Arxius de OPINIO | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 desembre, 2018
rosa-maria-ibarra.jpg

Les últimes setmanes han fet saltar totes les alarmes d’aquells que pensem que la via del diàleg, del progrés, del consens és l’única via possible per organitzar-nos com a societat. Primer les eleccions andaluses ens van portar l’evidència que l’extrema dreta avança també en el nostre país, de la mateixa manera que ho fa en d’altres indrets d’Europa. No deix de ser sorprenent veure com l’endemà  que Vox entrés, amb pas ferm, al parlament andalús, centenars de persones es manifestaven contra aquest fet. Quan era mort el combregaven.

La por, el descontentament, el populisme més ranci, han fet decantar cap a la ultradreta el vot a moltes persones. Els discursos involucionistes i revisionistes han calat en part de l’electorat andalús. Caldrà veure què passa en d’altres comunitats o fins i tot a nivell de tot l’Estat, quan hi hagi eleccions generals.

Vull pensar que encara som a temps de redreçar aquesta tendència. Vull pensar que sabrem explicar que els radicalismes no ens portaran enlloc, que no aporten solucions, només conflicte i patiment. En la història recent d’Europa en tenim bons exemples.

Però els últims dies ha empitjorat la sensació que alguna cosa se’ns està trencant a les mans a casa nostra. I em refereixo a les recents declaracions del President Torra, quan donava per bona per Catalunya la via eslovena. Aquesta anomenada via, va portar a aquell país a la guerra, amb morts (més de seixanta) i ferits (més de tres-cents). És aquesta la via que volem per Catalunya?

El President deia que els catalans ja no tenim por. Doncs, mirin, jo sóc catalana (encara que per alguns sigui una mala catalana)i tinc por. Tinc una por immensa al veure com aquells qui haurien de treballar per aconseguir la convivència pacífica de tots els catalans i totes les catalanes, inciten a explorar una “via” que només porta que trencament, destrucció i violència.

Els radicalismes, tinguin la forma que tinguin, s’emboliquin amb la bandera que vulguin, són corrents que arrosseguen a la destrucció i al retrocés de la societat en la que es produeixen.

Estic convençuda que encara som a temps de parar, de reflexionar, de trobar una sortida a aquest embolic monumental, per molt que alguns (des de dins, però també des de fora de Catalunya) s’entestin a fer-lo cada dia més asfixiant. Hi som a temps, però ens queda poc marge. Després no s’hi valdran les lamentacions, arrenglem-ho quan encara podem. Hi ha massa en joc, ens hi juguem el present, però sobretot el futur dels nostres fills i filles.


Rosa Ma. IBARRA

Diputada al Parlament de Catalunya.
Grup Socialista-Units per Avançar

 


REDACCIÓ8 desembre, 2018
FORTUNY-JORDI-300x197.png

El professor d’història de l’Institut de Mija (Màlaga), @juanitolibritos, ha fet un fil a Twitter que, com es diu ara, ha esdevingut viral. En aquest fil confessa el seu fracàs davant d’uns exalumnes que segueixen l’ultradreta, que han votat l’ultradetra a les eleccions andaluses. @Juanitolibritos manifesta que no feia massa cas dels símptomes que presentaven i diu coses com: “Recuerdo que varios de ellos sentían una catalonofobia extrema. Y un apego exagerado y mal entendido hacia los símbolos nacionales: la bandera, los ‘viva España’, la selección de fútbol… Yo lo achacaba a chiquilladas. A patriotismo mal entendido. A lo que oían en casa. Me enredé en hablarles del australopithecus, de las borrascas, de las cúpulas gallonadas…, pero no insistí lo suficiente en la “deriva continental”, nunca mejor dicho, de Europa. A algunos, por curso, les expliqué qué fue el franquismo, pero parece que no demasiado bien.”

Salvant les distàncies una perplexitat semblant van manifestar els educadors de Ripoll, que coneixien algun dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils: “Com pot ser Younes…? Em tremolen els dits, no he vist mai a ningú tan responsable com tu…”.

La idea que des de l’escola es pot canviar el món, o les persones que han canviar el món, és una idea que cal entendre-la com una condició necessària però molt insuficient. De fet, es diu que per educar un jove ens cal tota la tribu. I què fem si hi ha valors de la tribu que són manifestament contraris als Drets Humans, si són valors plens d’odi i fanàticament sense sentit?

Què fem si la vacuna contra el feixisme ha caducat? Cal inocular un recordatori? El que em sembla d’un cinisme imperdonable és que s’atribueixi al moviment independentista català haver despertat la bèstia, un dragó adormit. Declaracions de membres del PSOE, com Odon Elorza a twitter “Al final, los partidos secesionistas de CAT crearon la tormenta perfecta para q en #Andalucía explotara el nacionalismo español, con VOX d la mano d Casado & Rivera…..” són d’una repugnància fora de mides. Què ha fet el PSOE per eradicar el virus del feixisme? Mantenir-lo adormit? Intentar que no desperti? I el premi gros del cinisme, les declaracions de Susana Diaz. “Me equivoqué en la campaña por estar centrada en Andalucía y que ellos al pedir contra los independentistas sabían lo que estaban haciendo… La que estaba equivocada era yo al no querer hablar de Catalunya”.

Mala peça al teler. Mentre hi ha homes i dones plens de raó a la presó, fent vagues de fam, homes i dones plens de dignitat, homes i dones que ens donen una lliçó de llibertat, tenim campant ben amples gent que proclama valors contra la dignitat humana.

La perplexitat del professor d’història @juanitolibritos de fet la desencalla un altre professor d’història @junqueras en el ser article “Una història de la llibertat”, on ens diu “Els estats obsessionats en la seva uniformitat i en el seu unitarisme imposat empobreixen les ‘seves’ societats des d’un punt de vista material, espiritual i cultural. I, actualment, contribueixen a assecar la creativitat dels infants i l’esperit crític del jovent a les escoles i les universitats”.

Jordi FORTUNY
Regidor d’ERC-MES a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ8 desembre, 2018
arga.jpg

L’anunci que el govern municipal del PSC i el PP disposa ja de suports per aprovar el pressupost del 2019  no crec que sigui per a ningú una sorpresa. Que el suport  vingui de  C´s, tampoc. Sí que potser és sorprenent que l’anunci es faci abans de veure l’esborrany d’uns pressupostos  que no sabem com seran en la seva totalitat  però sí que inclouran una partida d’inversions  per a millores als barris i el centre de la ciutat que confessen que “ha estat demanada per tots” però reivindiquen com  “el pla de xoc de barris de C’s”.

Que el pressupost d’un any electoral inclogui partides per a inversions en la via pública que responguin a les demandes dels veïns és més que previsible. I segurament no m’equivoco si pronostico que les actuacions  s’executaran durant el primer quadrimestre, o sigui, abans de maig.  La bona notícia és que es faran. La pregunta (retòrica) és perquè cal esperar a un any electoral perquè aquestes inversions siguin reals i no entelèquies vinculades a la venda de patrimoni, com els tres anys anteriors.

Arga Sentis

El cas és que, previsiblement, el del 2019 serà un pressupost (electoral i electoralista) fet d’un retalla i enganxa de coses diferents i inconnexes,  que acumularà els deures quotidians pendents que no s’han fet els darrers anys, que inclourà propostes com el bus gratuït i que tindrà molt d’aparador i poca previsió de futur…  més enllà del que els pactes pressupostaris d’hivern puguin anunciar sobre pactes postelectorals de primavera

Crec que Tarragona i els seus ciutadans es mereixen un pressupost coherent  i amb visió de futur. I per això és imprescindible que parlem  també dels ingressos. No s’hi val passar de puntetes, com cada any, pel tema de les ordenances fiscals, congelant-les per no haver de parlar. O parlant només de bonificacions, això sí, a posteriori.

Necessitem un pressupost que aposti per les persones (serveis socials, ensenyament, cultura, joventut, igualtat, cooperació, ocupació…) però de poc serveix augmentar les partides dedicades a serveis si la manca de personal no permet oferir-los, així que és imprescindible parlar d’una cosa tan poc electoralista com el capítol 1, perquè sense la dotació necessària de personal i sense una organització i distribució adequada és impossible que els serveis funcionin.

I naturalment que necessitem inversions en espais públics!  I vincular-les a pressupostos participatius, perquè els ciutadans  decideixen quines són les prioritats d’actuació.  No pot ser el “pla de xoc”  d’un grup municipal o d’un partit,  sinó el dels  veïns i les veïnes de Tarragona.

Necessitem un pressupost que es prengui seriosament l’accessibilitat i la mobilitat (no ocurrències com el bus gratuït!).  Que inclogui partides per a la compra d’habitatge destinat a lloguer social.  Que d’una vegada per totes encari el dèficit de biblioteques. Que mostri amb fets (partides pressupostaries) i no amb paraules el compromís amb el  patrimoni.

Un pressupost real, per a tot el 2019  i no només per al primer quadrimestre. Un pressupost per a Tarragona i no un pressupost de precampanya.

Arga SENTIS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 


REDACCIÓ8 desembre, 2018
ricardCheca.png

La irrupció de VOX a les institucions democràtiques és un fet que ens convida a la reflexió. És el reflex del divorci de la ciutadania envers el poder polític. El populisme i el radicalisme guanya terreny davant la incapacitat política dels partits tradicionals. Les polítiques socials del PP, del PSOE, de Junts per Catalunya o d’ERC estan esgotades. Ja no serveixen pràcticament a ningú, més enllà de les seves capelletes i per mantenir les portes giratòries.

Els ciutadans ja no s’identifiquen amb la política tradicional, atenent que es fa allunyada del poble i només amb l’objectiu de satisfer interessos que res tenen a veure amb les demandes socials. Recordo perfectament quan el fenomen Ciutadans va irrompre al Parlament de Catalunya i més recentment al Congrés dels Diputats. Deso a la memòria el debat que va suscitar l’arribada del partit d’Albert Rivera a Madrid. El mateix passa ara amb Vox.

Amb la diferència que el partit d’extrema dreta no enganya ningú. Ven un producte que està de moda a tot Europa. Lluiten per la unitat d’Espanya, encara que per això hagin d’eliminar les autonomies. Honestament, no m’agrada que un partit de la tipologia de VOX estigui representat a les institucions, però reconec que la (mala) política a què ens tenen acostumats la resta de partits ens condueix a la desafecció i al precipici democràtic.

A Tarragona la irrupció de VOX també podria ser imminent. Les polítiques dutes a terme per Ballesteros i la tebiesa de la majoria dels partits de l’oposició contribueixen a fer que partits populistes i radicals s’infiltrin, amb el beneplàcit dels electors, en les alcaldies. No descarto que VOX pugui ser el partit revelació el maig del 2019. El seu argument és fàcil: posar en qüestió totes les falses promeses dels partits tradicionals i evidenciar la incapacitat de fer política de socialistes, populars, republicans i exconvergents.

L’extremisme mai no ha estat positiu, però quan els partits de «sempre» estan ancorats en el «laissez faire, laissez passer» o en el «no faig res i així no m’equivoco», el populisme guanyada pistonada i normalment sol agradar almenys als ciutadans més cabrejats. I el pitjor de tot és que els populismes no necessiten res més que… fer populisme i demagògia.

L’èxit de VOX es justifica amb la incapacitat i la inoperància de la resta de partits. Algun argument en contra?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ6 desembre, 2018
eusebi_campdepadros.jpg

Vuitanta anys de franquisme. El quarantè aniversari de la constitució espanyola del 78 arriba amb presos polítics en vaga de fam, i amb el retorn mes descarat al poder del franquisme sociològic amb les darreres eleccions a Andalusia. A la “democràcia” espanyola, si li grates el vernís que li ha posat al damunt el règim del 78, li torna a sortir a sota el color “azul mahon” de les camises falangistes, que mai no se n’ha anat.

Ja ho va dir el president del CGPJ i del TS, Sr. Lesmes, que el fonament de l’estat de dret a España, a diferencia de les democràcies liberals que es basen en la sobirania popular, la separació de poders i una justícia independent, es la unitat de la nació espanyola. Aquesta unitat és el be superior a protegir, davant del qual han de cedir tots els drets, fins i tot els drets fonamentals reconeguts en els tractats internacionals ratificats per España. L’article 2 de la constitució, que consagra aquesta “unidad de destino en lo universal”, ha convertit en paper mullat tots els altres articles relatius als drets, inclòs es clar, el de l’autogovern.

Això explica que qualsevol vulneració de drets, com estem veient en la causa del 1-O, on s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, el dret a un jutge independent, i fins i tot el dret a defensa en mantenir la presó preventiva, es vista com la conseqüència lògica i necessària per preservar el be superior de la unitat nacional.

Així no ens ha d’estranyar que la fiscalia mantingui l’acusació de la rebel·lió sense violència, la sedició sense alçament i la malversació sense pagaments, perquè el que considera delictiu es la idea mateixa de la independència de Catalunya, o tal i com l’anomena: “fin criminal pretendido”, prescindint de que per intentar assolir-lo s’han emprat, exclusivament. mitjans pacífics i democràtics. Han convertit els drets de manifestació i llibertat d’expressió en delictes.

Com dèiem al principi, arribem  als 40 anys de la monarquia continuadora del règim franquista, amb els nostres presos polítics en vaga de fam, no pas per demanar la llibertat, ni tan sols per demanar un judici just, sinó per demanar, només, que els resolguin els recursos d’empara presentats al TC, inadmetent-los o desestimant-los, per tal de que no els continuï bloquejat l’accés a la justícia europea. Els que tan bramen pel “cumplimiento de la ley” que expliquin perquè si el termini per resoldre aquests recursos és de 30 dies, ha passat un any i encara son al calaix.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya 

 


REDACCIÓ5 desembre, 2018
IMANOLRICO.jpg

Es una afirmación atrevida, pero que no es nueva. Es mía al menos desde el 2015 que soy portavoz de Ciutadans Cambrils y conozco la situación económica del Ayuntamiento. Seguramente alguna persona la haya dicho antes que yo. Pero lo que es seguro es que ningún político cambrilense se ha atrevido a decirlo al mismo nivel que Ciutadans, unos porque gobiernan, otros porque venían de gobernar, otros porque no creen en ello y algunos porque solo creen de manera simbólica.

¿Pero se puede bajar la presión fiscal a los ciudadanos y emprendedores? Yo opino que sí. La prueba es que hay margen para hacerlo, llevamos todo el mandato, los 4 años, con superávit. Es decir, después de ofrecer los servicios y hacer las inversiones acordadas, y después de devolver el dinero pactado a los bancos, nos sobraba dinero. Por tanto, quien me diga que no se pueden bajar impuestos y tasas, miente.

¿Es fácil bajar los impuestos? no, cuesta mucho. ¿Cuánto nos cuesta? pues bajar entre un 3 y un 7% el IBI, nos costaría un millón de euros. O bajar la tasa de basuras lo mismo que ha subido con este gobierno (ERC, PdeCat y PSC), un 8%, nos costaría 300 mil euros. Una tasa por cierto, que nunca debería haber subido, porque la calidad del servicio deja mucho que desear. Con contenedores soterrados aún sin sustituir dos años después de firmar la renovación del acuerdo con el Consell Comarcal, y con la chapuza que hicieron con algunos contenedores de superficie que ahora tendrá que equiparar con pedales para abrirlos.

 

Pero lo peor de todo no es que no hayan bajado, sino que los impuestos y tasas subirán. Esa es la intención del tripartito cambrilense. Su regidor de Hacienda defendía la medida apuntando a informes del interventor. Pero no explica que esos informes se basan en las políticas económicas de los últimos años. Por tanto, solo queda una posibilidad para no tener que subir impuestos y tasas, y es cambiar la política económica de este ayuntamiento.

Y para mí, esa nueva política económica se debe basar en dos premisas. Primero, gestionar mejor lo que tenemos. Segundo, buscar financiación lejos del bolsillo del ciudadano.

Ni debemos gastar más de lo que tenemos ni debemos subir impuestos para tener más. Si queremos tener más, tenemos que buscar dinero lejos del bolsillo del cambrilense por ejemplo, en otras administraciones, Diputación, Generalitat, Estado, fondos europeos. O incluso fomentar la actividad económica para ingresar más del sector privado. Ahí es donde hay que buscar lo que nos falte para hacer aquello que queremos. Incluso con lo que tenemos, gastando lo mismo, podemos hacer más. La fórmula es sencilla también, optimizando recursos, en definitiva, gestionando mejor.

Imanol RICO
Portavoz Cs Cambrils

 


REDACCIÓ4 desembre, 2018
foto-JL-Martin-1-1280x1915.jpg

Des de l’arribada del Partit Popular al govern de l’Ajuntament de Tarragona, la millora de l’espai públic ha estat una de les nostres grans prioritats. I no són només paraules. Les xifres avalen la nostra gestió. Hem invertit un milió d’euros en la millora de l’enllumenat públic.

Hem renovat una vintena de parcs i parcs infantils, invertint prop de mig milió d’euros. I la Brigada Municipal i la Brigada d’Intervenció Ràpida són serveis imprescindibles per al manteniment dels nostres carrers, places, voreres i mobiliari urbà.

En la política la crítica hi té cabuda i és necessària, però el que no necessitem ni és admisible és que alguns partits facin oposició faltant a la veritat. Em refereixo a ERC i PDeCAT. Fa uns dies, ERC emtia una nota de premsa en què afirmava que “el govern de Tarragona tenia barris a les fosques”. Una absoluta falsedat. No neguem que hi ha hagut algun problema puntual en les darreres setmanes coincidint amb els episodis de pluja intensa o en la reposició de faroles que estem realitzant en alguns carrers de Bonavista, però en cap cas hi hagut ni hi ha barris a les fosques. Tampoc és veritat que a La Floresta no hi hagi llum a la rambla i a la plaça. Jo mateix vaig visitar el barri un parell de dies abans de la seva nota de premsa i no vam detectar cap deficiència destacada. El sistema d’enllumenat públic de la ciutat funciona, però com tot pot millorar-se, els serveis tècnics hi treballen per millorar-lo.

Nous punts de llum, renovació de lluminàries en mal estat i aposta per l’eficiència energètica de la tecnologia LED. Tot això en poc menys de tres anys, el temps que porto com a conseller de l’àrea. Totes aquestes millores, a més, han vingut acompanyades d’una reducció de la despesa en la factura elèctrica, tot i l’augment de punts de llum, gràcies a l’aposta per la tecnologia LED.

Per la seva banda, el portaveu del PDeCAT, en un article d’opinió, donava a entendre que Tarragona no tenia un espai públic digne. Un cop més, això és faltar a la veritat. Hem treballat, treballem i treballarem per mantenir l’espai públic i fer-lo encara més digne. La Brigada d’Intervenció Ràpida. La Brigada Municipal. Els serveis de jardineria. Els tècnics d’enginyeria industrial. Tota la conselleria d’Espais Públics. Hem fet molta feina i hem destinat molts recursos. Humans i econòmics. Com he comentat més amunt, s’ha invertit un milió d’euros en enllumenat públic. En parcs i jardins, mig milió d’euros més.

També cal sumar la inversió en les actuacions de la Brigada d’Intervenció Ràpida, que aquest 2018 superarà amb escreix les actuacions del 2017.

La nostra manera de treballar ens fa estar en contacte permanent amb les associacions de veïns per tal de solucionar totes aquelles incidències que sorgeixen en l’espai públic. Però de vegades se’ns escapa alguna. Es per això que els agrairem que si reben avisos d’aquest tipus ho comuniquin a la conselleria d’Espais Públics abans de sortir amb una nota de premsa. Així, hi posarem solució amb la màxima celeritat.

Facin oposició, senyors. Però una oposició que sigui constructiva. Segur que hi ha alguna mancança en l’espai públic, però no generalitzin i malparlin de Tarragona i d’aquells que treballen per fer-la encara millor. I sapiguen, que no ens aturem. Continuem treballant per oferir als tarragonins i tarragonines la Tarragona que mereixen!

José Luis MARTIN
Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i portaveu del PP

 


REDACCIÓ30 novembre, 2018
cesar_pociña2.jpg

Estos días celebramos la mayoría de edad de la declaración de Patrimonio de la Humanidad para los monumentos que forman el conjunto histórico de la ciudad de Tarraco. Una mayoría de edad que sin embargo no ha alcanzado ni por asomo la gestión de dicho patrimonio. Sabido es que hay diversas administraciones públicas y entidades que tienen atribuciones en la gestión, y que uno de los handicaps es la falta de un ente único y una unicidad de criterio. La cosa se agrava más si además falta un criterio de actuación o una cabeza visible dentro del principal administrador de los bienes patrimonio de la Humanidad: el Ajuntament de Tarragona. Esta falta de criterio o lo que está de moda en llamar “hoja de ruta” se está viendo muy bien reflejada en todo el asunto de los despidos masivos de finales del verano y en cómo ha respondido el Ajuntament, o mejor dicho en cómo no ha respondido.

El pasado septiembre fuimos despedidos ilegalmente 25 trabajadores y trabajadoras de los recintos Patrimonio de la Humanidad, por la aplicación de una claúsula ilegal que convierte un contrato de interinidad en un contrato temporal. De nada sirvió el reconocimiento de dicha ilegalidad por parte de la unanimidad de los grupos de la oposición, ni las mociones que se aprobaron para nuestra readmisión. Tampoco valieron para nada las reuniones con la regidora de Recursos Humanos, a las cuales acudía con las manos atadas para tomar una decisión por ella misma y que sólo sirvieron para intentar convencernos de la cuadratura del círculo, o sea que un contrato puede ser indefinido y temporal a la vez.

Alguien decide que es mejor seguir adelante con una política de dejar sin efectivos suficientes al personal que asumir el error y readmitir a los cesados. Y digo alguien porque no alcanzo a entender quien gobierna de verdad en el Ajuntament. Desde luego, la persona que debería dirigir el Museo de Historia no es, dado que el Sr. Director Lluis Balart ya emitió un informe conforme debíamos seguir en nuestro puesto de trabajo. Informe que fue ignorado. Tampoco debe ser el mismísimo Alcade, Josep Felix Ballesteros. El Alcalde manifestó públicamente en una entrevista al diario digital Circ de Tarragona, respecto a nuestra situación: “Aixó ho arreglarem (…) i els recuperarem. I és veritat que es un problema nostre de gestió, del Museu d’Història que no va fer be la gestió, i no hauría de haver passat i ho reconeig”. Ante esas palabras tan contundentes, y que no dejan el más mínimo espacio a interpretación, cabría esperar una solución a nuestros problemas, teniendo en cuenta que las dicta la persona con mayor poder de decisión en la administración local.

Desgraciadamente no ha sido así. La respuesta del Ajuntament no tiene nada que ver con lo expresado por el Alcalde. Hemos empezado a recibir la respuesta a nuestros recursos, y la respuesta es la reafirmación de que nuestro cese es legal. Paralelamente, tampoco se está haciendo nada para aumentar la plantilla y que nos puedan volver a llamar con un nuevo contrato. Más bien todo lo contrario, suenan voces que los dos turnos actuales de personal se reducirán a uno y no se concederan permisos por Navidad para los que trabajan actualmente. Y como si no quieres caldo, toma dos tazas, se sacan de la manga una medida ilegal y prohiben que en los recintos se use la moneda de curso legal y sólo se permitan tarjetas bancarias. Y así de paso se ahorran los complementos que les pagan a los funcionarios por manejar dinero en efectivo, y apretamos un poco más las tuercas al personal.

La cosa esta así, una falta total de voluntad de arreglar la situación por las buenas y una absoluta impresión de falta de criterio con un Ajuntament que va dando palos de ciego y emite comunicados que no firma nadie y donde la regidora de Patrimoni tampoco parece tener nada que decir.

Mayoría de edad de la declaración pero la gestión está a nivel de parvulos.

César POCIÑA

 


REDACCIÓ28 novembre, 2018
ricardCheca.png

Per ser honest, no sé com descriure la conferència de l’alcalde Ballesteros sobre l’estat de la ciutat. Ha parlat més del futur que del passat. Amb l’optimisme que el caracteritza, va desgranar les seves propostes en l’àmbit de la mobilitat per a Tarragona.

L’escenari triat era, diguin el que diguin, el més adequat a un acte electoral. La posada en escena, també. La paraula Tarragona, una taula amb dos tamborets, una pantalla gegant i un monitor decorava l’enorme escenari de l’Auditori de la Diputació.

Però si ens endinsem en el contingut de la conferència, ens adonem que l’alcalde fa un brindis al sol. Demana que li facin confiança i siguem positius quan, honestament, no hi ha motius per a fer-li cas. Només podem confiar quan algú intenta tirar endavant projectes amb cara i ulls, pensant en el benestar dels tarragonins i en el progrés de la ciutat i només es pot confiar quan hi ha fets que ho avalen.

L’alcalde ha tret pit per exaltar l’èxit de projectes fracassats, inacabats o que no eren de competència municipal. No entenc com (encara) té forces per parlar d’uns Jocs Mediterranis que han estat de tot menys exitosos; de la Tabacalera, de la residencial de la Savinosa o de la passarel·la del Miracle. No entenc que digui que hi ha un projecte millor que Ikea sense ser capaç de concretar. Estic cansat que Ballesteros ens vengui fum i m’entristeix veure com hi ha qui encara se’l creu.

Em preocupa que –una dècada després de ser alcalde– atribueixi culpes i reparteixi responsabilitats als governs de Joan Miquel Nadal. Independentment de ser o no bona persona, a l’alcalde Ballesteros li falta esma, energia, capacitat per innovar, imaginació, trepitjar els carrers, conèixer de prop la realitat.

Ja no cola que, 10 anys després, digui que la culpa és del seu antecessor. He trobat a faltar un catàleg dels seus propis projectes (de preferència acabats i amb èxit). Ara, en plena precampanya electoral, ens vol vendre la moto dels busos gratuïts. Bé, gratuïtat a mitges.

Per més que insisteixi es tracta d’una mesura electoralista (que, per cert, la pagarem tots). Vaig trobar a faltar alguna autocrítica i eufòria a l’hora de vendre projectes (de ciutat) creïbles.

Curiosament, les àrees que han ocupat la major part del temps de la conferència estan tutelades pel PP. Això segurament va passar desapercebut, però és molt simptomàtic. Espero que algun dia ens vulgui parlar –sense populismes– de la degradació dels barris, de l’incivisme, de brutícia de la ciutat i de la (in)seguretat.

Ballesteros és un bon jan, però un millor venedor de fum.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ26 novembre, 2018
josep_m_muntane.png

Totes contra la violència de gènere. I tots i totes contra qualsevol mena de violència, el fet de condemnar explícitament una forma de violència més que les altres, de violències, en realça una, però en minimitza les altres. De cas els altres tipus de violència no son igual de condemnables?

La violència sol anar precedida de la falta d’arguments, de la impotència a la lògica i de la raó, d’incultura, d’odi, de menyspreu cap a l’ésser agredit, d’una necessitat de demostrar un domini sobre algú altre…

Si jo, com a mascle que sóc, tinc més condemna per agredir una femella que per fer-ho a un mascle, l’única cosa que queda clara és que hi ha diferents formes de condemnar la violència, segons quin és l’objecte de l’agressió, una manera de perpetuar la desigualtat i una manera de subvalorar la violència en si.

Qualsevol persona agredida, tant físicament com psicològicament, té l’obligació de denunciar-ho, tant per ella mateixa com per la resta de persones. La societat, començant per la justícia, l’estat, el govern de torn i sobretot l’educació, hem de posar fil a l’agulla i erradicar-la.

El problema més gran, el té el mateix estat, com pot l’estat dir que està en contra de la violència mentre fabrica, i ven armes? O és que les armes que ven l’estat no són per practicar violència?, per oprimir, per imposar, per dominar, per agredir, per generar odi i més violència.

Evidentment que la de gènere, s’ha d’erradicar, com les altres, totes, i la millor eina (que no arma) per fer-ho és la cultura, perquè mai hem d’oblidar que qui utilitza la violència, és perquè no és capaç de raonar ni d’enraonar (que no és parlar per parlar, sinó vestir de paraules la raó).

Josep Ma. MUNTANÉ BARCELÓ

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter