Arxius de JUSTÍCIA | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Desembre, 2021
jutjats-reus-1.png

El jutjat 3 de Reus porta el cas d’investigació

Cop contra la corrupció policial. La Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra ha detingut a tres agents del mateix cos policial, aquest dimarts 30 de novembre, acusats de presumptes delictes de revelació de secrets i malversació de cabdals públics. Les detencions es van produir a Tarragona.

Segons ha pogut confirmar larepúblicacheca.cat, la instrucció d’aquesta investigació, liderada per la DAI com a policia judicial, la porta el jutjat d’instrucció número 3 de Reus el qual ha decretat secret de les actuacions.

D’altra banda, els tres agents de la policia catalana arrestats han passat aquest dimecres 1 de desembre a disposició judicial.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2021
jutges.jpg

El jutge del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, que instrueix el cas Innova, ha arxivat provisionalment la peça 4 del cas per als tretze investigats que hi havia. L’escrit judicial indica que no té sentit que els investigats continuïn amb aquesta condició, ja que els indicis contra ells “han perdut solidesa” amb el pas del temps.

Es tracta de regidors de l’Ajuntament de Reus i directius de Sagessa, com Marc Arza, Teresa Gomis, Enric Agustí, Miquel Àngel Puig, Lluís Nualart, Luís Márquez, Carlos Abelló, Angel Matías, Francisco Javier Gomà, Antonio Foz, Joan Benet i José Augusto García Navarro, a més de l’empresa Activa Mútua.

L’exregidor Marc Arza ha afirmat que el jutge podria haver arxivat el cas fa molt de temps i ha valorat positivament la resolució. “Estic content que s’hagi acabat el calvari, però alhora dolgut i indignat pel que hem hagut de viure durant sis anys i mig”, ha dit a l’ACN.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ24 Novembre, 2021
foto_3722544-1280x853.jpg

Justícia vol revisar la situació dels funcionaris

Els funcionaris de les presons de Catalunya es troben en una situació límit. Des dels sindicats denuncien que la situació d’inseguretat que pateixen cada dia en els centres penitenciaris és insostenible, després de les últimes quatre agressions que han patit els funcionaris a les presons de Ponent, Brians 2 i Quatre Camins, aquesta última molt greu.

A la demarcació de Tarragona, els treballadors públics de les presons han anunciat diferents mobilitzacions, com és el cas del centre penitenciari de Mas d’Enric, prevista per aquest divendres 26 de novembre, a dos quarts de dues de la tarda, a l’accés número 1.

Des de la Conselleria de Justícia s’ha decidit revisar els protocols de contenció a les presons de Catalunya, després de constatar que la circular 2/2021 “no ha funcionat”, perquè han augmentat les autolesions dels interns, les baralles entre interns i les agressions d’interns a funcionaris.

Després dels últims incidents en presons, delegats sindicals s’han tancat al departament i s’han reunit amb alts càrrecs. La consellera, Lourdes Ciuró, s’ha compromès a traslladar-los la setmana que ve la proposta de nou protocol, que hauria d’entrar en vigor el pròxim 1 de gener. També els proposarà diverses millores com considerar-los agents de l’autoritat i convocar més places de funcionari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Novembre, 2021
foto_3842794-1280x853.jpg

L’Estat deixa en mans del TSJC la sentència

El govern espanyol creu que la sentència del TSJC que obliga la Generalitat a impartir un 25% de les classes en castellà “s’ha d’executar” com totes les sentències, “perquè és ferma”, però ja avança que no ho sol·licitarà expressament, perquè considera que qui ha de demanar-ne el compliment és el mateix TSJC, i no l’executiu espanyol.

Així ho han apuntat aquest dimecres fonts del Ministeri d’Educació i també les ministres de Justícia i de Política Territorial, Pilar Llop i Isabel Rodríguez. Un cop les sentències són fermes, sostenen, pertoca fer que s’executi al tribunal sentenciador, i no al govern espanyol.

La qüestió plana sobre el debat de pressupostos que té lloc al Congrés dels Diputats, on el govern espanyol ha obtingut el suport d’ERC a última hora gràcies a un acord per a l’establiment de quotes per al català a la llei audiovisual. El fet que la Generalitat hagi apuntat que no té intenció de donar compliment a la sentència ha situat part del focus mediàtic sobre l’executiu de Sánchez.

La primera a respondre una pregunta sobre la qüestió ha estat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que en una entrevista a ‘Antena 3’ ha recordat que un cop el Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del TSJC, la decisió “ara s’ha d’executar, perquè és ferma”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Novembre, 2021
palau-justicia-tgn.png

Els dos acusats seran jutjats pròximament

La fiscalia sol·licita penes de 5 anys de presó per a dos lladres que van dur a terme un robatori amb intimidació en una benzinera de Vila-seca amb una pistola ‘Taser’. Els fets van tenir lloc la nit del 22 de març d’enguany. Els acusats, que es troben en presó preventiva, seran jutjats pròximament a l’Audiència de Tarragona.

Segons l’escrit de la fiscalia, els dos processats van entrar amb la cara coberta i armats amb la pistola d’electroxoc a aquesta gasolinera ubicada al polígon Alba, per aconseguir els diners de la caixa. “Això és un atracament, posa els diners en una bossa, els bitllets i monedes”, van dir.

L’empleat els va entregar 700 euros. Un dels acusats ja havia estat condemnat un any enrere per un altre robatori.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2021
foto_3582009-1280x853.jpg

Mariano Rajoy, en una imatge d’arxiu

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets han anunciat que la justícia andorrana podrà investigar la cúpula del Ministeri d’Interior durant el mandat de Mariano Rajoy, després de la liquidació de la BPA que tenia com a objectiu localitzar els comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l’expresident Rajoy i el govern andorrà de l’antic cap de Govern, Toni Martí.

Després de mesos d’investigacions, segons les associacions, s’ha presentat davant la jutgessa andorrana, Stephanie García García, que des de l’octubre del 2020 s’ha fet càrrec del cas, un escrit aportant un informe de la Fiscalia Espanyola i una resolució de l’Audiència Nacional d’octubre de 2021 on es confirma que les notes d’intel·ligència del excomissari Villarejo sobre la trama andorrana de “l’Operació Catalunya”, eren notes policials i oficials.

Aquestes notes d’intel·ligència, que consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades pel testimoni Sr. Villarejo, són un dels elements incriminatoris de l’ampliació de la querella que la Batllia va admetre contra Mariano Rajoy, els exministres Montoro i Fdez Díaz, l’exsecretari d’estat Fco. Martínez, l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, per les actuacions dutes a termes pels policies nacionals Eugenio Pino, Marcelino MartínBlas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso, el que es coneix com a “policia patriòtica”, en la que se’ls acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – un dels meus greus del codi penal andorrà -, un de falsedat de documents i delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge.

S’investiga a l’expresident Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda, Sr. Montoro, i d’Interior, Sr. Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà, perquè emetés una «Notice» en contra de la BPA, sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d’aconseguir aquests comptes.

A l’expresident Rajoy i a l’exministre Montoro també sels acusa d’un delicte contra els òrgans constitucionals – castigat amb deu anys de presó – per haver intimidat el Cap de Govern andorrà i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA, d’acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units.

PUBLICITAT






REDACCIÓ18 Novembre, 2021
foto_3854340-1280x853.jpg

La justícia ha avalat el passaport per l’oci nocturn

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a avalar les mesures anticovid proposades pel Procicat de la Generalitat i que obliguen a certes restriccions en algunes activitats.

La principal mesura és l’obligació de presentar el passaport covid de vacunació o test anticovid per entrar als locals d’oci nocturn i assistir a celebracions on hi hagi ball. Les restriccions proposades pel Procicat duraran catorze dies.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2021
operatiu-mossos.jpeg

L’operatiu judicial s’està desenvolupant sense incidents

La Part Alta de Tarragona s’ha llevat de nou amb presència policial. El barri històric ha presenciat a primera hora d’aquest dimecres 17 de novembre un desnonament d’un habitatge ocupat, situat al carrer Granada, segons ha pogut confirmar larepúblicacheca.cat.

Segons fonts policials, es tracta d’un acompanyament a una comitiva judicial per realitzar aquest desnonament, que ha començat durant les primeres hores d’aquest dimecres i que s’està realitzant sense cap mena d’incident. L’accés al carrer s’ha tallat per tal que la comitiva pogués realitzar aquest procés amb seguretat.

PUBLICITAT






REDACCIÓ11 Novembre, 2021
palau-justicia-tgn.png

Justícia decidirà abans que acabi l’any

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat aquest dijous al Parlament que abans de finals d’any es decidirà on s’ubiquen els jutjats de les ciutats de Tarragona i Sabadell. També abans de finals d’any es preveu licitar les obres del futur Centre penitenciari Obert de Barcelona, a la Zona Franca i el 2022 obrirà el Centre Obert de Tarragona.

Són algunes de les principals novetats dels pressupostos del Departament de Justícia per a l’any que ve, que Ciuró ha explicat a la comissió parlamentària corresponent. El pressupost del departament és de 1.092 milions, un 4,1% més que fa dos anys. D’aquests, 427 milions seran per a serveis penitenciaris i mesures penals alternatives, i 540 pers a l’administració de justícia i el ministeri fiscal. L’import total suposa el 2,8% del total de la Generalitat. Per això, Ciuró ha dit que igualment necessita més pressupost i que tiri endavant el Pacte Català per la Justícia.

Pel que fa a equipaments judicials, ha dit que l’aportació de l’estat és insuficient, perquè els edificis es paguen seguint uns criteris fixats fa 25 anys, i per exemple entre el 2019 i el 2020 l’estat ha pagat 5,2 milions per deu jutjats nous, que han costat en realitat 6,4 milions. Sobre futurs edificis, es prioritzaran les ciutats de Tarragona i Sabadell.

A Tarragona cal decidir si tots els jutjats s’agrupen a l’antic edifici de Tabacalera o es construeix un edifici nou. A Sabadell l’actual emplaçament s’ha quedat petit i també s’està estudiant si es fa un nou edifici o s’amplien espais a l’edifici actual. Tot es decidirà abans de final d’any.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2021
foto_3864506-1280x853.jpg

Roger Torrent a punt de judici pel TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici el conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres exmembres més de la Mesa de la cambra catalana per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019.

La magistrada instructora, un cop conclosa la investigació, veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, de l’exvicepresident primer Josep Costa, l’exsecretari primer i Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària quarta Adriana Delgado.

En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter