Arxius de JUSTÍCIA | Diari La República Checa

RICARD CHECA19 Febrer, 2019
raul_romeva.jpg

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
Haixix_Tarragona.jpg

Part del material confiscat

La Guàrdia Civil ha detingut a Vila-seca i Martorell (Baix Llobregat) dos membres d’una organització criminal que introduïa haixix des del Marroc a través del mar Menor. En concret, l’operació ‘Despedido’ ha suposat la detenció de quatre persones més -tres a Múrcia i una, el principal líder, a Almeria. S’han incautat 840 quilos d’haixix, una embarcació, tres turismes, 7.000 euros i material tecnològic –sistemes de navegació GPS, telèfons mòbils o de satèl·lit.

El registre a un domicili de Vila-seca va acabar amb la detenció d’un home, de nacionalitat espanyola i 24 anys; i a Martorell, un home marroquí, de 36 anys, un dels màxims destinataris de la droga. Cinc dels sis detinguts estan en presó provisional.

La Guàrdia Civil, en el marc dels dispositius policials dirigits a la lluita contra el tràfic de substàncies estupefaents, va detenir tres persones quan es trobaven davant la costa de Cap de Palos en una embarcació on es van incautar 840 quilos d’haixix. A partir d’aquí, es va engegar una investigació que va permetre identificar la resta d’implicats.

El líder de l’organització, un ciutadà marroquí de 41 anys i que viu a Almeria, té una àmplia experiència en activitats delictives, un fet que li havia permès evadir l’acció policial en altres ocasions. Comptava amb una important solvència econòmica per a afrontar els enviaments de droga amb seguretat i regularitat. L’home, arrestat després del registre al seu domicili, se’l considera l’encarregat d’obtenir haixix al Marroc i d’organitzar el transport i distribució a Espanya.

La resta de sospitosos mantenien amb el líder vincles de familiaritat o amistat. Això facilitava que el grup fos hermètic, ja que només donava feina a persones alienes –generalment amb dificultats econòmiques- per a dur a terme la part més arriscada de les operacions: la tripulació de les embarcacions i la descàrrega de la droga a terra.

Segons la investigació de la Guàrdia Civil, sempre utilitzaven el mateix ‘modus operandi’. Organitzaven les tasques en una línia de costa propera al mar territorial, en una embarcació que després tripulaven fins a l’interior del mar Menor, on l’amarraven a un dels tradicionals punts sense control administratiu. Després, remolcaven l’embarcació amb vehicles fins a un habitatge proper que tenien en règim de lloguer.

A més de la droga, l’habitatge permetia ocultar els vehicles i les embarcacions i servia com a allotjament ocasional d’alguns dels membres del grup criminal.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
tribunal_suprem.jpg

Més de 600 periodistes ‘acompanyen’ el judici des del Suprem

L’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau; el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens; i les eurodiputades Ska Keller i Gabriele Zimmer participaran aquest dimecres en un acte de suport a l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, davant el Suprem, a Madrid, a les 13:30 hores.

Amb anterioritat a aquest acte, a les 10:30 hores, l’alcaldessa i el tinent d’alcalde, acompanyats de les eurodiputades dels Verds Ska Keller, i d’Esquerra Unida Gabriele Zimmer, faran declaracions als periodistes davant del Tribunal Suprem, on està previst que declari demà Forcadell.

Colau està citada a declarar com a testimoni pel Tribunal Suprem el dia 28 d’aquest mes a la tarda, en el judici del ‘Procés’.

Aquest mateix dia l’alt tribunal ha citat també a l’expresident del Parlament Ernest Benach; al lehendakari, Íñigo Urkullu; al diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i l’exportaveu de Catalunya Sí Que Es Pot Albano Dante Fachin.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
romeva.jpg

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
daniel_masague.jpg

daniel masague
Daniel Masagué és un dels principals imputats en el cas Torredembarra

El primer judici del cas Torredembarra, que havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona, s’ha ajornat fins al setembre per la celebració del judici de l’1-O al Tribunal Suprem.

La decisió s’ha pres per la incompatibilitat d’alguns advocats que aquests dies són a Madrid, com Xavier Melero i Judit Gené. De fet, el judici per la coneguda com a peça dels lloguers havia d’arrencar l’octubre passat, però aleshores també es va ajornar. Ara la previsió és que la vista comenci el 30 de setembre i pugui allargar-se fins el 18 d’octubre. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades.

Paquita Felguera amb el seu advocat

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que “eren contraris a la llei” i que suposaven una “pèrdua de diners de l’Ajuntament”.

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem “ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals. L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per “assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals”. Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, “els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients”.

El fiscal anticorrupció José Grinda

A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa -sense concurs o licitació- per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de “qüestions sobrevingudes” per quedar fora de l’ordre del dia.

Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava.

En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, “diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué”.

Delictes de prevaricació i de malversació de fons públics
L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. L’exegidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
judici2.jpg

Un periodista del nostre digital assisteix des de l’interior del Tribunal Suprem a la vista oral contra el procés independentista

El Suprem reprén el judici contra el procés independentista

Aquest dimarts es tornaran a veure les cues i l’enrenou a les portes del Tribunal Suprem, on s’està duent a terme el judici contra els líders sobiranistes que van fer possible el referèndum a favor de la independència de Catalunya. La sessió comença a les 10 del matí amb la intervenció dels exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva.

Dijous ja van declarar el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn. L’advocat Andreu Van den Eynde ha explicat que Romeva, igual com va fer Junqueras, no respondrà a les preguntes de la Fiscalia, de l’advocacia de l’estat ni de Vox. Pel que fa a la declaració de Turull, és el primer processat que porta l’advocat Jordi Pina i no se sap quina estratègia seguirà.

Si el ritme és el de dues declaracions per dia, dimecres serà el torn dels consellers Josep Rull i Dolors Bassa, i dijous de Meritxell Borràs i Carles Mundó. Si el ritme s’accelerés o les declaracions fossin breus, també podrien declarar aquesta setmana Santi Vila i Jordi Sánchez. Els últims a fer-ho, segurament dimarts de la setmana vinent, seran Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

Cal recordar que el president del tribunal ha acceptat que l’exministre d’Interior sigui citat a declarar en aquesta causa. Hi ha més de 500 testimonis.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
conduir.jpg

Al conductor li mancava el carnet

Un home de 23 anys ha estat enxampat per la Guàrdia Urbana de Tarragona conduint sense haver obtingut mai permís. La policia tarragonina li ha obert diligències per un delicte contra la seguretat viària.

Els fets van tenir lloc durant la matinada de dissabte a diumenge. Poc després de la 1 h, les dues patrulles policials que realitzaven un control preventiu a la Via Augusta van observar un vehicle que, quan es va adonar de la presència policial, va apagar els llums i va una maniobra prohibida per realitzar un canvi de sentit.

El vehicle va ser interceptat pels agents a uns 200 metres de la zona del control. Quan el conductor va ser identificat, els agents van comprovar que el seu permís no era vigent a causa de la pèrdua total de punts. Des de 2013, l’infractor havia donat positiu en quatre ocasions a diferents municipis catalans per conduir sense haver obtingut mai el permís.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
llaç-groc.jpg

A la jutgessa li molesta el llaç groc

Un testimoni que havia de declarar al jutjat social número 1 de Reus va haver de treure el llaç groc que lluïa a la solapa per ordre de la magistrada.

L’home, anomenat Josep, va anar al jutjat per declarar com a testimoni de la denunciant en un cas d’impagament de salari d’una empresa de serveis a una empleada que havia treballat a casa seva.

Josep assegura que porta sempre visible un llaç groc i que abans d’entrar al jutjat va preguntar als advocats si podia accedir així a la sala.

“No volia causar cap problema a la denunciant i em van dir que no afectava per res, que podia portar –”, ha assenyalat.

No obstant això, la jutge li va dir que l’hi tragués, “que no podia portar-lo”, i encara que ell va demanar explicacions dels motius, la resposta va ser que “o m’ho treia o no declararia”.

El testimoni va decidir desprendre el llaç “per no perjudicar la denunciant”, encara que va demanar “que constés tot en acta” i la jutgessa va aprovar aquesta petició “sense cap problema”.

A diferència d’aquesta jutge, el Tribunal Suprem va dir ahir que no posaria “cap obstacle” al fet que els acusats del ‘Procés’ puguin lluir i portar llaços grocs en el judici en considerar-los “un símbol ideològic” i, com a tal, està emparat per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

La Sala va fixar criteri referent a això a petició de Vox, que es va queixar que Jordi Sánchez portés a la solapa un llaç groc.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
mossos.jpeg

Els Mossos custodien el Palau Judicial

Els sindicats dels Mossos d’Esquadra denuncien que una quarta part de les seves patrulles estan hipotecades amb la nova vigilància dels jutjats de tot Catalunya que ha dictat el Tribunal Superior de Justícia (TSJC), allò que denominen operació ‘Toga’.

Ho han denunciat amb exemples concrets que han difós a les xarxes socials. Diuen que de les dues patrulles que hi ha a la Cerdanya, només una va poder socórrer els afectats per un incendi que es va produir ahir a la nit.

A Riudoms, una falsa alarma d’un tiroteig hauria evidenciat la manca de recursos.
El Dispositiu #Toga deixa en evidència la manca d’efectius: la Guàrdia Urbana de Reus va fer el relleu de l’estàtica al Jutjat perquè Mossos anessin a un avís de tiroteig a Riudoms. Ha estat una falsa alarma, però si hagués estat real, en quina situació de suport es queden?

Toni Castejón, portaveu del sindicat Fepol, majoritari en el cos, afirma que el dispositiu de vigilància és inassumible. Castejón explica que el nivell 4 d’alerta terrorista comporta que “les poques patrulles” dels Mossos d’Esquadra es trobin “estàtiques i fent vigilància en punts concrets”. El portaveu denuncia que aquesta situació no els permet fer prevenció ni patrullatge.

Segons els sindicats, aquest nou dispositiu fa que en algunes localitats hagin de tancar serveis o es quedin sense patrulles al carrer. En un comunicat, Sap-Fepol criticava que aquesta càrrega de treball “impossibilita cobrir altres serveis que van sortint durant el servei policial” i que la situació de mínims “genera estralls en el col·lectiu” i “compromet la seguretat ciutadana”.
USPAC, per la seva banda, considera que vigilar els jutjats 24 hores és una “irresponsabilitat” i un “despropòsit”, tenint en compte la manca d’efectius.

El sindicat recorda que aquest no és el primer cop que denuncien la situació de mínims en què es troba el cos, conseqüència de la “manca de planificació” del govern de la Generalitat. La incorporació de 500 agents al juny suposarà la primera promoció des de l’any 2012.
Des de l’Oficina de portaveu de Mossos d’Esquadra asseguren que s’estan adaptant els patrullatges en funció de les seves necessitats.

Des d’aquesta setmana, l’anomenat dispositiu Toga obliga a destinar patrulles a 80 nous punts de vigilància després dels atacs del CDRs abocant fems a les portes d’una vintena de jutjats. Els punts estan distribuïts per la cinquantena d’equipaments judicials a Catalunya: el TSJC, les audiències provincials, la Ciutat de la Justícia i la resta de jutjats. El cos dels Mossos d’Esquadra destina com a mínim una patrulla amb dos agents, durant les vint-i-quatre hores del dia, a cada punt.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va anunciar dijous que, si el desplegament policial dels Mossos no és “suficient” o “eficaç”, se sol·licitarà que s’hi destinin efectius dels cossos de l’Estat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter