Arxius de OPINIO | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Maig, 2022
nacho-PSC-1-e1622048118203.jpeg

Recasens i Ballesteros han estat els dos alcaldes socialistes de la ciutat de Tarragona. Dos alcaldes que han deixat una gran empremta als nostres carrers, i que van transformar la ciutat que es van trobar en entrar a governar, en dos moments complexos.

L’alcalde Recasens, primer alcalde de la democràcia l’any 1979, va ser el de la transformació radical de Tarragona. Va dignificar i humanitzar els barris de Ponent, hi va construir els serveis públics necessaris, va impulsar l’inici de què avui és una gran ciutat esportiva a Camp Clar. Va pavimentar i urbanitzar carrers que s’havien construït per unir els blocs de pisos que van sorgir a l’escalf de la nova indústria instal·lada a la ciutat. Però no només això, si avui conservem el gran patrimoni històric de Tarragona, és gràcies al fet que durant els deu anys de mandat va posar en valor el Circ o l’Amfiteatre que havien estat ocults durant anys.

L’actual govern municipal és incapaç de tenir un model de ciutat digne de Tarragona, de posar-se d’acord ni tan sols entre els tres partits que el conformen i el regidor trànsfuga

L’alcalde Ballesteros ha estat el segon alcalde socialista de la ciutat, des del 2007. El seu llegat és innegable, la seva empremta han estat els processos de transformació social de Tarragona. La Rambla de Ponent va donar un canvi total i absolut a un espai gris, que era majoritàriament per a cotxes, es va recuperar per a la ciutadania. Per no parlar de l’Anella Mediterrània, que tancava així la transformació d’aquell espai convertida en una gran zona esportiva i d’esbarjo que en el seu moment va dibuixar Recasens. O la transformació urbana i social que ha patit, no només el Mercat Central, sinó també el seu entorn. Però el seu gran llegat han estat les polítiques socials, amb la gestió de la crisi originada el 2008 s’ha demostrat que la nostra forma de governar és sempre pensant en qui menys té, ningú podia quedar enrere, per això es van posar tots els recursos necessaris de l’Ajuntament als serveis socials.

El llegat de l’alcalde Ballesteros és innegable, la seva empremta han estat els processos de transformació social de Tarragona

Un alcalde o una alcaldessa socialista són sempre sinònim de canvi i de transformació. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Hospitalet… Són tants els exemples que no acabaríem mai, però, no podem dir el mateix de l’actual govern municipal, incapaç de tenir un model de ciutat digne de Tarragona, incapaç de posar-se d’acord ni tan sols entre els tres partits que el conformen i el regidor trànsfuga. Malauradament, no recordarem la seva acció de govern, no recordarem cap transformació social ni urbana de Tarragona en aquest mandat.

Som la garantia que res continuarà igual, som la garantia que Tarragona es transformarà socialment i urbanísticament. Els i les socialistes som la garantia del bon govern, que Tarragona serà la prioritat, que la ciutadania estarà al centre de les polítiques i de la presa de decisions. En un any podrem tornar a transformar Tarragona i a convertir-la en la ciutat que mereixem.

Nacho GARCIA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ6 Maig, 2022
ruben1-1280x960.jpg

Les capitalitats s’exerceixen, no es demanen. Aquesta és una frase que ens hauríem d’aprendre els tarragonins i tarragonines de memòria, i que hauríem de començar a posar en pràctica.

Portem tres anys amb una sensació absoluta que Tarragona perd capitalitat, convertida en un poble gran, ens està passant per la cara Salou, Vila-Seca i Reus. Quan una ciutat és capital, no només ho ha de ser sobre el paper, sinó que també ho ha de ser a la realitat, i això no succeeix amb l’alcalde Ricomà.

Obstinats a fer de Tarragona un poble controlat i controlable, i tancat en si mateix, el govern municipal oblida que som no només la capital de la província, sinó que hauríem de ser els líders de la nova àrea metropolitana del Camp de Tarragona. De debò penseu que Tàrraco hauria arribat a ser capital de la Hispania Tarraconensis amb la mentalitat que tenen els nostres dirigents municipals? Ja us dic jo que no.

La nostra opinió ha de ser rellevant i decisiva, no podem ser mers espectadors del que passa al nostre voltant

Tarragona ha de liderar els grans projectes per al territori, independentment del fet que puguin estar o no al nostre terme municipal, la nostra opinió ha de ser rellevant i decisiva, no podem ser mers espectadors del que passa al nostre voltant, com si no fos amb nosaltres. La ciutat ha de ser capaç d’atraure inversions públiques i privades, no ens podem permetre el luxe de perdre oportunitats, com portem fent fa alguns anys. Mentre IKEA s’instal·la a Valls o Amazon a Constantí, a Tarragona encara no sabem ni què fer amb els nostres polígons industrials.

Hem de ser el pol d’atracció del turisme a la Costa Daurada, fent valdre el patrimoni històric, la gastronomia o l’esport

Però no només en economia hem de liderar, també ho hem de fer amb cultura, patrimoni o turisme. Hem de ser el pol d’atracció del turisme a la Costa Daurada, fent valdre el patrimoni històric, la gastronomia o l’esport. La nostra cultura popular hauria de ser l’enveja de Catalunya, però ni tan sols aconseguim que la gent de Ponent o del Nord de la ciutat entenguin Santa Tecla o Sant Magí com les seves festes.

Tenim les ganes, la il·lusió i la convicció de què el nostre projecte és el necessari per Tarragona

El Tarragonisme, com a concepte d’orgull de la nostra ciutat és inesperable del concepte de creació d’una ciutat oberta, dinàmica i cosmopolita, d’una ciutat capital del Camp de Tarragona. Malauradament, això només ho assolirem amb un canvi al govern municipal. Els i les socialistes ja hem demostrat sobradament que estem capacitats per liderar aquest canvi, per exercir la nostra capitalitat, per fer de Tarragona una ciutat moderna, una ciutat del segle XXI, sabent que els problemes globals com el canvi climàtic o la transició energètica, poden tenir solucions locals.

Tenim les ganes, la il·lusió i la convicció de què el nostre projecte és el necessari per Tarragona. Només queda un any per fer-ho realitat!

Rubén VIÑUALES
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya


REDACCIÓ30 Abril, 2022
María-José-López.jpeg

Aquest 1 de maig ens tornem a retrobar al carrer per reivindicar i defensar un cop més els drets i les condicions de la classe treballadora. El Dia Internacional del Treball és una data molt important de la història que ens recorda d’on venim i que ens esperona a aconseguir el què volem. I això farem, seguirem al peu del canó en defensa de la classe treballadora! No és cap secret que la pandèmia ha agreujat les condicions laborals de molts treballadors i treballadores, però no només això, sinó que també ha deixat sense feina a moltíssimes persones.

Dos anys després ens trobem amb un complex panorama social on l’IPC al mes de març del 2022 se situava al voltant del 9,8% i on la taxa d’atur d’enguany només ha baixat un 0.5% respecte al 2021. I davant d’aquesta situació tan complicada que estem vivint i que ens tocarà viure els pròxims mesos és quan més fa falta alçar la veu, reivindicar, reclamar i protegir els drets laborals d’absolutament tota la classe obrera.

Reclamem salaris dignes amb unes condicions laborals reglades. I és que ja fa 102 anys que es va signar la jornada laboral de vuit hores diàries a l’Estat espanyol, però arran de la pandèmia i de noves formes de treball, com el teletreball, les hores de feina s’han fet extensibles en moltes jornades diàries, i fins i tot, en molts casos, sense cobrar-les. Estem esgotades de rebre explotacions constants per part dels empresaris. Estem cansades de caure en unes reformes laborals parcials, que ni molt menys, protegeixen a la classe obrera. Estem fartes d’haver-nos de sentir afortunades per tenir feina.

I és que, la realitat laboral dista molt de la utopia de l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU on especifica que: “Tota persona ha de tenir dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a unes condicions equitatives i satisfactòries del treball i a la protecció contra l’atur”. Fa anys que aquesta dura realitat la pateix entre 13% i 16% de la població on destaca per sobre de tot, la taxa d’atur de majors de 50 anys i dels joves menors de 25 anys.

És totalment intolerable que una societat culta i universitària com la de l’Estat espanyol es trobi actualment al voltant d’un 30% de taxa d’atur de joves menors de 25 anys. Unes generacions que han estudiat i s’han format amb estudis superiors pensant que el seu futur laboral seria estable per tenir estudis, tal com se’ls havia venut, i després de tot, que a la realitat s’ha pogut observar joves de 25 anys amb dos graus i diferents màsters que no troben feina perquè les empreses no aposten per persones joves. Per no dir, que les que ho fan, abusen de les condicions laborals dels joves somiadors per dedicar-se a allò que han estudiat amb molta passió. Com deia, fa anys que “Estudia allò que t’agrada i no treballaràs mai”, és totalment una fal·làcia de la realitat adulta.

Sense oblidar-nos que el sistema arracona i menysprea a totes les persones majors de 50 anys, que després de tots els durs anys treballats pel sistema, aquest els oblida. I el que és totalment inadmissible i inacceptable, és que se’ls fa creure que no mereixen ni tenir dret a una feina.

Fa anys que tots lluitem per aconseguir unes condicions laborals dignes amb tota la llarga llista que això suposa i que és hora de dir prou! Prou al salaris precaris, prou a treballar hores extres sense cap tipus de remuneració, prou a l’explotació constant per part dels empresaris, prou a les desigualtats socials i econòmiques. Volem unes condicions laborals dignes, volem una conciliació familiar real, volem que la bretxa salarial desaparegui i reclamem, per sobre de tot, el compromís polític real de derogar la reforma laboral del PP no de posar pedaços a una llei lamentable. És hora d’enderrocar-la del tot, no ens serveix la modificació que s’ha fet i reclamem que es comenci a treballar per elaborar-ne una pensada i basada en els drets laborals i personals dels treballadors i treballadores.

María José López
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Abril, 2022
Screenshot_20210921-213327_Gallery-e1632846659722.jpg

Diumenge de Rams. Celebració i entrada en una nova primavera exorbitant de vida, projectes d’un nou horitzó. Període de vacances i etapa d’un fort component espiritual pels cristians, punt de partida d’uns dies transcendents, litúrgics o tan sols de reflexió i descans. Perquè després de gairebé dos anys de foscor i incertesa on la pandèmia ens ha remogut la vida, aquesta nova primavera és, sens dubte, un renéixer en tots els sentits.

Som, estem, sentim i ens projectem, la vida avança voraç sense dilació i toca una constant revolució en les nostres perspectives de present i futur.
Cadascú ens aferrem i protegim del que més ens ajuda, el que coneixem i no ens destorba en l’esdevenir de la vida, dels seus moments de penombra i dificultats.

La celebració de Setmana Santa afavoreix endinsar-se en un nou estat de consciència, d’interioritat fins a arribar al més profund del nostre ésser. Potser el sentit de la nostra vida no és altre que la recerca d’aquest lloc en el nostre cor, i aquesta època d’espiritualitat i misticisme pot ser un moment privilegiat per reconèixer-ho. Obrir el cor i la mirada a una vida més humana i intentar comprendre-la des d’altres vessants, més enllà del món purament terrenal.

Des de Diumenge de Rams fins Diumenge de Pasqua, amb commemoracions arreu del país, processons i vetlles, escenificacions de la mort i resurrecció de Jesús, viacrucis i misteris…. La solemnitat dels silencis i l’impressionant so dels armats amb els seus tambors evocant un passat i història sagrada.
Temps de família, oració, recolliment o retir espiritual. Tornar a viure temps pretèrits que la crisi del Coronavirus ens va desposseir abruptament.

La Setmana Santa esdevé festa, misteri, fervor i recolliment. Davant els complexos escenaris que han de canviar les nostres vides i prioritats deixem-nos acaronar per una espiritualitat sensible i profunda. Tarragona evoca el passat, l’escenifica per rememorar la festa cristiana amb esperit de perdó, amor i fe. Recordar aquest passat per observar el nostre present, les mancances que haurem oblidat o les fragilitats de la nostra quotidianitat.

Bunyols i tortells, amistats i éssers estimats a taula. Festa, agraïment i sentit de vida plena tot recordant la futilitat de l’instant… res més important.
Visquem doncs la Setmana Santa potser més rellevant de Catalunya i de l’estat espanyol per la seva magnitud, declarada Festa d’interès turístic per la Generalitat, fervor i tradició històrica en cada racó de la Tarraco romana.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Abril, 2022
joan_planellas.jpg

Benvolguts i benvolgudes, Incerta glòria és el títol —manllevat a Shakespeare— de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna. S’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Però aquí voldríem fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte. Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo.

Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió cristiana fins a l’època moderna. Les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques, moltes vegades emprades per interessos partidistes. No és possible il·lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Ambdues són de religió cristiana ortodoxa, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, és de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí.

Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo

Això explica també que els desplaçats ucraïnesos per causa d’aquesta guerra hagin estat tan ben acollits pels polonesos, majoritàriament catòlics. La resta són de confessió ortodoxa. Ara bé, la part més oriental —sobretot la zona del Donbass— pertany directament al patriarcat de Moscou. La resta, fins fa poc temps, depenien de Kíiv, però també gairebé majoritàriament units a la Patriarquia de Moscou. Amb tot, el govern de Kíiv, enfrontat al Kremlin aquests darrers anys, va dur a terme una intensa campanya per separar-se de Moscou, convidant les parròquies, amb promeses d’ajuts econòmics, a constituir una Església nacional Ucraïnesa. Això gairebé provocà un cisma entre els patriarques de Constantinoble i de Moscou, perquè el primer havia cedit als desitjos d’una Església ortodoxa ucraïnesa. Val a dir que per a Moscou, Kíiv seria equivalent al significat de Jerusalem per al cristianisme global. D’aquí que el patriarca Kiril de Moscou s’hagi referit als que s’oposen a la unitat històrica de Rússia i Ucraïna com «forces del diable».

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre

Però amb aquesta guerra bona part de la població ucraïnesa, per motius socioreligiosos, encara que sigui eslava, ha acabat no depenent de Moscou, sinó de Roma o directament de Kíiv. Ara esdevé extremadament difícil ser cristià ortodox a Ucraïna i tenir com a màxima autoritat un patriarca rus.

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre. I, per contra, Rússia no tolera d’Occident el relativisme i el «secularisme militant», que, segons el metropolita Hilarion Alfeyev, considerat el número dos de l’Església ortodoxa russa, «és molt més perillós del que va suposar l’ateisme militant de l’antiga Unió Soviètica».

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a la defensa de la llibertat enfront de la tirania

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a allò que ha constituït la seva història bimil·lenària: la defensa de la llibertat enfront de la tirania. Dir això no és en absolut un al·legat en favor de la guerra, sinó de la negociació i del diàleg. Perquè, quan és fruit d’una guerra, la glòria de la victòria és sempre incerta; tan sols la glòria de la pau autèntica és duradora.

Que la Pasqua de la resurrecció del Senyor que celebrem avui els cristians catòlics i la que celebraran diumenge vinent els cristians ortodoxos ens porti a la glòria d’aquesta pau. Santa Pasqua!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


REDACCIÓ13 Abril, 2022
jaume-casañas-1-e1641637774251.jpg

El passat dimarts a la Sala d’Actes del Centre de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès va tenir lloc la presentació d’un projecte col·lectiu, Impulsem el Penedès.

Un espai polític, una plataforma transversal, que vol aglutinar els anhels i les voluntats polítiques dels penedesencs i penedesenques.

Per primer cop a la història d’aquestes terres, una proposta política, que sorgeix del municipalisme i de la societat civil, sense una estricte obediència a cap partit polític de caire nacional.

Aquest fet és important per dues coses. La primera perquè és només el Penedès i la seva gent el Leitmotiv d’aquest espai polític. I la segona, que mai posarem el Penedès en un segon pla a l’hora de fer política, tal i com a succeït els darrers anys amb les formacions polítiques clàssiques. El retard en el reconeixement i el desplegament de la Vegueria en són els millors exemples.

Ho volem dir ben alt i ben clar, som el Partit del Penedès.

Ja va sent hora que des del Penedès, des de tots els pobles, des de l’associacionisme, tant característic en aquest territori, sumem sinèrgies, esforços, voluntats i, sobretot, il·lusions, per fer del Penedès un gran territori on viure.

El futur l’hem de fer entre tots i totes, Impulsem el Penedès.

✍🏾 Jaume CASAÑAS
Alcalde de Cunit

 

PUBLICITAT





REDACCIÓ13 Abril, 2022
ismael-fraile.jpg

El conocido como caso INIPRO entra en una nueva fase. Una nueva fase donde los acusados, por fin podrán defenderse. Llevo años viendo de cerca, a personas que conozco en primera persona, con una honorabilidad intachable, sufriendo en silencio, un sufrimiento injusto.

Viviendo un linchamiento mediático sin posibilidad de poder defenderse. Y es que tanto desde la investigación, la instrucción como las acusaciones particulares al parecer ha interesado ir filtrando algunos aspectos, para que la pena del telediario y el dolor de los encausados sea mayor que seguramente, sus futuras responsabilidades, que dudo mucho que las haya.

Encausados que en algunos casos llevan casi 10 años con este asunto, que han visto publicados y aireados sus nombres, cosa que no ocurre ni si quiera con algunos de los más despreciables delincuentes, y en muchos casos se han gastado más en abogados que lo que llegaron a cobrar por un trabajo que si realizaron. ¿Alguien ha pensado el efecto que tiene sobre una persona que ve su nombre en un cuadro junto a una petición de cárcel del Sr. Ricomà o la Sra. Estrada de años a la hora de buscar un trabajo o un crédito? Ya les digo yo que es demoledor para ellos y sus familias.

Los encausados han visto publicados y aireados sus nombres, cosa que no ocurre ni si quiera con algunos de los más despreciables delincuentes

Yo no soy jurista, pero solo hace falta mirarse la causa por encima para ver que es un caso lleno de lagunas y de contradicciones, cosa que al parecer no ha interesado a ningún periodista. Se pueden ver aspectos como que, el juez instructor cambió su versión varias veces durante la instrucción, que se limitó a copiar y pegar con comentarios subjetivos el informe de la investigación, que hay correos que claramente contradicen las tesis de la acusación, correos que dejan clarísimo que el ciberactivismo es voluntario y fuera del horario laboral, que ningún testigo ha ratificado esas tesis y que varios de ellos a los que el instructor se negaba a tomar declaración y que se han desechado del auto de conclusiones,  son funcionarios que certifican que los trabajos se hicieron, que trabajaron conjuntamente con los encausados y que era técnicamente imposible que se conectasen a ninguna red social. En definitiva, intentan hacer ver que una empresa cobró por unos trabajos que no hizo, cuando hay múltiples informes de intervención y secretaría del Ayuntamiento que acredita que si se realizaron.

Cabe preguntarse por qué los antisistema en todos sus escritos piden específicamente que sea la Guardia Civil quien investigue

Un sinfín de contradicciones que ahora, por fin las defensas podrán mostrar y que hasta ahora han tenido que callar. Pero mientras tanto, la lógica jurídica dicta que no muestren sus cartas para defenderse de tanta mentira esperando al juicio.

Hay que destacar el papel de la CUP, que ha llevado hasta 5 veces a los concejales del anterior gobierno socialista al juzgado y 4 han sido archivadas, cabe preguntarse por qué los antisistema en todos sus escritos piden específicamente que sea la Guardia Civil quien investigue. Y curiosamente en la mayoría de los casos han sido llevados al juzgado por una exconsellera condenada y que se negó a dimitir (consejos vendo, pero para mí no tengo?).

Es lamentable papel del Sr. Puig y el Sr. Ricomà, cuyo objetivo es tapar su desastrosa gestión haciendo ruido con esta acusación claramente política, pidiendo el triple de penas que la fiscalía

Y sobre todo el lamentable papel del Sr. Puig y el Sr. Ricomà, cuyo objetivo es tapar su desastrosa gestión haciendo ruido con esta acusación claramente política, pidiendo el triple de penas que la fiscalía o la propia CUP y poniendo al frente a un abogado que iba en sus listas, que está contratado a dedo en varios casos entre ayuntamiento y empresas y cuyas minutas al parecer están muy por encima del 90% de los abogados de la ciudad.

Lamento especialmente el papel del Alcalde Ricomà, él sabe de los problemas personales de alguna de las personas que están en este proceso, pero eso no le ha sido impedimento para no demostrar la más mínima empatía con él y con su familia, todo con el objetivo de ocultar sus complejos y su incapacidad para liderar la ciudad. Yo soy de los que siempre he pensado que era importante llegar a acuerdos con este desastre de gobierno, con el fin de que la ciudad no se quedase bloqueada. Pero con la catadura moral de estos personajes a uno se le acaban los argumentos.

Por desgracia a los encausados aún les queda mucho por sufrir, mucha pena de telediario y muchas filtraciones interesadas para hacer el mayor daño posible, muchos como yo sabemos de su honorabilidad, su buen hacer, su sufrimiento y confiamos en su inocencia. Solo les deseo a quienes les han llevado a esta situación, que nunca pasen por algo así, sabiendo que son inocentes. Pero, para algunos, la verdad hace tiempo que dejó de importar, triste legado el que dejarán en la ciudad.

 

✍🏾 Ismael FRAILE
Primer secretari del JSC Tarragona

 

PUBLICITAT





REDACCIÓ21 Març, 2022
Eva-Ferran-Roig.jpeg

Esquerra Republicana de Catalunya a Reus va escollir, fa uns dies, Noemí Llauradó com a candidata de la formació a les eleccions vinents municipals. Una elecció, per unanimitat dels presents, que evidencia un fet que molts ja sabem des de fa temps: a ERC tenim les idees molt clares d’allò que volem per a Reus.

Com a presidenta d’Esquerra Republicana a Reus estic convençuda que, en moments com els que estem vivint, calen lideratges definits i projectes ferms, sòlids. Per a mi, aquesta fortalesa, aquesta certesa, aquesta solidesa que necessitem l’aporta el projecte de Noemí Llauradó.

Ara és el moment de la cohesió i de donar seguretat a la ciutadania. Ara és l’hora d’oferir a la ciutat un lideratge nou, reconegut i que no sigui qüestionat. Un lideratge amb capacitat de gestió i que, a la vegada, miri al futur. I que ho faci amb un equip unit i preparat. Aquest és l’ADN del projecte que encapçala Noemí Llauradó. Per contra, Reus no es pot permetre projectes grisos ni sense aspiracions, i tampoc projectes basats en el repartiment de quotes. Això són models del passat.

Reus no es pot permetre projectes grisos ni sense aspiracions, i tampoc projectes basats en el repartiment de quotes

En aquest sentit, el projecte encapçalat per Noemí Llauradó destaca, en primer lloc, per la seva cohesió, ja que compta amb un equip de dones i d’homes, de reusenques i reusencs preparats, que coneixen molt bé la ciutat i que han crescut en aquests anys de treball intens. Un equip potent i que està unit per un projecte ambiciós que no es conforma amb la ciutat que tenim, sinó que vol anar molt més enllà.

Una cohesió que és un aspecte clau per a nosaltres i que volem estendre a tota la ciutat. Perquè la gent d’ERC Reus som els del tomb de ravals i els dels altres barris. Som els del Reus sencer. Cal que trenquem esquemes antics i passem a entendre Reus com un tot. Estem parlant, doncs, de tota la ciutat. La que genera noves centralitats de vida col·lectiva i noves oportunitats per a tota la ciutadania. Perquè aquest és el principal objectiu que tenim, ser útils a totes les veïnes i veïns de la ciutat. Ser capaços d’anar a més, arribar més lluny i aconseguir que tothom s’engresqui amb el que podem fer plegats durant els propers anys.

El de Noemí Llauradó i ERC Reus és, sobretot, un projecte de futur, perquè la nostra és una proposta de llarg recorregut

El de Noemí Llauradó i ERC Reus és, sobretot, un projecte de futur, perquè la nostra és una proposta de llarg recorregut, que anirem detallant els propers mesos. Tot i això, amb la feina que s’ha fet des d’ERC Reus durant aquest mandat ja ha quedat una cosa ben clara, que la mateixa Noemí va remarcar el dia de la seva elecció com a candidata: com més forta és Esquerra al govern, més i millor avança la ciutat.

En l’actual mandat, des d’Esquerra Republicana estem posant les bases de la ciutat del futur. I ho estem fent des dels valors de la democràcia, el progrés, el feminisme i l’ecologisme, i ubicant les persones al centre de les polítiques municipals, com hem fet al llarg de la nostra història. Però no ens conformem amb això. Volem anar molt més enllà.

Esquerra Republicana és la primera força municipalista a Catalunya i també vol ser-ho a Reus. Perquè estem a punt. A punt per fer un pas endavant, a punt per donar un nou impuls a Reus i encetar una nova etapa més il·lusionant. Som aquí per dedicar la nostra energia i els nostres millors anys a Reus. Perquè, en resum, volem el millor per a la nostra ciutat i estic convençuda que el millor per a Reus, el millor projecte de futur és el que encapçala Noemí Llauradó.

Eva FERRAN ROIG
Presidenta d’ERC Reus


REDACCIÓ21 Març, 2022
xavier-arasanz-amiblu-1280x1314.jpg

En la última década, el mundo está experimentando una profunda crisis energética, que se ha visto agravada en las últimas semanas, sobre todo en Europa, por la guerra en Ucrania. Más allá del drama humano, el conflicto está afectando profundamente el mercado energético. Casi la mitad del abastecimiento de gas natural en el continente europeo depende directamente de Rusia, el segundo mayor productor de gas natural del mundo, y los precios de la luz y el crudo se han incrementado hasta máximos históricos.

En el caso del agua, las cifras tampoco dibujan una realidad muy optimista. Más del 40% de la población mundial padece escasez de agua. La mayoría de las veces esto se debe a que, lamentablemente, los países donde viven estas personas no disponen de la infraestructura necesaria para realizar una correcta gestión del agua. Por diversos motivos, como la pobreza o la escasez de agua, carecen de los recursos e infraestructuras adecuadas para proporcionar suficiente agua y en condiciones seguras para una vida saludable de sus ciudadanos.

Según Naciones Unidas, 1 de cada 3 personas no tiene acceso a agua potable salubre, 2 de cada 5 personas no disponen de una instalación básica destinada a lavarse las manos con agua y jabón, y más de 673 millones de personas aún defecan al aire libre, por lo que alrededor de 1.000 niños mueren cada día debido a enfermedades diarreicas asociadas a la falta de higiene.

Si algo hemos aprendido desde Amiblu en los 65 años que llevamos presentes en el sector del agua es que el acceso a agua potable, el saneamiento y otras necesidades fundamentales de seguridad hídrica –fruto de la aglomeración humana urbana– están en riesgo en algunos países del mundo, y esto exige una respuesta urgente.

En los últimos años, las instituciones y administraciones públicas se han visto sensibilizadas acerca de cómo las acciones del ser humano afectan al medio ambiente. Estamos viviendo épocas de fenómenos meteorológicos preocupantes (derivados del impacto de la contaminación por CO2 y el consiguiente cambio climático), como la Gota Fría, que provocan fuertes lluvias y temporal con efectos imprevisibles, de manera que las redes de alcantarillado urbano no pueden absorber toda el agua y a menudo llegan al límite de su capacidad.

En esta línea, y debido a los fenómenos meteorológicos extremos y el crecimiento de la urbanización en algunos puntos, gran parte de nuestra infraestructura de tratamiento de aguas residuales existente ya no resulta adecuada. La mayoría de redes de tuberías urbanas deben ampliarse y repararse, y deben diseñarse nuevas estructuras de saneamiento para desafíos sin precedentes.

Por todo ello, y con motivo del Día Mundial del agua, que se celebra el próximo 22 de marzo,  y del ODS 6 de la ONU (que persigue garantizar la disponibilidad de agua y su gestión sostenible y el saneamiento para todos), resulta muy importante considerar la necesidad de implementar equipos de saneamiento de alta capacidad para ciudades y núcleos urbanos muy poblados, que permitan canalizar y a la vez filtrar las aguas residuales y pluviales, evitando que el agua contaminada llegue al medio natural, especialmente, en episodios de temporal.

Los países ricos deben ayudar a los países pobres a encontrar soluciones para poder garantizar la disponibilidad y la gestión sostenible del agua y el saneamiento para todos, y conseguir que los 2.400 millones de personas que todavía hoy carecen de acceso a servicios básicos como retretes y letrinas puedan acceder a ellos.

En el terreno de la agricultura, que es el mayor consumidor de recursos de agua dulce del mundo, resulta imprescindible continuar desarrollando sistemas de riego eficientes y fiables, que permitan ahorrar agua y energía en toda la cadena agroalimentaria y proporcionar una vía frente a la variabilidad de las precipitaciones causada por el cambio climático.

Igualmente, también resulta muy necesario apostar por soluciones de energía verde, como la energía hidroeléctrica, que suministra más del 70% de toda la electricidad renovable en el mundo, y que permite recurrir a sitios remotos y geológicamente complejos para generar la energía que necesitamos para las ciudades y la industria.

Es por este motivo que en Amiblu nos esforzamos por reducir el impacto medioambiental de nuestra actividad productiva. Entre otros, en nuestro proceso de fabricación, utilizamos únicamente energías renovables; trabajamos con resinas recicladas –que tienen un menor impacto en el medioambiente–, y revalorizamos nuestros residuos para la construcción de carreteras. Además, nuestras tuberías y soluciones de PRFV tienen una vida útil superior a los 150 años y duran generaciones, para mantener nuestra preciada agua segura y para que todos los habitantes del planeta puedan acceder a ella. Y es que en un mundo en constante transformación, aquellos que sean capaces de adaptarse y aprovechar al máximo los cambios saldrán victoriosos.

Xavi ARASANZ
Director General de Amiblu en España


REDACCIÓ8 Març, 2022
rocio-leon.jpeg

Las mujeres y el feminismo estamos siempre de pie defendiendo la dignidad. Si estamos aquí es gracias a otras que lucharon para que nosotras tuviéramos los derechos que tenemos hoy. (Amelia Valcárcel)

El 8 de marzo es el día internacional para visibilizar la lucha por la defensa de los derechos de las mujeres. Hay mucha gente que aprovecha esta ocupación de las calles para convertirlo en un cajón de sastre y sacan cualquier otra reivindicación aprovechando el espacio y quitándoselo a las mujeres.

Corren malos tiempos para el feminismo. El 1 de febrero de 2014, decenas de miles de mujeres, llegadas de todos los puntos del Estado, nos manifestamos en las calles de Madrid para protestar por el retroceso que suponía en nuestras libertades lo que Gallardón, ministro del gobierno del partido popular, pretendía con su modificación de la ley de interrupción voluntaria del embarazo. El movimiento feminista consiguió, además de la dimisión de todos sus cargos públicos y orgánicos del ministro de derechas, que el gobierno retirase el anteproyecto de ley.

Ahora tenemos más necesidad de feminismo que nunca porque necesitamos limpiar ese cajón de sastre

Simultáneamente, en muchas ciudades europeas las calles se llenaron de manifestantes que apoyaban al movimiento feminista español en su repulsa a la propuesta ultraconservadora del gobierno de España.

La lucha feminista llegó, con esta marcha histórica, a todos los hogares a través de las pantallas de televisión y de otros medios de comunicación. Esto supuso un acicate para mujeres y hombres que defienden los derechos de las mujeres, provocando que el 7 de noviembre del año siguiente las calles de Madrid volvieran a llenarse con la Marcha Estatal contra las violencias machistas.

Las manifestaciones feministas fueron aglutinando a miles de personas en los años sucesivos, convirtiéndolas en multitudinarias. Consiguiendo así que en 2018 el 8 de Marzo (estábamos pendientes del juicio de la manda de Pamplona, había decenas de denuncias de violaciones múltiples) se produjera una movilización sin precedentes en contra la desigualdad entre mujeres y hombres en más de 150 ciudades españolas y muchísimas en todo el mundo.

Desde ese momento no ser feminista no molaba nada. Estaba de moda serlo, el folclore inundó los espacios públicos y distorsionó la vindicación. Casi todo el mundo dice ser feminista, aunque no se sepa exactamente lo que eso significa.

Ahora tenemos más necesidad de feminismo que nunca porque necesitamos limpiar ese cajón de sastre que mencionaba anteriormente.

No ser feminista no molaba nada. Estaba de moda serlo

El Feminismo tiene como objeto político a las mujeres, de la misma manera que el socialismo tiene a la clase obrera.

El feminismo es abolicionista. La prostitución, en palabras de Amelia Valcárcel, está por debajo de lo que un ser humano merece.

Este 8 de Marzo el feminismo vuelve a las calles a defender la agenda política feminista que es clara.

Quien sea feminista se colocará detrás de esta pancarta, reivindicando nuestra agenda. #ElFeminismoEsAbolicionista.

  • Luchamos por una democracia paritaria, participativa y feminista.
  • Defendemos que nacer mujer no puede excluirnos de nuestros bienes y derechos.
  • Luchamos contra las ideologías, normas y estereotipos sexuales (abolición de la categoría género).
  • Defendemos el derecho de las mujeres y las niñas a una vida libre de violencia.
  • Luchamos por la corresponsabilidad social de los cuidados.
  • Defendemos la abolición de la prostitución y la pornografía.
  • Luchamos contra la apropiación de los cuerpos de las mujeres con fines reproductivos: alquiler de vientres y ovodonación.
  • Defendemos el derecho a una Educación que no transmita creencias que perpetúan los estereotipos que oprimen a las mujeres.
  • Luchamos contra las leyes que pretenden convertir la categoría “sexo” en irrelevante.
  • Defendemos que las mujeres tengan una vida laboral y profesional libre de discriminación por razón de sexo.
  • Luchamos por le derecho a la salud sexual y reproductiva de las mujeres.
  • Defendemos la alianza entre organizaciones feministas en la defensa de la agenda feminista internacional.
  • Luchamos contra la globalización económica que ha empobrecido la vida de las mujeres en todos los países.
  • Defendemos que la libertad de expresión no es delito
  • Luchamos contra la censura y el acoso que soportamos las feministas.

En nuestras reivindicaciones no caben agendas contrarias a la nuestra que invisibilizan y borran a las mujeres, estas son puro patriarcado. Sexo no es género y no aceptamos la mal intencionada confusión para invisibilizarnos.

El feminismo no estará detrás de ninguna pancarta que lleve una agenda contraria a la feminista

No aceptamos este retrógrado intento de establecer un nuevo orden social en el que existen los hombres y todo lo demás, un ejemplo claro es la distribución de baños que han hecho en el Parlament de Catalunya.

Las mujeres no hemos nacido para satisfacer los deseos de nadie, defenderemos nuestra herencia de pensamiento y de acción. No vamos a permitir que se apropien de nuestra historia, ni de nuestra lucha.

El feminismo no estará detrás de ninguna pancarta que lleve una agenda contraria a la feminista.

Aunque quieran callarnos, nos defenderemos y avanzaremos porque el feminismo logra sociedades más libres y más justas para mujeres y hombres.

El feminismo ha cambiado el mundo.

Rocío LEÓN
Feminista socialista

#8deMarzo
#RebeldíaFeminista
#ElFeminismoEsAbolicionista




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter