Arxius de JUSTÍCIA | Pàgina 2 de 22 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Març, 2019
trapero3.jpg

L’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero – imputat per rebel·lió – ha explicat, al tribunal que jutja el procés, que dos dies abans de la declaració d’independència del 27-O ja tenien a punt un dispositiu per detenir l’expresident Carles Puigdemont i els consellers si els ho ordenava la justícia.

A preguntes de la defensa de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, Xavier Melero, el major ha explicat que a les dues del migdia del dia 27 d’octubre va trucar el fiscal en cap i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per dir-los que, en vistes del que havia passat al Parlament i “desconeixent la transcendència jurídica” dels fets, es posaven a la seva disposició.

Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d’acció

“Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d’acció”, ha explicat.

Fins i tot, ha deixat clar que des dels Mossos ja havien previst la situació i que tenien el pla a punt des de dos dies abans.

Trapero no tenia una altra alternativa si volia defensar la imatge i professionalitat del cos dels Mossos d’Esquadra.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019
trapero3.jpg

El major Trapero durant el judici

27 d’octubre de 2017. Dues hores abans que el Parlament català aprovi la DUI, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, truca al fiscal superior de Catalunya i al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Els comento per telèfon que el cos està a disposició tant de Fiscalia com de l’òrgan judicial”.

El “Cos de Mossos”, diu al tribunal que enjudicia als 12 líders  independentistes, tenia preparat un dispositiu per detenir Carles Puigdemont i els seus consellers perquè el que anava a succeir al Parlament era “d’una certa gravetat”.

La bomba informativa arriba passades tres hores de la declaració de Trapero com a testimoni en la jornada 17 del judici. L’excap policial, tranquil, segur, ho explica l’advocat de l’exconseller Joaquim Forn, que aquest dijous tria seure darrere del lletrat, i no a la banqueta, per escoltar les paraules de qui va ser el seu subordinat.

Forn, recolzat per una sala de vistes plena amb alguns dels seus familiars, escolta atent, fa gestos de reprovació, enarca les celles, es frega la cara i mira al sostre davant les paraules del major, que en les seves cinc hores com a testimoni davant el Suprem intenta desfer-se de responsabilitats i carregar-les en els polítics, en la jutge del TSJC i, finalment, a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Ell no va recolzar la celebració de l’1-O (el dubte “ofèn”), va avisar el Govern dels perills del referèndum (hauria “conflictes greus”) i els va advertir que ells complirien la llei ( “no s’equivoquin amb nosaltres”) .

Distàncies entre Mossos i governants que marca des del moment en què trepitja la tarima de la sala de vistes. Ni un gest, ni una mirada, ni per descomptat una salutació, als acusats asseguts a la banqueta.

Amb el seu discurs ben preparat, l’ombra de la seva advocada asseguda al costat i un judici en potència per rebel·lió a l’Audiència Nacional, el major segueix un guió del qual no aconsegueix treure-li ningú, ni el fiscal, ni l’advocada de l’Estat, ni Vox , acusació que protagonitza la ficada de pota processal més sonada del judici.

Trapero estava “incòmode” al Govern de Puigdemont i li sembla “ofensiu” que es dubti de la seva intenció d’impedir un “acte il·legal” que, si no es va aconseguir frenar, va ser perquè “algú” va trencar la coordinació dels cossos de seguretat i perquè la jutgessa no va especificar bé el que calia fer.

El major ha estat molt contundent

“Ningú va dir res, senyoria”, que calia desallotjar els centres de votació els dies previs, ocupats per famílies les 24 hores en activitats “lúdiques” que, afirma, no tenien res a veure amb el referèndum.

Hi havia passat això alguna vegada? No, però els Mossos no van pensar que tenien relació, contesta un “naïf” Trapero, per a qui “a toro passat” és fàcil interpretar que les festes de pijames i els tallers d’observació d’estrelles eren “actes preparatoris” de l’1-O.

El moment més tens de la jornada, per a uns, i més gratificant, per a altres, arriba quan tots s’adonen de la relliscada de Vox: el secretari general del partit d’extremadreta, Javier Ortega, s’ha deixat al tinter una de les preguntes clau, la de la reunió del 28 de setembre amb Puigdemont, Forn i Oriol Junqueras on se’ls va avisar de la violència si seguien amb els seus plans.

L’ensopegada es materialitza quan un implacable fiscal Javier Zaragoza es disposa a abordar el tema. L’hàbil advocat de Forn, Xavier Melero, li talla. Segons la Llei d’enjudiciament criminal, Zaragoza no pot preguntar més enllà de Vox, ja que la Fiscalia no ha reclamat el seu testifical.

Desconcertat, el president del tribunal, Manuel Marchena, parla amb els magistrats a la seva dreta, a l’esquerra, i anuncia la suspensió del judici per deliberar.

El fiscal Javier Zaragoza

Dues hores després, un legalista tribunal decideix per unanimitat no permetre aquestes preguntes, però es guarda un as en la màniga.

El fiscal continua, li dedica alguna perla a Vox ( “aquí sí que sembla que l’interrogatori de l’acusació popular ha estat més extens”) i aconsegueix treure-li el 28 de setembre esquivant la paraula reunió: Trapero ratifica que aquell dia va avisar els polítics.

Però quan, acabat l’interrogatori cap als volts de les set de la tarda, es dóna per perduda l’ocasió, Marchena torna a citar la llei. El tribunal pot fer les preguntes que vulgui per aclarir els fets. Doncs bé:

– Vostè ha declarat sobre una reunió que promou en la qual estan responsables polítics i de mitjans de la força que vostè dirigia (…) Quin missatge vol transmetre i quina resposta obté?
– La reunió del 28?

I Trapero explica per fi que se’ls va dir que “el cos de Mossos evidentment no anava a trencar mai amb la legalitat i la Constitució” i que Puigdemont va respondre que fessin “la feina que hagin de fer”. Una de freda i una de calenta.

MT

 


REDACCIÓ13 Març, 2019
jaume_mestres_judici.jpg

Jaume Mestre podria acabar imputat per fals testimoni

Jaume Mestre, responsable de Difusió institucional de la Generalitat, ha fet tants equilibris al mateix temps de respondre que el Ministeri Fiscal ha acabat demanant que es dedueixi el testimoni i es presenti al Jutjat de Guàrdia per fals testimoni.

Mestre ha repetit que no es va pagar cap factura i que el concurs de l’anunci de les vies del tren “va quedar desert” però no ha estat convincent davant el fiscal Jaime Moreno. També ha negat que encarregués res a la Corporació Catalana de Mitjans i que es pagués res, encara que hi ha dues factures. Mestre ha concretat que el contracte va quedar desert tot i que “vaig veure els anuncis per televisió”.

La campanya de les vies del tren que es va emetre per TV3 i es va publicar en diversos mitjans és una de les cartes que té la Fiscalia per intentar provar la malversació.

Diversos testimonis han declarat que la campanya de TV3 entrava dins de les campanyes institucionals gratuïtes que emetia la televisió catalana. Però la responsable de la CCM Núria Llorach va fer dues factures que el fiscal treu sempre que pot. Dues factures, però, que ningú reconeix que s’han pagat.

“No sé perquè es va emetre l’espot”, ha dit Mestre finalment atrapat pel fiscal i Marchena ha acabat dient “el tribunal es queda amb aquesta resposta”.

Jaime Moreno, el fiscal

I és que les respostes evasives que Jaume Mestre, que ha respost una part de l’interrogatori del fiscal Jaime Moreno, dient no “record”, ha fet intervenir Manuel Marchena que l’ha avisat que el fals testimoni és delicte. I en acabar l’interrogatori la Fiscalia ha denunciat al fals testimoni.

El president del tribunal ha reaccionat ràpida i ha exposat que fins que no hi hagi sentència no es valorarà si Mestre ha mentit o ha alterat la realitat.

 


REDACCIÓ13 Març, 2019
silueta-home.jpg

Per segon dia consecutiu, el protagonista accidental del judici contra el “Procés” no ha estat Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont, ni tan sols la violència del 20-S o l’1-O, sinó un desconegut al que, a poc a poc, es va posant cara, “un tal Toni”.

La sessió més curta (amb prou feines una hora i mitja, entre matí i tarda) del que va de judici ha deixat diàlegs dignes d’una escena dels germans Marx a l’interrogatori al dissenyador gràfic que va manar imprimir la publicitat del referèndum.

Al saló de plens del Suprem apareix el testimoni, Enric Vidal. Ulleres de pasta, barba, motxilla a l’espatlla i dessuadora, respon a les preguntes del fiscal Juan Moreno, que intenta desentranyar qui li va encarregar imprimir els famosos cartells de les vies de tren. Surrealisme judicial en estat pur, amb Toni com a epicentre:

– Qui li va trucar?
– Un tal Toni.

– I li diu que és un tal Toni?
– Sí.

Enric Vidal

Ja aquest dilluns va sortir aquest nom de pila de boca d’un responsable d’Unipost, l’empresa que enviaria les cartes censals de l’1-O, confiscades per la Guàrdia Civil de la mateixa manera que els cartells de Toni. Tampoc ell sabia el seu cognom, ni el seu telèfon, era només “aquest senyor que deia anomenar-se Toni” que contactava amb la gent per encarregar treballs de milers d’euros.

Aquest dimarts, “aquest senyor Toni” ha passat a ser “un tal Toni”. El fiscal, en cada pregunta de resposta imprecisa, torna a insistir en el “un tal Toni”, i el testimoni respon referint-se així també a ell, provocant el riure del públic.

– ¿No li va preguntar alguna dada més?
– No, com ho faig amb molts clients el primer dia que quedo amb ells.

– O sigui: un tal Toni i ja està?
– Un tal Toni.

Perquè Vidal, que ha dit no saber qui abonaria l’encàrrec, ni quant li pagarien per fer de mitjancer a l’hora imprimir els cartells (ha negat que els dissenyés), ni si Toni li trucava de la Generalitat, va quedar amb ell en un hotel, on el misteriós Toni li va donar “un telèfon per parlar amb ell, un USB i ja està”.

El testimoni va contactar amb les tres impremtes que Toni li va indicar per encarregar-los la feina. “Li van preguntar alguna dada més del tal Toni aquestes empreses?”. “No”. Segons la seva versió, ell sol va fer d’intermediari entre Toni i les impremtes, però no va intentar cobrar la feina després, ni tan sols sabia quant li anaven a pagar.

Per què?: “Després de veure el panorama un no s’esforça per la qual cosa podria cobrar d’aquest treball, com molts altres, perquè un és autònom …”.

La Fiscalia sospita que Toni és Antoni Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat, i com Vidal el va veure a l’hotel, li pregunta si sap si realment és ell. I Toni va prenent forma:

– Coneix a Antoni Molons?
– No, ni el coneixia, encara que després per les notícies relaciones que podria ser aquesta persona.

– Podria ser Toni?
– Aquest era Toni, una suposició meva però per les notícies em baso.

– Com per les notícies?
– Perquè per les notícies veus a un senyor, que no sé si el detenen o no, que suposes que és ell.

– Però vostè l’havia vist a l’hotel Colón?
– Sí, però veig moltes persones, i no sé quant temps va passar. Les imatges que pots veure per la tele tampoc és que siguin molt …

Vidal va encarregar el treball a tres empreses que li havia donat el misteriós Toni. Ho va fer, “sense més”, perquè li semblava “equitatiu que les tres imprimissin el mateix”.

Un treballador de l’empresa que va parlar amb Vidal dels cartells declara just després i desbarata algunes de les afirmacions del dissenyador gràfic.

Enric Marí

Diu Enric Marí, comercial d’Artyplan, que va rebre una trucada d’Òmnium, “client històric” de la impremta, per demanar el pressupost, “molt urgent”. “Em va dir que era relacionat amb el referèndum”.

Després li va trucar el dissenyador gràfic i li va dir que el treball (17.250 euros) el pagaria la Generalitat. A més, li “va comentar per sobre” que la raó de dividir-lo entre tres impremtes era disminuir els riscos que el confisqués la Guàrdia Civil.

Al final els cartells mai es van arribar a repartir, segons Marí. El dissenyador gràfic va dubtar en com es faria el lliurament – sincronizada amb les altres dues empreses – en diferents punts de Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona. “Ho comento amb l’empresa i decideix parar”.

Marí, en qualsevol cas, no sap qui és Toni. La incògnita segueix en l’aire, potser el mateix Antoni Molons pugui resoldre-la quan vagi a testificar al Tribunal Suprem.

MT

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
puigdemont-1.jpg

Carles Puigdemont no ho té fàcil per trepitjar Espanya

“En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral”. Així s’expressa l’article 224.2 de la Llei Electoral espanyola sobre les actes electorals.

Per tant, el pla de Carles Puigdemont queda trastocat. I és que l’expresident de la Generalitat, que resideix a Waterloo, assegura que tornaria a Espanya si surt elegit eurodiputat perquè tindria “immunitat”. No és cert!!! Seria immune una vegada que disposés de l’acta, per la qual cosa hauria d’acudir a Madrid, a la Junta Electoral, on recolliria la mateixa i prometria o juraria la Constitució, una cosa que s’ha de fer presencialment.

Això sí, en el moment en què trepitgés territori nacional seria detingut, ja que sobre ell segueix pesant una ordre de detenció. Segons va expressar l’expresident, el que regeix és el Reglament de l’Eurocambra, però això tampoc és correcte.

Fonts del Parlament Europeu expliquen que és la llei electoral de cada Estat membre la que mana. “En el cas d’Espanya és la Junta Electoral Central la qual diu si es compleixen o no els requisits dels eurodiputats”, expliquen.

“La responsabilitat de les institucions europees acaba en el moment en què es fixa la data electoral, previ requeriment del Consell”, afegeixen les mateixes fonts. D’aquesta manera, una vegada que es tanquin les urnes el 26 de maig, el Parlament Europeu requerirà a cada Estat la llista de diputats elegits, i s’obre el termini perquè juren o prometin el seu càrrec.

Puigdemont, d’altra banda, tampoc podria agafar-se a processos telemàtics de recollida d’actes que es poguessin haver donat en altres països. “És igual el que succeís en altres estats membres en casos similars”, esgrimeixen, perquè les institucions europees no estan “per sobre” de la llei electoral nacional.

En qualsevol cas, la immunitat dels eurodiputats que ja han pres possessió del seu escó suposa que no poden ser investigats, detinguts, ni processats per les opinions expressades o els vots per ells emesos.

No obstant això, aquesta protecció no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents tinguin sospites al respecte.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

Dos magistrats – Luciano Varela i Ana Ferrer – del Tribunal Suprem que jutgen el procés independentista a Catalunya i que alhora formen part de la Junta Electoral Central (JEC) no van prendre part en la deliberació sobre la retirada de totes les banderes estelades i llaços grocs i també s’apartaran de totes aquelles qüestions que abordi l’organisme i que afectin o estiguin relacionades amb el procediment judicial.

Els magistrats, que van ser elegits per sorteig com a representants de la Sala II (penal) del Suprem davant la Junta Electoral Central, es van abstenir d’intervenir en la reunió d’aquest dilluns de l’organisme i tampoc no van votar la petició de Cs, que es queixava de l’exhibició a Catalunya de símbols ideològics o partidistes en edificis i espais públics.

Luciano Varela, magistrat

La Junta, encarregada de vigilar el període electoral, està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig, cinc catedràtics proposats pels grups i nomenats pel Congrés dels Diputats, i dos membres més nats que no tenen vot.

El màxim òrgan arbitral del procediment electoral es va reunir aquest dilluns a la una de la tarda al Congrés dels Diputats, raó per la qual el judici del procés va haver de suspendre’s durant unes hores, perquè no pot celebrar-se si no hi són presents els set magistrats del tribunal.

Símbols independentistes
En la resolució que va dictar la Junta es recorda que, tant el llaç groc pels presos del procés independentista, com la bandera estelada dels independentistes “són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents en les eleccions”.

Al seu parer, tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, “però no pels poders públics perquè han de mantenir una rigorosa neutralitat política”, segons la doctrina de la JEC avalada per sentències de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.

La magistrada Anna Ferrer

Per tot això, “es requereix el president de la Generalitat de Catalunya perquè ordeni en el termini màxim de 48 hores la immediata retirada de les banderes estelades o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat de Catalunya”.

Aquesta decisió, i totes les que hagi de prendre la Junta en el futur que afectin o tinguin relació amb el procediment judicial que se segueix al Suprem, no comptaran amb la intervenció de Luciano Varela i Ana Ferrer per ser tots dos part del tribunal que jutja els exdirigents catalans.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
foto_3470074.jpg

El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha titllat de “greuge” i de situació “inacceptable” que el Govern no prevegi construir el nou Fòrum Judicial en els propers anys i que la ciutat continuï com “l’única capital catalana” sense un nou equipament d’aquestes característiques.

Els dos responsables judicials en una roda de premsa

D’acord amb Hernández, no es tracta només d’un problema de modernització de l’equipament o de confort, sinó que la manca d’espai actual fa “molt difícil” implementar els nous models d’organització i treball que reclama “un sistema modern de justícia”. L’únic projecte constructiu garantit a hores d’ara a la demarcació és el nou Palau de Justícia de Tortosa, que s’inaugurarà al setembre, segons Hernández.

El Departament de Justícia, segons el president de l’Audiència, els ha confirmat que el Fòrum Judicial “no es farà ni aquest any, ni el següent, ni probablement en els tres o quatre anys propers” i això, ha dit, converteix el projecte en un problema “greu i crònic”.

Hernández ha apuntat que, durant molts anys, han adoptat una posició de col·laboració, de compromís i de confiança en la planificació del Departament, però que la manca de planificació fa que hi identifiquin “una situació de greuge cap a Tarragona”.

El jutge ha contraposat la situació amb els “dos equipaments nous en un període de 30 anys” a Girona, amb la Ciutat de la Justícia de Barcelona i amb les infraestructures “potents i molt adequades” de què disposa Lleida. Segons el magistrat, a Tarragona la situació “comença a ser inacceptable”.

Reunió de la Sala de Govern del TSJC a l’Audiència de Tarragona

Javier Hernández ha explicat que els problemes d’espai als jutjats penals fins i tot impedeixen activar alguns mecanismes de millora com ara un nou servei d’execució, i que l’edifici de l’Audiència tindria “un greu problema” si hagués d’incorporar una nova unitat judicial. “La situació és molt preocupant i comença a ser de difícil comprensió”, ha insistit. Hernández ha recordat que la raó que esgrimeix el Govern és pressupostària, però ha defensat que la política consisteix en identificar prioritats i que el projecte de Tarragona n’és una “d’evident”.

Per contra, el president del màxim òrgan provincial ha avançat que, segons les previsions del Departament de Justícia, el nou edifici judicial de Tortosa s’inaugurarà al setembre. L’immoble, que ha suposat una inversió de 5,3 milions d’euros, tindrà 3.500 metres quadrats i permetrà concentrar a l’entorn de la plaça dels Estudis tota l’activitat judicial de la capital del Baix Ebre.

Un vuitè jutjat d’instància a Reus 
Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha fet un repàs a la situació dels òrgans judicials de la demarcació i ha recordat que “els punts més problemàtics” continuen estant al partit judicial de Reus i, en menor mesura, al Vendrell.

Barrientos ha recordat que l’any passat es va posar en marxa a Reus el jutjat de primera instància número 7, amb competències exclusives de temes de família, el qual ha permès “alleujar” la càrrega de treball de la resta d’òrgans. Tot i això, ha assenyalat que continua pendent el vuitè jutjat d’instància de Reus, que també podria assumir competències de família, incapacitats i internaments, i que permetria que la jurisdicció civil al partit judicial quedés “ben atesa en termes raonables”.

La Sala de Govern del TSJC, que s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona, s’ha compromès a “redistribuir les competències” entre el jutjat social de Reus i el de Tortosa, de manera que el primer transfereixi algunes causes de l’àmbit laboral al de la capital del Baix Ebre, atès que té una càrrega de feina “molt inferior”.

D’altra banda, el president del TSJC ha explicat que la nova oficina judicial del Vendrell, implementada fa prop de quatre anys, disposa des del febrer d’un pla de reforç del servei comú d’execució, que solia acumular retards. Segons Barrientos, un nou equip d’actuació prèvia col·labora en la gestió dels escrits i de les 15.000 executòries que estan pendents de tramitació al conjunt del partit judicial.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos amb el president de l’Audiència de Tgn

4.000 demandes per les clàusules sòl
D’altra banda, Jesús María Barrientos ha il·lustrat la situació de col·lapse del jutjat de primera instància número 8 de Tarragona, que des del juny del 2017 té la competència provincial dels assumptes derivats de les clàusules abusives en contractes hipotecaris. Si el raonable seria que rebés entre 1.000 i 2.000 demandes en un any, segons el president del TSJC, aquest òrgan n’ha ingressat més de 4.000 en tot just un any i mig -fins a final del 2018-.

Barrientos ha explicat que el jutjat disposa d’un reforç amb un jutge d’adscripció territorial i que l’oficina també s’ha reforçat per a col·laborar en la tramitació de demandes. Tot i això, ha reconegut que ni la dimensió judicial ni de l’oficina són “suficient per donar una resposta en temps a aquest tipus de procediments”. Alhora, el ha alertat que el volum de litigis es traslladarà aviat a la secció primera de l’Audiència de Tarragona perquè, de forma gairebé sistemàtica, les sentències s’acostumen a recórrer en apel·lació.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
P1040375-1280x960.jpg

La policia espanyola ha desmantellat a Reus i Riudoms (Baix Camp) una organització criminal dedicada al tràfic de drogues.

S’han detingut dotze persones, entre elles quatre germans d’una mateixa família establerta a la capital del Baix Camp, a qui es considera els màxims responsables del grup. Sis dels arrestats han ingressat a presó. Els líders de l’organització havien adoptat “sofisticades” mesures d’autoprotecció per dificultar la investigació de la policia. En els diferents registres els agents van intervenir diverses quantitats d’haixix, marihuana i cocaïna, a més d’una pistola elèctrica, diners en efectiu, material electrònic i estris per a la preparació de la droga.

Segons la policia espanyola, els quatre germans no feien cap tipus d’activitat delictiva als seus domicilis perquè no poguessin ser mai objecte d’investigació. La resta de membres de l’organització desconeixia on vivien i la venda de droga als petits consumidors es canalitzava a través d’altres immobles.

En els registres els agents van intervenir 50 quilos d’haixix, 450 grams de cocaïna, dos quilos i mig de substància per al tall, sis quilos de cabdells de marihuana, més de 10.000 euros en efectiu, una pistola simulada, una pistola elèctrica -taser-, esprai de pebre, un ordinador portàtil, cinc tauletes tàctils, més de 40 telèfons mòbils, bàscules de precisió i diversos estris per a la preparació i disposició de les drogues.

L’operatiu va comptar amb la participació de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) de València ateses les mesures de seguretat dels habitatges, la previsió d’un gran nombre de detinguts i la resistència activa que van presentar en el moment de l’arrest. Els detinguts -onze marroquins i un espanyol- van passar a disposició del jutjat de guàrdia de Reus com a presumptes autors dels delictes contra la salut pública i de pertinença a organització criminal. El jutge va decretar l’ingrés a presó de sis persones, considerades les principals implicades.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
unipost_francisci-Juan-Fuentes.jpg

Francisco Juan Fuentes, cap d’Unipost

L’exresponsable de l’operativa de Catalunya i Balears d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, ha reconegut que va rebre els tres palets amb unes 45.000 cartes en dissabte, enmig del carrer i per part de dos transportistes que anaven en una furgoneta blanca. Ho va fer per fer «un favor» a la Generalitat, ja que era un client amb qui tenien un acord marc important i Unipost es trobava en concurs de creditors. Però que en cap moment van saber el contingut dels sobres, més enllà de veure que anaven dirigits a persones concretes i amb el logotip de la Generalitat.

Ell i un altre responsable de l’empresa, Albert Jaime Planas, han declarat que l’enviament de 43.000 cartes adreçades als membres de les meses de l’1-O no es podia fer perquè no tenia albarà ni ordre de treball i no sabien com s’havia d’enviar. Han relatat que no sabien si eren cartes ordinàries o certificades i tampoc a quin departament facturar el treball. Per tant, també han assegurat que el servei no es podia facturar.

Tres exresponsables de l’empresa Unipost (desapareguda des del maig del 2018) han declarat com a testimonis al Tribunal Suprem. També estava citat l’exdirector general de l’empresa de missatgeria, Pau Raventós, que es va acollir al seu dret a no declarar el passat 7 de març.

L’exresponsable de l’operativa de Catalunya i Balears d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, ha explicat que va ser ell mateix el primer en rebre les quasi 45.000 cartes, que ho va fer personalment el dissabte 16 de setembre. «Em van trucar, un tal Toni, dient que havien acabat la manipulació i per veure si podíem repartir-lo el dilluns 18», ha dit. En diversos moments de la declaració, Fuentes ha explicat que la seva percepció és que aquesta persona era el «manipulador» del material, el que ensobra les cartes, i no algú directe de la Generalitat.

Com que era dissabte, Fuentes ha dit que «no estava a temps» d’avisar cap treballador ni tampoc al servei de vigilància, i que ell va optar per anar directament a Unipost: «No vaig tenir més remei que anar jo a la seu central, agafar una furgoneta i anar a rebre els enviaments», ha dit.

A preguntes de l’advocada de l’Estat, ha admès que aquest no és un procediment «habitual», però que ho va decidir perquè venia «de part de la Generalitat» i que l’empresa, que estava en ple concurs de creditors, «no estava en disposició de dir a un client amb aquest volum de facturació que no l’atendríem».

Fuentes ha relatat que, aquell dissabte, va agafar una furgoneta d’Unipost va anar a una zona propera a un bar, on van passar el material d’una furgoneta blanca a una de l’empresa de missatgeria. «Eren transportistes, un home i una dona, una mica més joves que jo», ha explicat. En total, va fer dos viatges per recollir tres palets i escaig de material.

Ordena enviar-los a Terrassa
L’exresponsable de l’operativa a Catalunya i Balears d’Unipost ha explicat que la decisió d’enviar aquest material des de la central d’Hospitalet fins a les dependències de Terrassa és seva. «Estaven a la vista, hi havia tres palets i mig en un passadís on el personal passava quan s’anava incorporar a la feina», ha dit. Fuentes ha recordat que en aquell moment els treballadors estaven «nerviosos» pel concurs de creditors. «Hi havia comentaris a la premsa que la Generalitat volia enviar alguna cosa i es deia que si això ens podia crear algun problema, hi havia opinions en un sentit i en un altre», ha dit.

Aquests palets estaven, a més, «a prop de la màquina de cafè» i, un cop va detectar «comentaris inapropiats», va decidir enviar els tres palets i mig a Terrassa per «treure’ls del mig», ja que estaven retinguts.

Enviament «retingut»
L’exdirector de producció d’Unipost a Catalunya, Albert Planas, ha explicat que les cartes contenien el logotip de la Generalitat però cap indicació sobre l’1-O i que es veia el nom de cada persona a les que anava dirigida. Ha detallat que estaven «aturades» perquè no hi havia ni ordre de treball ni albarà. «Sense ordre de treball no es pot fer l’enviament», ha remarcat Planas. Una tesi que també ha confirmat Fuentes, que ha reconegut que va ser ell mateix qui va aturar l’enviament. Planas ha explicat que va conèixer l’entrada d’aquest encàrrec el dia 18 de setembre a través del seu cap, Francisco Juan Fuentes.

«Estaven aturades fins saber quin tipus d’enviament havíem de fer i de quin departament eren», ha explicat. També ha detallat que la Generalitat era client a través d’un acord marc amb quatre conselleries.

Planas ha explicat que no va conèixer el contingut de les cartes fins que es van obrir al jutjat un cop intervingudes. «Vaig veure que era perquè les persones anessin a les meses, designava els membres», ha reconegut. Segons l’exdirector de producció va ser llavors quan va saber que eren per al referèndum.

«No es podia repartir ni facturar»
L’exdirector de producció ha dit que no es va repartir cap carta ni a través de col·laboradors d’Unipost. «Tot estava aturat fins que no hi havia ordre de treball, perquè sinó no es podia facturar, estava tot retingut a l’oficina de Terrassa», ha remarcat Planas, que ha insistit a preguntes del fiscal que «no es podia ni repartir ni facturar». A més, ha dit que mai havia estat la seva responsabilitat la facturació i que desconeix si es van derivar factures d’aquest encàrrec.

En relació  al dia del registre – el 19 de setembre – ha detallat que va arribar a la planta de Terrassa a les cinc de la tarda i que hi havia a dins Guàrdia Civil que li van explicar que no podia accedir la comitiva judicial. «Jo vaig entrar sense problemes, però la comitiva no podia passar, hi havia gent a la porta protestant», ha explicat. L’acta policial recull que van estar quasi dues hores i mitja per poder accedir a la planta.

Sobre el cost de l’enviament, ha dit que ell no es responsabilitzava d’aquest tema i només ha dit que els concursos tenien preus diferents segons el client.

Un altre dels que ha declarat és Antonio Manuel Santos, responsable del repartiment de Barcelona capital i Badalona. Està citat perquè va enviar un correu electrònic demanant «saturar» tots els recursos de l’empresa per donar prioritat a un «suposat» enviament que havia d’entrar de la Generalitat i que s’havia de repartir l’endemà.

«El meu comandament superior em diu que potser entraven enviaments i que el matí següent havien de sortir», ha explicat. Segons ha dit, no tenia més detalls de per què calia donar aquesta preferència a l’enviament. «A nosaltres no ens donaven instruccions de per què, ens deien que això tenia preferència i ja està; passava també amb qualsevol cosa», ha afirmat.

Pina pregunta pels escorcolls
Durant la declaració dels responsables d’Unipost, l’advocat Jordi Pina –que defensa Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez- ha intentat amb les seves preguntes crear una ombra de dubte sobre si els diferents escorcolls a l’empresa de missatgeria es van fer correctament.

Per exemple, en la declaració de Planas, li ha preguntat si els agents li van exhibir alguna ordre del jutjat d’instrucció 13 per a l’entrada i registre. Planas ha declarat que no la va veure i que, quan va arribar a la primera planta, «la Guàrdia Civil ja estava a dins». I Santos Falcón ha explicat a Pina que quan va arribar el 19 de setembre a les dependències d’Unipost al carrer Filipines de Barcelona, on tenia el despatx, agents de la Benemèrita ja havien entrat a dins. «No sé si havien escorcollat o no, quan vaig arribar em van preguntar el nom i els vaig dir que podien entrar i mirar el que volguessin», ha relatat, però ni li van ensenyar cap ordre judicial ni «en van fer cap referència».

També ho ha explicat Francisco Juan Fuentes, que ha dit que quan va arribar a primera hora del matí a la seu central de l’Hospitalet ja s’hi va trobar agents. Tot i que no li van mostrar cap ordre judicial, dos o quatre d’ells ja estaven dins de la central revisant enviaments. Ha dit que no anaven en companyia de cap lletrat de l’administració de justícia i que van dir que no els calia perquè «estaven investigant per ordre de la fiscalia».

El fiscal Jaime Moreno ha recordat a Planas que durant la seva declaració davant del jutge instructor Pablo Llarena va afirmar que havia decidit lliurar lliurement el seu telèfon mòbil i el seu ordinador perquè no tenia «res a amagar», però a preguntes de Pina ha explicat que inicialment agents de la Guàrdia Civil li van demanar i que ell hi va accedir després d’aquest requeriment. També ha dit que, quan el secretari judicial els va informar dels seus drets, ja havien cedit el material.

Un treballador del CTTI no testifica
D’altra banda, un treballador del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) David Palanques s’ha acollit al seu dret de no declarar perquè està sent investigat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. De fet, Palanques, que ha vingut al Tribunal Suprem acompanyat del seu advocat, va ser un dels detinguts en l’operatiu del 20 de setembre del 2017.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
castellvi.jpg

L’ex-cap d’Informació dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O, el comissari Manuel Castellví, ha considerat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural com els “interlocutors” de la policia catalana quan es produeixen manifestacions i concentracions multitudinàries.

Castellví, que va estar al capdavant de la comissaria general d’Informació i es va reunir amb el Govern els dies previs al referèndum, és el primer comandament dels Mossos que ha testificat en el judici contra el ‘Procés’.

El cap d’intel·ligència dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O

A preguntes de la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el comandament policial ha dit que ANC i Òmnium són associacions que “sempre han convocat manifestacions sota les consignes de la no violència”.

I que per aquest motiu els consideren els seus “interlocutors en aquest àmbit per la seva actitud i el resultat de la seva gestió”.

El seu relat coincideix en part amb el manifestat per l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, que en la seva compareixença va manifestar que sol parlar amb tots els cossos i operatius d’emergències i seguretat quan es produeix un acte dins d’un protocol d’actuació, però sense responsabilitzar mai de la seguretat ni de les qüestions d’ordre públic.

Sànchez va dir això després de reconèixer els contactes que va mantenir amb el més gran dels Mossos Josep Lluís Trapero en els esdeveniments del 20-S per gestionar una sortida per a la comitiva judicial.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter