Arxius de JUSTÍCIA | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 desembre, 2018
cdr6.jpg

Hi ha hagut inacció per part del Mossos d’Esquadra en relació a la protesta protagonitzada pels CDR?

Amb l’objectiu de determinar si la policia catalana va ser permissiva davant els talls de la l’AP-7 durant el pont de la Puríssima i l’aixecament de peatges, la Fiscalia ha decidit obrir una investigació.

Es pretén saber quines ordres tenien els agents i per quina raó no es va reprimir els membres dels Comitès de Defensa de la República.

 


REDACCIÓ11 desembre, 2018
oriol_junqueras.jpg


El Tribunal Suprem celebrarà el proper 18 de desembre una vista pública en què estudiarà si és o no competent per jutjar l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i als altres 17 acusats en la causa del “procés”, en el que suposa el pas previ per enfilar el judici el proper any.

Es tracta de la vista de l’article de previ pronunciament, és a dir l’equivalent a les qüestions prèvies del judici, on l’alt tribunal ha d’analitzar la sol·licitud de les defenses que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui jutgi els fets.

Els advocats dels acusats, és l’alt tribunal català i no el Suprem qui hauria asseure’ls a la banqueta ja que el procés sobiranista català i els fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre i el referèndum de l’1-O van tenir lloc íntegrament a Catalunya.

Per primera vegada, les defenses dels 18 acusats acudiran al Suprem a una vista celebrada per un tribunal de set jutges, presidit per Manuel Marchena, i en la qual estaran presents la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular exercida per Vox.

No així els acusats que a dia d’avui no han sol·licitat assistir-hi i que no es preveu que acudeixin.

Un dia després de la vista, segons dicta la llei, quan la Sala encarregada de jutjar els líders independentistes decideixi sobre les qüestions prèvies plantejades i, en el cas d’admetre la seva competència, les defenses comptaran amb un termini 10 dies per presentar els seus escrits.

Tot això a l’espera que la Sala fixi definitivament la data del judici que, previsiblement, tindrà lloc al mes de gener.

En un acte, del qual ha estat ponent Marchena, el tribunal desestima les peticions de documentació de les defenses per no resultar necessaris per a la vista.

L’anàlisi dels fets al·legats en els escrits, diu el Suprem, “enriquit per les al·legacions que en l’acte de la vista es formulin per les defenses serà determinant del desenllaç d’aquest incident”.

En aquesta causa, és Oriol Junqueras qui s’enfronta a la petició més alta de presó: la Fiscalia demana 25 anys de presó per a ell per rebel·lió, mentre que l’Advocacia de l’Estat demana 12 anys per sedició.

 


REDACCIÓ11 desembre, 2018
foto_3432947.jpg

El jutjat d’instrucció 2 de Reus manté l’acusació per un presumpte delicte d’odi contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i quatre regidors de l’Ajuntament pel manifest de després de l’1-O

La jutgessa ha finalitzat la investigació de la causa oberta arran de la denúncia de la policia espanyola, on constaven 18 investigats. L’auto de la magistrada sustenta l’acusació als cinc investigats en el manifest que es va llegir durant la manifestació del dia 3 d’octubre de 2017, on s’instava als establiments hotelers de Reus, “a fer tot allò que resultés adient i necessari perquè de manera immediata deixessin d’allotjar” els agents de la Policia Nacional, i on convidaven “les entitats ciutadanes i associacions que ho desitgessin a manifestar el seu suport al comunicat”.

La jutgessa considera que amb aquestes paraules es va animar als manifestants a desplaçar-se a l’Hotel Gaudí, on s’allotjaven 200 policies, per cridar-los consignes en contra com “assassins, fora les forces d’ocupació, fora d’aquí, què feu aquí, marxeu al vostre país, Hotel Gaudí feu-los fora, o que se’n vagin i no tornin més”, consignes que qualifica “d’agressives”.

Aquests fets es valoren com actes “de fustigació, hostilitat i assetjament”. Segons relata la magistrada, la situació, es va agreujar després de la comminació dels responsables polítics arran del citat manifest, incitant a expulsar els policies de Reus, que davant de la pressió i l’ambient d’assetjament, es van veure forçats a prendre la decisió d’abandonar l’Hotel abans de la data prevista, els dies 4 i 5 d’octubre de 2017.

 

 


REDACCIÓ10 desembre, 2018
ferran_bel.jpg

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha notificat al diputat al Congrés pel PDeCAT, Ferran Bel, que ha ordenat l’arxiu de les diligències d’investigació que li van obrir amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre quan exercia el càrrec d’alcalde de Tortosa.

Ho ha anunciat ell mateix al seu perfil de Twitter, on ha afirmat que ha rebut la notificació aquest dilluns a la tarda. “Crec que aquest criteri s’hauria de mantenir per a tots els alcaldes”, ha afegit al seu compte de la popular xarxa social. Cal recordar que la investigació a Bel es va fer al Tribunal Suprem pel fet que, com a diputat al Congrés, era aforat.

El president del PDeCAT, David Bonvehí ha subratllat també a Twitter que, al seu parer, “no hi va haver cap tipus de delicte”. I ha afegit: “No ens cansarem de dir-ho”.

 


REDACCIÓ10 desembre, 2018
mossos_detencio.jpg

El condemnat, de nacionalitat boliviana, l’any 2015 va conèixer dues menors, ambdues estrangeres que estaven sota la tutela de la Generalitat i que residien en un centre de menors de Tarragona.

El processat, al febrer, va contactar amb una d’elles i li va explicar que buscava noies de companyia amb motiu d’anar amb altres homes a viatges, festes i tenir relacions sexuals amb ells a canvi de cobrar entre 150 i 300 euros. La jove va acceptar la proposta.

La menor, a mitjan març, va acudir al domicili de l’acusat. Tots dos van mantenir relacions sexuals consentides mentre ella esperava al client. Ella ja no es va ficar al llit amb més homes perquè va iniciar una relació sentimental amb l’encausat.

El mateix mes, la jove li va comentar a una amiga com havia obtingut els 40 euros. Aquesta, el 20 de març, va acudir al pis de l’acusat i aquest li va explicar que tenia un client, que li anava a pagar 200 euros per mantenir relacions sexuals amb aquell i que ella rebria el 40 per cent d’aquesta quantitat en finalitzar el servei.

La jove, amb posterioritat, va acudir altres tres ocasions al pis de l’encausat i va mantenir relacions sexuals amb tres homes, sent l’acusat qui cobrava els serveis.

L’home de nacionalitat boliviana s’enfronta a deu anys de presó per dos delictes d’inducció a la prostitució de menors. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha fixat la pena en quatre anys, a més de pagar una multa de 2.520 euros.

 

 


REDACCIÓ9 desembre, 2018
guardia_civil-Larapita-e1544393904901.jpg

L’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) ha denunciat, a través del seu compte de Twitter,  l’atac vandàlic que van patir les instal·lacions del cos armat a Sant Carles de la Ràpita la passada matinada. L’entitat atribueix aquests fets (alguns vidres trencats) als “radicals independentistes”.

L’AUGC lamenta profundament que s’ataquin instal·lacions policials, “on treballen i resideixen” agents amb les seves famílies.

 


REDACCIÓ6 desembre, 2018
foto_3431285-696x497.jpg

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 9 del Vendrell és un dels 14 jutjats que el Departament té previst posar en funcionament entre aquest any i el 2020

A partir del 31 de desembre El Vendrell disposarà d’un nou jutjat. La disposició d’aquest nou jutjat suposarà la incorporació d’una dotzena de professionals. El nou òrgan serà el novè de Primera Instància i Instrucció que hi haurà a l’edifici judicial. Serà un jutjat mixt que tractarà casos civils i penals.

El Departament de Justícia ha invertit al voltant de 50.000 euros en l’adequació de l’espai i la dotació de mobiliari.

La consellera Ester Capella, ha fet una visita a les noves dependències. Capella ha destacat que els jutjats del Vendrell arrosseguen uns 15.000 casos pendents que es van anar amuntegant durant els anys de crisi, ja que la majoria són denúncies d’entitats bancàries per impagaments d’hipoteques.

El partit judicial del Vendrell dóna servei a 25 municipis de les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès, amb una població total de més de 138.000 habitants.

 

 


REDACCIÓ5 desembre, 2018
detingut.jpg

Un jove de 21 anys va ser detingut, aquest dimarts, per la Policia Local de Torredembarra al tenir pendent una ordre de cerca i captura per un delicte de robatori amb força.

Els fets van succeir sobre les 23:30 h quan la policia municipal  va rebre una trucada  queixant-se de molt soroll al parc de Cal Llovet.

En realitzar la identificació d’un grup de joves al mateix lloc, van comprovar que un d’ells tenia una ordre de recerca i detenció per un delicte de robatori amb violència i  intimidació. Un cop realitzades les diligències pertinents, l’arrestat va passar a disposició dels Mossos d’Esquadra perquè el lliurin a l’autoritat judicial.

 


REDACCIÓ5 desembre, 2018
Oso-1-1-1280x960.jpg

Nou persones han estat detingudes a Cambrils per pertànyer a una organització criminal d’explotació sexual de dones.

Les víctimes estaven obligades, sota amenaces i coaccions, a estar disponibles les 24 hores del dia per fer els serveis sexuals que se’ls requerien, subjectes a sancions si incomplien les normes internes.

Els proxenetes havien arribat a regentar fins a tres prostíbuls al municipi, un dels quals funcionava ara en un xalet. L’estructura de l’organització estava totalment jerarquitzada i conformada per quatre graons. L’operació de la Policia Nacional, en col·laboració de la Policia Local de Cambrils, va començar a finals del 2016 arran de la denúncia d’una víctima.

Una dona va denunciar a finals del 2016 que estava sent obligada a exercir la prostitució per part d’un matrimoni estranger i els seus col·laboradors en un prostíbul de Cambrils. En la seva declaració detallava que ella i la resta de dones havien d’estar disponibles les 24 hores per fer serveis sexuals, sota amenaces i coaccions de les encarregades, a qui entregaven la meitat del que pagava el client. A més, estaven sotmeses a un sistema de multes si incomplien les normes dels proxenetes. D’altra banda, havien de pagar una quantitat en concepte de lloguer i manutenció i participar en les tasques de manteniment del local.

L’organització estava estructurada en quatre graons de comandament. En el primer nivell, es trobaven els responsables, una parella que per encobrir legalment les activitats havien creat una empresa mercantil sense activitat real. A la companyia, dedicada a activitats d’astrologia i espiritisme, només la dona constava com a administradora.

En un segon nivell es trobava un altre home, que encara no ha pogut ser detingut. En tercer lloc, quatre persones s’encarregaven de l’obtenció i desviament dels beneficis. Feien que els clients utilitzessin datàfons de dos bars de Cambrils per abonar el cost dels serveis per blanquejar els ingressos. Finalment, en el quart nivell es trobaven les tres encarregades o ‘mamis’, que controlaven les víctimes i executaven les ordres dels màxims responsables.

Als registres al prostíbul i al domicili dels responsables es va intervenir documentació relacionada amb les activitats il·legals i 5.500 euros en metàl·lic.

Els detinguts, als quals se’ls imputen delictes relatius a la prostitució, tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, contra els drets dels ciutadans estrangers, pertinença a organització criminal i blanqueig de capital, van ser posats a disposició de l’autoritat judicial corresponent.

 

 


REDACCIÓ5 desembre, 2018
vietnamites-1-1280x720.jpg

La Policia espanyola ha detingut 37 persones en una operació que ha permès desarticular una xarxa que va guanyar més de 13 milions d’euros introduint fraudulentament a Espanya a ciutadans d’origen vietnamita, als que cobrava 18.000 euros i després explotava en centres de manicura de tot l’estat.

En l’operació, que es va dur a terme el passat 6 de novembre, la Policia ha desarticulat a la xarxa, que tenia la seva infraestructura principal a Barcelona i que havia aconseguit introduir a Espanya 730 ciutadans vietnamites, utilitzant fraudulentament els procediments de Protecció Internacional i de Menors Estrangers no acompanyats (MENAS).

La xarxa cobrava 18.000 euros per persona, amb el que des de gener de 2018 havia aconseguit un cicle de negocis superior als 13 milions d’euros, ja que a més explotava a aquestes persones en centres de manicura de tota Espanya.

De fet, en l’operació s’han dut a terme més de cent consultes a centres de manicura de Tarragona, Sevilla, Granada, Múrcia, Almeria, Cadis, Màlaga, Madrid, València, Sant Sebastià, Girona, Lleida, Lleó, Huelva, Còrdova i Barcelona.

La xarxa formava grups d’entre sis i dotze persones, que tenia un líder o guia que realitzava tot el camí amb ells, per garantir la seva arribada a Espanya des de Vietnam.

Una vegada a Espanya, els joves van sofrir un tracte humiliant, segons la Policia, ja que quedaven tancats en pisos de l’organització, en ocasions zulus als quals s’accedia a través d’una trapa.
També van patir condicions laborals d’explotació, amb trasllats diaris des dels centres de treball a els seus domicilis després de jornades de dotze hores, sense llibertat de moviments.

Entre els arrestats figura un funcionari de l’Oficina Única d’Estrangers de Huelva, que va aportar els documents necessaris per justificar els requisits exigits per la legislació per a la consecució fraudulenta d’una autorització de residència i treball per arrelament social.

Aquest detingut estava en contacte amb un empresari vietnamita, que també va ser arrestat, vinculat amb altres empresaris i persones procedents d’aquest país asiàtic per atraure fins a la seva oficina als treballadors en situació irregular, amb la finalitat que obtinguessin el permès de forma il·legal.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter