23. Abril 2024

Arxius de JUSTÍCIA | Pàgina 4 de 67 | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Març, 2022
2dc7d921-23e7-4fb3-b707-9dc764693917-1280x853.jpg

El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, ha afirmat aquest dimarts que confia que la instrucció del cas IQOXE estigui acabada “cap a l’octubre”.

Perarnau ha concretat que la peça principal, que investiga les causes de l’explosió a l’empresa química tarragonina, és la que “sens dubte” presenta “més dificultat”, mentre que la investigació judicial de les dues peces separades s’acabaria “una mica abans”.

Alhora, el president de l’Audiència ha expressat “certa inquietud” per si la situació econòmica de la Generalitat pot endarrerir la construcció de la nova ciutat judicial de Tarragona, que està previst que s’inauguri el 2026. “No podem esperar 25 anys més”, ha sentenciat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Març, 2022
261beae2-66d2-421e-9810-81663ee23084-1280x853.jpg

Ciutadans ha denunciat aquest dilluns el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i quatre càrrecs més d’Educació a la Fiscalia per l’incompliment de la sentència del 25% de castellà.

Després que divendres expirés el termini de dos mesos per aplicar la resolució, el partit liberal considera que hi ha un delicte de prevaricació perquè la conselleria “ha impartit instruccions i consignes” per “evitar” el seu compliment.

En concret, la denúncia també implica a la Secretaria General del Departament d’Educació, l’Assessoria Jurídica, la Inspecció i la Subdirecció General de Plurilingüisme. El president de Ciutadans, Carlos Carrizosa, també ha atribuït “responsabilitats” al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2022
81ac072e-ed61-41c7-9652-d4d0b1d68dae-1280x853.jpg

La justícia britànica nega que Joan Carles I tingui immunitat després d’haver abdicat i tirarà endavant la demanda d’assetjament de la seva examant Corinna Larsen. El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les ha rebutjat aquest dijous que el rei emèrit mantingui la protecció judicial a l’estranger, tal com al·legava.

“La immunitat personal d’un cap d’estat només està disponible de forma limitada mentre estan en el càrrec”, diu la sentència, que critica els arguments aportats per la defensa de Joan Carles I. “Segons l’acusat, si ara entrés a una joieria a Hatton Garden i robés un anell de diamants, no s’hauria d’enfrontar a cap procediment civil o penal en aquesta jurisdicció”, remarca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2022
roldán-2.jpg

Luís Roldán ha tornat al centre de la polèmica, després de conèixer la notícia de la seva mort, aquest dijous 24 de març, amb 78 anys, en un centre hospitalari de Saragossa, la seva ciutat natal. El polèmic exdirector de la Guàrdia Civil i home de confiança de Felipe González -inclús postulat com a possible ministre d’Interior- té un lligam corrupte i obscur amb una localitat tarragonina.

I és que Cambrils té una gran importància per l’ex-alt càrrec de la benemèrita. Entre les seves propietats -que va finançar malversant diners públics i prevaricant amb la seva posició política- figuren cinc xalets a la vila de la Costa Daurada un al seu nom i quatre a nom de la seva esposa, valorats en 100 milions de pessetes de l’època, uns 600.000 euros en l’actualitat, però que s’han revalorat amb el temps.

En total, Roldán va adquirir 900 milions de pesetes en patrimoni i propietats a Espanya i a l’estranger, mentre va ostentar diferents càrrecs de confiança, especialment durant l’època dels anys 90, durant el mandat de Felipe González, i va ser acusat de malversació de fons públics i va desaparèixer de l’Estat.

El 1995 va ser lliurat a les autoritats espanyoles a l’Aeroport de Bangkok, a Tailàndia, i posteriorment va ser condemnat a 28 anys de presó per malversació, suborn, frau fiscal i estafa. Va passar 10 anys a la presó de Brieva, a Àvila, i després va ser traslladat a la de Torrero, a Saragossa, abans d’obtenir permisos.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ22 Març, 2022

El jutjat penal número 4 de Tarragona ha condemnat a cinc anys d’inhabilitació l’exregidor de Seguretat Ciutadana Francesc Clavero, considerat autor d’un delicte de prevaricació per haver retirat més de 770 multes de trànsit. Segons la sentència, Clavero també haurà de pagar al consistori més d’11.542 euros en concepte d’indemnització pel perjudici econòmic provocat a les arques municipals entre 2011 i 2015.

La majoria de les sancions eren relacionades amb infraccions a la zona blava, que Clavero va perdonar a familiars directes i a empreses on aquests treballaven. També va anul·lar multes seves, a altres regidors de l’equip de govern d’aquell mandat, a les seves famílies i a persones del seu entorn.

Durant la instrucció del cas, Clavero va al·legar que les multes retirades eren de vehicles particulars que prestaven una funció oficial quan van ser denunciats. El mateix regidor de CiU va asseverar que va perdonar les multes sota un criteri de “màxima objectivitat”.

A la sentència, el jutge té en compte que Clavero va abonar 15.000 euros abans del judici en concepte de responsabilitat civil i despeses derivades del procediment judicial. Tant el condemnat, com la fiscalia com l’Ajuntament de Calafell –personat com acusació popular- no tenen previst recórrer la sentència, de manera que aquesta és ferma.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ21 Març, 2022
97324b6b-599f-4363-94f2-1ba2b0c7ef1f1-1280x853.jpg

L’Audiència de Tarragona ha jutjat aquest dilluns un home per un delicte continuat d’agressió sexual. Els fets es remunten al 29 d’agost del 2020. L’acusat, amb antecedents per fets similars, va agredir sexualment una dona de la neteja a la zona dels comptadors dins un portal de Tarragona.

La víctima ha declarat a porta tancada mentre l’acusat ha al·legat pèrdues de memòria per consum de drogues. També han testificat policies que van atendre-la després de l’agressió.

Han coincidit que l’acurada descripció que va facilitar la víctima sobre l’agressor, armat amb una navalla, va ser clau per identificar-lo i detenir-lo poc després dels fets. Fiscalia i acusació particular demanen una pena de 15 anys de presó. El cas queda vist per a sentència.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ21 Març, 2022
3852747-1280x960.jpg

La secció primera de la Sala del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional ha confirmat les multes imposades pel Ministeri d’Indústria al titular de la central nuclear Ascó I pel cas de la fuita de partícules radioactives que va tenir lloc a finals de novembre de 2007.

La sentència desestima el recurs contenciós-administratiu presentat per Endesa Generación, SA en contra de l’ordre ministerial de 2009 i l’obliga a pagar els 15,3 milions d’euros imposats per quatre infraccions greus de la Llei 25/1964 de Seguretat Nuclear.

La tramitació del recurs va quedar en suspens durant anys fins que el març del 2020 l’Audiència de Tarragona va resoldre arxivar les diligències penals en contra de diversos directius de la nuclear pel mateix cas.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ18 Març, 2022
detencio-mossos-3-1280x784.jpg

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimarts un home de 20 anys com a presumpte autor de vuit delictes de robatori amb força, tres d’ells en grau de temptativa. La investigació policial va començar arran del primer fet, un robatori amb força comès el passat 12 de febrer en un bar del barri Mare Molas de Reus.

El lladre va fer palanca a la porta de l’establiment per forçar-la. Un cop a dins va intentar sostreure els diners de la caixa, però va haver de fugir sense aconseguir-ho perquè es va adonar que arribava al lloc una patrulla de la Guàrdia Urbana de Reus. L’endemà, el mateix autor va cometre cinc robatoris a establiments més, dos dels quals també van ser temptatives perquè no va arribar a sostreure res.

Durant la investigació policial, el detingut va cometre dos robatoris més a Reus, en aquest cas, el dia 26 de febrer. En total, vuit fets a establiments comercials dels barris Mare Molas, Pastoreta i al centre històric que van generar alarma entre els comerciants de la ciutat.

Diverses gestions d’investigació van permetre identificar i detenir dimarts a la nit a Reus el presumpte autor. Es tractava d’un jove de 20 anys amb nombrosos antecedents policials per delictes contra el patrimoni i en llibertat provisional des del mes de desembre de 2021.

El detingut va passar ahir dijous a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ17 Març, 2022
12ab8e81-11b7-4dad-8e8c-cd3810a726bf-1280x879.jpg

L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha estat jutjat aquest dijous en un jutjat penal de Barcelona per desobediència tot i que no s’ha presentat al judici. Com que la petició de pena no és de presó, la llei preveu que es pugui celebrar el judici, i ni les acusacions ni la defensa s’hi han oposat.

La fiscalia li demana 20 mesos d’inhabilitació per no retirar una pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat tot i que ho havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el setembre del 2019. Dos testimonis, el mosso que va fer el requeriment i un assessor de Torra, han explicat que altres vegades hi havia pancartes al balcó i mai s’havien obligat a retirar.

Torra ja va ser inhabilitat durant 18 mesos per una pancarta similar que no va voler despenjar la primavera del 2019, durant el període electoral, per ordre de la Junta Electoral. Quan es van celebrar les eleccions municipals a finals de maig va tornar a penjar la pancarta, però poques setmanes després es van convocar eleccions al Congrés de Diputats.

En un vídeo penjat a primera hora d’aquest dijous, Torra ha anunciat que no es presentava al judici. “No legitimaré aquest judici polític amb la meva presència”, ha manifestat a través d’un comunicat. Torra reconeix, com ja va fer en la primera causa, que va desobeir les instruccions perquè eren “il·legals”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ14 Març, 2022
40cfe20b-b7f2-43e8-bfbb-d07a500019ef-1280x957.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i tres homes més per suposats contractes irregulars quan ella presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), del 2013 al 2017.

La causa està oberta per un delicte de prevaricació administrativa, un de frau administratiu, un de falsedat en document mercantil i un de continuat de malversació de fons públics.

Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb la web de la institució i considera que “l’import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris”.

PUBLICITAT