crispar l’ambient i tensar els ànims. Entenc que en campanya electoral, tothom pot i ha de dir el que pensa i com ho pensa, però les formes són importants.

És inadmissible que el barceloní Albert Rivera no surti de la crítica destructiva contra Catalunya per intentar convèncer l’electorat més espanyolista. El seu desplaçament al País Basc va ser una provocació en tota regla. Inacceptable. Ell i el seu equip de campanya eren conscients que anaven a buscar brega i que serien objecte del focus mediàtic. Estic en contra dels escarnis públics (escraches) però molt a favor de la llibertat d’expressió. Rivera era conscient que s’exposava a allò i, tot i així, no ha evitat la confrontació, ja que és l’àrea en què es troba més còmode.

Pablo Casado també ha optat per una verborrea nefasta, vergonyosa i inacceptable. Les acusacions que fa no haurien de quedar impunes. La Junta Electoral, que per algunes coses és massa proactiva i per altres excessivament absent, hauria de controlar una mica més el llenguatge i els atacs. Els membres de la Junta Electoral haurien de pautar la seva conducta per la imparcialitat. No dubto que no ho siguin, però em costa veure-ho.

Vox ja ni s’immuta. El PP i Ciutadans li estan fent la feina. L’arrosseguen als escenaris mediàtics. A cap altre partit li ha costat tan poc introduir-se en una campanya electoral nacional i amb tan pocs recursos econòmics i mediàtics. Jo tinc clar que no vull que em representi Pablo Casado i encara menys Albert Rivera. Incendiaris com aquests haurien de ser apartats de la política, perquè, tal com estan les coses, necessitem una política amb majúscules.

El mateix penso de la candidata del PP per Barcelona. Cayetana Álvarez de Toledo també és de les que se sent còmoda en el fang, en la cridòria, l’insult i la desqualificació. Espero que el 28 d’abril, els catalans siguin conscients que aquests pseudolíders no ens representen i, sobretot, no estimen Catalunya, diguin el que diguin. Ells busquen fang i nosaltres necessitem sortir-ne.

Ricard CHECA
Periodista

 

 


REDACCIÓ17 Abril, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

L’any 1849 Fiodor Dostoievski, acusat de formar part d’una cèl·lula socialista, va ser condemnat a mort. Quan es trobava ja davant l’escamot d’afusellament, va arribar l’amnistia del Tsar, que va commutar la pena capital per desterrament a Sibèria. A partir d’aquesta experiència, l’obra literària del gran escriptor rus es mou en dues coordenades: l’ànima de l’ésser humà, amb les seves emocions i les seves passions, i la fe en Déu que es manifesta fins i tot sense voler.

Jaume Pujol

Guardini, referint-se a la seva obra assenyala: «Pot passar que, d’un moment a l’altre, l’individu més corrupte que està mig borratxo en una taverna, es posi a parlar de Déu i del sentit de la vida.» Zósima, un dels protagonistes de Els germans Karamazov, diu: «Aquest poble porta Déu en el seu cor.»

Amb la Pasqua de Resurrecció culmina la Setmana Santa i l’Església celebra la més gran de les seves festivitats, de la qual els diumenges seran joioses rèpliques al llarg de l’any.

En aquest punt podem preguntar-nos si el que era vàlid per a la societat russa de fa un segle i mig —la religiositat ficada en l’ànima del poble—, continua sent aplicable a la societat catalana del segle XXI en què vivim. Els sociòlegs destacarien segurament que la secularització ha determinat el pas d’una humanitat teocèntrica a una altra antropocèntrica en la qual Déu ha estat marginat.

Considerem, però, les idees en què es fonamenta el món d’avui i veurem que són idees cristianes: justícia, solidaritat, llibertat, igualtat, fraternitat…. Les fem servir sense fer referència a Déu, ni als deu Manaments, ni al sermó de les Benaurances, ni als ensenyaments de Jesús a l’Evangeli, però ho fem de la mateixa manera que gaudim de l’aigua sense preguntar per la font, o utilitzem el mòbil sense reconèixer els seus inventors.

El poble, considerat com a tal, sembla una realitat diferencial, però està format per persones, cadascuna amb les seves creences. Aquestes persones troben l’empremta divina en les seves vides quan es paren a pensar, per exemple, en el seu naixement o mort; quan es pregunten sobre els motius de l’existència del món o d’elles mateixes: el sentit de la vida.

La celebració pasqual, amb els seus afegits celebratius entre nosaltres, com la simpàtica festa del Dilluns de Pasqua, és una ocasió perquè ens preguntem com podríem aconseguir que en el nostre cor fos Pasqua tot l’any. Podem aconseguir-ho perquè aquesta és la voluntat de Déu, que ens va crear per a ser feliços fins i tot en la tribulació.

Bona Pasqua!

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
francesc_rafols.jpg

En ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 vaig publicar un article en aquest blog repassant els compromisos de les diferents candidatures. Hi destacava que tret d’algunes excepcions, en general hi havia molt pocs compromisos concrets. Ara, davant la nova contesa electoral d’aquest 28 d’abril per al Congrés dels Diputats i el Senat, amb les mateixes excepcions, la situació no ha millorat gaire.

La informació per fer aquest nou article, com en l’anterior ocasió, surt del recull que he fet jo mateix per al Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) en el qual es detalla partit per partit les seves propostes en aquest àmbit. El treball es refereix quasi exhaustivament a qüestions directament vinculades amb el dret a la informació. És cert que com a sindicat ens interessen també altres qüestions més generals –la bretxa salarial entre homes i dones, la violència contra les dones i l’assetjament a la xarxa, el futur de les pensions, els falsos autònoms, l’abús en la pràctica dels i les estudiants, les persones en situació d’atur de llarga durada, etc.– que compartim amb altres sectors de la societat i per això, ara em centro bàsicament en aquells que ens afecten més com a periodistes.

Com a referència de tot plegat, si ho voleu comparar, en aquest enllaç hi ha les peticions que la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha plantejat a aquests partits sobre aquestes qüestions.

1.– Mitjans Públics

  1. A) CIUTADANS
  2. II) Tolerància Zero amb la corrupció
    Garantirem la independència i pluralitat de Radiotelevisió Espanyola (RTVE). Reforçarem el procediment de concurs per evitar bloquejos polítics interessats i assegurarem l’elecció d’un nou consell d’administració d’RTVE format per professionals experts i independents.
    • Auditarem les televisions autonòmiques per reduir despesa innecessària i assegurarem que els seus continguts no serveixin per fer propaganda ideològica. Garantirem la neutralitat i la pluralitat dels mitjans públics de comunicació social, promourem el seu autofinançament i, si s’escau, impulsarem l’eliminació d’aquells que resultin manifestament inviables.
  3. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Desgovernamentalitzar els mitjans públics(RTVE, Agència EFE, etcètera), i així garantir la seva independència i pluralisme, la qualitat dels seus continguts i el compliment del dret d’accés. Per a això, fomentarem les competències i la participació dels Consells d’Informatius, un Consell Social, el Defensor de l’Espectador i les àrees de mitjans interactius. La seva presidència serà triada a través de concurs públic que requerirà la presentació d’un projecte.
  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

Propostes per a la República Catalana:
• Impulsar uns mitjans de comunicació públics forts –d’acord amb un model pluricultural i pluri-lingüístic– i independents dels poders governamentals.

  1. E) PARTIT POPULAR (PP)
  • Els mitjans de comunicació públics estaran guiats per criteris de professionalitat, transparència, pluralitat i racionalitat econòmica. Acabarem amb el model d’Administrador únic de la corporació de RTVE i impulsarem un Govern corporatiu guiat pels principis de professionalitat, mèrit i capacitat.

2.– Regulació del dret a la Informació de la Ciutadania

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Per atendre a la històrica reivindicació del sector, aprovarem en col·laboració amb les organitzacions professionals un Estatut que protegeixi el dret a la informació de la ciutadania i reculli els deures i drets dels mitjans i periodistes per garantir la seva independència enfront de les pressions, la seva seguretat i llibertat d’expressió, unes condicions laborals dignes i uns drets professionals específics, com la Clàusula de Consciència o el dret a formar Consells de Redacció, d’acord al Codi Deontològic aprovat per la Comissió Europea.
  1. F) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
  • Des del respecte escrupolós a la llibertat d’expressió i informació, impulsarem una estratègia nacional per a la lluita contra la desinformació, amb activitats de conscienciació i formació per a la ciutadania.

3.– Ordenament del sector audiovisual

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Reforma de la Llei Audiovisual que inclogui:
    a)Dur a terme una revisió dels criteris de gestió de l’espectre radioelèctricper garantir un repartiment més equilibrat entre els tres sectors de la comunicació (públic, comercial i tercer sector), i aconseguir un millor aprofitament d’aquest espectre (d’acord amb els estàndards europeus) que garanteixi el dret a la lliure competència i permeti millorar els indicadors del pluralisme.
    b) Reconèixer i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre.
    c) Crear un Consell de l’Audiovisual, independent i integrat en la Plataforma Europea d’Autoritats Reguladores (EPRA), similar als que existeixen en diversos països del nostre entorn.
  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

Propostes per a la República Catalana:
• Ordenació de l’espai radioelèctric, en tant que autoritat competent, d’acord amb les directives establertes per la ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions) i la Unió Europea.
• Concessió de llicències d’emissió de les ràdios i televisions que s’atorgaran amb criteris de veracitat informativa, pluralisme ideològic i corresponsabilitat social, així com culturals i lingüístics, com ara l’ús de les llengües catalana i occitana, i l’emissió de continguts produïts als Països Catalans.
• Afavorir la implantació de mitjans privats i ajustar a la nova legislació audiovisual els serveis de televisió digital de pagament, independentment d’on tinguin la seu social operativa, per garantir l’oferta de continguts d’interès nacional i local.
• Dedicar més recursos a la producció de continguts per consolidar una indústria audiovisual potent, innovadora, pluricultural i plurilingüística a través d’un Pla transversal d’inversió en indústries creatives que impliqui la CCMA i l’Institut Català de les Empreses Culturals.
• Promoure Catalunya com un centre de mitjans i serveis de comunicació mediterranis i potenciar la Mobile World Capital com a dinamitzadora del negoci de continguts audiovisuals.
• Impulsar programes d’alfabetització mediàtica per combatre la desinformació i perquè els estudiants de primària i secundària adquireixin competències en nous mitjans (new media) i adoptin un rol de creadors i de consumidors crítics de nous mitjans.

Mentrestant, mesures que presentarem al Congrés i Senat:
• Concedir un nou multiplex per fer efectiva la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3 a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, així com també a la resta de l’Estat.
• Suport a la creació de consells reguladors de l’audiovisual a les autonomies, coordinats amb el CAC, i impuls d’un codi de conducta d’àmbit europeu per promoure el comportament ètic a internet i la protecció del dret d’autor (copyright). Creació d’un Observatori de la comunicació que faci i coordini la recerca.

  1. D) JUNTS PER CATALUNYA (JUNTSXCAT)
  • La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha de recuperar el múltipleque li va ser retirat.
    • Promoure la iniciativa Televisió sense fronteresque pretén garantir la recepció directa de les emissions de radio i televisió en català en els territoris amb els quals compartim llengua, amb l’objectiu de promocionar i protegir els espais de comunicació del català.
    • La presència del català en els mitjans de comunicació d’abast estatal, públics i privats, és escassa o nul·la. El Govern espanyol va reduir l’espai de comunicació català i va limitar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio només a Catalunya.
    • Potenciar la presència del català als mitjans de comunicació d’abast estatal

4.– Mitjans comunitaris, mitjans sense ànim de lucre  o del Tercer Sector

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Reconèixer i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre(seguint les recomanacions de la Unesco). Això es complementarà amb la creació de dues Open Channels de televisió digital terrestre (TDT) i ràdio amb desconnexions locals, gestionats en col·laboració amb aquests mitjans, com passa a Alemanya, Noruega o Finlàndia.

5.– Llibertat de premsa, llibertat d’informació i transparència

  1. A) CIUTADANS
  2. II) Tolerància Zero amb la corrupció
    Aprovarem una Llei de Protecció del Denunciant de Corrupció. Protegirem totes les persones que denunciïn casos de corrupció o ordres il·legals dels seus superiors. Crearem una Autoritat Independent d’Integritat Pública per eradicar la corrupció, fiscalitzar els nostres càrrecs públics i garantir que la seva actuació respon a l’interès general.
  3. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Derogarem de manera immediatala Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, i establirem una nova legislació de seguretat ciutadana que faciliti el lliure exercici dels drets fonamentals d’expressió, reunió i manifestació. Eliminarem les sancions administratives, sense més restricció que els actes il·lícits la gravetat dels quals els converteixi en objecte de sanció en els supòsits sancionats pel Codi Penal.
  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)
  • Una justícia independent garantia dels drets i llibertats per a tothom: Derogació de la Llei Mordassa.
  1. D) JUNTS PER CATALUNYA (JUNTSXCAT)
  • Reformes que legislatives recents que cal derogar:Entre altres, la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, la Llei Mordassa
  1. E) PARTIT POPULAR (PP)
  • Seguirem aplicant la Llei de Seguretat Ciutadanaque garanteix el dret dels espanyols a una convivència pacífica i dóna suport a l’actuació legítima de les FCSE en defensa de les llibertats.
    • Aprovarem una nova Llei de Protecció de la Informació Classificada que substitueixi l’actual Llei de Secrets Oficials i que incorpori les pràctiques i estàndards internacionals. Aquesta nova regulació haurà d’estar adaptada als avenços en el tractament de la informació.
  1. F) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
  • Aprovarem una nova Llei de Seguretat que substitueixi la Llei Mordassa. És possible més llibertat amb més seguretat.
    • (Inclòs al programaperò no als «110 compromisos con la España que quieres»)
    Aprovar una nova la Llei Integral de Protecció de Testimonis, Informadors i Denunciantsque superi les mancances materials i personals dels sistemes de protecció vigents, reforçant la protecció dels denunciants de casos de corrupció, protegint-los d’intimidacions i represàlies i preservant les dades de personals de les persones protegides per evitar la seva publicitat o difusió. La Llei també introduirà les disposicions de la directiva europea per a la protecció dels denunciants, actualment en tramitació.

6.– Precarietat laboral

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI

Tot i que no es parla explícitament de modificació de les reformes laborals anteriors, es fan propostes que en la pràctica ja ho suposen:
• Reequilibri de la negociació col·lectiva
• Nou marc laboral: Reformarem la contractació temporal i a temps parcial
• Reforma de l’acomiadament

  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)
  • Una República amb treball i salari dignes. Derogar les reformes laborals impulsades pels governs del PP i del PSOE. Retornar a la capacitat negociadora als treballadors, a la cultura laboral del diàleg, al respecte pels drets adquirits i a la la negociació col·lectiva.
  1. D) JUNTS PER CATALUNYA (JUNTSXCAT)
  • Modificar la reforma laboral del 2012. Cal procedir a:
    a)Establir la primacia del conveni sectorial respecte al conveni d’empresa en qüestions claus com són els salaris o les hores extraordinàries. Es tracta de contrarestar aquelles subcontractacions de serveis que tenen com a única finalitat la reducció de salaris, sense més valor afegit.
    b) Reforçar el paper de l’autoritat laboral en els expedients de regulació d’ocupació (ERO) per promoure l’acord entre les parts en condicions adequades.
  1. E) PARTIT POPULAR (PP)
  • Aprofundirem els avanços en flexibilitat del mercat de treball aconseguits amb la reforma laboral de 2012. Especialment, en allò que es refereix a negociació col·lectiva, afavorint convenis col·lectius adaptats a les necessitats reals del teixit productiu i plenament actualitzats a les necessitats d’empreses i treballadors.
  1. F) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
  • Aprovarem els canvis que eliminin els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012. Elaborarem un nou Estatut dels Treballadors per al Segle XXI que s’adapti als canvis socials, econòmics i tecnològics del món actual, i que compagini la competitivitat empresarial amb la defensa dels drets laborals.

Francesc RÀFOLS
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
toni_teixidó.jpg

Aquest passat cap de setmana es va reprendre la tortura pública de bous a Catalunya. Fou a Aldover, un poble del Baix Ebre que mai no és notícia als mèdia per fer cap aportació il·lustre a la universalitat, sinó per un tenir un ajuntament que avergonyeix a la majoria dels seus habitants per donar, com sempre, el tret de sortida al calendari de ruta del sadisme organitzat. Aquesta nova temporada de linxaments es preveu tranquil·la i impune pels taurins, que saben que el Parlament i el Govern està ple de porucs que no es comprometran a defensar el sentit d’una ILP que, des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC), mantenim pausada, però vigent.

Durant les temporades anteriors, -i amb aquesta ja en van sis-, els i les membres de la CAC hem anat enregistrant les vulneracions al reglament a tots el municipis on s’organitzen correbous, i gràcies a la deguda discreció que ens caracteritza, hem pogut conèixer de més a prop als enemics directes dels animals, aquells membres dels sectors polítics, econòmics i associatius que promouen la violència i el crim organitzat contra toros, vaques i vedells.

De resultes d’aquestes indagacions en l’inframón taurí, hem pogut anar copsant l’anhel de la majoria social dels pobles que hem investigat, i tot i que no podem abocar una xifra degudament contrastada i objectiva, del total exacte de persones de cada vila que se’ns han anat manifestant contràries a la celebració de correbous, sí que podem afirmar per les entrevistes mantingudes, que el suport social a la tauromàquia en municipis com Cardona, Amposta, Santpedor, Vidreres, Sant Carles de la Ràpita o El Morell no superaria, ni de bon tros, el 40%. Les impressions i els testimonis que hem anat recollint al llarg dels anys a peu de carrer, avalarien les xifres de l’última enquesta que es fa fer a Catalunya set anys enrere, el 2012, pel que el 70% dels catalans exigeix al Parlament l’abolició dels correbous. Sobre això, vull deixar aquests fragments transcrits com un mostreig de testimoni, -tots anònims, per allò de la por-, crec que molt significatius:

«(…) Als pobles tothom coneix als taurins, i ara més que estan tots aplegats a les penyes taurines. En són molt pocs, però tenen molt mala baba.»

«(…) Arriben festes i tots a callar.»

«(…) Si quedes assenyalat, t’amenacen amb boicotejar-te el negoci, i si no en tens, a fer-te el buit i malparlar, i això als pobles petits es fa molt feixuc.»

«(…) Tenen palmers a tots els partits, que fan córrer, falsament, que això dels bous és cosa sagrada del territori.»

«(…) Els plens (dels ajuntaments) són seus. El lobby taurí és dels més poderosos; tot de sota mà, com les màfies».

«(…) Les amenaces i les agressions físiques abans que es popularitzessin els mòbils eren comunes, sobretot entre el jovent; ara però, des que qualsevol pot estar gravant, l’agressió no es culmina, però la tensió de l’amenaça és insuportable».

Però més enllà d’opinions, és necessari avançar el pes d’aquests números, aportant-ne d’altres totalment objectius, i les xifres escandalitzen:

A la Comunitat Autònoma de Catalunya es realitzen correbous a 33 municipis dels 947 que té en total. Això suposa que un 3,5% dels municipis tenen segrestades les seves festes majors pels taurins, -amb més de la meitat de la població d’aquests 33 municipis en contra de la tortura pública de toros-. Tots plegats, aquests municipis «taurins» sumen, arrodonint a una alça molt generosa, un resultat de 142.000 habitants, que representen un ridícul 1,8% sobre el total dels més de 7.600.000 que conformem el país. Com que deia que més de la meitat de la població dels 33 municipis es manifestarien favorables a l’abolició dels correbous, i que volen gaudir d’unes festes populars sense violència, podríem estar parlant que, a Catalunya, a tot estirar, quedarien al voltant d’uns 65.000 depravats (el 45% de 142.000hab) d’aquests que gaudeixen amb el linxament d’éssers pacífics i innocents.

Si, el Parlament no gosa abolir la tauromàquia per una aproximació als 65.000 vots repartits entre 7 formacions polítiques. És tan persistent la idea de la penalització sobre la Llei D’Hondt que pesa sobre aquest miserable parell d’escons, que la mateixa classe política ha aconseguit crear-se un tabú immens al voltant de la preservació de les parcel·les de poder i la menjadora. Aquest relat, perbocat mil i una vegades per part dels alcaldes i delegats territorials de les Terres de l’Ebre, i assimilat gràcies a un sentiment de llàstima condescendent dels nuclis polítics de poder de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, ha creat una paranoia immobilista que manté la prerrogativa de quatre garlaires.

Aquí rau la ignomínia de 33 batllies, però sobretot dels i les 135 diputats/des del Parlament i dels/les 13 consellers/es del Govern. Perquè si no és això senyors/es diputats/des, ens poden explicar, a l’escandalosa majoria absoluta de catalans, perquè aquests sàdics marginals gaudeixen encara del privilegi de la tortura a Catalunya? A què espera aquest Parlament i aquest Govern a suprimir l’excepcionalitat de la Llei de protecció animal per la que centenars de toros, vaques i vedells sofreixen violència de mans d’aquests psicòpates cada any?

Toni TEIXIDÓ
Mestre, coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter