Arxius de ACTUALITAT | Pàgina 2 de 1214 | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Gener, 2019
caixer-e1548014747877.jpg

La direcció de CaixaBank ha plantejat als sindicats un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a 2.157 persones, més del 7% de la plantilla, en el marc del nou Pla Estratègic 2019-2021, que contempla una reducció del 18% de la xarxa d’oficines.

En concret, l’excedent de plantilla estimat es repartiria en 1.913 llocs de treball de la xarxa d’oficines i 244 de serveis de suport a la xarxa, que en total sumen els 2.157 que s’han plantejat.
CaixaBank ha presentat aquesta proposta a la representació sindical en la reunió que han tingut durant el matí d’aquest dijous, amb la “ferma voluntat d’arribar a un acord consensuat” després del procés de negociació obert el passat 10 de gener, en el qual es va constituir la taula negociadora i es va fixar el calendari de reunions.

Els sindicats, que ja esperaven que l’entitat traslladés les xifres sobre el nombre de llocs afectats, han subratllat que es tracta d’una decisió “traumàtica” perquè s’amenaça amb la unilateralitat si no hi ha acord: “Quina excepcionalitat hi ha que no es pot tenir una negociació no sotmesa a terminis ni amenaces d’unilateralitat?”, han recalcat.

Entre altres mesures, CaixaBank també ha posat sobre la taula ampliar l’horari d’atenció al públic a les tardes a totes les oficines, encara que sense especificar com ni quan; ampliar la mobilitat geogràfica en l’àmbit provincial; augmentar el contingent de ‘in touch’; abaratir la classificació d’oficines i eliminar les sucursals de menys de quatre sotsdirectors i segons responsables.

Els objectius de negoci del banc presidit per Jordi Gual impliquen tancar 821 sucursals urbanes, fins a comptar amb un total de 3.640 el 2021, i avançar cap a una transformació de la seva xarxa que permeti ampliar el nombre d’oficines d’assessorament urbanes (‘Store’) fins a les 600, des de les 285 actuals, així com mantenir la xarxa de sucursals en petites poblacions (xarxa AgroBank) i desenvolupar els seus serveis digitals.

Estendre la xarxa d’oficines ‘Store’ suposa augmentar les integracions de petites sucursals urbanes, que s’aplegaran en una única oficina, molt més gran i amb més serveis i horari d’obertura ininterrompuda de matí i tarda.

 


REDACCIÓ19 Gener, 2019
premis_gaudi.jpg

L’anunci dels XI Premis Gaudí, que ja es pot veure a TV3, té com a protagonista el director artístic de la cerimònia Lluís Danés, que dirigeix ​​un “spot reivindicatiu” sobre la “difícil conjuntura” que viu l’audiovisual català.

Danés ha explicat que amb aquest anunci vol fer visibles “els diversos jocs de mans que la gent del sector audiovisual català ha de fer per treure una pel·lícula endavant”, però també reivindicar la necessitat d’enfortir el sector a través del missatge final de l’espot, emès pel mag Lari: “Necessitem el vostre cinema”.

L’anunci mostra un “teatre envellit de conte tètric” en què diversos actors, directors i productors fan trucs de màgia que surten malament: Albert Pla intenta un truc d’escapisme, David Verdaguer i Aina Clotet s’enfronten en un joc amb espases i el Gaudí d’Honor, Joan Pera, levita costat de l’actriu Elisabet Casanovas.

La cerimònia dels XI Premis Gaudí tindrà lloc el proper diumenge 27 de gener al Palau de Congressos de Catalunya i es podrà seguir en directe a TV3.

 


REDACCIÓ18 Gener, 2019
mihai-1280x960.jpg

Ilies Mihai durant el plenari

S’ha convertit en un costum que els ciutadans i entitats socials de diferents índoles es manifestin a l’Ajuntament de Tarragona, més concretament durant les sessions plenàries.

Durant el plenari d’aquest divendres, el ciutadà romanès, resident a Sant Pere i Sant Pau, des de l’any 2006, ha guanyat protagonisme. Estava assegut en la tercera fila del costat dret del saló de plens i de tant en tant exhibia algunes fotos on es podria observar la situació precària i de deixadesa absoluta de l’Avinguda Catalunya del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau.

També presentava una fotografia amb la cara de l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, on es podia llegia la paraula: Dimissió. Ilies Mihai, en declaracions al nostre digital ha explicat que no representa a cap col·lectiu social.

Actua en nom propi i com a ciutadà implicat i preocupat amb l’abandó d’algunes zones del barri per part del govern liderat per Josep Fèlix Ballesteros. Mihai ha ensenyat als periodistes documents on es podria comprovar que havia demanat una trobada amb l’alcalde i amb el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà. Va rebre, ara farà un any, una carta del cap de gabinet del batlle, Josep Maria Bonet, fent-li saber que tan aviat com fos possible, Ballesteros el citaria. D’això farà un any.

El cap de gabinet de l’alcalde parlant amb Mihai

El veí demana més atenció política cap al barri i inversió per evitar que la degradació continuï. Mentre ha estat en el saló de plens, Mihai ha pogut parlar amb assessors del govern municipal. De moment, no hi ha data prevista per la reunió amb l’alcalde.

Entre els assistents també es trobava l’empresari de Bonavista que manté un pols judicial amb l’Ajuntament de Tarragona per la situació caòtica que viu el mercat de Bonavista.

 


REDACCIÓ18 Gener, 2019
pobresa2.jpg

Una de cada tres persones que han rebut ajuda de la Creu Roja a la demarcació de Tarragona durant l’últim any ja no la necessiten, de moment. En canvi, dos de cada tres encara han de recórrer a l’entitat. D’aquests, un 70% ho fan amb una pobresa que es considera “crònica” perquè fa tres anys o més que requereixen ajuts. Són les dades que s’extreuen de l’estudi anual de l’Observatori de la Creu Roja, que en la darrera edició s’ha dedicat a analitzar la pobresa i que aquest dijous a la tarda s’ha presentat a Tarragona.

D’entre les dades de l’estudi destaca que a les comarques tarragonines hi ha un percentatge del 70% de pobresa crònica al col·lectiu jove d’entre 18 i 29 anys que està molt per sobre de la mitjana catalana, que se situa en un 40% en aquesta franja d’edat.

L’estudi ha enquestat 211 persones a Tarragona que van necessitar ajudes contra la pobresa durant el darrer any. Un 67% continua necessitant-les un any després, mentre que un 33% ha deixat de fer-ho. La responsable de l’Observatori, Pilar Millan, ha apuntat que continuaran fent seguiment per detectar si les persones que ara han millorat ho fan de manera permanent o si es tracta d’una “pobresa intermitent”. D’altra banda, l’informe alerta que un 70,3% de qui ha necessitat ajuts, de nou, estan en una situació de pobresa crònica.

La cronificació de la pobresa és especialment dura en els més grans de 60 anys, amb un 82,61%. També en els més joves, d’entre 18 i 29 anys, amb un 70% de pobresa crònica, un percentatge que situa el col·lectiu de Tarragona per sobre de la mitjana catalana. Millan ha englobat aquesta situació al concepte de “pobresa hereditària”: “aquest col·lectiu jove probablement són fills que hereten una situació de precarietat que han anat arrossegant els pares”.

Pel que fa als perfils dels qui continuen necessitant ajuda, la majoria es troben en la franja d’edat d’entre els 30 i 39 anys (34,5%), seguit dels d’entre 40-49 anys (23,3%) i dels majors de 60 anys (18,1%). La mitjana d’edat és de 43 anys. Per sexes, el 54% són dones i el 46%, homes. Una de cada quatre persones que continuen necessitant l’ajuda de la Creu Roja és de família monoparental.

Una altra de les dades que destaca l’estudi és que la demarcació de Tarragona és la que té el percentatge més alt de desocupació, un 82,5%. És una xifra que està per sobre de la mitjana de l’estudi, d’un 74%. La resta estan treballant i, tot i això, necessiten ajuda. Així, Millan ha assenyalat que tenir una feina no és garantia de sortir de la pobresa. “Alerta a les condicions i els salaris, que no donen per poder fer front a les despeses d’una llar”, ha afegit.

Amb aquest informe, la Creu Roja ha recordat que no tothom ha sortit de la crisi i que “no hi ha prou motius per abaixar la guàrdia”. És en aquest context que llencen la campanya #EncaraNo, per la lluita contra la cronificació de la pobresa. Malgrat una davallada d’usuaris, encara hi ha més de 200.000 ateses en programes de pobresa. A més, s’han marcat com a objectiu assessorar en la Renda Garantida de Ciutadania, ja que el 53,2% en desconeix l’existència i només el 10% la rep.

La Creu Roja atén 62.582 persones a tota la demarcació, un 7,8% de la població, i gairebé la meitat reben ajuts directes contra la pobresa en aliments, ajudes bàsiques, exclusió residencial o ajudes d’escolarització.

 


REDACCIÓ18 Gener, 2019
BEATRIZ-e1547811520565.jpg

La regidora Beatriz Pérez cobreix les cames amb un abric

El fred sent en els darrers dies el gran protagonista. Els abrics i la calefacció s’han convertit en el millor aliat dels ciutadans. Al plenari de Tarragona, els regidors i assistents han de salvaguardar-se de les baixes temperatures amb abrics i roba més calenta, bufandes incloses.

Les regidores del Partit Socialista, Elvira Ferrando, Ana Santos i Ivana Martínez participen en l’assemblea municipal amb abrics d’hivern, com si fossin al carrer, per ‘enganyar’ el fred. La representant del PDeCAT també porta una jaqueta d’hivern cordada, literalment, fins al coll.

Algunes regidores molt ‘tapades’

Les regidores Laia Estrada i Beatriz Pérez han protegit el seu coll amb bufandes. Fa tant de fred al saló de plens que la regidora Beatriz Pérez, del Grup Mixt, ha assistit al plenari fent servir un anorac amb plomes per escalfar les cames. Entre el públic també s’ha vist cares que evidenciaven les baixes temperatures que es fa sentir al plenari.

Elvira Ferrando evidenciava el fred

Potser s’hauria d’aplicar a les instal·lacions municipals – almenys en el saló de plens – el pla iglú, atenent el fred que es nota al seu interior. Solucions: alguns calefactors o un plenari més curt i menys monòton. També val portar una manteta de casa.

 

VÍDEO


REDACCIÓ16 Gener, 2019
foto_3444966-e1547669110794.jpg

L’interior d’un narcopis precintat a Valls

Un centre de trobada de toxicòmans ha estat ubicat al casc antic de Valls ha estat precintat per la Policia Local.  El narcopis es troba a la primera planta d’un immoble situat al carrer Forn Nou número 23. Els serveis municipals van intervenir-hi després de les queixes d’alguns veïns per les males olors. El pis estava en unes condicions de salubritat deplorables.

L’actuació s’ha dut a terme durant el cap de setmana i fins aquest dimarts 15 de gener. Els agents policials que van desplaçar-se a l’habitatge van desallotjar les persones que ocupaven el narcopis per consumir-hi droga.

S’ha fet una neteja general de l’espai i s’ha tapiat la porta per evitar noves entrades. El consistori vallenc destaca que segueix treballant per lluitar contra els narcopisos que hi puguin haver al Barri Antic.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2019
dow.jpg

Dow està exercint un paper de lideratge en la formació d’una nova aliança d’empreses globals amb la finalitat d’avançar en solucions per a l’eliminació dels residus plàstics en el medi ambient, especialment en l’oceà.

Dow és membre fundador d’Alliance to End Plastic Waste (AEPW), una nova organització que es compromet a aportar més de 1.000 milions de dòlars amb l’objectiu de recaptar fins a 1.500 milions en els propers 5 anys, per desenvolupar i promocionar solucions de gestió de residus que promoguin un posterior ús del plàstic. L’AEPW, que actualment compta amb prop de 30 empreses, oferirà solucions que minimitzaran i gestionaran els residus plàstics mitjançant la transició a una economia circular. Els membres de l’aliança representen a empreses i organitzacions globals situades a Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà.

L’Aliança és una organització sense ànim de lucre que reuneix a empreses de la cadena de valor dels plàstics i béns de consum a nivell mundial, inclosos fabricants de productes químics i plàstics, companyies de béns de consum, minoristes, transformadors i organitzacions de gestió de residus, alhora que manté una associació estratègica amb el Consell Mundial Empresarial per al Desenvolupament Sostenible (World Business Council for Sustainable Development).

“Mantenir l’entorn lliure de residus és important per al futur de Dow i de la nostra indústria, però el més rellevant és que és fonamental per al futur del nostre planeta”, explica Jim Fitterling, Chief Executive Officer (CEO) de Dow. “Aquesta iniciativa reuneix empreses, governs, ONG i consumidors per accelerar els esforços per impulsar la innovació, proporcionar recursos molt necessaris i prendre mesures decisives per posar fi als residus plàstics en el medi ambient”.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2019
FOTO_1_LOW-e1547665791373-1280x640.jpg

Moment de la reunió al Port

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, s’ha reunit amb els màxims representants de DOW Chemical a Tarragona. La trobada ha servit perquè fessin un repàs sobre alguns dels projectes d’interès per a les dues entitats i de retruc pel territori. Les infraestructures del sector petroquímic i el port com a punt estratègic d’entrada i sortida de matèries primeres han estat alguns dels temes abordats.

El president del Port, Josep Maria Cruset, ha volgut explicar als representants de Dow Tarragona el projecte de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i els seus accessos i l’impuls de les infraestructures, entre altres projectes actuals i de futur, per així enfortir les relacions amb la indústria i la comunitat portuària així com per potenciar la col·laboració entre ambdues parts. També ha destacat l’excel·lent i estreta relació entre el Port, la comunitat portuària i les empreses de la zona, tot conformant un fort teixit per al desenvolupament econòmic del territori.

Josep Maria Cruset i Jaume Sariol

En aquesta reunió de treball han participat el director del complex industrial de Dow Tarragona i Hub Sud d’Europa, Jaume Sariol, el director de Logística i Relacions amb el Port, Jesús Garcia, i el director de Comunicació i Relacions Institucionals i Serveis Generals de Dow Tarragona, Josep Boronat. Per part de l’Autoritat Portuària de Tarragona, a més del seu president, també hi han assistit el director general del Port, Ramón Ignacio García, la directora Comercial i de Desenvolupament de Negoci, Genoveva Climent, i la cap de Relacions Institucionals, Marta Virgili.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2019
butano.jpg

L’associació de consumidors FACUA alerta que la bombona de butà costarà un 13% més que en el mateix període de 2017. El preu serà de 14,57 euros. Fa dos anys, el preu del butà era de 12,89 euros. La bombona va encadenar des de llavors tres pujades consecutives que van elevar el preu per sobre dels 15 euros, cosa que no passava des de 2015.

FACUA reclama al Govern de Pedro Sánchez que modifiqui els instruments de càlcul en la revisió de tarifes que assegurin la protecció dels interessos econòmics dels consumidors.

El preu de la bombona estàndard de 12,5 kg s’estableix a partir d’aquesta setmana a 14,57 euros (inclosos els 0,015 euros per kg de l’impost d’hidrocarburs i el 21% d’IVA) enfront dels 15,33 euros de desembre de 2018 i els 14,61 euros de setembre de l’any passat. Pel que fa a gener de 2018, quan la bombona costava 14,69 euros, el preu ha experimentat una lleugera baixada del 0,8%

Davant la carestia del preu del butà, FACUA reclama al Govern de Pedro Sánchez que modifiqui els instruments de càlcul en la revisió de tarifes que assegurin la protecció dels interessos econòmics dels consumidors.

El nou preu del butà passa a ser de 94,8883 cèntims d’euro per quilogram (sense incloure impostos), segons una resolució que apareix en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El preu rècord va ser de 17,50 euros entre 2013 i 2015.

FACUA recorda que el màxim històric de la bombona han estat els 17,50 euros que van haver d’abonar els usuaris durant gairebé la meitat de la desena legislatura, entre el 14 de maig de 2013 i el 16 de març de 2015 (un total de 672 dies).

 


REDACCIÓ15 Gener, 2019
policia-nacional.jpg

La comissaria de la Policia Nacional de Reus té un nou responsable. En el dia d’avui s’ha incorporat com a nou cap de la Comissaria Local del Cos Nacional de Policia de Reus, el comissari Víctor Manuel Ferra Sanmartin.

El nou màxim responsable policial a Reus va ingressar al CNP el 1985 i també va assumir responsabilitats en la Unitat d’Estrangeria i Documentació a Camprodon. Des de l’any 1987 a 1995 va estar destinat a la Prefectura Superior de Policia.

Des de l’any 1995 al 2013 va estar destinat a la Prefectura Superior de Policia a València, exercint funcions de cap de Grup de Sistemes Especials i coordinador de serveis. Va ascendir a Inspector en cap fent-se càrrec de la Secció Operativa.

L’any 2013 va ser destinat a la Comissaria Provincial d’Osca, on va ser cap de la Brigada Provincial de Policia Judicial fins a l’any 2108.

Entre les nombroses recompenses i felicitacions que li han concedit durant la seva llarga trajectòria policial, cal destacar la Placa Dedicació al Servei Policial, dues Creus al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc, Medalla dedicació al Servei Policial i Creu Serveis distingits de la Policia Local d’Osca.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter