Arxius de LES MÀSCARES | Pàgina 2 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Juny, 2020
jesus_2-1280x853.jpg

Tanco els ulls, miro al cel i agafo aire, respiro. Hi ha gent que ja no podrà tornar a agafar mai, un aire que se’ls hi ha negat pel seu naixement. Sel’s hi nega la vida.

“Respira amic, germà respira!”

Els nostres amics, veïns, parelles, cosins negres o afros han estat discriminats des de fa molt de temps, no sols als EUA sinó també a terres occidentals, potser no sempre es graven aquestes circumstàncies, però la violència és quelcom que aquesta població ha d’afrontar en el seu dia a dia, moltes vegades aquesta agressió no és física ni visible.

Un fet tan simple com respirar se li va negar a un noi per part d’un presumpte policia, que li va costar la vida, sí, aquella acció que fem sense pensar i que és un dret fonamental de la vida humana, ja que sense ella no hi ha vida. Això és el que es va negar, la vida.

Des d’avui us poso aquesta manxa dels Chokwe d’Angola, utilitzat pels ferrers de l’ètnia per a forjar el ferro a la disposició de la lluita racial, discriminativa i en contra de la vida. Amb ell podrem seguir penetrant aire als pulmons de la nostra lluita, podrem agitar els vents perquè tothom sàpiga el què passa, podrem vèncer l’enemic que més enllà del racisme és la maldat.

Una manxa que amb la seva forma, és símbol de com hauria d’estar el nostre món, unit front l’enemic, davant aquell que vol fer-nos mal, dos grans cercles amb infinita força que s’uneixen per fer pinya, per moure el vent, per fer costat, per insuflar aire i acabar amb tu que discrimines i exclous.

No és qüestió d’un fet, sinó d’una successió d’aquests

 


REDACCIÓ28 Maig, 2020
jesus_arjona-1-1280x826.jpg

Sobreproducció industrial, fum, gasos, cotxes, plàstics, despesa alimentària, explotació de la flora i la fauna, capitalisme… canvi climàtic.

Com bé tots sabem, però no entenem, l’ésser humà està produint una quantitat de contaminació immensament desproporcionada, no ens adonem de la quantitat de despeses que produeix la societat occidental en detriment de la natura i de la Terra.

Quantes ampolles d’aigua i llaunes de refresc gastem al llarg d’una setmana? Quants viatges fem en cotxe? Quants guants i mascaretes utilitzem avui dia? Tot això que sembla que desaparegui de la nostra vida una vegada ho llencem no marxa mai, es queda a la nostra vida per sempre, ja que la nostra vida és a la Terra i aquest producte que anomenem brossa es queda aquí per sempre.

Segurament aquest tema és quelcom que no té res a veure amb l’art, segurament mai ho pensaríem en un entorn social general, no obstant això, hi té molt a veure, tant que aquest canvi climàtic podria afectar a la manera de fer art, de fet, en alguns llocs ja ho ha fet.

Avui us presento una màscara dels Gurunsi o Winiama de Burkina Faso, feta amb una fusta procedent de les terres burkineses que es caracteritza per ser una fusta amb pes i densa, una veritable meravella a la vegada que una obra molt imponent

Veiem com artistes de molts llocs del món estan utilitzant aquests residus per a incorporar-los a les seves obres, això no és nou… Però què passarà quan les tradicions i cultures desapareguin per aquest motiu? Quan aquestes no es puguin desenvolupar per què no tenen els mitjans necessaris per a produir-se? Alguns ja ho estan veient…

Avui us presento una màscara dels Gurunsi o Winiama de Burkina Faso, feta amb una fusta procedent de les terres burkineses que es caracteritza per ser una fusta amb pes i densa, una veritable meravella a la vegada que una obra molt imponent. És una màscara temerària, que amb el seu aspecte temerari, amb una dentadura i dimensió considerable, semblant a una hiena vol espantar la maldat, els èssers que causen desgràcies i provoquen inestabilitat al poble, a més aquesta peça materialitza un esperit d’animal sagrat pels Gurunsi. Però què passa quan aquesta maldat no prové d’un èsser sobre natural, ni un enemic directe? Què passa quan tu mateix ets l’enemic? Et destrueixes a tu mateix?

Què passarà quan aquests pobles que fan obres fetes amb fusta per simbolitzar els seus deus no tinguin aquest recurs i es quedin sense poder fer els seus rituals? Aquests desapareixeran per sempre o hauran d’adaptar centenars d’anys de producció artística als recursos que tenen.

Estem disposats per perdre riquesa humana i cultural? Canviarem la tradició i la cultura dels pobles per seguir aquest camí? Sembla que aquesta qüestió de la contaminació i del canvi climàtic sigui quelcom dels “progres” o d’uns “friquis” obsessionats, però no és així, ja està aquí des de fa temps, i junt amb la globalització, està causant els primers canvis a cultures tradicionals d’arreu del món, transformant la seva vida, els seus costums i el seu art.

“A veure si ho entens ja!”

 

 


REDACCIÓ19 Maig, 2020
jesus_arjona2-1-1280x853.jpg

“Darrere teu estic més tranquil, amagat perquè ningú em vegi, esperant que l’enemic marxi”

En moments de guerra o de perill físic els éssers vius tenim l’instint d’amagar-nos o d’interposar entre nosaltres i un fet atacant quelcom que paralitzi les seves accions; ja siguin escuts, búnquers o muralles per la guerra, paraigües per la pluja, roba pel fred, mascaretes pel virus… tot per poder parar l’enemic.

No obstant això, també ens trobem d’altres escuts que no es materialitzen, no es poden tocar, però que existeixen ja des de fa molt de temps, com és el cas d’escuts polítics, de l’edat, de classe social, econòmics… i sembla que també de procedència de la persona en qüestió, sobrepassant quelcom nacional davant del valor de la vida humana i els seus drets.

Aquests dies veiem, ja que està a l’ordre del dia, més que mai, com una de les maneres més efectives de parar l’enemic, és l’escut l’econòmic. Veiem per exemple com als futbolistes se’ls hi estan fent tests del coronavirus diàriament, ja que aquests mouen una economia enorme i la seva pèrdua seria una gran fallida pel sector; però, per altra banda veiem com sanitaris, que treballen cos a cos amb l’enemic, ni tan sols s’han fet un test en tot aquest temps, ja que ells mouen vides, no diners.

“Quan l’econòmic és més important que la vida”

Avui us presento una obra que cobra la forma d’un escut, aquesta procedeix de Nigèria, concretament és del poble Mambila, i data de finals del segle XIX.

Els ferrers d’aquest poble elaboraven amb ferro obres amb les tècniques més rudimentàries però sent d’una elegància i perfecció geomètrica absoluta, ja que tot el seu cos està mesurat i equilibrat a la perfecció. Aquestes obres eren utilitzades com a moneda per grans transaccions com podien ser: venda de terres o bestiar, la compra d’esclaus o bé com dots matrimonials.

Sembla que la forma que té i el seu ús sigui una predicció que els Mambila ens van fer fa anys sobre la realitat que nosaltres viuríem a occident i realment és quelcom que m’agrada pensar.

Digui el que digui la classe política el món l’ha pres l’economia, i l’ésser humà ha passat a segona plana. Quantes famílies a causa d’una situació com la que vivim ho passen i passaran malament sense un suport econòmic? Afectarà de la mateixa manera a aquells que tenen com aquells que no?…

Són moltes les preguntes que em podria formular. No vull ser destructiu davant de la nostra societat ni la humanitat, però sí que ho vull ser amb un sistema que no prima a les persones, sinó el fet econòmic.

“Escut de ferro, escut econòmic”

 


REDACCIÓ12 Maig, 2020
jesus_arjona2-1280x859.jpg

“Oh, no! Se m’han trencat algunes fotografies! M’ajudeu a ajuntar les peces?”

Aquests dies, vull fer memòria de dos articles que vaig escriure fa temps, a un d’ells parlava de la importància de la gent gran a les nostres vides i ho vaig fer mitjançant una obra dels Ndebele de Sud-Àfrica. Ells són la base sòlida de la nostra societat, la saviesa i el nostre passat.

 

Per altra banda també us vull recordar un què en parlava del paper que tenen els nens, amb una marioneta dels Bamana de Mali. Son símbol d’alegria riures, futur… Quan ells van sortir al carrer, i els escoltava per la meva finestra el meu estat d’ànim va canviar, no us va passar?

Però a la nostra societat no només ens hem de quedar amb el present, sinó que també hem de mirar cap al passat i, òbviament, també cap al futur. Us proposo que reflexioneu amb els texts sobre aquests col·lectius de la comunitat, a la vegada que intenteu resoldre aquests dos puzzles de les fotografies d’aquells articles. Us animeu? En quant de temps ho podreu resoldre?

 


REDACCIÓ6 Maig, 2020
jesus_-1280x827.jpg

Parelles separades, amics a molta distància, famílies que viuen al mateix poble però no es poden veure, nous amors que no es poden trobar, amistats que potser es perdran en l’oblit…

Aquests dies estic donant molta importància a les relacions interpersonals i potser per aquesta raó m’he qüestionat el seu origen i per buscar-lo he anat a les representacions que l’art tribal del continent africà fa. Segurament la visió general que hi ha sobre aquest tipus d’art són obres úniques i simples, no obstant no hem d’oblidar que aquestes formen part d’un culte i que han arribat a occident a causa de la separació d’aquestes del seu origen, però al seu context formarien part d’un conjunt.

No obstant aquesta circumstància, moltes obres que es presenten en parella es mantenen, perquè es mostren unides entre elles o bé perquè s’han mantingut unides en el transcurs de la seva història. Normalment acostumen a ser obres que es vinculen amb rituals de divinació, sort o bé fecunditat. I no únicament representen humans, sinó que també es poden interrelacionar amb animals o amb abstraccions.

El significat d’aquest petit conjunt escultòric en bronze implica quelcom molt més profund del que pensem; la força de l’amor, i de la unió de les persones

Avui us vull presentar una obra dels Lobi de Burkina Faso utilitzada per a divinacions de petites dimensions i elaborada amb bronze a través de la tècnica de la cera perduda. Aquesta representa a un home i a una dona asseguts un al costat de l’altre amb els seus atributs sexuals. No mostren cap interacció entre elles però el fet d’estar unides per un mateix bloc fa que pensem que ho són, mostra una realitat humana, en aquest cas, una parella convencional, no obstant això, també engloben parelles que poden estar formades per dues dones o dos homes, encara que aquesta situació no es pugui ni pensar en societat tribal.

El significat d’aquest petit conjunt escultòric en bronze implica quelcom molt més profund del que pensem; la força de l’amor, i de la unió de les persones, sent aquestes un dels símbols amb més força del continent per a invocar els poderosos esperits o bé per representar-los, ja que la unió d’individus és la força, la fertilitat i el futur.

Encara que estem separats no ens hem d’oblidar de les relacions interpersonals que teniem abans d’aquesta situació, quan les circumstàncies ho permeti. La seva desaparició implicarà també la nostra.

“Amb bona companyia tot és millor”

 

 


REDACCIÓ28 Abril, 2020
jesus-arjona.jpg

La influència, devia ser tan gran que inclús en alguns llocs van realitzar figures que representaven aquells que van ser, d’alguna manera, també els seus herois

Aquesta situació que vivim ens ha fet valorar molt als nostres sanitaris, entre altres figures imprescindibles aquests dies. Es fan infinitat de mencions i homenatges al seu treball, començant amb l’aplaudiment uníson de tota Europa a la seva tasca i acabant amb els agraïments dels veïns a les portes de les seves cases.

Sanitaris que arriben a casa i no poden saludar als seus, no viuen tranquils, sense saber quan podran tornar a veure la seva família com abans, quan podran tocar-los.

No obstant això, sembla que la seva importància hagi vingut del cel com quelcom nou, que ara la figura més emblemàtica, la millor, sigui aquesta, com si ara per fer aquests honors haguéssim fet el gran descobriment: “la importància dels sanitaris pels humans”.

Avui, porto a la mà una obra que representa un metge coló, unes obres que es fan de cara als turistes però que tenen la seva antiguitat anterior als anys seixanta. Aquestes obres es fan principalment utilitzant els estils de Costa de Marfil, encara que no es pugui definir molt bé la seva ètnia, podríem emmarcar-lo en estil coló Baulé.

Quantes figures de metges trobeu a l’antiga Grècia o Roma? I a l’art contemporani? Doneu-vos resposta vosaltres mateixos

Entre les representacions que podem trobar en aquestes figures hi ha policies, dones amb vestits lluents, homes amb americanes, persones grasses, metges… Tots vinguts i representant colons, persones que tot i la maldat i els retrocessos que van provocar al continent van haver de produir quelcom bo per tal que els volguessin representar. Potser, amb ells també es fa un petit homenatge a aquestes professions com a vitals.

Quantes figures de metges trobeu a l’antiga Grècia o Roma? I a l’art contemporani? Doneu-vos resposta vosaltres mateixos. Com bé he dit en altres escrits, en molts llocs del continent africà, en societat tribal, la medicina és propietat del xaman o feticheur del poblat que mitjançant la comunicació amb els esperits, amb divinació i utilitzant herbes medicinals administra una cura pels problemes de salut de l’individu que els visita. L’arribada de l’occidental va produir canvis en aquesta situació amb la introducció de la figura del metge (científic), però la pràctica tradicional no es va abandonar.

Actualment al continent la medicina tradicional és la més practicada, ja que tenen total confiança en els ancestres i esperits, no obstant això, existeixen hospitals amb metges com els que nosaltres coneixem, però no són els més consultats, donada la seva escassetat.

Quan creus que tu has anat i tornat, hi ha altres que jo ho han fet cinc vegades

 


REDACCIÓ21 Abril, 2020
ARJONA-1280x960.jpg

La primera parella, el primer petó, el primer fill, la primera borratxera, el primer viatge… Tot el que fem per primera vegada a la nostra vida queda marcat al nostre cor per sempre, i ja mai ho podem oblidar. Jo recordo perfectament aquestes fites com si es tractés d’ahir mateix, com si ho estigués vivint en aquest mateix moment.

L’obra que més m’estimo és aquesta que us presentaré avui, la meva primera màscara, que vaig comprar quan tenia nou anys a Tarragona, per 20 euros, imagineu-vos quin dineral era per a mi això…

Aquesta obra m’ha acompanyat i m’acompanyarà tota la meva vida, és la més important de la meva col·lecció, molt més que qualsevol de les obres mestres i reconegudes al món que pugui tenir. A ella li tinc una estima que res ni ningú me la pot treure fins que no caigui desplomat a terra, és un sentiment difícil d’explicar.

Avui dia s’ha convertit en la meva imatge, el meu logo, la meva identitat. Està marcada a la meva pell i a la dels meus, és reconeguda arreu i és un símbol de la cultura africana a Tarragona.

A ella li tinc una estima que res ni ningú me la pot treure fins que no caigui desplomat a terra, és un sentiment difícil d’explicar

Avui, a part de presentar-vos la meva joia, us vull proposar una activitat de creativitat, molt vinculada a Sant Jordi, i dirigida tant als més joves de casa com als més grans, que consisteix a acolorir l’interior del meu logo amb colors vius, amb la finalitat que el vostre disseny sigui l’escollit per donar vida a uns punts de llibre i imants que realitzaré.

Com ho podeu fer?

1- Descarregueu el PDF amb el logo i imprimiu-lo per acolorir-lo.

2- Una vegada fet, envieu-lo a artesinautor@gmail.com.

3- També podeu penjar-lo a les xarxes socials amb els hashtags #artesinautor i mencionant a @artesinautor.

4- Teniu temps fins el dia 28 d’abril, el seleccionat serà anunciat el dia 30 d’abril al compte d’Instagram @artesinautor. Escollit sota criteri de l’equip “Artesinautor”.

5- Tots aquells que vulguin el punt de llibre i/o imant final, el podran aconseguir quan acabi el confinament, estaran a disposició a l’Espai Nautilus de Tarragona (C/ Reding num. 9).

Espero que aquesta activitat us sigui entretinguda i us animeu a participar, jo ho he fet amb la mateixa il·lusió que li poso a tot i que ve donada de la màscara que pintareu.

Espero els vostres dissenys!

 


REDACCIÓ15 Abril, 2020
jeusAR_JONA-1280x1202.jpg

Aquests dies els animals estan sent per a nosaltres veritables suports anímics, qui els té, troba en ells el recurs a la seva desesperació, ja sigui traient-los a passejar, passant temps amb ells gaudint de la seva companyia, cuidant-los… I possiblement molts hagin descobert la importància dels animals domèstics a les nostres vides i potser abans no li paràvem tanta atenció.

La relació entre homes i animals ve de molt lluny, tant que inclús podem veure pintures rupestres on es veuen interaccions de convivència entre espècies, des de llavors totes les cultures del món han representat animals en les seves creacions artístiques i sempre han estat vinculades a un significat, són símbols d’identitat de les cultures, ja que representen els seus deus.

“Quina alegria tenir-vos amb nosaltres!”

A l’Àfrica l’us de formes animals en l’art és molt freqüent i té a veure amb els esperits o forces de la natura. Hi ha animals que es consideren primordials, van ser creats abans que l’home i encarregats d’ensenyar a la humanitat a conviure amb el seu entorn, són venerats i respectats, moltes cultures consideren que ells són descendents d’aquests animals. Inclús hi ha cultes en els que els iniciats poden adoptar formes animals per relacionar-se amb la natura i dur a terme rituals.

A l’Àfrica l’us de formes animals en l’art és molt freqüent i té a veure amb els esperits o forces de la natura

El camaleó és l’animal que va arribar a la Terra abans que l’Home i es considera el protector de la humanitat; el Calau és l’animal per excel·lència dels Senufo i entre altres coses està associat a la procreació, la paraula, la saviesa, la pau…; el cocodril és l’animal que va portar l’aigua a la Terra; els búfals o bovins són símbol de força i fertilitat; la serp per molts pobles és l’animal primordial i creador…

Com veieu cada animal representa una cosa diferent i,  depenent del poble que el representi, el seu significat canvia. Per exemple, pels Dogon el cocodril és la representació de l’home poderós i pels Senufo és un intermediari entre la Terra i l’aigua.

El camaleó és l’animal que va arribar a la Terra abans que l’Home i es considera el protector de la humanitat

Avui jo us presento una sèrie de màscares, figures i barrets que mostren símbols animals que són importants per l’ètnia en qüestió: una màscara Senufo de Costa de Marfil que representa un cocodril, una titella Bamana de Mali que representa una gasela, un barret Gurunsi de Burkina Faso amb banyes de brau, un barret senufo de Costa de Marfil amb banyes de boví, un amulet dels Gan de Burkina Faso en forma de serp i un pes d’or dels Ashanti de Ghana en forma de gallina.

Tots ells formen part de l’alegria dels meus dies!

Els esperits de les religions tradicionals africanes que es materialitzen en els animals cuiden i protegeixen als humans de les forces malignes que puguin atacar-los, igual que ens passa actualment, els nostres animals ens protegeixen per no decaure, ens donen ajuda espiritual, vetllen per nosaltres dia rere dia sense importar res més que el seu amor.

No seran ells veritables esperits de la natura que estan a la Terra per protegir-nos?

 


REDACCIÓ7 Abril, 2020
jesus__Arjona.jpg

Sense cara per ser considerat, sense peus per poder-se moure… Però amb mans llestes per treballar i ser utilitzades.

Sembla que Àfrica mai deixarà de ser un lloc esclavista i d’explotació pels occidentals, qui ja des del s. XIV van veure aquest i el continent americà com un lloc per treure profit, en un començament aquest profit va ser únicament material, però a poc a poc es van engrescar per generar un mercat de persones, ja que la seva empresa consistia a vendre i comprar persones per utilitzar-les com a mà d’obra, per ser esclaus.

Avui dia estem vivint una situació on algunes potències que en èpoques de la colonització van provocar grans fractures al continent africà pensen que aquelles terres segueixen sent seves, i que poden plantejar-se el fet d’utilitzar aquelles persones com a números generadors d’estadístiques… és a dir que consideren aquell continent un laboratori.

No, així no!

L’obra que avui us presento és curiosa, ja que el temps ha jugat un paper molt important en la seva excepcionalitat.

Es tracta d’un fragment d’Alo Alo dels Betsileos de l’illa de Madagascar, aquests pobles van rebre influències que es veuen a les seves escultures que provenien d’Indonèsia, Aràbia i, òbviament, del continent africà.

Aquesta obra formaria part d’una gran escultura que se situaria damunt de la tomba d’una persona i que simbolitzaria aspectes quotidians o vitals de la persona difunta. En aquestes tombes les persones del poble realitzarien sacrificis i honors en commemoració de l’esperit de la persona.

És un gran exemple, tot i la seva poca qualitat artística o estilística, ja que el temps ha produït una sèrie de modificacions a la talla que la tornen una gran icona del que la societat africana ha viscut i viu avui dia. Un poble que sembla que per occident no tingui identitat, que no tingui cara; que no tingui possibilitats de cap mena, que no tingui peus; però això si, com sempre ha passat, que tingui mans que puguin produir benefici pels occidentals.

Crec que des de la colonització, encara que les generacions canviïn, a occident hi segueixen governant polítiques que s’haurien de considerar colonials.

“I quan creus que tot ha acabat, després d’un temps, tornen a sortir els dimonis”

 


REDACCIÓ31 Març, 2020
jesus_arjona-3-1280x853.jpg

La vida és com un caramel del qual podem escollir diverses coses, una d’elles n’és el gust; pot ser dolç com la maduixa, també àcid i ple d’emocions com la llimona, o bé fresc i renovador com la menta… L’altra de les coses que es poden escollir és la manera de gastar-la o bé de degustar-la.

Realment la vida és meravellosa encara que, de vegades, com sabem, una mica amarga. Neixes plorant, però en un temps acabes rient com mai, creixes i aprens jugant, t’enamores, et reprodueixes, crees i veus com el que has creat creix amb tu fins que t’apagues. Entre tot això hi ha milers d’experiències inoblidables d’amor, de viatges, de desil·lusions, de projectes, de caigudes… i totes formen part de la vida, totes formen part de nosaltres.

Encara que els moments siguin durs o complicats, s’han de viure i patir igual que fem quan són dolços, que els gaudim amb gran goig i alegria. Tot fa créixer a l’esperit i a la societat, si no mireu la infinitat de civilitzacions que s’han aixecat de grans catàstrofes.

Aquests dies rebo d’entre les meves amistats i coneguts missatges com “que s’acabi això com més aviat millor”, “quan acabarà?”… de fet, si poguéssim dormir i aparèixer quan tot hagi acabat, ho faríem, perdent molt temps de vida i sense pensar en el que deixaríem a la “vida real”, ens seria igual. Realment jo no m’oblido de desitjar cada matí que això acabi, comptant els dies, però tampoc m’hauria d’oblidar de viure i de no llençar el meu temps, d’aprofitar-ho tot i les circumstàncies. És necessari viure conscient de tot i ser conscient del que ens envolta.

Com he començant dient, la vida és com un caramel, igual que aquesta preciosa peça que us presento, es tracta d’un Chevron, una joia feta de cristall de Murano que va ser fabricada a Venècia, i que va ser exportada per totes les colònies occidentals amb la funció de servir d’objecte de canvi, encara que posteriorment també es va convertir en una regalia, portada pels magnats de molts pobles del continent africà com a símbol de poder.

Actualment aquestes petites peces estan molt ben considerades i tenen un gran valor pel seu color blau a més de les diferents capes amb les quals estan fetes, de cinc a vuit. Hi ha experts que han trobat aquestes obres fins i tot a Amèrica i les primeres localitzades fora del continent europeu daten del segle XIV. Possiblement aquesta peça data del segle XVIII-XIX.

Aquest Chevron, ara a la meva boca, és semblant a un caramel, un caramel preciós com la vida, que hem de cuidar i degustar a poc a poc, sense fer-li mossegades, sense trencar-lo perquè si no s’acabarà, perquè sinó, nosaltres també ens apagarem.

Vivim l’ara. Crec que l’egoisme en aquest cas pot tenir una repercussió realment comunitària, penseu-hi.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter