24. Maig 2024

Arxius de OPINIO | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
lluisPastrana.jpg

Tot i que em confesso ignorant lingüísticament i no menteixo, ni pretenc enganyar a ningú quan faig aquesta afirmació, entenc que mentir i enganyar no volen dir la mateixa cosa, tot i que pugui semblar-ho. Mentre que el DIEC defineix mentir, com “una asserció, conscient i voluntària, contrària a la veritat”; enganyar ho defineix com “fer caure en error amb una falsa aparença o induir a error amb artifici, perfídia”.

Generalment, qui menteix ho fa intencionadament, amb una finalitat, busca la credibilitat, no menteix pel simple gust de mentir. Per tant, mentir (amb consciència i voluntat), acaba sent l’ ”instrument” que s’utilitza amb l’objectiu o la finalitat, que no  és altra que la d’enganyar.

He començat parlant d’aquests dos termes perquè em permeten explicar amb claredat l’activitat principal que, durant els darrers anys, han portat ha terme els anomenats partits independentistes, ERC i JuntsXCat.

Ens han mentit de forma reiterada amb l’objectiu d’enganyar-nos. Aquesta ha estat i segueix sent l’estratègia per a mantenir-se en el poder i viure de la política (ho veurem ara amb ocasió de la “fira dels pactes” per les diputacions i certs governs municipals), embutxacant-se els seus grans sous a més de  complements corresponents a dietes, viatges, càrrecs i assistència a les comissions del Parlament, grans jubilacions i premis a l’hora de jubilar-se. I per si no n’hi hagués prou, alguns d’ells, potser encara aprofitaran influències directes o indirectes o informacions privilegiades per percebre sucoses comissions o generosos regals. I què dir de les portes giratòries (tot això, presumptament, és clar). I no hi ha dubte que tot el que s’ha dit, amb tota seguretat també ho podem fer extensible a la resta de partits amb representació a les institucions i molt probablement també a alguns sindicats i els seus càrrecs, vinculats a determinats partits (i tot això també, presumptament).

Ens han mentit de forma reiterada amb l’objectiu d’enganyar-nos. Aquesta ha estat i segueix sent l’estratègia per a mantenir-se en el poder i viure de la política

Però per sort nostra, els darrers esdeveniments ens poden portar a pensar que bona part de la ciutadania ja ha començat a ensumar el que s’ha dit anteriorment;  com també ha vist que, a diferència dels partits, els ciutadans som els que vam apostar per jugar-nos-la i anar a totes, per assolir la República i la independència; i també ha anat percebent, inequívocament, les mentides i els enganys consumats, respecte de la veritable no voluntat dels partits a l’hora d’assolir la República i la Independència. I tot això és clau per entendre perquè més de mig milió de ciutadans, en les eleccions municipals del passat 28 de maig, conscientment van decidir flagel·lar-se, votant nul o abstenint-se d’exercir el seu dret a vot, abans que flagel·lar-se encara més, votant a cegues i amb el nas tapat, per no sentir-se culpables de l’ascens de la dreta i l’extrema dreta.

Però hem de sentir-nos culpables, d’allò que no és culpa nostra sinó d’altres? Quan són, precisament, les nefastes polítiques dels partits autoanomenats independentistes, d’esquerres o anticapitalistes, les que ens han impedit votar-los? Els únics culpables són ells, que no han estat fidels a la voluntat del poble i ens han enganyat amb mentides per tal que “no se’ls veiés el llautó”. Ells són els únics responsables de la pujada de la dreta (PSC inclòs) i l’extrema dreta. Nosaltres, ens hem limitat, per motius de consciència, a exercir el nostre dret a l’objecció “electoral”, abstenint-nos d’anar a votar o votant nul.

Potser algú pensarà, i amb tota la raó,  que soc massa generós amb la CUP, quan fins ara no he fet referència a aquest tercer partit en discòrdia, altrament dit candidatura. És cert, però ho he fet conscientment, perquè tot i que de vividors també n’hi ha, segur, i que no estic en disposició de poder afirmar que la CUP i els seus representants no ens hagin mentit i enganyat, tot al contrari, en la meva humil opinió, el problema de fons, en aquest cas, no són tant les mentides i els enganys per part seva, que també, sinó que la CUP i els seus representants, crec que “han perdut el nord”, o potser, utilitzant una expressió que fa temps que no sentia i que crec que defineix meridianament el problema, “han perdut l’oremus”. Joan Amades i Gelats al Refranyer català comentat, p. 196. Editorial Selecta-Catalonia, defineix aquest refrany com “desorientar-se, perdre la seguretat d’una cosa. […]. Equival a perdre el punt del que cal fer, no saber com seguir.”  (la negreta és meva). I això és, precisament, el que crec que els està passant a la CUP, entre altres consideracions, és clar. I per això n’he volgut fer un punt i a part.

Sé que la meva defensa soterrada o no tan soterrada, de l’abstenció i del vot nul en determinats casos, pot ser titllada d’irresponsable, i ja no pel que hem comentat que sigui o no la culpable de resultats no volguts, sinó perquè se’m pot dir que aquests vots es tradueixen en res, són inútils. Doncs bé, que siguin inútils, ja ha quedat palès en les darreres eleccions que no és cert, sobretot, després de veure els moviments que s’han produït de forma immediata, per part de determinats partits, i que potser eren un dels objectius dels que ens hem abstingut o hem votat nul. I si es parla d’inútils en el sentit que l’únic que s’aconsegueix és que amb menys vots, es reparteixin igualment tots els escons en discòrdia, llavors diria que, precisament, aquesta és “la mare dels ous”. En una estricta democràcia és fa necessari resoldre urgentment el dret dels ciutadans que han votat en blanc, nul o s’han abstingut, a no ser ignorats i que se’ls atribueixin els escons que els corresponguin, com a qualsevol altra opció que hagués obtingut la mateixa quantitat de vots. Per tant, que romanguin buits als parlaments i als salons de plens dels ajuntaments, tants seients com escons els corresponguin. Aquesta és l’única manera que els ciutadans que han optat per una d’aquestes tres opcions, es considerin efectivament representats en les institucions i que els seus vots no esdevinguin inútils.

Encoratjo doncs a tota la ciutadania a continuar fent valer el seu poder a les urnes

Encoratjo doncs a tota la ciutadania a continuar fent valer el seu poder a les urnes, votant les candidatures o partits que consideri que han estat fidels al mandat del poble, o contràriament, que s’abstinguin o votin nul, per no sentir-se representats per cap d’elles. I a la vegada també l’encoratjo a exigir una llei electoral pròpia, que prevegi que el nombre de vots nuls, en blanc i abstencions, estiguin proporcionalment representats, a les institucions, amb seients buits, com si de qualsevol altra candidatura es tractés. I que si no s’assoleix una participació mínima del 50% més un, es repeteixin els comicis.

Per últim, també vull encoratjar els polítics a dimitir i posar-se a treballar o jubilar-se, com tothom, si no són capaços de representar lleialment la voluntat de la ciutadania, sigui per la raó que sigui. Són els polítics i els seus partits els que han de representar la ciutadania i no el poble qui ha de seguir-los a ells. Aquesta és l’essència de la democràcia i l’únic camí per aconseguir una veritable i efectiva representació del poble.

Lluís-Ignasi PASTRANA
“Silenci… rebel·leu-vos”

PUBLICITAT













REDACCIÓ15 Juny, 2023
IMG_5772-1-1.jpg

Segons dades d’Idescat, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta més de 175.000 persones grans. Aquesta pandèmia ha visualitzat aquesta soledat en el nostre entorn.

El fenomen de la soledat i el seu impacte perjudicial sobre la salut, la situació de dependència, l’envelliment de la població amb un increment, la cronicitat de les malalties, l’esperança de vida acompanyada a canvis en l’àmbit social, familiar, cultural, econòmics, trastorns mentals, manca de suport, fa vulnerables a abús de tota mena.

Un maltractament no tan sols inclou violència física, sinó també psicològica, abandonament, desatenció, vulneració de drets, maltractament econòmic, abús sexual, edatisme, infantilisme, exclusió, abús de contencions, sobremedicació i bretxa digital.

Portant a situacions d’abús, de confiança i el patiment de les conseqüències de l’omissió en els àmbits de la seva vida.
Existeix una falta de consciència sobre els maltractaments, una realitat oculta on es poden trobar moltes barreres per a la detecció tant de la víctima, com del responsable del maltractament, on moltes vegades es viu dins de l’entorn més pròxim de la persona gran que per por, negació, culpabilitat, vergonya, impotència o el desconeixement difícil denunciar. El 80% del maltractament a gent gran es dona en l’àmbit familiar.(Segre.com)

El 15 de juny es celebra el Dia Mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans

El maltractament no és un problema del nostre país, sinó a escala internacional. L’OMS (Organització Mundial Salut) el defineix com una de les formes de violència més oculta, silenciada, desconeguda, detectada i tractada. És necessària una responsabilitat política, pública, d’entitats, privada i d’administració local la més propera a la ciutadania, per garantir mitjans econòmics i intervencions multidisciplinàries (serveis sanitaris/socials i serveis de suport)

Cal que enfortim la nostra determinació de posar fi aquesta problemàtica, assegurar mitjans per a la detecció, prevenció, atenció i un sector de Cures enfortit. A portes de constitució d’alcaldies demano sensibilitat aquest tema, voluntarietat, compromís per part de polítics i de la societat per oferir una vida digna per a la gent gran. Molt cansada de bones paraules i millors intencions, pot ser que cal que recordi que tots per sort haurem d’envellir i el que escrivim avui serà el nostre demà. A més d’afegir que el nostre silenci ens converteix en còmplices.

Jerusalem TORRA
Gerent de l’Arc Serveis


REDACCIÓ10 Juny, 2023
klein.jpg

“Ser” alcalde del municipi en el que vius i convius és el resultat d’un exercici de combinacions d’aritmètica electoral cada vegada més freqüent, més difícil d’entendre i que ja està allunyant la ciutadania de l’exercici del sufragi. En aquestes darreres eleccions municipals, a Cambrils no hem arribat al cinquanta per cent de participació i, a la vista dels esdeveniments que es poden produir, m’atreveixo a predir que en les properes encara minvarà considerablement. I és en aquest punt on té sentit reflexionar la diferència entre “ser” i “fer”.

“Fer” d’alcalde passa per un coneixement profund de la realitat del teu municipi; per saber prioritzar; per tenir una visió de conjunt i, a la vegada, una visió personalitzada per cada barri o zona; per tenir un projecte realista del que es necessita i del que es pot aconseguir; per tenir ben clara la missió i la visó a mitjà i llarg termini de cap on es vol anar; i, sobretot, per gestionar amb eficàcia i eficiència el dia a dia.

Molts candidats i candidates confonen el “ser” amb el “fer”

Molts candidats i candidates confonen el “ser” amb el “fer”. El més greu d’aquesta confusió és que les conseqüències les paga la ciutadania, l’actual i la futura, doncs això és com els tsunamis, que des que es genera la primera onada fins que la destrucció arriba a la costa passa un temps que no es pot perdre com, per exemple, seria el cas de Cambrils.

Al nostre municipi, els resultats han expressat, clarament, la voluntat de les persones que han anat a votar. La gran majoria ha votat revalidar, per quatre anys més, la fórmula de govern encetada fa gairebé dos anys. Un govern format per un equip de regidors i regidores que hem sabut treballar, conjuntament, pel bé comú dels cambrilencs i cambrilenques, per damunt de personalismes i interessos egoistes.

A Cambrils, els resultats han expressat, clarament, la voluntat de les persones que han anat a votar. La gran majoria ha votat revalidar la fórmula de govern encetada fa gairebé dos anys

El darrers dies, però, sembla que alguns han renegat d’aquesta feina feta i han preferit configurar una majoria plena d’incerteses, plena de riscos per Cambrils i de dubtosa eficàcia. Quan els acords es fan en negatiu i per anar en contra d’alguna cosa o d’algú, al final s’acaba capgirant i anant en contra de tot i de tothom. Aquesta possibilitat de composar un govern del “Titànic”, a punt de naufragar, esdevé un búmerang que amenaça el futur de la nostra ciutat. Les aliances forçades en les que només es prioritzen els interessos i les ambicions dels propis components, molt sovint divergents, no són el millor auguri per la unitat, l’estabilitat i el progrés que necessitem.

Quan els acords es fan en negatiu i per anar en contra d’alguna cosa o d’algú, al final s’acaba capgirant i anant en contra de tot i de tothom

Un futur que requereix, al capdavant, una persona que “faci” d’alcalde i no que només “sigui” alcalde. La cadira per la cadira és una malaltia del passat que pensàvem que ja estava erradicada. Cambrils no necessita sumes aritmètiques al capdavant de l’alcaldia, ni repartiments de mandat que demostra l’ambició per manar i l’ambició de poder d’uns quants poc representatius.

En aquest marc lingüístic però, també, conceptual i ètic del “fer” o “ser”, el futur de Cambrils n’està en joc els propers dies

Cambrils necessita al capdavant de l’alcaldia una persona que lideri; que assumeixi responsabilitats de tot, del que es pot fer i del que no es pot fer; què sàpiga dir sí i no i argumentar-ho; que sigui proactiu; que tingui les portes obertes del seu despatx per a qualsevol qüestió i per a tothom; que sigui accessible i útil pels seus conciutadans i conciutadanes; en definitiva, necessita una persona que “faci” d’alcalde i no que només “sigui” alcalde. En aquest marc lingüístic però, també, conceptual i ètic del “fer” o “ser”, el futur de Cambrils n’està en joc els propers dies.

Oliver KLEIN
Alcalde en funcions de Cambrils

 

PUBLICITAT











REDACCIÓ9 Juny, 2023
JORDI.jpg

Vamos hacia el desastre, cada día está más claro el mobbing inmobiliario que estamos sufriendo los pocos vecinos que quedan en la Part Alta. Prácticas de hostigamiento llevadas a cabo por algunos nuevos propietarios de inmuebles con o sin fin de mediación de sociedades inmobiliarias cuyo destinatario es el legítimo poseedor de este y el objetivo de las cuales es que el vecino/na afectado abandone su domicilio y renuncie a cualquier derecho que le pudiera corresponder en virtud de su contrato.

Así, es frecuente que las personas afectadas por dichas prácticas vean como algunos propietarios de los inmuebles, además de negarse a realizar las obras de conservación del edificio necesarias, practiquen cortes en los suministros de agua, electricidad o gas, produzcan averías intencionadas en las instalaciones comunes de los edificios, provoquen ruidos nocturnos o inundaciones e incluso se nieguen a recibir el pago de las rentas arrendaticias para poder demandarles por impago e instar el desahucio.

En la Part Alta últimamente estos acosos son constantes, sobre todo por los pisos o apartamentos turísticos, son un nuevo modelo de alojamiento que ayuda a diversificar el turismo, haciendo llegar los beneficios a negocios y locales de ocio nocturno, mientras se echan a los vecinos de la Part Alta incluso subiendo los alquileres como escusa. La Part Alta de Tarragona se ha desintegrado con tanto piso turístico. La Part Alta la han convertido en un Parque Temático, con turismo de baja calidad. Hay que dejar de dar licencias, ya que nos encontramos calles enteras de casas, locales y pisos turísticos.

Jordi FERRÉ Y FIBLA ✍️

President de l’Associació de Veïns de la Catedral

PUBLICITAT




REDACCIÓ7 Juny, 2023
martin-de-sande.jpg

Como responsable de UGT en el sector de saneamiento urbano he participado activamente en la negociación de decenas y decenas de convenios, todos ellos finalizados en pacto, ¡Todos!

Convenios acordados con, prácticamente, todas las empresas que trabajan en el sector y suscritos en administraciones locales de todos los colores. También he encabezado reivindicaciones ante todas esas empresas y esas administraciones, pues cuando se trata de acción sindical, no tengo color político ninguno, solo el color de los trabajadores.

Por eso me duele ver cómo se han traspasado todas las líneas rojas que uno se pueda imaginar, por la sencilla razón de que el Comité de Empresa que presido se opuso a una licitación mal elaborada.

Tras una campaña sin tregua contra mi persona (que continúa), ha quedado más que demostrado que dicha licitación estaba mal planteada porque, además de decirlo nosotros como portavoz sindical, lo evidenciaron las empresas dejando el primer concurso desierto; lo ratificó el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) de la Generalitat de Catalunya paralizando el segundo concurso, y finalmente, el propio Ayuntamiento se ha visto obligado a suspender la licitación.

Por ello, creo que Tarragona nos agradecerá que hagamos un borrón y cuenta nueva en lo referente a la licitación del nuevo contrato de basuras de la ciudad. Este reset no lo centro solamente en el pliego de condiciones y su estructura de costes, sino también en recuperar y fortalecer un clima de mutua confianza entre las partes en un marco transparente.

Los primeros interesados en que el servicio de saneamiento urbano de Tarragona sea eficiente y ajustado a costes reales somos los encargados de trasladarlo a las calles y plazas de la ciudad

No hay atajos para hacer bien las cosas. La resolución del TCCSP respondiendo a los dos recursos presentados ha obligado al Ayuntamiento a suspender la licitación, pues ha quedado acreditado en el escrito del TCCSP que el cálculo de coeficientes es erróneo y el de la masa salarial también. Todo el montaje político y mediático del gobierno del Sr. Ricomà para defender su relato se ha venido abajo estrepitosamente.

Y en este punto, por los antecedentes vividos y padecidos, tengo claro que la figura del alcalde y la nueva concejal del sector serán clave para establecer un marco adecuado que permita garantizar un proceso administrativamente impecable, técnicamente ajustado a objetivos viables, con visión de futuro y sin concesiones a intereses que no sean los estrictamente ciudadanos. Y los técnicos municipales implicados deberán trabajar para alcanzar estos objetivos… y no otros. Los primeros interesados en que el servicio de saneamiento urbano de Tarragona sea eficiente y ajustado a costes reales somos los encargados de trasladarlo a las calles y plazas de la ciudad.

He encabezado reivindicaciones ante todas esas empresas y esas administraciones, pues cuando se trata de acción sindical, no tengo color político ninguno, solo el color de los trabajadores

Cada parte implicada en el futuro contrato de basuras estamos obligados a ofrecer a la ciudad un nuevo servicio de saneamiento urbano eficaz, equilibrado, viable y dinámico. A la vuelta de la esquina está la negociación de nuestro nuevo convenio, que deberá estar vigente a partir del 1 de enero de 2024 y, no vamos a negarlo, la herencia del gobierno de Ricomà nos deja un escenario poco deseable.

Por parte del Comité de Empresa, como hemos demostrado tantas veces, sabremos estar a la altura de las circunstancias, defendiendo nuestro presente y futuro legítimamente, aunque siendo conscientes de la situación que debemos gestionar entre todos.

Ángel MARTÍN DE SANDE ✍🏾
 Secretario general de saneamiento Urbano de UGT en las comarcas de Tarragona y presidente del Comité de Empresa de Tarragona

 

PUBLICITAT











REDACCIÓ27 Maig, 2023
ricard_checa_opinio.jpg

Aquest diumenge, dia 28, estem citats a un important exercici democràtic: les eleccions municipals. Amb les paperetes en mà, triarem els equips que governaran els ajuntaments durant els propers quatre anys, fins on, clar, permetin els inevitables pactes postelectorals.

Després d’una precampanya i campanya intenses, hem tingut l’oportunitat d’analitzar els candidats, els seus equips i els seus programes. Hem observat les seves promeses i projectes, hem debatut sobre les seves propostes i hem contrastat les seves idees amb les nostres conviccions. Ara, aquest diumenge, afrontem un doble repte: exercir el nostre dret de vot i influir directament en la política.

Només tenim aquest privilegi cada quatre anys, i hem de comprendre el seu valor. Hem de recordar que restar inactius – o només criticar en els bars – no és una opció; creure que “tot està fet” és un malentès que ens allunya de la solució. Abstenir-se o votar en blanc, pensant que aquesta acció és un signe de protesta, és, en realitat, la pitjor de les opcions.

Les eleccions són l’oportunitat perfecta per manifestar la nostra satisfacció o indignació. És l’acte democràtic per excel·lència, i ha de ser exercit, no només perquè és una de les poques maneres de millorar els sistemes de participació ciutadana, sinó perquè és el nostre deure com a ciutadans.

Abstenir-se o votar en blanc, pensant que aquesta acció és un signe de protesta, és, en realitat, la pitjor de les opcions

Després de la jornada de reflexió, tenim l’oportunitat d’influir directament en la conformació del saló de plens dels ajuntaments per al proper quadrienni. Pot semblar una cosa petita, però no ho és. La possibilitat de decidir qui ens governarà la nostra ciutat és un gran privilegi i alhora una gran responsabilitat.

En molts països del món, aquesta oportunitat és un somni llunyà, un dret denegat. Aquest diumenge, tenim l’oportunitat de fer el que altres només poden somiar. No podem quedar-nos a casa ni votar en blanc, i després lamentar-nos de les conseqüències.

Pot semblar una cosa petita, però no ho és. La possibilitat de decidir qui ens governarà la nostra ciutat és un gran privilegi i alhora una gran responsabilitat

Demà, tenim no només un dret, sinó també un deure com a demòcrates. Hem d’estar a l’alçada del repte. Hem de ser actors principals en aquest gran exercici democràtic, no merament espectadors passius.

No podem permetre que l’abstenció o el vot en blanc siguin els guanyadors aquest diumenge. Votar en blanc pot semblar una protesta, però en realitat és una forma de renúncia. És una forma de dir “tot és el mateix” quan no és cert

Aquest diumenge, que la nostra resposta a la crida de la democràcia sigui un “Som-hi” ressonant. L’abstenció és pèssima per a la democràcia. Som-hi, anem a votar!!!

 

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ26 Maig, 2023
joan_llort.jpg

El diumenge 28 de maig ens tornem a jugar el nostre futur, el nostre futur més proper, ja que estan en joc les alcaldies i els governs municipals, però no només això. Aquest cap de setmana estan en joc les polítiques socials més properes als ciutadans i ciutadanes dels propers 4 anys.

Hi ha en joc, per exemple, els problemes de l’habitatge que any rere any ha anat empitjorant i agreujant-se, i que necessitem solucionar als ajuntaments amb altres administracions. Cal que es desenvolupi un pla de l’habitatge articulat i desenvolupat a nivell municipal que asseguri aquest dret a les persones que no tinguin recursos.

Els ajuntaments han de poder dur a terme estratègies públiques de rehabilitació, fixar condicions mínimes d’habitabilitat  o implementar mesures deficiència energètica. I, per descomptat, necessitem que els ajuntaments creïn una protecció específica davant del desnonament, especialment adreçada a protegir els menors i la gent gran.

Són els ajuntaments els que han de donar resposta a les nostres necessitats socials més immediates.

Però per això necessitem sortir al carrer, participar d’aquestes eleccions i votar. Si ens preocupa el nostre futur, el dels nostres grans, el dels nostres joves, aquest diumenge tornem a tenir una altra cita amb les urnes.

Instem la ciutadania  a participar massivament en les diferents conteses electorals i a donar suport a aquelles forces de progrés que aprofundeixin en la democràcia, el reforçament dels serveis públics, la fiscalitat suficient i progressiva

És el moment de votar pel medi ambient, per frenar la contaminació, fomentar les energies renovables i impulsar la formació ambiental, així com també és important posar en valor el medi rural per fixar la població. És l’hora d’apostar pel transport públic i poder recuperar espais naturals. És el moment de votar per les polítiques socials, per la justícia social i pel progrés.

Val a dir que a la UGT continuem apostant per una societat igualitària, amb drets per a tothom i amb l’enfortiment de la nostra xarxa social, els serveis públics amb la sanitat, l’educació o els serveis socials com a primer exemple, però també l’accés a l’habitatge, la seguretat pública, la cultura o l’esport. Totes aquestes matèries que es desenvolupen als Consells Comarcals, les Diputacions i, sobretot, als municipis .

Instem la ciutadania  a participar massivament en les diferents conteses electorals i a donar suport a aquelles forces de progrés que aprofundeixin en la democràcia, el reforçament dels serveis públics, la fiscalitat suficient i progressiva, la igualtat com a condició d’exercici de la llibertat, els salaris dignes o l’ocupació digna. Hem de continuar avançant en drets, llibertats i dignitat perquè les majories socials visquem millor.

No et quedis a casa, vota i decideix qui vols que governi al teu poble o la teva ciutat. És a les teves mans.

Joan LLORT
Secretari general d’UGT Tarragona

PUBLICITAT

























REDACCIÓ24 Maig, 2023
yeray_moreno-1-e1684266870988.jpg

El diumenge, 28 de maig, els ciutadans i ciutadanes de Salou tindrem l’oportunitat de decidir qui seran els membres que ens representaran a l’ajuntament. Aquesta elecció és fonamental, ja que el govern municipal té una implicació directa en la vida dels ciutadans i ciutadanes. Els governants locals són els encarregats de posar en pràctica polítiques que afecten el dia a dia de la població, convertint-se en el primer esglaó de la política de proximitat.

Les eleccions són un moment crucial per a la nostra democràcia, ja que ens donen el poder de triar democràticament els nostres representants polítics. Aquest dret, que pot semblar de poca importància per a alguns, ha estat conquistat amb gran esforç pels nostres avantpassats. Hem arribat a un nivell de democràcia i drets, fruit de la lluita de moltes persones. El sacrifici va ser dantesc perquè les dones tinguessin dret a vot, per eliminar les diferències de classe, raça i estatus social, i fins i tot fa només uns anys les persones amb discapacitat intel·lectual han pogut exercir aquest dret fonamental.

El diumenge 28 de maig, tots aquells que ens preocupem pel nostre futur estem, social i democràticament, obligats a anar a votar

El diumenge 28 de maig, tots aquells que ens preocupem pel nostre futur, per la nostra gent i pel progrés de la nostra ciutat, estem, social i democràticament, obligats a exercir el dret de vot. Ningú hauria de declinar aquesta responsabilitat, ja que el vot és el màxim exponent de la democràcia. Ningú pot reclamar res si no hi participa activament, ja sigui en l’elecció dels nostres representants o en el progrés de la nostra ciutat. Els canvis es potencien a través de les urnes, no a la terrassa d’un bar o durant un dinar o sopar amb amics. L’abstenció és la pitjor enemiga del sistema democràtic i afebleix la democràcia mateixa.

Els joves no haurien de veure la política com una enemiga, sinó com l’art de transformar, de fer possible

Cal destacar el paper fonamental dels joves en el progrés i futur de la ciutat. La seva implicació ha de ser rellevant a l’hora de prendre decisions importants. Els joves no haurien de veure la política com una enemiga, sinó com l’art de transformar, de fer possible.

En aquest sentit, és destacable l’aposta clara i inequívoca de Sumem per Salou-PSC pels joves, que permetrà adaptar la ciutat a les diferents franges d’edat. Els joves tenim l’obligació de participar activament en el canvi de la societat i de la seva pròpia ciutat, ja que només així podrem reivindicar les nostres necessitats i inquietuds.
A més, és crucial que els joves tinguem una presència consolidada en les institucions i en les taules de decisió per poder expressar les nostres idees i aportar frescor i noves perspectives.

Si els joves no ens involucrem en la política, a qui i amb quin dret podrem reivindicar les nostres necessitats i inquietuds?

Sense la implicació dels joves, la societat tendeix a envellir i les seves polítiques a encrustar-se. Si els joves no ens involucrem en la política, a qui i amb quin dret podrem reivindicar les nostres necessitats i inquietuds? La política és una responsabilitat de tots, tan joves com gent gran, ja que tots formem part d’una societat que aspira a ser democràtica, madura, activa, moderna i progressista.

Vull implicar-me personal i políticament en el projecte de futur que té projectat l’alcalde Pere Granados

Per tots aquests motius, estem obligats a anar a votar el proper 28 de maig. L’apatia política no té cabuda en aquest context, perquè pot conduir-nos a penediments durant els pròxims quatre anys. És essencial que cada ciutadà i ciutadana exercim el nostre dret al vot, perquè això ens permetrà influir en la presa de decisions i en el futur de la nostra ciutat. El vot és una eina poderosa que tenim per expressar la nostra opinió i determinar el rumb que volem seguir.

Jo, personalment, aniré a votar perquè considero que és una responsabilitat ciutadana i un acte de compromís amb el meu poble. I també perquè vull implicar-me personal i políticament en el projecte de futur que té projectat l’alcalde Pere Granados.

No hi ha excuses. Jo el diumenge aniré a votar i tu? 

YERAY MORENO
President de la gestora del PSC a Salou i número 2 de Sumem per Salou-PSC

PUBLICITAT

























REDACCIÓ23 Maig, 2023
ballesteros5-1280x960.jpg

Mireu, tots aquells que veu poder seguir el debat electoral dels candidats a l’alcaldia de Tarragona organitzat per TV3 us devia cridar l’atenció el mateix que a mi. En un moment determinat l’alcalde actual va respondre irat a una interpel·lació que l’acusava de no haver apostat pel turisme. Ell, com a president del patronat de turisme, no podia quedar mut davant d’aquesta acusació, va dir.

Doncs bé, a continuació va parlar la portaveu de la CUP (que està al Govern municipal per decisió personal d’aquest mateix alcalde) que, ras i curt, va venir a dir que el turisme és el pitjor que li havia passat a Tarragona en el decurs de la seva història (el que devia provocar la hilaritat, per exemple, dels comerciants tarragonins o dels que treballeu al sector de la restauració) i que ciutats turístiques com Salou eren un paradigma de pobresa i decadència (per cert, una salutació cordial a l’amic Pere Granados, alcalde de Salou, i als salouencs i salouenques que acabaven de descobrir per boca de CUP que viuen en una ciutat “empobrida”). En fi…

Què vull dir amb això? Doncs que no dubto de la bona fe de ningú però que és de pur sentit comú que un equip de Govern on hi ha posicions, no ja equidistants o discrepants, sinó directament antagòniques en qüestions tan importants com la projecció turística de la ciutat és impossible que faci res de bo. Com es pot estar a favor del turisme i dels creuers i, al mateix temps, estar-hi totalment en contra? Què pot sortir d’aquest pleonasme? I així hem perdut quatre anys…

Per això és molt important que aquest proper mandat tinguem un ajuntament amb un alcalde amb capacitat de lideratge i un Govern municipal coherent, ordenat, sòlid i amb les idees clares. Única formula vàlida per avançar i orientar-nos cap al progrés.

I aquí vull parlar-vos del candidat del PSC, el Rubén Viñuales. Com sabeu tots el Rubén i jo vàrem ser adversaris polítics. Això, però, no va impedir que ens respectéssim com a persones, reconeguéssim els mèrits de cadascú i coincidíssim en moltes ocasions pel bé de Tarragona. I sempre des del respecte i l’honestedat. Això és l’essència de la vida democràtica. I, n’estic convençut, tots dos en circumstàncies similars tornaríem a fer el mateix perquè tots dos sempre hem entès que els discursos d’odi i les desqualificacions personals no han tenir cabuda a la nostra estimada Tarragona.

Com sabeu tots el Rubén i jo vàrem ser adversaris polítics. Això, però, no va impedir que ens respectéssim com a persones, reconeguéssim els mèrits de cadascú i coincidíssim en moltes ocasions pel bé de Tarragona

En conseqüència vull demanar-vos a tots aquells que em veu fer confiança durant tants anys (i novament us dono les gràcies infinites per haver-me fet guanyar quatre eleccions municipals consecutives) que, aquest cop, voteu Rubén Viñuales com a alcalde de Tarragona. És, us ho dic amb el cor a la mà, l’alcalde que Tarragona necessita perquè ell sí que creu de veritat en Tarragona.

I creure en Tarragona no és insultar o difamar, ni dir que els que no pensen com tu són “enemics” o “corruptes” o “traïdors” o la tonteria que sigui; creure en Tarragona és defensar els interessos de Tarragona allà on calgui i enfrontar-se amb qui calgui, com em va tocar fer a mi mateix amb un president de la Generalitat del meu mateix partit que en un moment donat va obrir la porta a que la ciutat perdés la capitalitat territorial que, per mèrits propis, ens correspon.

Si penso en a qui voldria encomanar la responsabilitat de liderar Tarragona des de l’alcaldia aquests propers anys no trobaria a ningú més idoni que Rubén Viñuales

Perquè el lideratge no brilla quan la realitat ens somriu i tot ens va de cara. Un autèntic líder, un veritable alcalde, demostra el que val en els moments difícils, quan la vida ens posa a prova. Aleshores els oportunistes desapareixen i els afalagadors es volatilitzen com per art de màgia. És l’hora difícil però també és l’hora de l’autèntica grandesa personal i política.

Quan un planta els peus a terra i aguanta més enllà de les seves forces perquè així li exigeix un ideal al que s’ha lliurat de forma inexorable. I, creieu-me, si penso en a qui voldria encomanar la responsabilitat de liderar Tarragona des de l’alcaldia aquests propers anys no trobaria a ningú més idoni que Rubén Viñuales Elías.

Perquè recordo que quan el vaig conèixer em va dir: “jo no m’he ficat en això (en la política) per fer carrera ni per vanitat personal, m’hi poso perquè vull transformar a millor una ciutat que m’estimo des de que pedalava amb la bici pels carrers de Campclar quan era petit.” I precisament per això, estic convençut que serà un magnífic alcalde. Un alcalde honest, que sí creu en Tarragona. L’alcalde que la ciutat necessita després de quatre anys de paràlisi.

Josep Fèlix BALLESTEROS
Exalcalde de Tarragona

PUBLICITAT

























REDACCIÓ23 Maig, 2023
foto-jordi-2-2-1280x1192.jpeg

“Los ciudadanos tienen el verdadero poder el día que van a votar”; “Los políticos sólo se acuerdan del pueblo cuando se acercan las elecciones”. Estos son unos ejemplos de lo que, sabiamente, dice la gente a pie de calle.

No es para menos. En muchos casos nos encontramos que los políticos durante los años de su mandato, están gestionando en vez de aplicar medidas políticas.

Una gestión que no llega, ni de lejos, al nivel de los tecnócratas, sino que muchas veces llega a ser, incluso, mediocre. Todo ello, sin olvidar el incumplimiento de sus promesas, o bien no están a pie de calle, o no escuchan las peticiones ciudadanas (y con suerte, si las escuchan, es en vano, ya que por una oreja les entra y por otra les sale, con tal de decir que escuchan a los ciudadanos). La oposición, en muchas ocasiones, no hace nada por los vecinos del municipio, y se dedica a esperar el desgaste del equipo de gobierno de turno. Patético.

Ahora bien, cuando se acercan las elecciones salen las promesas por doquier, subastas de promesas electorales (día sí y día también), las buenas falsas caras políticas, y así hasta aburrir a la población. ¡Incluso parece que son los mejores amigos de la gente! Que nos harán la vida más fácil, una vida mejor, que solucionarán todos nuestros problemas. Fantástico ¿Verdad? Pero ¿Por qué esta metamorfosis cuando se acercan las elecciones y/o en plena campaña? Simple. Ven las encuestas, y acto seguido se ponen en acción para asegurarse el sillón más tiempo.

En muchos casos nos encontramos que los políticos durante los años de su mandato, están gestionando en vez de aplicar medidas políticas

Haciendo este escueto análisis, toca llegar a una sana conclusión. Hay que cambiar el tiempo de ir a votar para escoger a nuevos gobernantes (esta sería una de las reformas, de otras tantas, que necesita nuestro país). El tiempo ideal sería 1 vez al año. Sí, una vez al año por los siguientes motivos:

  • No habría demora en aplicar las medidas electorales prometidas.
  • Los políticos con tal de gobernar, estarían siempre en modo campaña y escucharían de verdad las necesidades de la gente.
  • No se perderían tantos años en gestionar, sino en gobernar.
  • La oposición haría de verdadera oposición en presionar a los gobernantes. También escucharían y trabajarían para sus vecinos, y así demostrar que se merecen el voto.
  • Evitaríamos un postureo vacío de los políticos. Al menos, si lo hacen, lo harían demostrando que han estado currando a pie de calle.

Estos son algunos motivos para justificar esta reforma de semejante calado. Lo que no puede ser, por ejemplo, cuando se le dice al alcalde, o concejal, que el asfalto de tu barrio está en mal estado, donde se caen muchas personas haciéndose daño (entre ellas, ancianos o personas discapacitadas) y que sólo dan la razón de los “tontos” para salir del paso, o como mucho, te envían hacer unos eternos trámites burocráticos.

Dicho esto, en mi humilde opinión, que se celebrasen elecciones una vez al año, nos haría mucho bien a todos, porque más de un político se pondría las pilas. Además, la población tendría el verdadero control hacia nuestra clase política, que, por desgracia, está tan degradada.

Jordi FERRÉ REY
Vecino de Tarragona

PUBLICITAT